Koala's Team » Curses Pirata

Duatló Epopeia del Koala’s Team al Cap de Creus – Octubre 2012

Koalasteam — Fri, 20 Jan 2012 11:49:43 +0000

Aquest títol i l’explicació que llegireu a continuació pot provocar-vos trempera crònica o fer bassal tipus embassament a terra (en funció del gènere) i una excitació exagerada i ingovernable. Hem traçat la ruta del que serà la nostra prova més dura fins el moment: la Duatló Epopeia del Koala’s Team al Cap de Creus i l’Albera.

Havíem pensat en fer una triatló i adaptar les mides a la mesura Ironkoala (4km nedant per la platja de Roses, 160 milles en btt pel Cap de Creus i l’Albera i la marató de 50km del Cap de Creus) però seria fàcil acabar-ho sense limitació de temps i en un cap de setmana.

Per això proposem aquest nou format: Bici de muntanya i córrer. Ara bé, per a ser un Koala de ferro tan sols hi ha una restricció: fer-ho en 24h nonstop. Acabar dins el temps creiem que només està a l’abast dels atletes més golfos. Aquells que abans de fer esport dominaven la nit com si fos el dia. Els que no dormien i veien el rellotge fent voltes sense parar.

La setmana vinent us explicarem les dues parts per separat perquè ja tenim els tracks traçats. De moment, tan sols un dels nostres ha fet les dues parts. No és que estigui més fort que la resta sinó que era lúnic que va poder ser-hi els dos dies: el rei de la pota de plastilina, el puto Koala.

Perquè us pugueu fer una idea aquestes són les dades tècniques i els temps del marcatge:
- 100 milles BTT Cap de Creus i l’Albera: 160km +4512m (19h30m)
- Marató Cap de Creus: 50km +2200m (8h50m)

Probablement el repte sigui a l’octubre i a Roses. Us ho perdreu?

IronKoala del Catllaràs – A pota

Koalasteam — Fri, 08 Apr 2011 09:32:09 +0000

El recorregut de l’IronKoala estava fet a mida per nosaltres. Eren tres proves per esportistes amb més pota que cervell. Però ha quedat clar que hi ha poc seny i que la pota va regalada entre els corredors de muntanya. Quin col·lectiu tan trempat.

El tram a peu era dels que havia de fer mal. El llibre de ruta marcava 25km i +2200m que havien de fondre la pota als més valents. Els dissenyadors del recorregut pronosticaven llàgrimes al Sobrepuny i abandonaments a la Clusa. Sortosament pels menys forts, l’organització va retallar el recorregut perquè a Cal Camprubí ens van demanar que arribéssim a les 22h per sopar. Llàstima.

Piqué, hem trobat el cabron de #eldeloscuadros amb una carota de Mans

El pla era perfecte. Com els porcs que van molsuts a l’escorxador, ens vam conxorxar amb els Plats preparats el Pererol perquè ens fessin un parell de paelles. Volíem veure els caminaires trencar el motor amb un somriure. Les paelles van ser excepcionals. Una de carn i una de peix. Veure la plaça de la Nou amb corredors asseguts a terra menjant de luxe i xumant de les litrones és un contrast esperpèntic. Però com ens agrada! Jo voldrien molts ultres oferir un dinar com el del Pererol

Però és que no estàvem sols! Van venir en Pau i en Xavi Miquel de Corredors.cat, tres dels Ultramonos que faran la Trailwalker i el Carles Dinamita. Allò semblava un dinar de festa major. Gràcies a l’ajuntament de la Nou de Berguedà per totes les facilitats.

El tram a peu, finalment, va quedar en una pujada al Sobrepuny (9km i +900m) i això va permetre que els excursionistes esdevingueren skyrunners. A destacar, per exemple, la canya entre el Guido i el Polvorilla (recordar pàjara a la bici) que es van perdre baixant mentre s’empaitaven, el mal de pota del Pau (no va patir en 8h50m al Congost, però diuen que baixava com un convoy), la trencada asmàtica de l’Ultramono Milio o la pèrdua del Jordi. Encara li devia durar la hipotèrmia i va córrer 2h sol amunt i avall i va arribar trencat.

