Koala's Team

Bona tarda, ja sóc a casa després de disfrutar de la cursa de l´Alba aquest matí.

Començo crònica (la 1ª – intentant evitar dades del “aparato infernal”): 6:00 Despertador, bocata de tonyina+tomaquet+olives farcides TOMA MORENO!! talladet -descafeinado hay que ir a ver al Sr. nespresso a comprar con cafeina je je, cagadeta i prepara una nevera amb aquarius, isostar, aigua freda, 2 geles i tira cap el parking. Aprox 7:30 arrivo a Collbató, paro al bar i faig un cafe com deu mana i un riuet.

Aquest soc jo amb l´objectiu al darrera.

Agafo el pitrall i cap al cotxe no a calentar sino a escoltar la radio una estoneta i la dura tarea de penjar el dorsal a la samarreta. Ah!! i una guarreria de gel pal cuerpo!! agafo un altre i la clau del cotxe.

8:15 ja vestidet de batalla tiro cap a la sortida, 4 carreretes, 2 guarroestiraments i cap a la sortida. Com aquest es el meu primer any de curses, bueno i de correr, surto al mig del peloton. I PAM!! joder que susto con el petardito… Vinga cap a dalt, primer la pujada de la cova, després uns escales del copón amb una miqueta de cua, corriols cap a dalt (La veritat es que molt xulos, no havia estat mai i molt bona zona per correr, una mica estreta per intentar adelantar a algú però molt i molt bé). Arrivem a dalt i baixadeta cap el monestir -Paradeta a rezar un padre nuestro per la subidita cap a sant jeroni i escales cap a dalt – jur!!. Després de 1h 45 min aprox arrivo a dalt de tot, solet i vistes guapes (era la 2ª vegada que pujava a sant jeroni, la 1ª caminant i per altre puesto un dia d´excursió però aquel dia no es veia res per la boira)… I……… Surt el KOALA que porto dintre!! Vamos pabajo!!!! Aqui ha començat lo xulo xulo… A fer el cabreta.. Primer fins una ermita o algo aixi (disculpeu mi desconocimiento de lugares emblematicos), després fins un avituallamiento que eren 2 Km aprox amb una pujadeta que pa que!! Caminant com un gosset i una baixada amb freno de mano sino te matas!!… I Finalment la gran baixada koalera (Suposo que el cami de les bateries ja que era pedres pedres i alguna pedra) es aquí on fent una mica el burru he aconseguit guanyar alguna posició. Al final l´ultim Km mai arrivava però quan he creuat la meta ALELUYA!!! Quina gran cursa!!!. Finalment aprox 2h 50min a falta de classificacions oficials!!   ———————   2h 51m 02 s Posició 173 de 403 i per categories el 109 de 226 Que campeón!!

Però lo millor entrepà de dos pams de botifarra i birreta de rigor!!! prenent el sol enmig d´una pista de futbol o algo así.

Després cotxe i paella a casa la mama con la famili!! Gran matinal Koalero!!

Koala Manolito

PD: Crec que m´han fet 1 foto a sant jeroni sino serà com la del company a Berga amb poques fotos!!!

Mentre entrenava ahir per l’Obac no les tenia totes per avui. Es preveien 28 km duríssims (finalment diuen que han sortit 31.7 km amb algunes variants) però vaig agafar confiança després d’estirar durant 30 segons mentre em canviava per anar a dinar.

He anat amb el Joanra le pompier fou i hem aprofitat per parlar de Zegama on compartirem allotjament i cerveses. ës un tiu com déu mana amb el que ens havíem fotut algunes garrotades a la pubertat en els derbis de futbol sala entre la Joviat i el Sagrat Cor. A més, varem compartir estones de classe i hores de bar a la universitat. Per cert, també corre en la clandestinitat sota els colors del Guimba cims. Li proposaré una fusió i parlarem d’unes samarretes amb estelada per Zegama ja que no tenim uniforme oficial.

Mentre anàvem cap a Berga he inventat una nova tècnica koalil. És plantejar-se les setmanes a l’anglesa. Que comencin diumenge. Pensava, la setmana passada van sortit 52 km (22 a Ripoll i 30 a l’Obac) i podia fer tabula rasa. Els moderns n’hi dieu reset. Així no tenia excusa ni podia fer el plomariques si trencava motor.

Patint de valent després d’una pujada (Foto: nq42km)

He decidit agafar la roda  del Joanra perquè sé que hi va molt i tinc referències que diuen que baixa com un salvatge. Té un estil semblant al meu ja que odia el pla. Ara bé, és el primer tiu que veig que corre més en pujada que en pla. Veure per creure. He pogut xupar roda al Joanra i al Toni de Rocafort (2n de veterans l’any passat a Berga però menys fi enguany) fins el km 14 on ha tirat i m’ha deixat enrera.

El grupet entre branques (Foto: nq42km)

He patit entre la neu pujant a Rasos però no volia deixar d’apretar. Mai havia clavat el peu fins el genoll i és una sensació especial. He passat moments difícils i he pogut agafar la roda del Marc (Engarrista). Em sentia pitjor que l’Escartín al tour…

He fet Rasos en la posició 98 però ja tenia les maleides descàrregues als bessons i els quadríceps. A la baixada més difícil anava gairebé bufant al clatell del Joanra altra volta però l’he trobat esterrecat amb un esquinç de turmell. He parat i m’ha demanat que seguís. Anava darrera un altre company i se m’ha fotut de lloros a la cara. M’ha fet patir per la revolada i els cops a les pedres. Creia que s’havia picat al cap i he caminat una estona amb ell. Sembla que no estava gaire malament perquè m’ha anat trepitjat el talons fins el final!

Els troços plans (no n’hi havia massa) eren duríssims. Corria com un mamut amb la grip porcina però quan picava avall feia la baixada del Koala. Crec que al meu nivell (del 30 al 50% per muntanya) no hi ha massa tius que es llancin així

Passant pel km 21 m’he adonat que fa temps que va deixar de ser un objectiu i tan sols és el km que hi ha entre el 20 i el 22. Llavors ja feia l’aproximació cap a la Figuerassa i donava les gràcies  tots els que ens animen a les curses. Som uns matats però ens agrada el caliu de l’afició…

Això és gaudir com un porquet per la muntanya

La darrera baixada l’he encarat enrampat dels bessons a l’escrot. No sabia si podria apretar fins a baix. En alguns moments corria amb dos pals enlloc de cames perquè tenia els bessons al clatell. He fet una baixada prou digna i encara he pogut passar a 10 corredors. L’arribada ha estat un moment  genial. Mentre enfilava la darrera recta han cridat el meu nom i el del meu club. Reconec que se m’ha posat la pell de gallina i l’emoció m’ha embriagat. He arribat eufòric i agafant-me la samarreta mentre em picava el pit. L’esforç tenia dedicatòria! A la fi, lloc 71 amb 4.15h i força ganes de plorar. Senyal de donar-ho gairebé tot! Recordeu que l’última gota i la darrera rampa cl reservar-les pel llit!!!

Una vegada a meta, m’he avituallat com l’any passat: entrepans a dojo i algunes cervesetes. Que seria del Koala’s Team sense aquestes arribades???

Els guimba Cims i els Koala’s Team estem units pel mateix