Catllaràs Nord: Friday Corriol Fever

Doncs sí, sembla que els reptes del proper estiu comencen a pesar com una llosa per tots els Koales i alguns d’ells ja comencen a allunyar-se força del cau després d’aquest llarg hivern. Tots tenen moltes ganes de muntanya de la bona, d’aquella a on l’aire és més prim i les cerveses queden sempre molt lluny.

Així doncs aprofito aquest evident estat de debilitat per enganyar al Manolito i al Farreti per  fer un ultra d’aquests d’estar per casa, o sigui sense pitrall, sense marcar, gratis i sense rellotge.

Com que la neu de l’alta muntanya encara perdura aquest inici d’Abril,  vàrem decidir fer mitja muntanya amb una única condició: fer la sortideta al meu estimat Catllaràs i intentar lligar tot el bucle nord que em tenia el coco menjat de fa temps.

Cim del Sobrepuny (1.656m) – Galeria Completa

Aquest cop l’èxit en la recerca dels límits semblava que estava més que assegurat ja que el Manolito es presentava a la línea de sortida com un valent inconscient: gastroenteritis adobada amb dècimes el dia abans. Bien ! El Farreti tres dies abans havia completat la Manresa-Sitges i després tot seguit s’havia castigat dos dies de series i avui venia de ‘tranqui’, ummm que vol dir ben bé per ell això ?

Sortim de La Nou de Berguedà a les 7:00 en punt del matí cap el cim del Sobrepuny. 3.2 km i 800m+ per començar varen afectar parcialment el nostre company Manolito, que va haver de fer la primera parada tècnica per adobar un pi. El nanu feia mala cara però se’l veia molt voluntariós, no perdia ritme de cap manera.

Refugi de La Clusa – Galeria Completa

Fem cim i tirem avall corrents cap al refugi de La Clusa a on arribem a les 9h tocades. Parada al refu a saludar als guardes i aprofitem per fer una cola i un mini-entrepà. El Manolito frueix més àmpliament de les instal•lacions, això sí amb cura i pensant sempre amb els que vindran darrera.

Arribem a la Pobla a les 12h, hi ha fira Medieval i ens barregem entre els turistes una estona, comprem quatre vitualles a un Super (alguna cervesa cau) i sense parar tirem amunt per fortes pendents cap al Santuari de Falgars. Tram a la solana, a on el sol apreta de valent, bé…, però no per tots, ja que el nostre heroi porta a sobre tres jerseis, goretex i guants ! Aprofitem algun tram amb poca pendent per córrer amunt i passar via. Pujant al santuari ens trobem al LLuís LLeida i companyia, trobada genial !

Esmorzar Koala a la Pobla – Galeria Completa

Parada al santuari per dinar, entrepans a tope i aprofitament ampli un altre cop de les instal•lacions per part del Manolito que aguanta calladet com un campió. Sense perdre gaire temps seguim amunt cap a Sant Julià en un dels trams més ferms de la volta. Llarguíssima carena pel bosc que fem tot al trote apurant falsos llanos i seguint d’aprop pel retrovisor el Manolito que no es depenja i manté el ritme, quin patiment !

Entrem al poble a les 3 de la tarda tocades i anem de pet al bar, la llarga baixada a ritme fa pagar peatge i el Manel té un moment de dubte, mínim, però que supera ràpidament. Fem una cola ràpida, i pràcticament no seiem, ens queda encara molt de desnivell i no convé refredar-se.

Baixant a Sant Julià de Cerdanyola – Galeria Completa

Penúltima pujada cap a Malanyeu, pendents fortíssimes pel bosc de faigs al doblar la serra del Mill, parada a recuperar a dalt de tot, em foto un gel ja que vaig una mica grogui, superem el puja baixa del Malpas que aquestes alçades fa molt mal a les cames i ens tirem avall cap a Malanyeu. La tarda ha quedat molt clara i la baixada a bon ritme és molt agradable.

Com que anem justets de temps ens saltem el bar de Malanyeu (sniff !) i encarem de seguit l’original pas del Griell del Pigot que supera elegantment la cinglera amb cordes i escales pel mig del salt d’aigua.

Darreres pendents, feina feta ! – Galeria Completa

Aquest darrers 600m+ fan força mal, les pendents son fortes però es compensa amb les magnífiques vistes des de la aèria terrassa que resseguim. Després de 10 hores el Manolito comença a estar millor, al•leluia !, sembla que ha guanyat als microbis i tant bon punt arribem a la darrera collada ja presenta molt bona cara, a bona hora cols !

Ens fotem uns entrepanets que portàvem de reserva sabent que tenim la feina feta, sols falta una hora per La Nou amb 700m seguits de baixada.

Agulles d’Espades prop ja de La Nou – Galeria Completa

Aprofitem el bon estat del nostre heroi per fer una baixada d’aquelles de gas a fons i poc abans de les 7 de la tarda tornem a estar al punt d’inici amb unes cerveses a la ma i celebrant aquesta gran sortida (51 km, 3850m+)

El Farreti no ha notat gaire la tralla de la setmana i encara ha pogut fer alguna ‘serie’ de pujada, coi de nanu !, el Manel està ben satisfet de superar la duríssima prova i jo content de poder oblidar la desfeta del Congost.  Tot apunt per Matxos. Que n’aprenguin !!