La Plaça de la Nou plena de corredors. S’hi respira ambient d’Ultra Trail…

A la Nou altre vegada tothom es felicitava per la canya que duia i quedava el sopar a Cal Camprubí. Allà s’havia de demostrar si érem valents o érem uns vulgars menjanaps. Taula llarga per 25 (la reserva era de 15…) i vinga brasa. Van passar no se sap quantes vegades fins que un a un vam anar defallint. Ens va quedar una espineta clavada per no menjar més. Hi tornarem.

Moltes gràcies a tots els que vàreu participar i als col·laboradors que ens van ajudar (tant en coses materials com seguint la prova in situ). Per nosaltres és un plaer. Muntem el que ens agradaria fer. Ara estigueu pendents perquè el 30 d’abril farem una trobada. I no serà a un lloc qualsevol. Tornem a Montserrat! Seguirem informant.

Fotos de l’IronKoala a pota

IronKoala del Catllaràs – Bici

Koalasteam — Wed, 06 Apr 2011 18:22:06 +0000

Després de l’espectacle vist a l’aigua i de les mongetes del Pererol amb botifarra que van esmorzar. La volta ciclista prometia emocions fortes. Els desnivells proposats eren “autèntiques cabronades segons els autòctons”. Però un koala no s’arronsa per la pujada, només defalleix quan s’acaba la cervesa.

El pilot era nombrós i hi destacaven dues valentes. La Mireia, que no pujava a la bici des del GR92 Total Destruction (però sempre acaba les proves on participa) i la Cèlia que calçava una bicicleta de carretera convencional i patia per les rampes. Res dona, si tens la pota extra fina!

Després de la foto de grup venien les fuetades de la carretera de la Nou. La bicicletada popular del Catllaràs començava amb un port sense nom, on la duresa va impedir que es comentessin les serioses dificultats del Jordi per posar els peus als pedals (sortida de carretera inclosa) fruit de la rigidesa de la hipotèrmia.

El grup es va trencar passada la Nou (per cert, quina carretera tan xula per pedalar: bosc, vaques, prats i embassament) La prova enfilava cap a Sant Corneli camí del Pradell, un colós a 1732 metres d’alçada amb dos trams del 20% al capdamunt. El port més dur de Catalunya segons càlculs ciclistes però un gran desconegut. A dalt, rodant sobre la neu el Farreti va rascar la pota. Res seriós però cremat del gel.

Així pujava el recordman el Pradell, parlant per telèfon i xiulant! Quan comença la pujada?

Hi va haver avituallaments durant la pujada i tots anaven servits de barretes i isotònic de Nutriland. Quan s’acaba la força cal tibar de la química A peu de port, una vegada recuperats, ens van deixar els quatre ciclistes que semblaven ciclistes! Volien provar el Pradell i dinar a Manresa.

La ruta seguia cap a Sant Julià de Cerdanyola amb la tercera dificultat muntanyosa del dia. La van passar sense problemes. La baixada a la Pobla de Lillet sempre és un plaer pels sentits. Carretera solitària i boscosa. Una meravella. La cruïlla cap a Sant Jaume de Frontanyà no estava marcada… i alguns no la van fer. Els megacracks LLuc i Èric van seguir recte cap el coll de Merola i com que venia baixada, tot avall cap a Ripoll.

L’organització, sense cobertura, va anar a trobar-los però no hi va haver manera. La Montse i l’Avet van fer kilòmetres en va (gràcies amics). A més, el Farreti havia recomanat el Lluc anar sense res perquè tindria de tot al cotxe d’assistència (ni càmera de recanvi, ni diners, no mòbil). Sort que van trucar i el Marc els va recollir.

Click here to view the embedded video.

