Blancaneus i els 7 nans a la petita Zegama. El que no es va veure

El titular no parla de temps ni notícies. La notícia de la crono ja es va publicar al manresainfo.cat. Aquí farem la contracrònica i reviurem aquells moments màgics que han permès crear allò que tan bé sona de la Copa catalana de cronos pirates by Koala’s Team!

La cursa no tenia més misteri que acotar el cap, tibar amunt i agafar-se els quàdriceps, els pebrots o el que fora entre 52m i 1h40m. I així ho van fer un grapat de valents i valentes que tenien ganes de fruir sense saber què els esperava a dalt. Les sorpreses es van fer esperar, però devia ser màgic trobar al koala vestit de presoner a Sant Jeroni, tocant el tam-tam amb el Felip (molt agraïts pel teu cop de mà. Tens equip?) i amb el T6photo donant-ho tot amb el dit a punt per disparar i semicongelat.

Però la gràcia de tot venia de divendres, quan el Manolito, el Farreti i en Carletes van pujar 72 llaunes de cervesa, 4 litrones, 4l de coke (per qui?) i 3l d’aigua. A més d’un tam-tam gegant. Canal de Sant Jeroni amunt i avall com uns campions! Tothom pensava que era massa però va anar bé!

Manolito donant-ho tot: el nanu sempre corre davant la càmara (Joan Torrens)

Llàstima del fred i el vent perquè el soroll dels tambors hauria ressonat fins el monestir. Però la boira donava el seu joc. Per un estret passadís els corredors passaven mentre tothom els esperonava. Arribaven desencaixats però veien el muntatge i tots apuraven corrents fins el final. Per això vam ser la petita Zegama. Sensacional l’animació i la companyonia patint fred de la tropa. Moments màgics de muntanya a la copa catalana de cronos Un a un es van esperar a tots els corredors. Especial atenció a la trencada de motor del company de la UEC Anoia que va arribar tocadet tocadet. La darrea va ser la superIre, qui fent un esforç titànic va assolir el cim instants abans que una excursionista de Banyoles de 63 anys amb una vitalitat acollonant!!! Això, tres tius per sota l’hora (quins cabrons) i els del Koala’s Team segurament en el top-10.

Alleugerint pes de les motxilles (foto: rubenbicho)

A l’ermita situada abans del cim es va fer el darrer reagrupament per la baixada. Molts corredors morts de fred ja havien escampat la boira, però a dalt quedaven tots els koala’s i un grup d’irreductibles brètols que els seguien la corrent. Per estalviar baixar tan pes es va consensuar de fer un parell de rondes més de cervesa, a  fi i efecte de liquidar les llaunes. Així va ser i la colla s’entrompada silenciosament mentre alguns vestien paravents fets amb una bossa de deixalles.

A continuació, i tot emulant a Blancaneus i els 7 nans, la performance va començar entre xiulets i càntics. No se sap quants tius a darrera la Irene corrent, saltant rient i fent aturades pactes per treure la cigala a passejar. Entre tant algú proposava un traguet i s’obria i matava una litrona. Baixada sense precedents davant la mirada atònita dels excursionistes a qui deien que a dalt hi havia una rave… El moment estrella va ser la fotografia amb dues turistes japoneses que encara flipen a hores d’ara… Veure a pares de família seriosos, somrient, cridant i sortint-se del camí perquè se’ls feia estretet no té preu

Al Monestir es van retrobar amb el T6photo i les Erasmus Team i encara hi va haver una mica de mambo mentre es feien la foto de família en moviment. Una festa altra vegada.

Megafestival davant de tots els gringos de Montserrat (Joan Torrens)

La baixada per la drecera dels 3/4 va ser divertida com sempre. Tothom anava mig marejat i amb una gresca a sobre important… Alguna caiguda i molts ensurts. Sobretot el Rubén Bicovoladores, que al tram final dels 3/4, aquell que sempre s’ha de fer arran de tanca, es va llençar com el tarat que és a empaitar al Farreti i alguna cosa va sonar malament al seu turmell. Sembla ser que ha estat poca cosa però el turmell està entre gels. Recupera’t nano!

La trobada a Monistrol amb reagrupament per dinar i volls a dojo també va tenir la seva història. Ningú tenia obridor per les ampolles però el fotògraf professional que ens ajuda tenia un cop amagat. Un obrecerveses al cinturó. No tenim imatges ni paraules per descriure-ho.

La propera prova de les crono series serà al Tagamanent (12 de març al vespre), organitzada per l’Abuelo i amb el suport dels Koala’s. Ben aviat publicarem el calendari sencer de les cronos que resten, però us avisem que més d’un plorarà de l’emoció. Moltes gràcies a tot i que n’aprenguin!!!

PS: Per cert, indiqueu els vostres temps al següent formulari perquè puguem fer una classificació com cal! El paper el teníem però la pluja el va deixar inservible. Hi ha coses que encara no podem controlar, però n’hem après molt d’aquesta crono Sentim les absències, que van ser molt destacades. No sabeu el que us veu perdre!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Etiquetes: festival, montserrat, Pirates