Koala's Team

Quan al desembre el Koala i el Farreti van pujar a Montserrat patinant, van somiar muntar-hi una trobada de corredors. No esperaven que algú s’ho pogués empassar i molt menys que una trentena de malalts els farien cas i es plantarien a Monistrol fent xerinola, assedegats de cerveses i amb la pota a punt per patir pujant a Montserrat per la carretera!

La cronoesclada no era competitva perquè no hi havia premis a lliurar, però està clar que tothom va córrer amb el ganivet entre les dents i sense reservar forces.  L’arribada va ser al Monestir però la festa final es va traslladar a l’aparcament. Algú tenia por que contegiéssim el nostre esperit als monjos

La participació era de luxe amb atletes federats i d’equips de prestigi de la talla de’n José Manuel Granadero (CAI), en Jaume Folguera (UECAnoia) o en Carles Salvador (Koala’s Team). També cal destacar a les cinc valentes que van deixar-ho tot a l’asfalt montserratí. Menció especial per les noies de l’Erasmus Team que es van marcar el farol de dir que anaven a caminar i van deixar al pobre Vicente Torres amb un pam de nas.
(Llistat de temps apuntat per cada participant i en minuts perquè ningu vegi l’hora davant els minuts)

Darrer glopet de’n Pau. Mireu la marca de sortida… (Foto: Joan Torrens)

Les cerveses a meta van ser quantioses i l’espectacle de trobar una quarantena de persones xerrant en un aparcament, de nit i llauna en mà recordava més a la porta d’una discoteca que a una trobada d’esportistes. A més, n’hi havia un que duia un micròfon de la ràdio i tot! Tot Gira forever!!!

La participació i la bona predisposició de tothom va permetre que la bretola acabés bé. La participació dels voluntaris (Lluís, Montse i Jordi & Co.), l’avituallament dels patrocinadors i la col·laboració del fotògraf,  va fer que tot sortis rodat. Dels organitzadors val més no parlar-ne perquè son tan informals que no duien ni una còpia de l’ordre de sortida que ells mateixos havien patillat… Després de debatre l’ordre final, cadascú va arrencar quan va creure convenient i amb intervals d’un minut. Les escombres Farreti i Albertus només van atrapar al Manolito (és cert que els tres havien fet una sortida muntanyera de dues hores a la tarda).

La majoria va baixar per la dracera dels 3/4 però mantenint les hostilitats i apretant muntanya avall. I que consti que l’últim no pagava la birra… Per cert, allò que als Koala’s no se’ls acabarien les cerveses va quedar confirmat: de les 96 que duien no en van morir 9

Per tancar la vetllada sopar multitudinari al wok, on el Sr. Folguera va demostrar que a la taula encara és més animal que a la pista. Va menjar com una família de quatre o cinc. Acollonant! El Koala i en Pau hauran d’entrenar fort de cara a la competició gastronomicosalvatge de diumenge vinent al buffet del Bruc. Després de molt demanat el licor de llangardaix o del què sigui aquella bèstia, fins i tot amb mímica (!) ens van portar una merdeta de licor de flors. Sense comentaris perquè la gent tenia ganes de tastar la bestioleta per poder ser del Koala’s Team!!! Veure per creure.

Moltes gràcies a tots els que veu fer que la crono en ruta pirata i nocturna sigui per recordar.
Alguns ja demanaven segona edició per a poder baixar temps. Quina colla de tarats!
Molt aviat la propera que encara serà millor!

Fotos de Joan Torrens (encara no hi són totes)
Notícia al Manresainfo.cat

Sponsors Cronoescalada

La crono pirata la tenim a tocar. Hi ha una expectació sensacional: tius entrenant en màquines al gimnàs per simular la pendent, gent que enganya a la parella dient que va amb uns amics golfos (perquè si diu que va amb els Koala’s estaria vetat), i no sabem quantes barbaritats més…

Bé, algunes normes bàsiques de comportament i cortesia:

• Aquesta és la llista dels que han avisat que vindrien amb els horaris que els hem assignat (horaris-crono-pirata). Si algú no hi està conforme o vol sortir en un altre moment endavant! La sortida us la donarà algú o sortiu quan us correspongui.
• Intentarem mangar un catxarro d’aquells d’obra que fa pampallugues per marcar l’avituallament de mitja pujada. Hi haurà aigua i uns metres més endavant, i al marge esquerra de la calçada una bossa de brossa.
• L’Albertus i el Farreti seran escombres. Si atrapen a algú caldrà que com a penyora prengui el suc de civada que li donaran. No val esperar-los!
• Hi haurà fotògraf professional i anirà amb moto. No el tireu si us plau!
• Recordeu que si la policia us demana què hi feu allà ehu de dir el clàssic “non capito” que diem a França quan la Gendarmerie ens ve a tocar els pebrots…
• La baixada és lliure però no preneu mal perquè algú encara s’hi pixarà al damunt perquè li piqui
• Després de sopar farem una ronda de xupitos de sargantana al xinillo. Qui s’acabi l’ampolla es menjarà la bèstia i serà el fitxatge estrella del Koala’s Team

