Deixant-nos la pota al regne dels falsos llanos pisteros
Categories:Curses, Curses de Muntanya, Ultra Trails — Per Koalasteam 8 març, 2010 a les 18:34Anem a pams. Aquest cap de setmana la majoria dels Koales estrenàvem temporada en la distància marató i fins i tot, algun agosarat com el Carletes, en distància ultra. Massa d’hora per patir ? Bé, els Koales no fem gaires previsions i si una cursa trempa, hi anem i punt.
Un cop a casona tots plegats, hem tingut ocasió d’entrevistar els protagonistes perquè ens expliquin quanta pota es van deixar per aquelles pistes de Déu.
El Carletes va participar en una nova edició de l’Ultra Trail Castells de la Segarra (crec que abans en deien Marxes…). Es tracta d’un dels circuits ultra més mortífers de Catalunya, quasi 55 Km de pistes i més pistes a on cal córrer com un cabró per acabar aviat aquell llarg suplici.
Castells 2010. Pista de castell a castell. Foto: Nilsvil (Galeria Completa)
Però millor ens ho expliqui el nanu:
| “Bueno, bueno, ja tenim la primera llarga de la temporada feta, collons quin fart de patir que m’he fotut, mira que se que és malparida aquesta marxa, però que collons es que m’agrada patir com un malparit.
El tret de sortida m’enganxa encara al cotxe, i tinc 1750 paios al davant ! La gent que avanço al•lucina amb el meu equipament: samarreta de tirants, pantalons curts i ampolleta d’aigua a la ma. Fins el km 25 he xalat com un cabró i cremant pota a tope ! La resta controlant les rampes que m’han atacat per tots costats fins al final. Conclusió: Si no pots entrenar tirades llargues, no facis coses llargues o patiràs com un malparit, que és el que ens agradaaaaaaa!!!!!….jajajaja!!! (riure boig)” |
Carletes treient pit davant la càmera quan ja s’ensumava la gran nevada
La resta de Koales es van desplaçar a Sant Hilari Sacalm per fer la Mitja Marató (Manolito) i la Marató Salvatge (Cotsito i Màrtox).
El Manolito i el Màrtox varen pagar la sortideta potent per l’Obac amb el Koala Albertus tan sols dos dies abans, és que aquesta canalla lo del tappering ho té molt mal entès, però què coi, si es pot sortir a córrer per muntanya i passar-ho bé, perquè cal guardar pota ?
Apunt per donar-ho tot
Parla el Manolito:
| “Al km 6 ja tenia dos gossos que em volien mossegar els bessons (parla de les rampes el nanu) i sort del Dr. Martox que m’ha donat una poció màgica…. Fins aquí anava força bé però he baixat el ritme per collons… Hem anat junts xino xano fins la separació de les dues curses. Allà he començat a sentir-me millor i he tirat fins meta a tope menjant-me amb ganes tota la pista falso llano. Final amb buti + 2 birres.. “ |
Parla el Màrtox
| “Bé, la Marató ha presentat un marc idíl•lic per patir i fruir trescant per la muntanya. 100% de baixades infernals pel bosc, a on he pregat que la cursa estigues coberta per alguna bona assegurança, i 100% de pujades per pista amb falso llano mortal, a on pregava contínuament que aparegués alguna miserable baixadeta.
M’he plantat al km 26 amb la pota força justeta i m’he acollonit, a veure com acabo jo això ara he pensat, he entrat em mode survival i apa, a patir una estona més fins al final, mirant de dissimular la mala carona al entrar a meta” |
Finalment donem la paraula al nostre estimat Cotsito que desprès de una setmana d’entrenaments intensos (bé, va parar el dissabte a descansar una mica) es va plantar a la Marató i va aconseguir una molt lluïda cinquena plaça.
| “Algun dia miraré d’escalfar una mica a veure si entro en calor. La gent surt a saco i em poso amb els de davant, dura poc perquè els primers se’n van. Jo a partir del km 3 fins al final sol, quina rallada!!! Per primera vegada m’he acollonit en una baixada, perquè he fotut un parell de sortides que una mica més i no estic comentant això, molt bèsties.
Però tot plegat espectacular, entre muntanyes de fagedes, castanyers, avets, molt maco. El més increïble de tot ha estat “l´atxassu” que m’ha fotut el que ha quedat primer de BTT, m’ha passat per una pujada dreta de collons amb la bici a l’esquena. Al final doncs contentíssim amb la 5a posició.” |
Ja veieu de quina pasta estem fets. Alguns es pensen que de les les nostres cames extreuen el ferro de fer vaixells, però ja veieu que res més lluny de la realitat…
Ara a regenerar pota que es va quedar tota per aquelles pistes on déu o no sabem qui va perdre l’espardenya.
Que n’aprenguin!
Etiquetes: Carletes, Manolito, Màrtox, Sergi
Tweet This
Digg This
Delicious
Stumble it
- a 30/05/2011 14:04:26
8 comentaris
Quantes coses em queden per apendre. Esteu sonats
clar que sí! Salut i km!
Excel·lent feina campions!
Es nota que el patiment extrem forma part de la vostra manera d’entendre l’esport.
Friso per conèixer la raça dels gossos que volien mossegar els bessons del Manolito i quin tipus de poció duia el Màrtox
Seria fantàstic veure el Carletes justet de roba i la resta amb malla llarga i paravent jejeje Envieu fotos si en teniu!
Cotsito aviat caurà un trofeu perquè estàs que et surts nano!
Era bastant espectacular veure al Carletes en acció… quasi tant com veure’l amb el gorret que duia abans de començar!!! jajajaja… Guarda’m un CD!!!!!
Collons, si fota bona cara hi tot..jajajaja
que n’aprenguin !!!!
Mare meva quina d´andromines estem fets… Però que ben parits que som tots!!!!!!! Que n´aprenguin!!!! I Divendres crono al Tagamanent amb moltes Volls i Patxaran a dojo.
A tope l’equip !
Allà on van triomfen
Hola Raul,
Veig que no apareixes per les curses ni sortides vàries, suposo que encara estàs tocat…
Ànims i paciència que tot s’acaba.
(Vaig perdre els e-mails de tothom, inclós el teu)
Ostres Luigi! M’has agafat treballant jejeje
Sí, tinc diagnosticat trencament de lligament creuat anterior i menisc extern. Per això tinc mal des de l’Espadan. Ara ja estic en llista d’espera i mentalitzat per l’escorxador
Aquest any estic a l’altra banda col·laborant amb coses i seguint als companys.
T’escric amb calma que piro!!!
Merci i una abraçada!
PS: avui recordàvem amb el Màrtox com ens vas okupar l’habitació d’Andorra i aquella cervesa tan bona que vàrem prendre