L’etapa acabava a l’embassament perquè els Plats preparats el Pererol ja maquinaven les paelles de peix i de carn que els esportistes s’havien de cruspir a la plaça de la Nou de Berguedà. No caldria pujar a la Nou per segona vegada. Però tres valents van fer-ho: el Jordi de Borredà, el Polvorilla i el Guido. Aquí està la notícia: pajaron del recordman que va demanar ajuda al Polvorilla (voy seco) i aquest li va negar. Sort que l’Albertus baixava d’assistència i va donar-li aigua i menjar. Veure els ulls del Guido encesos i la suada que duia, no té preu.

El dinar i la caminada, continuaran la història…

Fotos de la bicicletada popular IronKoala del Catllaràs

Per cert, no us perdeu el gran vídeo de Canal taronja qque us hem incrustat i que ens va fer la Marina Rojo. Les imatges warres són del Koala’s Team, com segur que sospiteu.

IronKoala del Catllaràs 2011 – Natació

Koalasteam — Mon, 04 Apr 2011 21:27:47 +0000

El punk trail no té dos potes com la majoria de corredors. En té tres com nosaltres. La més llarga és l’IronKoala, el punk sport obert a tothom però no apte per a tots els públics perquè està restringits als més tarats.

La cita d’enguany era un parany en forma de mig Ironman customitzat que començava amb una natació en aigües gèlides i tèrboles (7.9ºC) . Saltar des d’un pont de 15 metres a trenc d’alba separava els brètols dels escollits. Tots van saltar. Sis valents amb diferent preparació: des del qui no neda mai fins a un nedador amb cara, ulls i hipotèrmia.

El campament muntat al peu del pont de l’embassament de la Baells (Vilada, el Berguedà) va ser espectacular. Campers amb kayacs, campers nues, una tenda amb un parell de garrafencs pelant-se de fred, una C15 amb els seients arrancats i una Orbea tope gamma a dins amb el tiu a fora i altres vehicles. Encara de nit tothom demanava qui collons nedaria amb aquella rasca. Tan sols sis van seguir les recomanacions dels organitzadors i es van posar el neoprè.

Click here to view the embedded video.

Dels sis salts tan sols un parell de nets. La resta de cul, amb l’esquena, de costat o mal girbats. Molt amaterisme. Es va notar l’experiència del Farreti. El Mans venia a saltar i així va ser. Un bon cop al cocksis i respiarció tallada. Sort que els amics de Kayacs Riumar el van socórrer i ajudar a sortir. Gràcies per salvar-li la pell

Ls resta va nedar seguint el pont. Cada llarg eren 400 metres i cadascú va fer els que va voler. L’organització demanava 1600m i cada salt permetia estalviar-ne 150. El Farreti va doblar el salt per intentar seguir el Jordi. Tots van sortir glaçats i morats però satisfets de la matxada. Destacar la presència de l’Uri Vilalta que tenia un viatge i només va poder venir a nedar. Un altre crack.

El Koala havia de fer les mongetes amb botifarra que ens havien cedit els amics de Plats cuinats naturals el Pererol. Com que està mig impotent es va oblidar les botifarres i va tocar patir. Sortosament les van pujar i no es van haver de menjar el nap del veí. Tothom va esmorzar com déu mana abans d’agafar la bici. Tot estava controlat? No!

El Jordi i el Farreti feliços. L’eufòria no amaga la rigidesa facial del Jordi. Brillant

Va aparèixer en Jordi i es va guanyar el fitxatge pel Koala’s Team a pols (ja té l’oferta i l’ha acceptat). Hipotèrmic, amb tots els músculs contrets i la pell de gallina. S’havia rebolcat com un tocino per treure’s el neoprè i no podia menjar. El braç amb la botifarra no arribava a la boca i les seques ballaven una sardana impossible sobre el plat. Tot a terra… La bici prometia (101 km i +3000m de desnivell).

