El Sergi farà la VCUF a la Cerdanya amb la ressaca de Zegama

Categories:Destacat, Ultra Trails — Per Koalasteam 7 juny, 2012 a les 3:59

Els que el coneixem sabem que no hi toca del tot però malgrat això, ens l’estimem com és. Podríem dir que és un tarat, que li falta un bull o que té més nap que cap. Però per alguna cosa l’han considerat el millor esportista de Sallent. Sí, el Sergi ja és un gran del córrer per muntanya sobretot des que al Tor li tallessin unes Icebug noves de trinca perquè no li podien treure…

Doncs aquest petit monstre de la muntanya se’n va a fer la Volta a la Cerdanya Ultrafons on podrà arribar tastar de nou allò que tant coneix i sap controlar: el patiment. Segurament molts l’haureu llegit al seu bloc després de Zegama on va córrer com un lladre per baixar de les 5h i va patir una caiguda que va necessitar alguns punts de sutura. Doncs bé, ara gairebé refet, publiquem les seves declaracions de les complicacions de la lesió al genoll. Jutgeu vosaltres mateixos.
Crònica personal del Sergi a Zegama 2012.

Relat de la primera cura:
Porto tres dies de repòs i estic apunt de rebentar de debó. Es pot tenir més mala sort? Avui m’ha quedat clar que el dolor pot ser temporal però la mare que em va parir una mica més i mato algú! He marxat de la feina a les 10 molt rallat, més que res perquè sempre hi ha el SIMPàTIC que ja surt amb la broma “que hay que cortar!”. Fill de la gran puta!!!!! Perdoneu però ho havia de dir.

Arribo a l’hospital i al triatge la cara de l´infermera no m´ajuda a calmar gaire, m’espero a la sala i sort que anava preparat, trec el llibre pels frikis Nascuts per córrer. M’encanta perquè en un dels capítols que he llegit sortia el guanyador de quatre Badwaters i que s’havia extirpat les ungles el molt cabron perquè deia que així no li caurien més. Però lo més fort era la manera de fer baixar la temperatura del seu cos, prepareu-vos… El cabronàs portava un taüt ple de gel i s’hi estirava dins! Les cares dels corredors quan el veien eren paflipar.

Bé, prou frikis que ja en tenim prou aquí. Em criden al box i ve la metgessa, li fot ullada i sense més, apreta!!! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah ostia quin mal, però entremig dels punts ha sortit un tou de merda que m’he cagat. Em comenta que treurà tots els punts i farà un tallet per buidar-ho tot i netejar-ho bé. Dit i fet, cutter i pinces i treu els punts un per un. Això encra es pot aguantar, igual que el tallet que em fa al mig de la ferida.


A partir d´aqui ha estat molt Xtrem. Apareix una infermera i entre les dues una tira desinfectant amb una xeringa a xorro dins el forat i l’altre apreta. M´agafo a la llitera i a patir. Fa falta tant patiment? No en tenim prou a patir en cursa que també s’ha de fer a fora? No sé, però han estat uns minuts on he perdut el món de vista. Mig marejat amb la via enxufada al braç i entrant antibiòtic a sac, deunidó companys. Després m´han fet un cultiu i per sort ha sortit bé. També unes plaques i sortosament no tinc el genoll tocat.

De moment tot queda amb la ferida oberta i que es vagi regenerant per si sola, dues setmanes de baixa laboral i amb crosses perquè sobretot no puc doblegar el genoll ja que s’estriparia tot i hauríem de començar de 0. 4 horetes fantàstiques a l’hospital i on espero que tot vagi bé i poguem tornar a la muntanya d’aqui poc. salut!!!

Doncs dit i fet, el tenim llest i a punt de començar una nova aventura.
Amic, mai rebentaràs sol.
Estem amb tu.
Que n’aprenguin!

Foto de portada: Jordi Saragossa


Etiquetes: , ,

    2 comentaris

  • ramón escrigué:

    ets un Patidor nat! sort a la volta!

  • Meritxell escrigué:

    uns pateixen quan van a parir i els altres pateixen quan van a còrrer. ja li hem avisat, si caus a la volta posa l’altre genoll.

 Deixa un comentari

Trackbacks

Leave a Trackback

Subscribe without commenting