Cap de Rec i Pedraforca 2010: dos debutants i molta pota trencada

Categories:Curses, Curses de Muntanya, Ultra Trails — Per Koalasteam 21 juny, 2010 a les 6:45

Avui és d’aquells dies que un no sap com començar. Hi ha sensacions de tot tipus però el regust que queda és amarg. Hi ha alegria per la bona cursa del Màrtox i dels dos aspirants a koala’s a Cap de Rec, però per altra part deixa mal cos la trencada d’esquena del Farreti, que el fa renunciar als Picos, el peuet de l’Albertus que el va deixar KO, i la petada de turmell del Carletes o les rampes de cavall del Lluc al Pedra. Massa coses tristes. Per això aquesta serà la única menció negativa d’aquest relat. A partir d’ara, alegria!

Per ordre cronològic, pujada a Cap de Rec divendres vespre on el Màrtox i l’Albertus volien descansar i tenien hotel a Lles. De camí però, van deixar al koala a Prullans, que tenia a dos debutants en marxes, tensos i nerviosos que es van relaxar a base de suc de civada i suc de raïm… Per cert, l’apartahotel de Prullans moooolt recomanable.

La sortida era a les 6h i els dos corredors allà estaven. Seguint el guió previst van anar a tota llet i entre els deu primers fins a la baixada de la Vall del Madriu, on l’Albertus ho va deixar. Els caminaires però, van retirar la targeta amb aquella solitud de qui fa tard. Però encara hi havia en Pau, el Vtorres i l’Isma (enhorabona pel temps!). Quins corredors més catxondos fotent tard!

YouTube Preview Image
Petit vídeo homenatge als 2 campions (Galeria completa)

Tot baixant caminant trobem als amic dels Grup excursionista Oliana, amb qui el Koala va compartir experiències i kilòmetres. Es recordaven d’ell de la Circular de l’any passat (imprescindible al calendari). Mireu si els va causar bona impressió que es pensaven que era bo corrents! Ah, i també el Martox que arribant a Andorra anava 7è i literalment em van dir: “quina màquina!”. El top-10 d’Oliana ens va deixar bon cartell.

Entre tant les dues tripletes màgiques formades per Mireia & Guido i Núria & Jordi amb els seus respectius cas, ens van subministrar aquelles volls màgiques que et fan baixar sol. Com flotant, sense veure el relleu de les pedres i xutant tot allò que tens entre les potes. Gran smoments amb en Xeix i en Nil’s. Quina vitalitat que tenen els nanos!

Reunió de brètols avituallats com déu mana (Fotos Jordi Papiol)

Ens consta que el Màrtox va fer marca, baixant 14m el temps de l’any passat. Alguns diuen que devia perdre una hora a la 2a part de la cursa… ai la pota! Els manresans caminaires fumaven als avituallaments. Segurament no és el més ortodox, però és que volen ser del Koala’s Team! Fins i tot  van trotar perquè el Koala no els atrapés. Ell compartia pujada amb el olianencs sense pressa i gaudint del riuet.

A l’arribada molta gent coneguda, litrones fresquetes al cotxe i saludant a molts companys. Els nouvinguts a la muntanya van quedar impressionats de l’ambient de les curses i no trigaran a repetir… Tan sols els voldríem dir però, que no sempre serà un passeig militar com dissabte, perquè tenen pendent una jornada de patiment extrem! L’ambient del Pau, l’Yves, el Papi i tots els que van passar per allà va ser genial.

Diumenge al Pedra hi havia 3 koala’s. En va faltar un, en marx que no va poder anar-hi per motius personals (una abraçada crack!). A la sortida en Carletes amb la pota torta però a punt, en Siscu i en Lluc, el que l’any passat anava amb xiruques i enguany duia un jersei de llana enlloc de paravent. Al cim el Farreti passant fred i animant al personal. Gran sortida del Carles fins que el turmell va dir prou. Mala llet i a per la propera.


Quins gran salvatges al cim del Pedra. Sort que aviat estaran al 100%

La resta trinxamenta. No cal comentar-ho. Només desitjar que la mala ratxa de lesions passi i que les cerveses fresquetes de l’estiu ens ajudin a recuperar la pota ;)


Etiquetes: , , , , , ,

    8 comentaris

  • Pau-el-de-la-transporter escrigué:

    Eh, koales!!!

    Rrrràbia de no veure-us per CapdeRec: juro que hi era (sí que vaig conèixer/saludar en Màrtox, a qui havia vist només voyeurísticament). Poc després d’arribar vaig haver de convertir-me en la versió de bon-pare-de-família-que-fa-excursionetes-amb-les-filletes-que-cullen-floretes. Bastant esquizofrènic, tot plegat.