Donàvem per acabat el sector de natació i ens felicitàvem amb els amics de Kayaks Riumar i de el Pererol per l’èxit de les seves col·laboracions.
Continuarà…

Crònica Riumar
Crònica Rotterdam
Fotos sector natació (de Koala’s Team, Raül Navarrete i Kayacs Riumar)

Informació final IronKoala

Koalasteam — Tue, 29 Mar 2011 19:17:53 +0000

Sembla ser que alguns de vosaltres esteu nerviosets per la trobada de brètols de dissabte. No patiu collons! Que ho tenim tot controlat i el que se’ns escapi ja ho lligarem in situ. Per començar teniu les dades tècniques i els tracks a la vostra disposició. La sortida de la natació serà a trenc d’alba (7.35h segons el Ministerio de Fomento) i el punt de trobada l’esplanada del pont de la Baells a quarts de 7 del matí.

No cal parlar-ne gaire de tot plegat. Saber que l’aigua està a 7.9ºC (amb la llei a la mà podeu nedar menys tros i ser herois igualment. Mireu el Rodacorriols) i l’alçada del pont actualment és de 15 metres.

La seguretat està garantida gràcies als amics de kayacs Riumar. Uns cracks que vindran a fer de palistes i esperem que rescatin algun hipotèrmic. No és per desitjar el mal de ningú, però és senyal d’èpica. Tindrem alguna armilla salvavides però recordeu que podeu posar-vos tants casquets de bany com vulgueu i neoprè. No és obligatori però ho aconsellem

Després de nedar, i a l’esplanada del pont, farem un bon esmorzar amb mongetes del ganxet i botifarra. No us penseu que serà un àpat qualsevol. Serà la pota que us portarà a fer la volta en bici de carretera més acollonant del país i probablement de les més dures! L’esmorzar serà gentilesa de plats cuinats el Pererol. Però no queda aquí la cosa perquè quan baixeu de la bici desllomats i necessiteu menjar alguna coseta, a l’esplanada de la Nou de Berguedà, ells mateixos us prepararan arròs negre i arròs a la cassola. Més que res per fer una prova pilot sobre nous formats de trancisió.

Una vegada desades les bicicletes, que les podreu deixar molt ben tancadetes al local social de la Nou de Berguedà, farem el dinar-avituallament més impresentable que us pugueu imaginar. Podeu escollir fer-ho drets o asseguts a terra. Quan acabeu, i després de fer el rotet tocarà pujar aquelles pedres que es veuen a tocar però que estan 800m més amunt.

La volteta serà xula. El paradís dels boletaires pensarà algú. Aquella mitja muntanya màgica que no té pista, només prat, corriol i bosc. Després d’aquella passejada us haureu guanyat el privilegi de seure a taula a la fonda Camprubí de la Nou.

I durant l’esforç no patiu que no és una prova en autosuficiència. Tindreu algun avituallament (on no ho sabem, aquí juga la improvització i les reserves lipídiques de cadascú. Però us avancem que com a la Marato Pirata de Montserrat la botiga Nutriland ens proporcionarà beguda isotònica i alguna cosa per fer trempar la pota. A banda tindreu la beguda preferida dels corredors de muntanya: cerveses!

Lamentablement no hem pogut aconseguir col·laboració per oferir-vos el suc dels déus patrocinat. Però ho seguirem intentant! Ara bé, una botiga petita delcentre de Manresa, d’aquelles bones, amb material com cal i que encara no té web ens prepara una sorpresa. . Però creiem que pot ser sonada i que més d’un es desmaiarà de l’emoció. Gràcies Stadion!

L’import de la inscripció com sabeu és gratuït i tan sols ens repartirem les despeses dels avituallaments que us preparem. Si no de franc segur que serà simbòlic. Com sempre punk sport però amb suport institucional de la Nou de Berguedà i de la Pobla de Lillet.

Ara bé, com que debeu tenir mil preguntes que potser no tenen resposta us adrecem a les preguntes freqüents. En anglès britànic és FAQ però pel nostre porno anglès és FUCK…

p style=”text-align: justify;”>Per cert, hauríem de saber quants podem arribar a ser. Si no esteu en aquest quadre us hi hauríeu d’afegir… o deixar un comentari! Cal saber quants som pels àpats, les compres i la reserva del sopar!

