Triple canal de Sant Jeroni. Dijous doble!

Les passions mouen el món i provoquen trasbalsaments de magnituds incalculables. Per exemple, quan s’ajunten un noi i una noia apassionats hi ha focs d’artifici, gemecs i esgarrapades. Ara bé, quan es troben dos tarats compartint cotxe per anar a treballar i els uneix la passió per la muntanya i volen fer una volta més a allò que ja surt del normal, pot sorgir la triple canal de Sant Jeroni (Montserrat).

El Farreti i el Koala no tenim remei i junts acostumem a pensar coses poc corrents. Aquesta vegada era fàcil i senzill però brutal. Tres pujades de Santa Cecília al coll de l’ermita de Sant Jeroni amb ascens al cim a la darrera. A 1/4 de 6 començàvem a pujar amb l’horari ben marcat: 50m per tornar a Santa Cecília a avituallar-nos.

El pacte era clar. Pujada i baixar amb cervesa al cotxe per acabar marejats i posar el cos a prova barrejant alcohol i grans esforços. El test no ens va decebre i per assegurar vam fer un parell de cerveses en l’aproximació en cotxe a la canal. La pujada la coneixíem bé i no té pèrdua. La primera va ser ràpida (25m al coll) i elèctrica amb una baixada a-tota-llet molt divertida.

Final de la primera canal amb el Farreti on fire (galeria lamentable)

A la baixada, i després d’una nata del Koala considerable vam veure com algú passejava els gossos per allà. Us imagineu qui pot ser tan rústic de treure el ca que dóna i fel·la i el que rep de tot per la canal? Doncs sí, en Carletes va pujar amb les bestioles i va presenciar el segon ascens. El segon ascens es va enganxar una mica i a causa de les pluges els despreniments eren constants.

Un cop a baix calia avituallar-se de nou: cervesa i una barreja explosiva que mai abans havíem tastat. Barreta untada amb gel. Una aberració pel paladar però un gust per la pota malmesa i etíl·lica.

La tercera pujada començava a fer mal. El cap voltava i els marejos i anades d’olla eren notables. Puja que pujaràs i agafant els quàdriceps arribem al coll amb 35m aprox. i anem al cim. Ja és de nit i només tenim un frontal. Baixada memorable amb cops i relliscades però salvada amb nota i amb fissura de costella del Koala (diagnosticada amb Rx la setmana següent…).

Si teniu les facultats mentals intactes no us passarà pel cap fer això

Un copa a baix i sans i estalvis però empastifats i bruts de dalt a baix va ser el moment d’explicar les sensacions i l’aventura al mestre Martox (9km i +2000m aprox). Quan ens va veure entrar al bar no se’n sabia avenir. Coneixia la nostra follia però mai pensava que arribaria a tals extrems.

Però això no és tot! Tenim la pentacanal (jo confirmarem dia i hora) al cap i dijous  3 de febrer anirem a estirar la pota amb una doble a les 20.30h. Tranquils que hi haurà cerveses, però cal que porteu frontal! Deixeu-nos un comentari i us concretarem els nostres plans.
Que n’aprenguin!!!