El bany somniat per tancar el repte

La jornada es prevèia dura de collons. Com no podia ser d’altra manera. Els nanos volien patiment però en van tenir una dosi extraforta que no esperaven. A la nit van pregar perquè el despertador no sonés, però no hi va haver sort. Quan va sonar tots amunt i a caminar lents cap al lavabo (que al més pur estil koala’s Team no estava a l’habitació). Coke i filipinos per esmorzar. Genial! La sortida era entre Bescanó i Salt i calia recuperar les marques.

La travessa de Girona va ser complicada amb una pèrdua interessant. Amb els dubtes van seguir un riu que no sabien si era el Ter i o l’Onyar i anaven cagadets. Algun kilòmetre extra i parada a Sarrià de Ter per emorzar. Un llom amb formatge sense gust que denotava que aviat es cauria malalt i millor que no fos en ruta… Amb les primeres llums avançaven amb pas lent però ferm pels vorals de la N-II. Que bonic!!!

Els radars sempre estan buits o però  no hi entraven les potes

Els minuts i els metres passaven lents entre pollancrers i en Farreti tenia les potes ben fotudes. Es va posar radiosalil dues vegades en 500 metres perquè no li feia efecte. Allà hi va haver crisi: van perdre el llibre de ruta, estaven destrossats, els ibuprofens no els feien efecte i quedava una marató sencera! Eren les 10 del matí i a 4 km/h preveien el bany a les 22h.

A Cervià de Ter van fer una altra coke i van demanar si per la carretera era més curt. Els van dir que es podien estaviar 6 kilòmetres. La decisió va ser fàcil. Carretera i manta trencant les regles de l’skyrunner, però si només havien fet 10km de muntanya! Poc a poc i davant la incredulitat de molts conductors avançaven sense voral. Un crack amb una VW Transporter granate els va esperonar. El Màrtox els va donar més coca-cola i els va demanar si calia alguna cura i van dir que no. Just arrancar una de les butllofes del Koala va rebentar. La seva peülla sagnava i ja només els missatges que els passaven els podien fer arribar.

El Canigó els convidava a fer aquella excursió des del Cap de Creus (Canigoton) i el castell del Montgrí marcava la seva silueta durant 4 h. A Torruella anaven tan malmesos que un vilatà els va saludar i els va conèixer perquè va soposar que decien ser aquells tarats que feien el Ter. Les llàgrimes començaven a córrer galtes avall. Bocata i coke en ruta animats pels amics de l’equip que els acompanyaven. Quedaven 6 kilómetres!

La resseguida final del riu va ser lenta i penosa. Amb alguna buidada de ventre pel mig i tot, va trigar a aparèixer el mar. Petada de butllofa del Farreti que anava ben coix i foçant de tot arreu. Poc a poc es van veure els amics i la família (gràcies pel suport!) i calia un bany per relaxar les potes. Festa grossa i cotilló entre els koales!!!

El millor bany de la seva vida i encara faltava el cotilló

Gràcies a tots pel seguiment i pels ànims. L’experiència per l’equip ha estat acollonant i ens anima a nous reptes i a organitzar noves curses amb segell Koala’s Team…

Etiquetes: Farreti, koala, Ter