Pedalant cap a la Independència

Categories:Destacat, Equip Koala — Per Koalasteam 13 setembre, 2012 a les 3:28

Casualment o no l’esport és el camí de la destrucció i de l’èxtasi per la via del patiment. Gairebé mai entenem la pràctica esportiva com a una diversió o un passatemps i per això tenim aquest punt d’eixelebrats. Però a vegades, l’esport ens permet creuar passions i viure-les més intensament i això va succeir durant la Diada de 2012.

La idea de pedalar per anar arreu sempre ens volta pel cap i la celebració de la gran manifestació per la Independència (no era a favor de l’alopècia, ni per legalitzar la prostitució, ni per permetre els trompes pixar al carrer) era el moment ideal per fer un Manresa-Barcelona i unir esport i política. Qui collons es va inventar que no es podia barrejar?


Convertits en atració turísticoeroticofestiva al Monestir (galeria completa)

Sortida amb barretina i estelada pel koalita i amb Senyera al vent per part de l’Aleman. Vam arribar a sentir tants clàxons al llarg del recorregut! La ruta va ser un xic estranya perquè vam passar per Marganell i els amics de la Transenyera ens van convidar a una sangria a Castellbell. Amb el coll calent vam encarar la pujada a Montserrat.

Aquell falso llano no es va fer massa llarg i un dels moments culminants va ser l’assalt de foranis al Monestir quan varis grups ens van retenir per fer-se fotos amb nosaltres. La veritat és que no ho enteníem…  La litrona a la plaça ens va permetre conèixer una parella de Piera que retrobaríem a la manifestació. Veure per creure!

La baixada pel Bruc va ser tranquil·la i vam gaudir d’anar contra direcció fins a Collbató. Pedalant per la C55 vam rebre tantes mostres d’efectes que la pota es multiplicava per moments! Llàstima que les planícies de Martorell cap endavant l’ambient anés de baixada (seria per què era l’hora de dinar?). A banda que sense muntanya els koales perdem pota ;)
L’arribada creuant la ronda i entrant a Diagonal també va ser un moment màgic. Els cotxes no paraven de pitar i l’ambient a Barcelona era acollonant. La trempera creixia i semblava que la badana rebentaria! Felicitat absoluta.

Anant amb bicicleta i senyeres, sentint l’ambient i el caliu dels nostres conciutadans vam veure que es pot pedalar cap a la Independència. El camí és sinuós i darrera de cada revolt i haurà un malparit intentant tirar-nos de la bici però ja sabeu que quan alguna cosa es desitja, sempre s’aconsegueix.
Independència o mort!
Fotos de la jornada
Track de la volta


Etiquetes: , , , , ,

 Deixa un comentari

Trackbacks

Leave a Trackback

Subscribe without commenting