GR-4: 100 milles de Punk Trail sense dormir 3/3

La tercera part, la recta final.
Em trobo la Queralt tota sola i quina alegria de veure-la perquè ja sóc a Cornet. Allà mateix em truca en Lluís Torra (ens haviem conegut a Barraques) i el Krlos, que no el conec però que s’assabenta de l’aventura per l´enrenou que ha liat el Koala a la xarxa, i em diuen que m’acompanyen un tros! No m´ho puc creure!

Li comento a la Queralt tot emocionat i els dic que m’esperin a Cabrianes. M’acomiado tot eufòric i començo a còrrer i a rebre trucades de tots els koales un per un preguntant com estava. La veritat és que entre una cosa i l’altre em van donar l’energia que necessitava per seguir corrent. Quan arribo a Cabrianes amb 3,5h corrents sense parar, estic destrossat però content; saludo al Lluis, em presento amb el Krlos, allà mateix m”esperen també el meu pare, ma germana i la Queralt que no em van deixar fins al final.

Comencem a còrrer uns quants km i m’adono de seguida que el Krlos és dels que van lleugers i al cap de l’estona els hi dic que no m’aguanto i hauré d’anar trampejant de còrrer i caminar a les pujades per que la pota està  justeta. Arribem a Navarcles i ens desviem pel mig del poble per equivocació, com si no portés km a les cames, parlant i parlant arribem al Pont de Vilomara on ens hem d´esperar 10 minuts que arribi l’avituallament perquè encara estaven dinant! je je

Comencem a pujar i al cap de l’estona ens deixa el Krlos que es quedava a casa, la veritat va ser un plaer haver coincidit i haver-nos conegut. Em quedo amb el Lluís i anem pujant. Com pujava el tio! Em portava a tope fins que arribem a Vallhonesta i en lloc de tirar cap a la dreta tirem a l’esquerra fent 2km de pista avall. Aquí ens colem, parim un parell de trucades i veiem que no anem bé, vinga cap amunt altra vegada a retrobar el camí ral, un corriol molt xulo que baixa fins a St Vicenç de Castellet. Allà m’acomiado del Lluís (un tio ben parit).

A partir de St Vicenç ja em planto de còrrer per dolors en un tendó al tormell. Em comenta la meva germana que m’acompanyarà fins al final, no podia demanar res més! Xino-xano amb una boira que no ens hi veiem a dos pams anem avançant fins que ens plantem a St Cristòfol. Allà s’ajunta de nou el Koala vestit de carrer que ja s’havia fotut la pallissa el dia abans i ens intenta orientar perduts a Mas Enric. Ens costa 3/4h sortir de l’urbanització però finalment encarem la pujada fins que a sta Cecília.

Reagrupament familiar i tot un desplegament de bombers que ens comuniquen que estan baixant un escalador mort ben bé pel camí de l’arrel per on hem de passar. La meva germana s’atura i continuo amb el Koala fins al final. Sincerament ja no m’aguantava però gràcies al Koala que no deixava que pensés amb res perquè em distreia amb qualsevol conversa fins que vam començar a baixar escales.

Ho tenia a tocar i em va començar a pujar la febre i totes les emocions! Estàvem al Monestir i el Koala m´anava repetint ho has fet tio ho has fet, 100milles, jo emocionat i pensava per dins almenys n’he parit unes quantes més de 100 milles amb les pèrdues… ens vam fotre una abraçada de les guapes i amb tota la meva família. Va ser extraordinari! Ja estava fet amb 11h més del previst però amb una aventura més a la butxaca.
Total 40hores 50 minuts.
A veure qui és el valent que intenta baixar el temps
Que n’aprenguin!

Galeria de fotos completa – GR-4 Punk Trail

VISCA EL PUNKTRAIL !!!!!

Per cert, us ensenyo l’armilla de finisher que m’he fet jejeje

Etiquetes: Farreti, Gr-4, GR4, jordi, koala, montserrat, Puigcerda, rastes