Koala's Team

Ahir va estar un dia molt dur pels nanus, però encara que sembli estrany, menys que el primer dia, que tal com es va confirmar ahir va ser el dia clau. A l’arribada a Manlleu ningú donava un duro per ells, sobretot pel nostre Koala, però quatre hores de son els varen deixar bastant finets per continuar.

Baixant cap a la zona eterna dels pantans, fan bona carona no ?

Sortida des de Manlleu a les 5:10 amb bona temperatura i bona trempera !, trotant una mica per vora el Ter en el bonic tram de Manlleu a Roda, la maquinaria es va anar escalfant i després d’un avituallament que els hi vam fer a Fussimanya amb cafès mooolt llargs, els nostres nanus varen començar a trotar força bé a les baixades malgrat les llagues.

Malgrat trotar a baixades allò es feia llaaaarg, llaaaarg

Baixada als pantans sota el to rogenc dels cingles de Tavartet, molt guapo diuen. La zona dels pantans va ser la zona ETERNA amb les tropecientes corbes del camí. Malgrat trotar totes les baixades allò es feia etern, i els hi sembla que hi ha força més kilòmetres del que es diu a la guia.

Finalment Cellera de Ter, parada i fonda el temps just perquè les llagues no s’omplin massa de nou liquid, tram final molt pla però bastant agònic arribant a Salt a les 20:20 amb bon humor i amb forces malgrat el mal muscular.

Final d’etapa a Salt encara queden forces per riure

Dutxa i sopar en buffet lliure arrasant-ho tot, això sí, els plats els hi portàvem a taula al final, ja no hi havia nassos de moure’s !

Ja ho déiem fa una estona: amb el Koala tot és possible! Tal qual. Ha jagut, ha dormit una horeta tapat com si estés al Tibet, ha despertat sol i sense alarmes, s’ha llevat amb la cara i l’esperit renovat i… què ha fet acte seguit?? Doncs és clar! Posar-se a endrapar com l’animalò golafre que està fet! No podia ser de cap altra manera.

Finalment la diana tocarà demà a les 5:00. Toca descansar bé i aprofitar totes les hores de son possibles. Es farà una mica més tard arribant a Salt, però l’hora extra de descans segur que marca la diferència.

Molt bé nanus!!! Descanseu bé i fins demà al matí. Toca fer-se forts i tirar endavant com els valents que sou. L’etapa clau de l’aventura està a punt de començar: a Salt ho tindreu gairebé al sac i ben lligat! Endaaavaaaaaaant!!!

Koala revifat, endrapant com només ell ho sap fer. Farreti, amb aquest somriuret sembleu parelleta, collons!

No ens volem despedir per la nit sense donar les gràcies a tots els que ens esteu donant suport i pensant en els nanus, i enviant-nos en molts casos missatges d’ànim i suport per vies diverses. GRÀCIES, SOU TOTS UNS CRACKS!!!

No podem marxar sense posar-vos un recull dels missatges que ens han deixat els amics de corredors.cat:

• Sergi Cots: “Vinga Koala i Farreti!!!!! Sou uns craks nanus, a descansar i demà a tornar-hi, que podeu amb això i molt més….”
• Isma: “Caguntot Koala i Farreti!!!!!!!! Sou uns punyeterus cracs!!!! Ànims!!!!! Aupa!!!! Ara us deu semblar que esteu a les últimes (segurament ho esteu) però demà serà un altre dia i en una nit podeu recuperar bastant i pasar a estar a les penúltimes!!!! Au va nanuuuuuusssssssssss!!!!!!”
• Jordi del Papiol: “Vinga KOALES aixo s’arregla amb una VOLL per asmorçar”
• Pau: “Ànim koales! La idea del gintònic al bar koala sembla bona cura per molts mals. Vinga! Endavant”
• Gàltix: “no us conec de res però el reptes és brutal !!  ÀNIMS DES D’OLOT!!”
• Bodi: “Casunseuna, aupa koala’s, sou collunuts, primera etapa de tastet abans de començar el repte. Tots sabem que l’albertus ens aixeca la camisa, i hores d’ara al bar koala no hi cap una agulla, volls a dojo, els tangues ja els porteu al cap, música per queixar-se els veins, en fi que ja sembla que traspassin l’any. Aupa, la hostia, me cagun diez, hay va la hostia . . . .  AMUUUUUUNT!!!!, no hi ha ningú ni res que us pugui parar!!! Salut”
• Pedro: “Nois, a dormir que demá teniu molta feina a fer. Koala espero que et recuperis bé, i ves fent xino-xano. Vinga, que ya teniu la part amb mes desnivell feta. Animmmmmmmmmmmmmmmmsssssssssssssss”

Bona nit a tots, mañana mááááááás!!!

