Malfieten: ‘Amb dos cerveses vaig recuperadíssim’

Categories:Altres — Per Koalasteam 18 novembre, 2009 a les 9:22

Des que era un marrec l’han anomenat Malfieten. No és que sigui de mala pasta, ans el contrari, és que el mot li escau. Sona bé, i amb aquesta fila de bon nen, primet i eixerit, direm que fa per a ell. En Malfieten quan vesteix de carrer repon al nom d’Albert Comaposada, però en aquesta secta de l’Skyrunning, ningú l’anomena així. Fa un any va debutar en cursa a Barraques de Vinya i ara que ja ha tastat l’ultrafons volem saber més de què sent quan es deixa la pell als corriols.

Koala’s Team - Si analitzem les teves curses del darrer any, veiem que has estat polivalent: curses rurals, de muntanya, asfalt, ultrafons. Quina disciplina et sedueix més?
Malfieten – El que em tira més son les curses de muntanya de mitja distància (20-30 km) m’hi trobo molt a gust. Últimament intento compaginar-ho amb coses més llargues, cada vegada m’hi sento millor. L’asfalt gairebé és anecdòtic…

Creus que la preparació per les curses és més dura que la mateixa prova, o ho veus diferent en llarga distància?
Sóc molt indisciplinat en els entrenaments, així em va… surto a córrer perquè m’agrada fer-ho, depenent del temps de que disposo faig més o menys. Això sí, la gent que vol anar davant si que necessiten sacrifici.

Quin és el pitjor moment que has passat corrent?
Els moments dolents s’obliden ràpid… Potser algun final de cursa ple de rampes a les cames on es feia impossible fins i tot caminar… recordo la Cursa de l’Alta Segarra o la Matagalls-Montserrat d’enguany.
malfieten-taga
Malfieten hidratant-se al peu del Taga
Has vessat alguna llàgrima en cursa?
Tant com llàgrimes no… molts cops, però, he estat a punt. Això sí, la majoria de vegades de l’emoció en acabar una cursa, la família, etc…

La sensació de buidor i dolor que se sent amb la pàjara, et fa gaudir o només penses en no tornar a reviure-ho?

De moment les pàjares m’han respectat bastant. Pel que he vist per aquestes muntanyes, les meves són poc importants. Això sí, és un moment fotut, en gaudeixo ben poc en el moment, desprès recordant-ho potser sí. Som una mica massoques els que ens dediquem a això. Els mals moments formen part del joc.

Quins reptes tens pel 2010?
El repte principal és que les lesions no em castiguin gaire. La veritat és que em costa planificar una temporada sencera, vaig bastant a 1-2 mesos vista. Intentaré continuar el ritme d’aquesta última temporada i fer més incursions a la llarga distància : Cap de Rec, Cavalls del Vent, Vall del Congost, Matxos… també m’agradaria fer alguna cursa per Osca, tipus Penya Montanyesa. També tenim al cap pujar al Mont Olimp, a Grècia (la muntanya dels Deus) , tal com varem fer al Teide, des de nivell de mar. Aquest cop només 2917m de desnivell directe.

Ara que coneixes una mica a la canalla (o els canalles) del Koala’s Team. Et sembla sa el seu lema Skyrunners i birres?
I tant! Els que correm per muntanya ja patim prou, i el bon rotllo i ambient que generen els Koales no té preu. Jo de moment cerveseta al final… enmig d’una sortida em tomba.

T’animaries a acompanyar-los en aquests reptes salvatges que preparen?
Soc bastant de tocar de peus a terra. Crec que, de moment, soc menys agosarat que els koales. Ara bé, a veure que proposen… Si han estat capaços de fitxar en Xavier Martorell, no descarto acceptar una oferta.

Parlant seriosament. Quina és la bogeria que t’agradaria córrer? Els del Koala’s volen més fites!
Una pila, per exemple: el Challenge des 3000, la Hiru Haundiak, la Ultra-Trail Serra de Tramontana, i moltes més, tenim sort que no ens les acabarem pas!

Si t’oferissin córrer amb ells, ho faries?
Possiblement… tal com no he pogut rebutjar aquesta entrevista, crec que tampoc rebutjaria la oferta. El meu handicap és a més el compaginar les sortides amb la feina ( i els permisos de la family…).

Quantes cerveses creus que calen per a recuperar-se d’un gran esforç i a partir de quina comença el vici?
Les dosis son una cosa molt personal. Jo que normalment no bec i sóc petit, amb 2 cerveses vaig recuperadíssim, uns tiarros com els koales deuen necesitar almenys 2 pintes (per recuperar, eh?, més ja és vici…).

Moltes gràcies Malfieten! Molts èxits i sempre que n’aprenguin.

A la Marató Pirata de Montserrat ja parlarem de negocis ;)


Etiquetes: , ,

    8 comentaris

  • Malfieten escrigué:

    Quin honor !!! ( i a la vegada, quina vergonya !) apareixer a la web dels Koales, ara ja no podré anar d’incògnit a una cursa com us passa a vosaltres, no ?
    Ens veeim a Montserrat !

  • Xavier escrigué:

    Albert, ja ets famosete !!!

    Ja tens rao ja amb aquests periodistes koalis, agafen sempre el trosset que més els interessa :)

    Fins dissabte !

  • Carles Martorell escrigué:

    Albert, collons nano entrevistes i tot, quin nivell.
    Ens veiem a la Pirata.

    salut i entrevistes…ah!! i birres que no faltin…jajaja!!!

  • Carles Martorell escrigué:

    per cert, el títol de l’entrevista…se l’han fet venir bé, no?…jajaja…que cabrons

  • sergi30 escrigué:

    Només una paraula… Autèntic!!!! Si senyor, com bé dieu, que n´aprenguin. Koala´s sou tots uns craks, i tu Albert felicitats també, t´has defensat molt bé. Apa, salut i muntanya!!! Fins dissabte, que “se va a liar un follong”

  • Isma escrigué:

    Albert estàs que et surts… Aquest disabte ja et demanaré un autògraf!!!! Jejeje

 Deixa un comentari

Trackbacks

Leave a Trackback

Subscribe without commenting