Koala's Team

Diumenge 3 de maig va tenir lloc la IX Cursa de Sant Amand-Mossos d’Esquadra a Ripoll i el Koala’s Team va estar representat per en Farreti i en Koala. La cursa prometia, tot i haver cremat part de la pólvora durant el clàssic de la nit abans…

La nit no va ser tan plaentera com hauria volgut ja que vaig tenir un petit malson sobre l’Ultra Trail d’Andorra. Fent una mena de reconeixement per la  falda del Comapedrosa,  quedava impressionat de l’alçada i la quantitat de neu que hi havia. No em veia capaç de poder pujar-hi… Quin patir!

Kola i Farreti poc abans de prendre la sortida al Monestir de Ripoll
Fotos: Koala’s Team

Vàrem compartir cotxe i experiències amb dos companys manresans del Nat’s que ja han estat seduïts per entrar a la família del Koala’s Team. En Toni Manzaneque és un bon atleta que em matxaca amb regularitat però que encara no ha après a fer la baixada del koala, i quan pica avall de moment no em segueix. El nouvingut era en Sergi. Un fenomen que comença i que em va recordar a en Farreti. Crec que té bones condicions i tant en muntanya com en asfalt pot fer unes marques fantàstiques si fa un  entrenament coherent (com els que fem al Koala’s Team, per exemple) i s’adapta a la muntanya.

Tenia ganes d’estrenar la samarreta dels matxos tot i que em costa renunciar a la meva samarreta de la sort. És la de l’Eternal Running d’Igualada que vaig córrer amb la meva germana i que he dut a les grans curses que he fet. Aquesta vegada però, vaig decidir córrer amb la samarreta de la Cursa de Barraques de Vinya per qüestions de companyerisme. En Farreti també volia però el seu patrocinador principal (Kalenji) no li ho va permetre, i només es va poder fer la foto final.

Els quatre campions d’esquerra a dreta, Farreti, Sergi, Toni i Koala

La sortida va ser ràpida i vaig ocupar el meu lloc natural. Les envestides dels companys eren fortes i em costava seguir el ritme. No volia afluixar per tal de no perdre massa posicions abans de la pujada forta al Sant Amand. En Farreti anava llençat com sempre i els tres de darrera anàvem cadascú a la seva, però ens vèiem constantment. No sabia quina era la millor tàctica però finalment em vaig decidir per la tàctica koalil: apretar fins a petar i esperar que la punxada no fora massa forta!

Els corriols es succeïen i els paratges eren fantàstics. Era tot tan idíl.lic que en Sergi es va sorprendre de ràpid com se li havia fet l’arribada al km. 5! A partir de llavors tots sabíem que la cosa s’enfilava i tocava posar-se seriós. En una zona de pujadeta d’aquella que es corre i que sents que et buida vaig perdre el contacte amb els companys. En Toni anava fi i pujava un parell de minuts per davant nostre i el Sergi i jo fèiem una mica la goma.

La pujada a Sant Amand era molt dura però abans vàrem afrontar algunes llaçades de pedra molt boniques. Per moments aquella pedra sense agafar em va recordar la meravellosa canal de Sant Jeroni, a Montserrat. Una vegada a la cresta vàrem planejar un moment amb tendència a baixar i, de cop, tot avall! Baixava com un posseït. Era una baixada típica del Koala’s Team, d’aquelles on sempre acabes obrint pas perquè has passat als qui et precedien. Baixava fort però una rebrincada al genoll em va avisar. El quàdriceps aguanta molt però la manca de lligament es fa notar algunes vegades quan demanes el màxim. Vaig sentir el mateix a la Cursa del Pedraforca del 2008, però no una sinó quatre vegades, i vaig acabar plorant. Ahir per sort només va ser un ensurt, però vaig pensar en la bajoqueta, ma mare, els qui diuen que estem pirats, Andorra, l’UT Catllaràs i moltes altres coses que em van fer afluixar momentàniament.

Vaig poder concentrar-me i em sentia fi. Els companys del davant es van convertir en víctimes i els anava passant amb comptagotes fins que al darrer quilòmetre vaig poder atrapar a una dotzena de corredors. Ja a Ripoll vaig apretar de valent i a l’esprint encara vaig poder passar a un altre corredor. Per primera avegada a la muntanya sentia el mal de panxa de les curses d’asfalt. Bona senyal.

Els membres del Koala’s Team tornant de comisaria…

A la darrera recta en Farreti em va animar i junts vàrem intercanviar les primeres impressions. Ell va fer una meritòria 26a posició amb 2h17, i jo vaig ser el 94 amb 2h41. En Toni va entrar trepitjant-me els talons amb 2h45 i en Sergi amb un bon temps de 2h54 per ser el seu debut. Si voleu, podeu consultar la Classificació completa.

El cotxe el teníem a l’arribada però la clau a la sortida, ja que només hi havia servei de custòdia de claus. En Farreti jo vàrem fer els 500m que separen el Monestir de Ripoll i la comissaria dels mossos descalç per alguna butllofa i una ungla que salta.

Al final vàrem acabar en companyonia i com cal, al bar i brindant per tots els amics del Koala’s Team i amb unes samarretes amb dedicatòria inclosa.

Durant la cursa uns patates però al final, sempre els millors

Que n’aprenguin!!