Tots sabíem, intuíem, presentíem, que l’aventura que suposava afrontar la Ruta del Ter versió Koala’s Team, amb totes les seves cosetes, havia de ser dura, dura de collons. Però, caram! Ni nosaltres, ni el Koala i el Farreti mateixos, esbojarrats com són, però també conscients de les seves capacitats, pensàvem que ho havia de ser tant des d’abans de mitjada la primera etapa. Però, és clar, és el que tenen els reptes i les aventures, oi?!

Malgrat l’estat de “total destruction” en que han arribat, el fet és que… sí!!, ja han arribat! Fa més d’una hora, cap a les 19:10 hores del vespre, que els pollets han assolit el final de la primera etapa de la Ruta del Ter. Caminant, sense arrossegar-se perquè feia fred i encara conserven un puntet de dignitat que no s’ha de perdre mai (o gairebé mai, s’enten…), han pogut arribar al Museu Industrial del Ter de Manlleu, localització oficial i/o oficiosa de la fi de l’etapa. 19 hores i 10 minuts de fred, vent, plugim, pistes interminables, asfalt, molt asfalt, moltíssim asfalt per a uns paios, els Koales, que no hi estan gens acostumats i el defugen sempre que poden (encara que sigui trepitjant les voreres).

Les potes estan encara destrosades. No deixa de sorprendre’ns perquè, malgrat l’evident duresa de córrer (i caminar) 96 quilòmetres, està clar que els nanus han superat aquesta temporada reptes molt més durs. Potser només el careto desencaixat del Farreti arribant a meta de la Travesera de Picos de Europa parla d’una destrucció semblant… No tenim explicacions raonables, però el cas és que ens han comentat que han passat moltes hores “trencats”, com ells diuen, muscularment i articularment molt tocats. Han hagut d’anar caminant cada vegada més estones, fins el punt que els darrers quilòmetres, com deia el Farreti al vídeo de l’auto-entrevista, passejaven com anant de compres el diumenge.

Més greu, però, sembla l’estat en que ha arribat el nostre grandíssim Koala. El nanu, l’únic, l’indestructible Koala, que ha enllaçat en una temporada bestieses sense mesura, bretolades que la majoria de nosaltres hem de distribuir en dos, o tres, o quatre temporades diferents per a no morir en l’intent, ha arribat del tot destruït. Amb el pajaron més gordo que ha viscut en sa vida, si descomptem les turques descomunals dels temps de joventut (i de no tanta joventut, confe-se-m’ho!). Una hora i més després d’arribar, havent-se dutxat amb aigua bullint, havent passat pel toilete a vomitar, jaient mig zombi amb el “plumon” del Martox posat dins la casa, no estava encara en condicions ni de dir “bona nit” per telèfon. “Ara comença a dir alguna cosa que, potser, té algo de sentit”, ens deia el Martox. I els que coneixem el Koala i hem estat al seu costat quan li ha agafat alguna de les nombroses pàjares que viu usualment, sabem que el nanu ha d’estar realment moooooolt rebentat per jeure a casa i ni tan sols haver sigut capaç de parar al bar Koala de Manlleu, on els amics del Jaume Tolosa els tenien reservades unes volls ben fresquetes. Gràcies companys!!!

La rebuda a Manlleu, però, a pesar de l’estat dels protagonistes, ha estat “por todo lo alto”!! Amics del diari El 9 Nou eren allà esperant-los per fer-los unes fotos i esgarrapar-los algunes paraules de com els ha anat el dia per a publicar alguna coseta demà mateix. Mediàtics que us esteu fent, re-déu!!! El Koala ha resistit a dures penes i, segurament, intuïm que d’aquí una estona no recordarà gaire cap reporter ni cap foto ni declaració de cap mena. Però encara millor i més entranyable, si se’ns permet, ha estat la presència del Joan Alpenser, bon amic de corredors.cat. Ha baixat expressament d’Alpens per a rebre’ls, saludar-los, preocupar-se pel seu estat (lamentable, ho ha descobert de seguida…), i comentar amb ells i el Martox les característiques, dificultats i particulars de l’etapa de demà. Impressionant Joan, moltes moltes gràcies company!!!