Una trobada d’aquestes característiques es mereix un himne com deu mana. La meva estimada! Escolteu la darrera frase amb atenció:

Qui vulgui deixar el cotxe a dalt i baixar motoritzat ho podrà fer amb l’Isma (a les 19h als voltants del peatge). Recordeu que hi ha un llogaret petitó per aparcar al costat de les barreres.

Recordeu abans de sortir que podeu deixar-nos una peça de roba. Si els caminaires surten i no hi ha el Koala, li podeu deixar a qualsevol que us sembli de confiança.

Ara més que mai,
que n’aprenguin !!*!!

Ja hem definit les bases de la cronoescalada pirata nocturna i en ruta a Montserrat que es diputarà aquest divendres 29 de gener de 2010 a Monistrol de Montserrat. Avisem que són provisionals i que poden canviar fins a darrera hora a causa de la informalitat d’aquest grup.

• La sortida serà individual cada 30 segons o un minut en funció del número d’esportistes.

• El primer corredor prendrà la sortida a les 19.30h i es farà per odre de rànking. Aquesta llista és arbitrària al 100% (com fan els anglesos amb els caps de sèrie de Wimbledon) i la farem nosaltres. Tan sols en Malfieten triarà la seva hora de sortida.

• Els caminaires sortiran en grup a les 19 hores.

• A l’arribada cadascú anotarà el seu temps i s’avituallarà com cal.

• Cadascú podrà lliurar una peça de roba que se li tornarà a dalt al Monestir. Així no es refredarà prenent cerveses.

• Al Monestir hi haurà un xiqui park per canalla on també se’ls proporcinarà cerveses. Són el futur!

• Hi haurà un avituallament aquàtic a la meitat del recorregut, allà on es pugui preparar.

• La baixada serà en cotxes si es lliga prèviament o xino-xano per la drecera dels ¾.
El llistat d’inscrits s’anirà actualitzant cada dia al vespre i estarà per ordre de pseudònim o nom de pila. No és que no treballem fi, és que és la informació de què disposem!

Ja sabeu que l’Albertus i en Farreti han muntat una sortida muntanyera per allà mateix. Sortiran a les 16:00 de l’aparcament que hi ha al peu de la pista de l’aigua (2 revols per sobre de l’entrada de Monistrol).

Després soparem alguna cosa a Manresa (segurament al buffet wok) i es podria anar a prendre unes copes, evidentment sense dutxar…

Si us animeu podeu avisar que vindreu a córrer i/o sopar omplint el següent formulari.

LListat d’inscrits (26/01/10)

———————————————————————————————————–

Sponsors Cronoescalada

Apunta’t a la Crono Pirata !

La primera cursa-gresca organitzada pel Koala’s Team ja té data i lloc:
29 de gener de 2010 a les 19.30h, a Montserrat, la segona casa del Carletes!

Es tracta d’una cronoescalada nocturna i en ruta des de la Plaça de la Font gran de Monistrol fins a la Plaça del Monestir. Allà hi haurà cerveses fresquetes per a totes les valentes i els valents.

És un a pujada sostinguda amb alguna rampeta d’uns 8 km i escaig. Probablement a la meitat del recorregut hi hagi una mica d’aigua (la cervesa és per la muntanya).

Podríem dir que és un esdeveniment no competitiu, però si tots apurem les escales del metro per arribar els primers a dalt, doncs aquí serà igual collons! És una pujada pensada sobretot pels brètols muntanyencs que no han tastat mai asfalt (com el Farreti) i els que odien l’asfalt però els agrada córrer pujant (com el Màrtox). Però està oberta a tothom atletes, triatletes, mamats, ruteros i brètols en general.

