UTMB 2010. Si els 4 van acabar no seria tan dur…

Una llegenda de la gran muntanya dels Alps narra que uns follets diminuts baixen lliscant de cul des del cim cap a Xamonix a través de les glaceres que moren al poble. Alguns agosarats com el Manolito, afirmen que els van veure baixar la nit de divendres quan es va suspendre la TDS i després de fer unes tiradetes a una cigarreta amanida.

El follets baixen per la glacera des Bossons o per sota el telefèric de l’Aguille du Midi i una vegada al fons de la vall, cerquen culets verges d’ultrafondistes. Com que aquesta llegenda és tan popular i coneguda l’edat mitjana dels participants a l’UTMB ha pujat sense parar i enguany ja era de 43 anys. Ningú vol tenir la seva primera experiència amb un follet…

Desvirgats a Cavalls, Andorra, el Pont i les tàpies, respectivament

Els koala’s anaven avisats i ja duien la feina feta. Algun va perdre la virginitat a l’UT Andorra mentre s’adormia, un altre a Cavalls amb una vomitada d’escàndol, un feia anys i panys que dormia enfilat a una paret i el darrer va tastar la deshidratació al Pont de Vilomara fent la UAB-Manresa per quart cop.

La mala vida de tota la setmana es va veure frenada sobtadament dijous. La darrera cervesa, li va dir el Farreti al Manolito. Les existències ja tremolaven a Xamonix. Però miraculosament, divendres va tornar a ser una gran nit. Anulació de l’UTMB i suspensió de la TDS. Tornava la mala vida, els vicis, les bretolades, la indiferència cap a les bones costums.

Una nit de nervis i decepcions que es va ofegar com si fos una celebració. Amb rialles i amb la sensació que calia fer més. I així va ser. Enmig del caos un missatge: hi haurà cursa! Els nervis s’havien esvaït amb aquella cigarreta, amb aquells sucs dels déus i els follets cercaven les seves víctimes lluny del nostre pis.

La segona sortida va perdre emoció però anunciava un gran dia: tempestes i temps de perro sarnoso al coll del Farreti (Col de Ferret) i vent i fred arreu. El Sergi va patir fins al punt que el Farreti li va deixar els seus guants i els hi va haver de col·locar. Al final però, tan sols un petit defalliment del Farreti i una assentada a la roca de 20m del Sergi que va estar a punt de fer treure la manta tèrmica al nostre amic que l’acompanyava… a la propera segur que la utilitza!

El Martox amb cara d’ensurt després de veure els mogrons del Manolito

La dupla Ma-Ma van completar l’ultra a la seva manera. De menys a encara menys. Amb un flanqueig final que els va fer mal i que no esperaven quan ja ensumaven Xamonix. Aquí només una vomitadeta del Manolito però res comparat amb la font de Cavalls. Una llàstima Bé, això i deixar-se el xip als pantalons bruts. El Martox impecable com sempre i aquesta vegada ben hidratat per l’aigua amb gas. Com es nota que la cursa no la muntem nosaltres.

Les 4 armilles de ben arribat van anar a Catalunya però semblen maleïdes. Ni se les van posar ni saben quan serà el moment d’estrenar-les. Crec que les lluirien amb orgull si haguessin rebut la visita inesperada d’aquells follets

Enhorabona campions!
Fotos de l’Ultra Trail du Montblanc 2010