En aquests moments, mentre a Manlleu cau un plugim semblant al que els ha acompanyat bona part del dia, donen voltes a l’etapa de demà i a les seves previsions i possibilitats. Les potes estan fotudes, el Koala està més allà que aquí, les lessions s’endureixen, però s’ha de seguir! I això no ho dubten pas, ni per un moment. Esperen poder-se llevar a les 4:00 per a prendre la sortida cap a dos quarts de cinc. No tenen gaires esperances de córrer ni un sol metre dels 70 i pico quilòmetres que els separen de Salt, però creuen que en unes 15 hores els poden tenir al sac. Vinga nanus, que no decaigui aquesta moral!!!!!!

Esperem ens disculpeu per aquesta nota tan densa de lletra i sense cap imatge, però és que encara no tenim noves fotos de l’arribada ni del sopar. Però les rebrem aviat i les penjarem de seguida!!! No s’ha perdut l’esperança que aquests dos valents surtin a donar un volt i visitar el Bar Koala amb el Tolosa, que el nostre Raület no serà la primera vegada que ens deixa patidifusos amb recuperacions miraculoses.

Com sempre, els podeu anar seguint, amb la informació més actualitzada que podem transmetre, al nostre web, o a través dels diversos mitjans amics que s’han interessat per l’aventura: l’especial del Diari de Girona (impressionant amics, moltíssimes gràcies!!!), Manresa Info, El Ripollès Info, Osona.com

Moltes gràcies a tots! I, en aquests moments difícils en que els reptes prenen sentit, ara més que mai: QUE N’APRENGUIN, COLLOOOOOOOOOOONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sí senyores i senyors! Ja els tenim una mica més a prop de l’arribada de la primera etapa, yuupii!!! Malgrat les dificultats tècniques, d’orientació i físiques (un bon grapat de quilòmetres d’asfalt i paviment els tenen les potes tirant a rebentades…) segueixen avançant amb pas ferm i la moral intacta.

La paradeta per jalar, a Sant Quirze de Besora, els recarregarà les piles i els durà disparats cap a Manlleu. Uns bons bocates i unes quantes Volls no poden fallar pas! (Bé, i alguns ibuprofenos, és clar )
Les cares de fatiga i rebentament, però, no ens les poden pas negar:

Amb aquests “jetos” i tot, ni ells ni nosaltres dubtem pas de l’èxit de l’aventura. Vinga Koales, endavant que això ja gairebé ho teniuuuu!!! Al menys per avui…

Teniu algunes fotillos més a l’àlbum de picasa, i comentaris del twitter, i seguirem informant tant bé com podrem a la pàgina del Ter Live. Visiteu també els amics del Diari de Girona!

Ànims Koala i Farreti, endavant!!!

Són gairebé les 9 del matí i els nanus ja han superat la nit, i amb nota!!! Amb alguna encigalada, la pèrdua del road-book i alguna coseta d’aquelles indispensables a l’aventura, el Koala i el Farreti tot just acaben d’esmorzar a Sant Joan de les Abadesses. Gràcies que ells no poden veure el mapa de seguiment: quin tros més gordo els queda encara avui fins arribar a Manlleuuu!!

Al web de seguiment en directe i a l’especial del Diari de Girona podeu veure les entrades del twitter durant la nit per a fer-vos una idea de l’encigalada, les fotos que el Koala ens ha pogut enviar en ruta, o els darrers vídeos. La penosa pujada pel gel fins al cartell de sortida no té desperdici!

Aquí tenim el Koala, ja en màniga curta tot i que eren abans de les 2:00 de la matinada. La sang bull i l’escalfor ve de dins!!!:

Endavant koaleeeeeees!!!

La parelleta feliç del Koala’s Team, aquests dos paios que es fan anomenar Koala i Farreti, fa pocs minuts que han pres la sortida de la Ruta del Ter des del refugi d’Ulldeter! Endavant valents!!! (”pobrets meus, que no els passi res”, pensen les famílies…)

Els pollets mig congelats a tocar del refugi, escalfant motors abans de les dotze!