Evidentment no hi haurà pitralls i cadascú controlarà el seu temps. Al final l’anotarà a la fulla resum a dalt al Monestir. Com que l’esdeveniment és pirata i no està organitzat (si la policia s’apropa digueu que no sabeu que coi foteu allà) no cal portar material obligatori. Ara bé, per sentit comú aniria bé un frontal i roba o alguna peça reflectant. Podeu fer els suggeriments que vulgueu perquè volem que tothom s’ho passi bé i fer-ho de la millor manera possible dins de la nostra precarietat habitual
Si algú vol col·laborar tant en suport logístic com en esponsorització la seva ajuda serà ben rebuda (i recompensada;) )

Després soparem alguna cosa per allà i es podria anar a prendre unes copes, evidentment sense dutxar…

Si us animeu podeu avisar que vindreu a córrer i/o sopar omplint el següent formulari, amb un comentari a aquest post o un mail a
cronopirata@koalasteam.com

Apunta’t a la Crono Pirata !

Recorregut amb punt de sortida i arribada. Vinga !

Ver mapa más grande

Sponsors Cronoescalada

La Ruta del Ter ja toca al seu final. L’aventura la tanquem aquí, amb l’entrevista d’ahir a Regió7. Abans de tancar la paradeta només dir-vos que seguim pensant en reptes i en tenim algun fixat a les comarques gironines. A la primavera, quan fa bo i amb el segell de l’equip: sense preparació i al que surti i amb grans dosis de patiment.

Pel record queda aquest vídeo editat pel Farreti amb un recull de fotos i records imborrables, com el diàleg de Ripoll on ja tocàvem fons amb només 11 hores de marxa. Però això és el que s’aprèn de l’ultrafons, que mai abandones perquè sempre pots més.

Ben aviat presentarem la primera piratada organitzada pel Koala’s Team i oberta a tothom: la cronoescalada Nocturna i en Ruta a Montserrat! Avancem que us haureu de reservar la nit del divendres 29 de gener. Els que no pogueu ser-hi disculpeu-nos per no haver sabut trobar millor data!

Sort i que n’aprenguin!

Com bé sabeu els Koala’s ens hem fet una mica conegudets. Suposem que per la nostra manera de ser: per brètols, mamats, impresentablres, precaris i diferents. Tenim poc aspecte d’atletes i sempre anem esbojarrats a tot arreu. Què hi farem!

Els amics del Tot Gira, que són una canya i segueixen els esports minoritaris i les aventures romàntiques (l’Isaac el copresentador farà la Titan Desert  de no sé quan km de mal de cul al desert), ens van fer una segona entrevista per valorar l’experiència del Ter. Allà vàrem aprofitar per marcat 2 punts al calendari:

Escolteu l’entrevista a Catràdio

• Cronoescalada nocturna pirata i en ruta a Montserrat
• Ultra Trail del Catllaràs

La cronoescalada serà al gener. Falta tancar la data però serà una pujada llampec amb voll al Monestir i sopar posterior a Monistrol. Els amants del punk running no hi podeu faltar!

L’Ultra del Catllaràs és un projecte ambiciós on volem aplicar la tecnologia que vàrem utilitzar a l’Ultra del Ter i fer un seguiment com cal. Seria una cursa però amb el segell koala’s Team: de bar en bar!

Us adjuntem un parell de notícies de Regió7 i Diari de Girona. Diuen algunes mitges veritats sobre nosaltres. Ja se sap com sóm els periodistes… La setmana vinent esperem tenir totes les del 9nou i l’entrevista que ens faran avui al Regió7
Cliqueu a les imatges per a obrir les notícies

Per cert, avui primer sopar koala’s Team. Hi haurà suc de civada a dojo una estona abans al bar Cal Robert de Manresa (davant la Poli Local de Manresa) a quarts de nou del vespre!!!!

Que n’aprenguin!

L’Ultratrail Ruta del Ter ja s’ha acabat. Com sempre al final de cada cicle, etapa, any o qualsevol cosa cal fer una mica de balanç per tal de polir aquelles coses on hem pinxat. Nosaltres a l’Ultra del Ter sabem que vàrem fallar en moltes coses, però el problema és que són errors que tornarem a cometre perquè van amb la nostra manera d’entendre l’esport i la gresca. Si algú vol prendre nota d’allò que no vàrem fer bé, que ho apunti, però entre aquests brètols sempre hi trobareu coses que podrien anar bé, i coses fatals. La dificultat és encertar cada cosa…..