Com preparar-se per l’IronKoala

Koalasteam — Thu, 24 Mar 2011 22:31:09 +0000

Els triatlons de llarga distància i gran duresa són una especialitat que sempre ens atrau. Segur que tothom ha cercat alguna vegada a google on collons fan un IronMan amb btt (180km de muntanya). Nosaltres també i no l’hem sabut trobar. Per això ja estem mirant mapes i rutes per l’IM del cap de Creus. Però això ja vindrà! La setmana vinent us informarem dels detalls de l’IronKoala 2011

Com que nosaltres som un grup de corredors que ens autoentrenem sempre acabem lesionats: massa càrrega, massa ritme, poc descans, massa canya! Però aquesta vegada ho fem bé. Aprofitant que el Koala no podrà participar a l’IronKoala per lesió es va oferir al Farreti per fer-li la preparació. I amb meitat de compromís i meitat d’il·lusió hi va accedir.

Potser amb entrenador no se’ns lesiona el Loco de la coleta i més ara quan està deixant enrere una pubàlgia important… El pla era senzill: fer patir tot el cos. Teníem dues tardes i uns plans interessants: debutar en via ferrada i fer btt amb cims.

En Farreti somrient al tram de l’Esperó de la ferrada de CeNtelles (galeria Completa)

La via ferrada representava el debut en l’especialitat i havia de ser d’una certa dificultat. Per això vam demanar un parell d’arnesos i vam llogar dissipadors per fer una de les vies de referència de Catalunya (dificultat 4 de 5) amb un pont molt xulo i una part molt difícil segons el recorregut que ens va deixar ben rebentants. Quan tornem a llogar material farem triplet: Mejillon i Teresina al matí i Regina a la tarda .

El segon entrenament era ciclista i de resistència. Itinerari de corregudes infinites del Farreti entre la UAB i Manresa coronant la Mola i el Montcau. Tot es va girar quan a l’inflar la roda vam petar la vàlvula. Evidentment no en duien de recanvi i ens va tocar comprar-ne…

La sortida brutal. Pedalar arran de C-58 i amb l’hospital de Terrassa de fons és meravellós. Ho supera tot! Els polígons i les rampes del camí dels Monjos són pura èpica i carregar la bici a l’esquena és gloriós. Però com peta la Mola i que divertida és camí del Montcau. Al final 60km però el tram final nocturn per carretera i dos entrepans de sardines amb les seves respectives volls.
La pota respon. Ara falta posar-hi allò que no sona.
Que n’aprenguin!

Pujar la bici a coll és un entrenament ideal per l’IronKoala (galeria completa)

Bicicletada de Portbou a Pals

Koalasteam — Mon, 27 Dec 2010 18:08:57 +0000

Sentim en primer lloc l’abandonament dels companys Albertus i Farreti. No ha sigut facil prendre la decisio i menys sabent com les gasten els koala’s, pero 70km lesionats, de nit i amb la ventolera que paria es per treure’s el barret.
No patiu amics que hi tornarem i no se’ns escapara!

Els ciclistes hem anat fent. Suau i amb paciencia. Sense estirar mes la pota que les malles i hem arribat sans i estalvis al final del primer round. Han estat 120km amb terreny variat pero sobretot cal destacar les pistorres infernals i els trams de carretera de la mort.

Entre Cadaques i Cala Joncols un ramat de mes de 50 vaques semblava que ens feia el passadis d’honor pero amb certa hostilitat…

Al final rebentats com no podia ser d’una altra manera i amb una bona dutxa i un parell de litrones per alçar l’esperit

Dema mes i amb una amfitriona de luxe: l’Angela amb el suport de l’Angel. Si es diuen aixi sera per alguna cosa!

Fotos GR-92 Total Destruction
On som?

