Tots compartim alguna cosa q ens fa viure amb alegria. Uns corren, altres pateixen caminant i seguint un riu, altres entrenen (o ho feien) dues vegades al dia. L’important és tenir aquells estímuls que ens permeten rendir al màxim (o una mica més) en les altres parcel·les de la vida, que són les importants.
Aquí un de lletres amb debilitat pels números

A seguir gaudint i ja sabeu que en aquest espai tothom té carta blanca!
Vosaltres feu viure aquest lloc.
Que n’aprenguin

no us ho prengueu malament, però si contineu fent servir aquests comentaris del web per discutir-vos i tirar-vos una miqueta els trastos d’aquesta manera, potser us haurem de fotre fora… Juuuuur!!!
No patiu, òsties, que és conya collons!!!

El que sí podríeu fer és deixar-vos de tanta xarrera informàtica i que els dos vinguéssiu a alguna propera aventura Koala i petem la xerrada tots plegats al final, amb un bon assortiment de birres pel mig.

Cris, ens sentim afalagats sincerament per aquesta identificació que sents amb nosaltres i perquè, com sembla pel que dius, t’ho passis bé amb la col.lecció de burrades que anem explicant. Si vas entrenar d’aquella manera durant 7 anys, però, ho tindràs difícil per fitxar per l’equip: s’ha de ser una mica patata per ser un koala!!!
(això també és broma. Ho explico clarament per no generar decepcions ni malentessos…)

Isma, jo també m’estic esperant encara per anar al Congost, nen!!
Últimament no em veig amb cor de llevar-me a aquelles hores per anar a passar fred, què hi farem! Els koales també han de descansar de tant en tant

Gràcies a tots!!!

sí, sí ja sé que el meu esperit és koalil, per això quan vaig topar amb aquest blog em vaig ‘enganxar’…era tanta la identificació!
Si a més els koales són dels que també et fan una disertació sobre la cosa més trivial, aleshores som ànimes bessones!

Els que em coneixen sempre m’han dit que em vaig equivocar hi havia d’haver tirat per les lletres pures: tipus política, advocada de causes perdudes i coses per l’estil, però vaig tirar per les ciències, lo de les disertacions és pur ‘divertimento’ per xerrades amb amics.

Vaig ser esportista federada durant set anys. Entrenava dos cops diaris. Això no pot ser bo i deixa seqüeles…
Suposo que això explica moltes coses…Així estem, que no tenim remei!

Apali, fins aviat!

quin ‘pàjaru’ que estàs fet!…
Anem a pams:
1.- Com que jo no sé quin grau de confiança teniu koales i tu, el fet de llegir que els deies que sortien amb les neurones justes em va sublevar. Perquè una cosa és fer autocrítica -com va fer l’Albertus- i una altra molt diferent que algú altre et digui que ets ‘curt’ de gambals.
2.- El fet que ells diguin/reconeguin que van justets de neurones no em convenç gaire…Em reitero en el meu argument del comentari de l’altre dia. La fortalesa mental que requereix una prova d’ultra fons només pot venir d’un terrat ben moblat, sigui amb moltes o poques neurones, però -com ells mateixos deien- ben optimitzades.
A vegades no cal anar sobrat de recursos, sino saber aprofitar els que tens. La força de voluntat i la determinació donen millors resultats que tenir recursos però no saber-los emprar i/o optimitzar.
3.- Lo de que tinc esperit koalil…m’ha arribat a l’ànima! Per a mi és un elogi que em diguis això. I bé, tot i que reconec que amb el temps m’he aburgesat i estic actualment estic fotuda un xiclet, és cert que el meu esperit ‘koalil’ m’ha dut a fer moltes coses per sobre de les meves possibilitats físiques del moment, justament per això que et comentava que si el ‘coco’ tiba el cos acaba tibant.
4.- Millor que no marxis a la Guaiana no? No sé si a nivell de desenvolupament de software són gaire cracks. Potser Silicon Valley seria una bona opció!

Apali, ja veus que per arguments no quedaré…
A cuidar-se! Ens llegim!