    Gran travessa i gran trinxamenta. Ambient espectacular.

    Mos veiam a la propera!

    Pau Transporter

  • Koala escrigué:

    Pau!
    No dubtem que hi fossis. El que passa és que jo anava amb dos debutants que no tenen per mà això d’arribar aviat a les curses… Suposo que al Màrtox el vas saludar mentre el trepitjaves com una cuca pujant a Perafita ;)
    Cuida aquestes filles-que-cullen-floretes perquè al casament has d’anar vestit de Koala!
    Per cert, segur que vas trencar el crono…

  • Malfieten escrigué:

    De veritat que ereu a cap de rec ??? :-)
    Mira que fer tard a la sortida… “es que hay que ser…”

    Me n’alegro de l’ambientasso que portaveu i pels 2 nous pre-koales. Ni que sigui caminant, no és fàcil !
    I també perquè en cap moment no parles del teu genoll, es va comportar ?

    I felicitats al martox! crack, sort que no vaig gosar intentar seguirte les passes… encara estaria pujant al perafita :-)

    I per acabar, ànims al lesionats, trencats, petats…
    Ens veiem aviat!

  • Pau-el-de-la-transporter escrigué:

    He de dir que no esclafí Mr. Martox com una cuca sino que el koala de la seva samarreta fou per mi una aparició angelical: portava uns quants km sense veure cap cinta de les FEEC i pensava que anava perdudíssim per una vall sufragània de la del Madriu i que apareixeria a Encamp o a Ax-les-Thermes i, de cop i volta, un koaleta mig borni apareix per marcar-me el camí. No se m’acudeixen metàfores per a explicar el subidón que experimentí. Crec que fins i tot vaig saludar-lo (el koala, no el Màrtox) abans de perdre’m Madriu enllà.
    I sí, no sé què em va passar, però el crono va tremolar insòlitament i vaig arribar quart (?!?!). Jo, unodelmontón, em sentia com si la tia bona de la festa m’hagués llepat el lòbul mentre se m’enduia cap enfora.
    Gran CapdeRec!!!

  • Martox escrigué:

    Pau, un plaer saludar-te, bé, saludar-te dos cops, el primer ja anava una mica grogui despues de l’apreton inicial amb l’Albertus, i el segon ja més relaxadament a Cap de Rec, felicitats per la cursa i el super temps, molt bé, a veure si coincidim tots plegats en algun altre coseta !

    Albert, jo esperava que em fessis de llebre ‘assenyada’, de veritat, amb l’Albertus vaig anar molt passat, encara que disfrutant força, però arribat un punt els quadriceps van dir que nanai, i pufff, a acabar com es va poguer.

  • Montse escrigué:

    Eii bones!!!

    Gràcies per compartir una part de la marxa amb la gent d’Oliana!! Va estar bé compartir experiències a la pujada a Perafita, la va fer més amena!

    Esperem tenir presència koala a la Circular, esteu tots convidats!! I ja saps que si per la lesió no la pots fer, sempre pots venir com a “col·laborador- animador”!

    Apa, que vagi bé!!!

  • Koala escrigué:

    El plaer va ser meu de poder xupar roda tota la pujada. No em queixava perquè queda malament, però en algun moment vaig anar justet. La pota dreta treballava el doble i la sentia fatigada! Va ser molt xulo retrobar-vos i que diguessis que els manresans són gent alegre i divertida :) Jo us faig bona premsa de la Circular i espero estar allà per ajudar-vos. Per cert, records del Joan de Fígols (és mig manresà).

    Pau, el Màrtox és un mite de les muntanyes i veig que el vas respectar i venerar. Sempre que parlem d’ell amb algú altre li diem el seriós del grup. Malgrat agafi aquests pajarons és un cavaller de les alçades.

    Malfieten el meu genoll va aguantar. Tota la setmana vaig estar fotut i sense fer res d’esport. Prenent algun ibu i amb molta moral vaig poder arrencar gairebé sense dolor. Feia tant que no feia a una cursa! Però no patiu, que el Farreti ja m’enceba per fer alguna caminada extrema ;)

  • Montse escrigué:

    Que petit és el món!! Amb el Joan de ben segur que ens trobarem aquest estiu per més d’una festa major!

    A veure si recuperes aviat aquesta “pota” esquerra i l’any vinent a la Cap del Rec quan nosaltres estiguem en plena pujada segur que ja has arribat a meta!

 Deixa un comentari

Trackbacks

Leave a Trackback

Subscribe without commenting