Malfieten: ‘Amb dos cerveses vaig recuperadíssim’
18 11 2009Des que era un marrec l’han anomenat Malfieten. No és que sigui de mala pasta, ans el contrari, és que el mot li escau. Sona bé, i amb aquesta fila de bon nen, primet i eixerit, direm que fa per a ell. En Malfieten quan vesteix de carrer repon al nom d’Albert Comaposada, però en aquesta secta de l’Skyrunning, ningú l’anomena així. Fa un any va debutar en cursa a Barraques de Vinya i ara que ja ha tastat l’ultrafons volem saber més de què sent quan es deixa la pell als corriols.
Koala’s Team - Si analitzem les teves curses del darrer any, veiem que has estat polivalent: curses rurals, de muntanya, asfalt, ultrafons. Quina disciplina et sedueix més?
Malfieten – El que em tira més son les curses de muntanya de mitja distància (20-30 km) m’hi trobo molt a gust. Últimament intento compaginar-ho amb coses més llargues, cada vegada m’hi sento millor. L’asfalt gairebé és anecdòtic…
| Creus que la preparació per les curses és més dura que la mateixa prova, o ho veus diferent en llarga distància? Sóc molt indisciplinat en els entrenaments, així em va… surto a córrer perquè m’agrada fer-ho, depenent del temps de que disposo faig més o menys. Això sí, la gent que vol anar davant si que necessiten sacrifici. |
|
| Quin és el pitjor moment que has passat corrent? Els moments dolents s’obliden ràpid… Potser algun final de cursa ple de rampes a les cames on es feia impossible fins i tot caminar… recordo la Cursa de l’Alta Segarra o la Matagalls-Montserrat d’enguany. |
 Malfieten hidratant-se al peu del Taga |
| Has vessat alguna llàgrima en cursa? Tant com llàgrimes no… molts cops, però, he estat a punt. Això sí, la majoria de vegades de l’emoció en acabar una cursa, la família, etc… La sensació de buidor i dolor que se sent amb la pàjara, et fa gaudir o només penses en no tornar a reviure-ho? De moment les pàjares m’han respectat bastant. Pel que he vist per aquestes muntanyes, les meves són poc importants. Això sí, és un moment fotut, en gaudeixo ben poc en el moment, desprès recordant-ho potser sí. Som una mica massoques els que ens dediquem a això. Els mals moments formen part del joc. Quins reptes tens pel 2010? Ara que coneixes una mica a la canalla (o els canalles) del Koala’s Team. Et sembla sa el seu lema Skyrunners i birres? T’animaries a acompanyar-los en aquests reptes salvatges que preparen? Parlant seriosament. Quina és la bogeria que t’agradaria córrer? Els del Koala’s volen més fites! Si t’oferissin córrer amb ells, ho faries? Quantes cerveses creus que calen per a recuperar-se d’un gran esforç i a partir de quina comença el vici? Moltes gràcies Malfieten! Molts èxits i sempre que n’aprenguin. A la Marató Pirata de Montserrat ja parlarem de negocis |
|
Quin honor !!! ( i a la vegada, quina vergonya !) apareixer a la web dels Koales, ara ja no podré anar d’incògnit a una cursa com us passa a vosaltres, no ?
Ens veeim a Montserrat !
[...] Ara bé, tal com faria un periodista reputat ( això segur que ja els hi ensenyen a la facultat ) cal un titular cridaner ( o tret de context si fa falta… i en el meu cas diu així : Malfieten: ‘Amb dos cerveses vaig recuperadíssim’ [...]
Albert, ja ets famosete !!!
Ja tens rao ja amb aquests periodistes koalis, agafen sempre el trosset que més els interessa
Fins dissabte !
Albert, collons nano entrevistes i tot, quin nivell.
Ens veiem a la Pirata.
salut i entrevistes…ah!! i birres que no faltin…jajaja!!!
per cert, el títol de l’entrevista…se l’han fet venir bé, no?…jajaja…que cabrons
Només una paraula… Autèntic!!!! Si senyor, com bé dieu, que n´aprenguin. Koala´s sou tots uns craks, i tu Albert felicitats també, t´has defensat molt bé. Apa, salut i muntanya!!! Fins dissabte, que “se va a liar un follong”
Albert estàs que et surts… Aquest disabte ja et demanaré un autògraf!!!! Jejeje