IronKoala

@raulracero Dona'm la formula tant d'entreno com de jalar x fer 9h a la #MM ! @RetoBCN12 @koalasteam - a 15/06/2011 09:19:48
@RetoBCN12 @jeronitelemark @koalasteam corre molt el malparit. Ara bé, no hi competiu mai menjant pq encara és millor! - a 15/06/2011 09:07:15
@jeronitelemark @raulracero @koalasteam Vaja Bestia!!! 8hores?? Jo flipo - a 15/06/2011 09:06:16
Bonissim!!! RT: @raulracero: @RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:44:24
@RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:43:13
@abarceloh25 uns experts amb la combinació d cervesa i esport són els @koalasteam Fes 1 volta pel seu web i gaudeix d les seves experiències - a 05/06/2011 06:11:34
@koalasteam Veurem el Koala's Team a l'Ekiden Tarragona? - a 30/05/2011 14:04:26
@hooligags gloriós!!! - a 17/05/2011 19:20:07
@jeronitelemark @koalasteam al final al Farreti se li va girar mal temps i només va fer una pujada clàssica. Pots venir sempre! - a 17/05/2011 04:01:10
@raulracero per cert mestre: com us va anar al Pedra?? Es pot venir a fer de llebre en alguna bestiesa de les vostres? @koalasteam - a 17/05/2011 03:59:47
Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ #quenaprenguin - a 17/05/2011 03:50:16
Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ - a 16/05/2011 10:21:35
La Mireia del @koalasteam ha vingut a la uni amb la samarreta de l'UTBcn. Farà així la classe d'estadísitica a econòmiques UAB. Feu-li foto - a 16/05/2011 08:07:06
@hooligags @koalasteam el tinc a mitges i hi parlo del déu hippy de les cerveses. Quanta èpica es veu en 24h - a 16/05/2011 06:39:40
@raulracero Però abans de fer una UT plegats, espero el teu post al web @koalasteam explicant l'escabetxina d'ahir al UTBcn. Espavila! - a 16/05/2011 05:52:49

My Twitter, by Xhanch

L’Ultra Trail de Montserrat ens estova la pota

Koalasteam — Thu, 09 Dec 2010 20:50:06 +0000

Sí, ja el tenim. Va fer mal i no us mentirem. No va ser un camí fàcil i menys després de comprovar que sortien 9 pujades infernals que hem fet infinitat de vegades, però que mai esperàvem ajuntar. Pel record i com a fita on començar el vertader Ultra Trail de Montserrat, quedaran el track del recorregut i aquest fantàstic vídeo que resumeix allò que vam poder viure.

Gràcies Montserrat i guarda corriol que a la propera vindrem amb la tropa al complet. No permetrem que falli ningú! Ja sabeu tot el què aquesta muntanya pot arribar a representar per a noslatres…
Que n’aprenguin!

Click here to view the embedded video.

UT Pirata de Montserrat 70km +4000m

Koalasteam — Thu, 02 Dec 2010 08:42:28 +0000

Per alguns, el teatre del somnis és Old Trafford, l’estadi del Manchester United. Altres consideraven com a lloc mític els locals de la rodalia de l’autovia de Castelldefels. Per nosaltres, si hi ha escenari amb màgia i on puguem fer les nostres millors actuacions, aquest és Montserrat.

La cita és dissabte 4 de desembre a les 4 de la matinada al Bruc. Al mateix lloc on els mossos d’esquadra ens van esperonar a la Marató Pirata. Dos valents i un objectiu: fer el massís de Montserrat de cap a nap. Una volta corriolera i pedregosa de 70km i +4000m de desnivell que arronsaria el seny de més d’un. El Capità Potatorta i en Guido seran els encarregats d’obrir la porta dels somnis (humits) de Montserrat.