El Martox els ha dut en el viatge de Manresa cap al lloc de sortida de la travessa. Malgrat la fama dels koales de no tenir cap mena de previsió ni cura pels detalls i els preparatius, els nanus, potser una mica agafats dels pebrots pels nervis, han revisat el material una i mil vegades des d’ahir que ja el van tenir tot comprat i a casa. “Que no se’ns oblidin els analsègics, les coses aquestes que ens ha passat l’amic dentista (gràcies company!!!, si a la Ruta del Ter passéssin control anti-doping…) per a infiltrar-nos abans d’haver de treure les crosses, la petaqueta amb brebatges calentadorets, les barretines ben llustroses, els calçotets oficials per al bany a l’Estartit, la bota de vi, alguna collonada de menjar que fins a les 7 del matí no passarem res obert… i osti sí!, no ens deixem les bambes noves, que anàvem a córrer!!”. Bé, és clar, poden revisar el material, però no deixen de ser uns brètols!

A Ripoll han fet la darrera parada, per sopar i ultimar alguns detalls de la ruta i el seguiment, per a omplir els dipòsits de benzina i caloreta de la bona. Els de la moral i la trempera estan fins dalt, no hi cab més rauxa, no!!! Ells deien que estaven relaxats i confiats en les seves possibilitats, que el road-book que s’han currat els durà pel bon camí, el seu instint els guiarà en els moments de prendre decisions difícils, la seva experiència els permetrà avançar i superar les adversitats, la seva força inextinguible els mantindrà en peu quan el gebre se’ls possi a les extremitats i ni es puguin treure la cigala per pixar…, i el millor és que s’ho creuen i tot!!!

Els nanus sopant a Ripoll: amb aquests jetos no poden negar una miqueta de tensió…

El Martox ens ha confirmat que han decidit anar amb “lo puesto” aquesta primera etapa, perquè no preveuen tenir més fred del que fa a Ulldeter a aquestes hores de la matinada. És a dir, que porten posada tota la roba d’abric (i de no abric) que tindran fins a Manlleu. I si es mullen? I si demà arriben els vents de Sibèria i es gela el Ter de dalt a baix? I si…? “Portem la bota plena de vi peleón, i les petaquetes pirates fins els ous de conyac!”, diuen. No tenen remei.

Les temperatures no són ni molt menys tant baixes com es preveia fa cosa d’una setmana, però tot i així ens confirmen que a Ulldeter les condicions són prou hostils: neu a dojo, uns 8 graus de temperatura amb una humitat del 100%, plugim empipador, i una ventada que enfila la sensació de fredor fins al punt aquell que, tècnicament, els meteoròlegs diuen de “congelar-se les pilotes”.

Però, és clar: no és això al que es venia?? Doncs sí, és clar que sí!!! Els nanus no tiraran pas enrera, no, ni que a Ulldeter hagués cardat l’huracan Catrina i la següent era glaciar els hagués caigut a sobre com a enviada pel déu del tro. Que donin pel sac al déu del tro, collons!!! I amb pensaments d’aquesta mena, el seu equipament precari, les seves sabatilles noves a estrenar, la seva bota plena de vi fort, una barretina al cap del Koala i l’altra enduta del cap del Farreti pels vents huracanats, el rellotge més barat del carrefour, i l’esperit valent, boig, rialler, esbojarrat i trempat del Koala’s Team fent-los bollir la sang, a les 0:07 hores d’avui dimarts, 29 de desembre de 2009, han pres la sortida de la Ruta del Ter. Endavant companys, yuuuuuuuuuhuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!

Els nanus al punt oficial de sortida de la ruta. Trabajito els ha costat arribar-hi amb la gelada a les pedres!

Durant la nit, o demà a primera hora, us explicarem tot el que sabem de com els van les primeres hores de la primera etapa. Podeu anar seguint els comentaris, les impressions en directe, l’evolució als mapes, i tot allò que anem arreplegant i explicant, a la nostra pàgina del seguiment en directe, i a l’especial que ens estan fent els amics del Diari de Girona.

L’Ultra del Ter començarà aquesta nit. Els nervis en noten i avui s’ha dormit poc. La màgia de l’ultrafons és sortir rebentat i amb tot el dia al damunt (00.00h). Potser us sembla una estratègia errònia, però ho fem per tenir més son quan arribem a Manlleu. Allà ens esperarà el bar Koala. Potser és el destí…

Els amics de Diari de Girona, Regio7 i emporda.info han penjat l’especial on faran el seguiment en viu de l’aventura. Allà hi podreu trobar una mica d’informació dels component de l’equip amb una breu descripció de cada un de nosaltres.