• Sortir a les 00.00h: és una de les nostres debilitats. Mai ens ha funcionat sortir amb tot el dia a sobre, sopar badallant i sortir fosos. Ens va passar factura a la Porta del Cel, a Andorra i als Picos (3 de la matinada) però sempre endureix el recorregut.
• Córrer una marató a mort 15 dies abans i en espardenyes la setmana abans: sempre anem a donar-ho tot i el cos es ressenteix. Però si ens agrada córrer i anar al límit és perquè el cos ens ho demana!
• Prendre la sortida amb 240km per davant lesionats: el punt més calent. Els dos sortíem tocats i enfonsats, però hi ha reptes que no es poden deixar passar. Ens ha fet mal tot el cos excepte les lesions que dúiem, que ara ja diuen “aquí estic jo”.
• Estrenar bambes: tota una aventura perqujè no saps com reaccionaran els peus. Dóna bona molla però és excitant saber quan començarà el patiment als peus. Li dóna valor no portar res per guarir els peus
• Només portar uns mitjons: és impressionant com es pot arribar a anar de precari. Sense recanvi de roba i amb uns mitjons que al final tenen ensaladilla russa a dins.
• Poc menjar i sense monedes: una causa freqüent de pajaron és no dur monedes i no poder comprar a les màquines del carrer!
• Portar una sola còpia del route-book: si ja ens perdem amb els nostres mapes dubtosos, quan aquests s’extravien la tensió incrementa.

Esperem que la nostra experiència us serveixi per veure que amb 4 draps es pot fer un ultra amb un patiment extrem!
Que n’aprenguin!!!

Voldríem donar-vos les gràcies a tots pel seguiment, els ànims i tot el què heu fet per nosaltres. Quan estàvem rebentats ens recomfortàvem pensant-ne de noves. No canviarem mai!!!

La setmana vinent donarem detalls de l’aventura, amb els errors que tornarem a cometre, els retalls de premsa que tenim, les anècdotes de cada dia i moltes coses més! Si nosaltres hem fet això, qualsevol pot fer el que li surti dels pebrots!
Logo by Joan Torrens

La jornada es prevèia dura de collons. Com no podia ser d’altra manera. Els nanos volien patiment però en van tenir una dosi extraforta que no esperaven. A la nit van pregar perquè el despertador no sonés, però no hi va haver sort. Quan va sonar tots amunt i a caminar lents cap al lavabo (que al més pur estil koala’s Team no estava a l’habitació). Coke i filipinos per esmorzar. Genial! La sortida era entre Bescanó i Salt i calia recuperar les marques.

La travessa de Girona va ser complicada amb una pèrdua interessant. Amb els dubtes van seguir un riu que no sabien si era el Ter i o l’Onyar i anaven cagadets. Algun kilòmetre extra i parada a Sarrià de Ter per emorzar. Un llom amb formatge sense gust que denotava que aviat es cauria malalt i millor que no fos en ruta… Amb les primeres llums avançaven amb pas lent però ferm pels vorals de la N-II. Que bonic!!!

Els radars sempre estan buits o però  no hi entraven les potes

Els minuts i els metres passaven lents entre pollancrers i en Farreti tenia les potes ben fotudes. Es va posar radiosalil dues vegades en 500 metres perquè no li feia efecte. Allà hi va haver crisi: van perdre el llibre de ruta, estaven destrossats, els ibuprofens no els feien efecte i quedava una marató sencera! Eren les 10 del matí i a 4 km/h preveien el bany a les 22h.

A Cervià de Ter van fer una altra coke i van demanar si per la carretera era més curt. Els van dir que es podien estaviar 6 kilòmetres. La decisió va ser fàcil. Carretera i manta trencant les regles de l’skyrunner, però si només havien fet 10km de muntanya! Poc a poc i davant la incredulitat de molts conductors avançaven sense voral. Un crack amb una VW Transporter granate els va esperonar. El Màrtox els va donar més coca-cola i els va demanar si calia alguna cura i van dir que no. Just arrancar una de les butllofes del Koala va rebentar. La seva peülla sagnava i ja només els missatges que els passaven els podien fer arribar.

El Canigó els convidava a fer aquella excursió des del Cap de Creus (Canigoton) i el castell del Montgrí marcava la seva silueta durant 4 h. A Torruella anaven tan malmesos que un vilatà els va saludar i els va conèixer perquè va soposar que decien ser aquells tarats que feien el Ter. Les llàgrimes començaven a córrer galtes avall. Bocata i coke en ruta animats pels amics de l’equip que els acompanyaven. Quedaven 6 kilómetres!

La resseguida final del riu va ser lenta i penosa. Amb alguna buidada de ventre pel mig i tot, va trigar a aparèixer el mar. Petada de butllofa del Farreti que anava ben coix i foçant de tot arreu. Poc a poc es van veure els amics i la família (gràcies pel suport!) i calia un bany per relaxar les potes. Festa grossa i cotilló entre els koales!!!

El millor bany de la seva vida i encara faltava el cotilló

Gràcies a tots pel seguiment i pels ànims. L’experiència per l’equip ha estat acollonant i ens anima a nous reptes i a organitzar noves curses amb segell koala’s Team…