Així es miraven el recòrdman i en Potatorta a la Matagalls-Montserrat 11h01m del 2010

L’itinerari no és apte per a neòfits i us posem la descripció tota sencera a veure si ho enteneu o us donen uns marejos:
“Sortim del Bruc, anem cap el Castell i d’allà cap a Can Ferrers per anar a buscar la serra de les Muixerigues, camí dels Francesos, Camell, Pinasses, Sant Jeroni, camí vell de Sant Jeroni, Pla dels Ocells, Trencabarrals, Pla de les Taràntules, camí nou de Sant Jeroni i després baixar pel Camí del Pont, Vinya Nova, pujar pel Clot de la Mònica, arribar fins Sant Joan pel Bassal dels Corbs, baixar per les Bateries, la Salut, baixar pel Torrent de la Salut i agafar el GR-6 a l’alçada del Pont de Ca n’Estruc per pujar fins el Monestir passant per Sant Miquel. Un cop al Monestir baixar a Monistrol pels 3/4, pujada a Santa Cecíla pel Piteu, camí de l’Arrel fins el Pla de la Trinitat on girem a la dreta per pujar a Sant Salvador, agafar la Serra de les Lluernes fins el Torrent de Santa Maria on anirem direcció a l’Ermita de sant Jeroni per baixar per la Canal, un cop al GR-172 anirem cap a Can Maçana i un cop allà Pallers Torrent dels Cirerers, refugi Vicenç Barber, Torrents del Lloro, Cova de l’Arcada i un cop a la pista anem cap el Corral d’en Pascual, Cal Valor i arribem al Bruc pel torrent de la Diablera.”

Us ha quedat clar?? …

Els horaris estan una mica a l’aire perquè dependrà de l’acumulació de ferides al llarg del recorregut però s’espera veure’ls a la Salut a les 9.30h, que passin per Santa Cecília entre les 14h i 15h i al Bruc sobre les 19h. Això vol dir frontal a la sortida i a l’arribada, perfecte! Poques coses ens posen tan calents.

No patiu que això no és una cursa, ni una trobada, ni res de tot això. Aquesta vegada només volem gravar el track. A la propera ja farem una sortida documentada. Dissabte posarem la primera pedra del futur UT de Montserrat.

Mai n’aprendrem!!!

El Bou ferit escalfa la Pirata

Koalasteam — Fri, 12 Nov 2010 07:32:35 +0000

Els desvirgadors sempre tindran un lloc a la història. Per exemple, Toni Elías primer campió de Moto2, Uruguai primer campió del món de futbol, Koala’s Team primers a coronar Montserrat amb patins de nit, etc. És el cas d’en Pau el Pirata, o Pausident com alguns l’anomenen. Ell va ser dels primers visionaris i tarats que van fer la Pirata caminant i després de sopar com cal. Això ho assegurem perquè no en perdona una!

Es creu que una nineta el va fer arribar a Xamonix en l’UTMB 2010. Sembla que no hi sigui tot i per això hem volgut saber què l’empenya a repetir enguany i quina és la seva filosofia quan es posa el calçat de trail…

- La teva marató pirata començarà amb un banquet per sopar, on no hi faltaran les copes, recopes i uefas. Cal tant combustible?
Sí, sense cap mena de dubte els hidrats i les sals són bàsics per a una prova tan dura.A més, tenint en compte que es surt en divendres després d’una dura setmana de treball, cal crear un espai de separació entre feina i muntanya, normalment ho aconsegueixo amb unes bones hores de son, però l’exigència de l’horari fa que ho haguem de fer en poques hores, així que millor que dormir, una bona bacanal anirà bé. Ja en tenim algunes experiències i totes positives.

- Repeteixes experiència. Quina és la màgia de fer part del recorregut de nit?
Hi ha uns quants elements que em fan sentir la muntanya més des de dins que no pas com si fos un visitant, la nit n’és un, la pluja, córrer, la manca de camí, … m’agrada sentir-me que sóc muntanya, no que la visito.
A més, la nit és el meu mitja natural, sempre m’ha agradat, m’hi trobo bé; altra cosa és que l’edat i les responsabilitats que un agafa quan es fa gran et fan treballar de dia i et deixen esgotat per la nit, però quan hi ha una bona oportunitat de viure per la nit, m’agrada.

