Punk Trail de Sallent: la cursa total

Sempre hem dit que no hi ha millor prova que les un es pugui organitzar per a ell mateix. En cas que no ho facis tu directament sempre has de confiar en els que pensen  i tenen una manera d’entendre l’esport semblant a la teva. Aquest és el cas de la I Cursa Punk Trail de Sallent. Una cursa alternativa i de muntanya on nosaltres no hi hem tingut gairebé res a veure, però és ben cert que un dels nostres era a l’organització. A més no era un corredor més, és el Jordi de les Rastes el més punki i salvatge de tots nosaltres!

Doncs val a dir que la cursa com a tal va ser immillorable: molt corriol per castigar la pota, un falso llano mortal fins el primer control, un parell de turons per caminar i bons avituallaments amb col·laboradors molt simpàtics, teca i fins i tot animació! Ara bé, tot i que això per a alguns és el més important nosaltres ens quedem amb els detalls: botifarrada final d’escàndol i cervesa a tots els avituallaments! Reflexionem: si cada setmana fan 10 curses a Catalunya, per què a les que podem prendre cervesa mentre correm no les gaudim més? De fet, consta en acta que més d’un va arribar ben justet a meta, pixant del color de l’isotònic i amb aquella picor a la cigala. Serem discrets i no direm noms.

A banda d’això, també té mèrit que d’una convocatòria espontània a les 7 del matí apareguin 10 corredors per fer una primera volta pirata i a l’inrevés. Això demostra que la cursa a peu per muntanya és un altre esport i que està lluny del seu cosí que transcorre per terrenys asfaltats on hi predominen els cotxes. Aquella trobada matinal serà recordada per vàries trencades de motor èpiques i alguna conversa més pròpia de la pubertat que d’individus que passen la trentena i alguns ja pares de família.

A l’arribada molt bon ambient i un munt de cares conegudes de les curses de muntanya així com noves incorporacions a la família que salta marges i xuta pedres mentre corre. Com deien els de lajornada.cat no hi va haver pitralls, ni guanyadors i  ni lesionats! Només rebentats de tanta ingesta de cervesa.

La majoria no recordava una sola cursa amb 0% d’asfalt ni amb un ambient festiu com el viscut a Sallent. Probablement va ser un fet determinant que l’organització demanés col·laboracions en forma de cervesa i blocs de gel per refredar-la. La resposta va ser aclaparadora. Qui sap si som davant una nova manera de veure l’esport. Nosaltres, per si de cas, ens avancem i estem enllestint el logo que certificarà les trobades lliures i pirata. El presentarem aviat i esperem poder vertebrar un circuit ampli.

Menció especial als patrocinadors que van fer possible aquesta festa i també al Ppong, un mite de les curses que va venir des de Collado-Villalba amb l’excusa de tastar de nou la botifarra catalana, tot i les veus que parlen que el que realment li agrada és el bacallà amb denominació d’origen del Maresme…

Que n’aprenguin!