Els amics de Manresainfo.cat, elripolles.info i osona.com també es fan ressò de l’aventura! I demà dimarts ens trobareu en paper al regió7 i al Diari de Girona, però estigueu atents a altres mitjans. No oblideu seguir-nos en directe a la pàgina de l’Ultra del ter del nostre web!

Ahir vem presentat l’esperit koalí en una entrevista al Tot Gira de Catalunya Ràdio,

Àudio entrevista

I hem preparat un vídeo amb el material que portarem!

Ara ja només queda patir i prendre cerveses pel camí!

L’aventura s’ha hagut d’ajornar un dia. Són motius de força major, ni canguelis, ni acollonomimenta ni res de tot això! Tampoc és que ens volguem menjar el raïm en ruta ni fer una Sant Silvestre de 56 kilòmetres, tot i que no ens faria res…

La sortida serà dimarts 29 de desembre a les 00.00h fins que arribem a l’Estartit abans de l’any nou. Hem avisat als mitjans que sabem que ens seguiran, però si algú ens segueix i no ho sabem que s’ho anoti!
Potser tenim la companyia de grans ultrafondistes com en Jaume Folguera o en Jaume Tolosa.

Ja hem fet les compres i han estat idèntiques. Semblarem germanets. El més destacable és que estranarem el mateix calçat. Un bon ultrafondista ha de tenir uns peus d’acer i esperem que sigui el nostre cas…

Samarreta tèrmica, mitjons d’esquiar, sabates noves i guantets. Ho tenim!

A més avui hem estrenat el nostre canal de youtube on esperem posar vídeos amb les nostres aventures sonades per la muntanya. De moment, i aprofitant unes fotos que hem enviat alguns mitjans i la promoció que ens van fer a RAC1, hem muntat un petit vídeo. Ja veureu que els que més surten són el Koala i el Farreti, però és que el vídeo era aprofitant “el tiron” del Ter! Gaudiu-lo!

Falten pocs dies perquè els dos membres més feliços, despistats i arrauxats del Koala’s Team emprenguin la darrera i, possiblement, més acollonant aventura de l’any. Amb la UAB-Montserrat no en van tenir prou amb perdre’s. Amb l’UT Andorra, els Picos de Europa, el Congost, els Cavalls del Vent, la Porta del Cel… no en van tenir prou de patiment. Pujant a Montserrat de nit amb patins no es van sentir del tot extraterrestres. A l’Epic Run en calçotets no han passat prou fred… Així que se’n van a ser els primers en córrer la Ruta del Ter de dalt a baix, en tres etapes, en autosuficiència, sense tracks, sense mapes, sense por, sense seny.

Del 29 al 31 de desembre el Koala i en Farreti aniran a l’aventura. La sortida serà des del refugi d’Ulldeter a les 00.00 de dimarts 29 de desembre i acabarà el 31 de desembre, dia de Sant Koala

Seran tres etapes amb els següents quilometratges aproximats (perquè no inclouen les pèrdues…):

• Ulldeter-Manlleu: 96km
• Manlleu-Salt: 73km
• Salt-L’Estartit: 56km

La Ruta del Ter ressegueix aquest riuet des d’Ulldeter, a 2236 metres d’altitud i en ple Pirineu, fins a la seva desembocadura, a l’Estartit. Uns 240 quilòmetres de valls fondes, creuaments imprevistos de les aigües, meandres interminables, pantans encantats, i un fred que serà dels de córrer amb la manteta i l’estufa a l’espatlla! Bona part del recorregut serà gebrat i sota zero, però res arrugarà les seves cigales!

Si sumeu els quilòmetres de baix no suten els números: 116 + 150…

El repte es podrà seguir en directe a través de la web de l’equip. Hem creat una pàgina expressament per seguir-los: Ultra Trail Ruta del Ter Live! . Allà hi trobareu tots els elements  necessaris per viure l’aventura des de dins, per seguir als dos inconscients durant el seu recorregut cap a les càlides i tranquil·les aigües de la Costa Brava.

Per poder seguir-los, en aquesta pàgina trobareu:

• Twitter, on podreu comptar les cerveses que prenen, glaçar-vos amb les temperatures que els glaçaran i saber quan emulen a la figura més màgica del pessebre!
• Vídeos que penjaran al final de cada jornada.
• Fotos en directe i galeria amb les millors del dia al final de cada jornada.
• Mapa de situació amb barretines. Qui vulgui afegir-se a la festa podrà consultar l’itinerari, que s’actulitzarà en temps gairebé real amb la localització dels valents.