Pau l’apàtrida a la sortida de l’UTMB 2010 a Cromayeur

- No et fa patir una possible abducció d’OVNIS o la famosa sodomització humana per part de les cabretes?
Sí, una miqueta. Per un cantó em fa patir però per altra banda és el que busco. Reconec que estic més atret per abducció dels OVNIS que per la sodomització de les cabretes, però si no es pot triar… El que m’agrada és tornar sempre amb alguna cosa per explicar als nets que no tinc.

- Creus convenient fer passar la marató pirata pel Joc de l’Oca?
No, però no per mi, eh! que ja l’he fet dues vegades (jaja) i la faré més, sinó per una colla de corredors que no els hi agradaria. Les cabres no pugen per les cordes

- Et sembla bé que els nens et prenguin com a exemple per a iniciar-se en el món de la muntanya, i que vagin a fer vies ferrades a pèl, sense preparació i amb una voll al sarró com tu?
No, mai he estat un bon exemple pels nens. De fet sempre intento que els meus fills tinguin la mínima informació sobre les beneitades que faig i he fet, però tot i així…

- Trobes encertat que aquests cabrons dels koales et diguin “Bou Ferit? (ho diem sobre tot per allò de dir-te “bou”)
Tot el que fan els koales ho trobo encertat! Els hauríeu d’haver vist a ells, al Basc del Penedès i alguns Capgrossos pujant al “Bou Ferit” a plom, sense retrets i sense perdre el bon humor.
Diuen els koales que la muntanya és per les cabres, en el seu cas potser els hi escau més això de cabrons, però a mi no m’agrada que em diguin cabró i crec que és per això que em diuen bou… o potser és pel pes, i francament que em diguin vaca no sé si m’agradaria.

- Com s’explica que t’hagis engreixat 5 kg després de començar a córrer per aprimar-te?
He d’aclarir que no vaig començar a córrer per aprimar, ans al contrari, algun cop he volgut aprimar per poder córrer.
Però tornant a la pregunta, diu el mite que des de que corro, bec i menjo molt més. Doncs això serà… o no.

- Abans et reies dels esportistes perquè els consideraves uns matats. Darrerament se t’ha vist prenent combinats en una pista d’atletisme. Has tornat als orígens?
Coi! Abans i ara, el problema és que ara m’he d’enfotre de mi mateix i clar, no em fa tanta gràcia, sobretot perquè ara entenc que algú sigui tan ruc com per dedicar-se a córrer.
La gràcia dels koales és que m’han fet entendre que els dos móns no són incompatibles, vaig començar a córrer amb un grup d’esportistes: una hora corrent i cap a casa; després he evolucionat i procuro anar a córrer amb “gruixuts”: una hora corrent, una hora esmorzant i cap a casa; i ara he descobert els koales: barregen el beure, el menjar, el córrer i la muntanya tot en proporcions elevades i amb resultats devastadors. Això és el que m’agrada. Per exemple, fotre’s uns Gintònics en una pista d’atletisme, abans em podria haver semblat una aberració, ara no és més que un entrenament. Això són lliçons koales que valoro molt, aquest jovent puja molt ben preparat.

- La teva reputació d’Obèlix a taula va quedar malmesa quan et va derrotar el Folguerita. No et cau la cara de vergonya que et vencés un paio que pesa 60 kilos?
Això no toca… Bé, ja va passant el temps i estic començant a superar aquella experiència traumàtica. Ja mai més seré el que era, sniff. Encara se’m contrau l’estomac cada cop que el veig al nou koala. No sé si podré suportar anar a dinar el dia 20 al mateix lloc de la tragèdia i amb els mateixos comensals, potser hauré d’anar al psicòleg per preparar-me.

Gràcies Pau, ets el nostre ídol nen!!!

(Si vas una mica despistat i encara no saps de què va tot això, ves al web de la Marató Pirata de Montserrat, home!! )