DecaCollbaix: Un repte només a l’abast dels més tarats
10 02 2010Aquest cap de setmana de Carnestoltes i de celebracions romàntiques espanyolistes (egggs!) un grup de desequilibrats manresans s’han proposat un nou repte: el DecaCollbaix! Tal com sona, 10 pujades al Collbaix per diferents itineraris amb gairebé +3.000m.
El Collbaix, pels qui no ho sabeu, és la muntanya on s’han iniciat tots els skyrunners manresans. Només té 554m d’alçada però allà s’han forjat autèntiques llegendes d’aquest esport com en Sergi Cots o en Joan Farré.
Alguns sempre han fet un paral·lelisme entre la seva alçada i els pits d’una noia. Uns diuen muntanya petita i altres d’alçada correcta. Potser equivaldria a una talla 85 de pit. Què, és poc? Es deia que la mida òptima d’un pit és aquella que encaixa en una copa de cava de les planetes. Els que sou llaminers, i us agrada enfonsar el nas allà enmig, haureu d’anar al Taga o un lloc d’aquests amb més alçada però potser menys trempera 
La vista des del cim a trenc d’alba és una meravella (foto: I. Pradas)
La sortida l’organitzen uns altres brètols manresans, en Qumli & Co. que crec que van anar a la mateixa escola que els Koala’s… La sortida serà dissabte 13 de febrer de 2010 a les 7h del matí al peu del Collbaix (des de la vessant de Sant Joan de Vilatorrada a l’ inici de la pujada del GR on s’hi arriba per un camí asfaltat). S’anirà amb grup i es deixaran vitamines i substàncies psicotròpiques al cotxe.
Si voleu informació i avisar que hi anireu podeu contactar amb el Qumli jflotats@hotmail.com.
Algun koaleta correrà per allà…
Que n’aprenguin!
LLoc de trobada i del terreny de joc.
Ver DecaCollbaix en un mapa más grande
Osti tu! Quines metàfores i quin nivellàs poètic!
Però m’heu causat un dilema…el de la copa de cava! Ara hauré d’anar-ne a comprar una d’aquest model perquè les copes de cava que tinc són les altes…
De totes maneres, comentar-vos a títol informatiu, que per la numerologia sembla ser que dono la talla…Jo sempre he pensat que és la mida justa per tal que la gravetat no faci de les seves, i per tal que no impedeixin la pràctica esportiva.
O a cas coneixeu alguna esportista d’èlit amb una talla >90?!!!!
Mireu sobretot les ultrafondistes, atletes, saltadores d’alçada, gimnastes, nadadores etc.
En fi, parlant de pits amb els koales…no deixo de sorprendre’m!!! :-$
Juraré davant d’un tribunal no haver-ho dit/escrit…
Collons com està el tema!!!!!! A mi les copes que més m´agraden són les dels licors després del café jijijijiji. Ens veiem dissabte a trencar Collbaix.
Carai koales si que sou agosarats!!! Mira que tocar un tema tan profund com és el del tamany idoni d’uns pits femenins… Però si això requereix pàgines i pàgines!!!!
Cris no pots deixar anar que tu dones la talla en aquest aspecte ni que sigui a títol informatiu!!! Que som homes i ja saps que la nostra neurona es dispara amb tota mena d’elucubracions a quina menys poètica!!! I per aquí, a més de l’agravant de ser homes, ja saps que anem justets de sentit comú!!!! jeje Ara el dia que et coneixem en persona a tots se’ns anirà la vista a una latitut inferior als teus ulls per tal de comprobar la teoría de la copa de cava i la veracitat de la teva afirmació!
sergi, tant d’entrenament t’està afectant… jajaja
Ufff! en quin embolat m’he fotut…
A veure Isma, per no crear falses espectatives, justament el meu fort no seria una davantera prominent, sóc de les que ‘pecaria’ per defecte, pero a la 85 arribo.
Has de pensar que per allò de l’efecte hidrodinàmic de l’aigua (era nadadora) calen justament superfícies llises…
No obstant, i lluny d’acomplexar-me crec que és una avantatge per allò que comentava de la gravetat i per la facilitat alhora de pràctica esportiva i per menys risc de càncers etc. etc.
Després hi hauria les consideracions masculines que per a gustos els colors…
tot i que no soleu mirar aspectes tan ‘pràctics’.
Ara bé, qui no li agradi que s’operi que per això hi ha la silicona bla,bla,bla…
Una vegada aclarit, comentar, també a títol informatiu, que com se us acudeixi de baixar la mirada més avall de nas, ni que sigui per corroborar la veracitat de les meves paraules, correu el risc de que us caigui un calbot del quinze…
Ja deia jo que el tema donava per pàgines i pàgines!!!!
jajaja
Cris, crec que ets ben coneixedora de la condició masculina i, en particular, de les especificitats koalils, per tant has de saber que després dels teus comentaris a propòsit del tamany dels pits i, en concret, dels detalls que has donat dels teus atributs, hauràs de repartir més d’un calbot. Ni que sigui per esperit crític i/o científic tinc -i crec que puc afirmar que els koales també- tendència a comprobar per mètodes empírics i objectius la veracitat de les afirmacions que es verteixen aquí… Així que particularment pendré precaucions el dia que ens coneixem personalment (olleres de sol, casc, …)
Mare meva, jo també m’he fotut en un embolao de collons!
Salut!
Quin debat tan interessant!
La veritat és que donaria per molt però trobo interessant allò de mirar els aspectes pràctics perquè al final la majoria tira pel dret amb aquella frase cèlebre “a mi m’agraden totes”
Però bé, recordar que dissabte hi haurà uns tius donant-ho tot al Collbaix i que hem rebut un allau de mails dels fabricants de cristalleries agraint-nos el seu augment de vendes de copes de cava planetes i demanant que els disculpéssim per la tremenda trencada d’estocs que han patit!
Que n’aprenguin!