A més, comptarem amb el suport virtual i en directe de diversos mitjans i institucions que s’han sumat a l’aventura, i als quals estem profundament agraïts: el Patronat Alba-Ter, responsables de la ruta; el diaridegirona.cat; i manresainfo.

Val a dir que els cracks de diaridegirona.cat ens faran una entrevista-xat al final de l’aventura, així que no us quedeu cap dubte!!!

Si voleu parlar amb els nanos durant la ruta podeu enviar un email a l’equip, i ells us posaran en contacte amb els dos taradets: info@koalasteam.com

Sí senyor! L’aclamació popular de l’Epic Run del Castell de Montjuïc ens ha portat al podi. Premi als més atrevits… de fet, dos tius en calçotets, espardenyes de set betes i barretina avui era de categoria!

A les 7.15 els koales manresans arrencaven. El termòmetre marcava -5ºC i fotia un fred polar que acollonia. Poc a poc cap a Terrassa a fer un esmorzar de caçador. El lloc el recomanava el Manolito: butifarres i cansalada per agafar pota i vi per escalfar el coll. Carajillets i orujos ens han deixat a punt d’afrontar el repte. De fet el repte era relatiu perquè es preveien 0ºC a la sortida. A Manresa sempre s’ha dit que 0º no és ni fred ni calor

Després de recollir el pitrall i comprovar que ni el Manolito ni el Koala dúiem el xip grop (està a les bambes d’asfalt) hem confiat en el marcador del Farreti. La Maria ens ha pintat per l’ocasió: url a l’espatlla i al pit i logo a l’esquena. Hem rebut alguns crits d’animals, tarats, temeraris i demés barbaritats que no feien més que esperorar-nos. Mentrestant hem fet uns traguets de vodka que ens deixat arreglats i calents.

No està malament anar casi en pilotes a 0ºC (Galeria completa)

La cua del guardarropia era exagerada i hem anat fins el cotxe a deixar la bossa. A mida que ens creuàvem amb els corredors els crits de sorpresa creixien i l’admiració de molts quedava clara. Molts anaven disfressats, però la majoria amb malla llarga, paravent, guants i demés trastos pel fred. Ens hem col·locat al final i just a la sortida hem començat a avançar corredors. Tots cridaven com bojos i ens aclamaven. Quan veien el ritme que dúiem i les espardenyes no se’n sabien avenir

El recorregut era un cross porquet amb escales, rampes de formigó, pista, un corriol, un bosquet i alguns obstacles. Els més destacats la palla amb l’aigua, i la piscina d’escuma on el Manolito ha tastat les llambordes del Castell. A l’arribada l’speaker (un catxondo total) ens ha entrevistat. No tenia paraules i li hem dit que només era una petita preparació per l’Ultra del Ter. Creiem que no ha entès de què anava allò de fer dos-cents i pico kilòmetres amb fred i neu resseguint un riu a final d’any. Al final el xip del Farreti ha marcar posició 202 i 1h2m per 10km en espardenyes i alguns obstacles.

Tres gamberros fent el brètol a l’aigua com sempre. Sensacional!

Una vegada a l’arribada butifarra i cap a tapar-nos. Teníem la sensació que podíem tocar cuixa i rebre algun premi per afegir als trofeus de Picos de Europa i Alpens. No hem fallat i ens han premiat als més atrevits! Hem recollit els fuets amb els peus glaçats de l’aigua de les set betes i patint com uns mamons! A més, hem estat doblement afortunats perquè també ens han tocat dues subscripcions a la revista Playboy, o potser runners, però com que ho han dit en anglès no ho hem entès

La nostra vestimenta ha causat furor. L’esmorzar ha estat collonut i tot ha sortit rodó. Ens hem ressentit de les lesions però tenim la moral desbordada de cara al repte del Ter. Sobretot, tenim el convenciment que mai fallarem!

No som els més ràpids però em conquerit el castell de Montjuïc

He proposat al Farreti anar a Mallorca en kayac però el mar li fa respecte. M’ha contestat que creu que el Llobregat és 100% navegable. Ja en tenim un altre!!!
Que n’aprenguin!

Fotos Epic run Montjuïc 20 de desembre de 2009