La faula dels Matxos

Osona sempre ha estat terra de bandolers, homes que tenien la muntanya com a llar. Nòmades fugitius que corrien obrint corriols. Retalladors sense pietat que baixaven en marrades dòcils i suaus sense tocar les cordes de Bracons.

Osona també ha estat terra de llonganisses. Uns llonganisses que han batejat els manresans com a xoriços. Per allò de la capital de la vegueria i el gran jutjat Però aquelles llonganisses gruixudes tenen unes muntanyes altes i emboscades, amb un encant especial i uns trams aeris preciosos.

Els Matxos de Torelló congreguen cada any 400 valents i valentes que volen tastar allò que d’altres han fet sempre. Volen trescar i fruir dels paratges encisadors, de les follades a terra, de les catifes als corriols que fan que el terreny es mogui mentre es corre.

Allà hi van anar uns amics. Tres manresans i dos egarencs amb ganes de gresca. Volien córrer sense parar però amb objectius diversos. En Farreti a  mort com sempre. Calçat amb unes Salomon voladores gens indicades per 62km volia patir. Volia sentir els peus desfets picant a les pedres, i ho va aconseguir.

El loco de la coleta refent-se la cua a l’arribada

De bracet amb en Gerard (Diedre) van fer tota la cursa al capdavant. Tan sols a la tercera valisa sorpresa, una de les que van fer per desqualificar als bandolers, a les rates que retallen, els van atrapar. Però en Farreti, home pacient i company com pocs, es va mantenir ferm en el propòsit d’entrar amb el seu company. 7h18m els contemplen, malgrat que el fitxatge s’endarrerís per una rossa explosiva anomenada Voll Damm.

El trenet del Koala’s Team va fer bé la seva feina. Volien arribar sota les 10h i així va ser. Encapçalats per dos fenòmens de la muntanya com l’Albertus i el Sergi, mitja feina estava feta. Bé, el Sergi levitava pels corriols enlairat pels deus de l’ordi. En Màrtox i en Manolito no podien perdonar. Calia pregar a Bellmunt, tocar la Senyera al Puigsacalm i tastar la butifarra de la Vola. Si seguien el ritual no podien fallar!

Arribant riallers a St Pere de Torelló (Foto Assumpta)

A ells es va afegir en Bodi, mític corredor del Penedès, un mestre del Joc de l’Oca i aficionat al txacolí. Goma amunt i goma avall van arribar com es preveia no sense patiments. En Màrtox més concentrat que mai va deixar, per un dia, de donar lliçons als seus deixebles a la muntanya. Només corria. En Manolito aguantava doblant les dosis: dos ibuprofens, dos recuperation, dos magnesis i tot allò que li queia a les mans.

Ajudant-los en Koala. Corre que m’atraparàs amb l’Assumpta. Carregat d’entrepans, brevatges varis i cerveses fresquetes. Sempre apunt per socórrer a qualsevol i convidar a qui el saludés. Diuen que en Sioux i en Clave, dos superherois de còmic, sobretot el segon amb aquella caixa toràcica, van arribar gràcies a una cervesa a la pista de la Vola.

El premi pels sub-10: 24 mandonguilles i 4 galtes (Foto Koala’s)

A l’arribada abraçades, joia, alegria, peus trinxats, cervesa freda, cap defalliment! Aquesta faula havia d’acabar bé, però va acabar millor. El bonaventurat Koala va trobar dinar, a quarts de sis de la tarda. Quan anava perdut per Torelló una força sobrenatural el va fer parar vora el mercat. Bar Marina, mandonguilles i galtes. Festival com cal que els autòctons ja coneixen després de les nits amb les millors borratxeres (Per cert, aquesta setmana els portarem la cassola i els tuppers. Gràcies!).

La moralina és senzilla i ens la va ensenyar una referent de l’esport salvatge i natural de Torelló: els rètols són pels que no saben on van.
Ens veiem a la marató dels Voltreganès!