Relat de Guido:
Un reconeixement al traçat de la Mitja Marató de Vilamaniscle ens va fer decidir a córrer-la però dijous, a tres dies de la cursa i per problemes amb un propietari van haver de canviar el recorregut. La méteo abans de la sortida ja feia preveure que patiríem mes del normal i així va ser.

Per mi ha estat la cursa més rara que he corregut mai. De sortida, la cosa ja pujava i ens quedem al capdavant 5 tios…. al 1,5km aproximadament, ens desvien de la pista per perdre desnivell i per endinsar-nos a corriols. Què dic corriols!!! per mig de matolls i cactus, total, per tornar a la mateixa pista de sortida.

Aquí m ‘adono que els cordons de les sabates se m’han descordat. Penso: “més endavant, quan tornem a agafar un corriol ja me les cordaré”. Ja només quedem 3 al capdavant. Quan agafem un corriol paro i intento cordar-me les putes sabates. Merda!!! no tinc sensibilitat a les mans! No puc. Aixeco el cap i veig que els altres dos s’escapen… a la merda els cordons!!!

Els torno a agafar. El temps va empitjorant. Cada vegada més fred, més vent i més neu, junt amb molta boira. De cop agafem un corriol bastant dret i em poso al davant dels dos per provar-los. Comencen a despenjar-se quan de cop perdo les cintes. Collons, amb la neu que està caient, els matolls i arbres blancs i buscant cintes blanques.

Al parar-me m’agafen els altres dos nanos. Comencem a buscar i veiem que les cintes estan més avall, jo havia tirat pel dret en una pujada perquè no hi havia corriol ni res!!! Tot l’estona per sobre de matolls.

Tornem a incorporar-nos al trajecte correcte i ens ajuntem 6 al davant. El desnivell del corriol ens torna a deixar els 3 d’abans al cap de cursa. Arribem a una pista totalment plana… collons quin fred, quin vent! Estava trepitjant més neu que si hagués anat al trail de Font Romeu!

En aquest tram pateixo molt pel fred. El cervell m’explotarà. Al final d’aquest pla ens hem de desviar altre cop barranc avall. Vaig al capdavant solament amb un altre, quan de cop volo pels aires. Merda! m’he menjat el filat de les vaques. Tallet a l’alçada de la tíbia.

M’aixeco i avall que fa baixada. Tota la baixada amb els cordons a lo loco, intento no trepitjar-me’ls i així vaig seguint als altres dos. Quan el corriol puja, em paro per intentar amagar-los dins del peu, però no tinc força. I així tota la cursa!!! Saltant per sobre els matolls en algun d’aquests corriols extrems em quedaré descalç.

Després d’uns kilòmetres per aquests corriols, tenim un tros de pista bastant pla on ens agafa un altre noi, un xicot rus. Collons, tinc sensacions molt estranyes. Em noto sobrat de pota, però entre els esprints que faig després d’intentar amagar els cordons i el fred, no sé que passa, però no puc apretar més, no hi ha manera que pugi de pulsacions.

Encarem la pista que ens portarà al poble. El rus va molt bé, és ràpid. Els altres 3 patim per seguir-lo. Un d’ells es despenja i l’altre comença a fer la goma. Penso en jugar-me-la i donar-ho tot baixant, fins rebentar. O el rus o jo. Menys mal que no ho aplico. De cop, desviament de la pista i matolls avall

Ens torna a agafar el nano que feia la goma, en tot aquest tram anem els tres juntets. Sortim al capdamunt del poble. Un carrer en baixada força empinat decideix la cursa, amb un ciment mullat que feia por. El rus es tira sense pensar-ho i li perdem roda. Tot baixada fins l’arribada, impossible remuntar-li els metres perduts. Li pregunto al que anava amb mi si volia fer segon… apa, doncs per tu!

Quan arribo, busco la dona de l’Abuelo, que tenia les claus del nostre cotxe. Merda! no hi és. Començo a agafar fred, fins i tot prenc una manta que hi havia allà dels de la Creu Roja. Estic tremolant com un cabrón. Finalment, em porten a dins l’ambulància. Moment gloriós quan em duen un got de brou i amb la tremolor me’l tiro tot per sobre.

Una vegada em puc canviar, molt millor. A esperar la Mireia, que finalment fa podi, sí senyor, 2ona darrere l’Olga Manko.

El Guido i la Mireia amb els altres corredors que vanf er podi (fotos: Diversport)

El nostre gran Koala ens va liar i engrescar amb el tema i al final no ha pogut venir, està clar que li devem una al nanu per portar-nos fins allà a dalt  i viure en directe un avituallament dels que fan època. Koalazooo total prop del cel, felicitats a tots i ens veiem a la Marató Pirata de Montserrat !

Galeria fotos Turó de l’Home

Aquí podeu veure una mica l’ambient viscut avui en alçada.

I el nostre gran Carles que tenia ‘xafugor’ el nanu (foto:Àngela)

La resta normal: uns corrent al màxim que donava la màquina, un lesionat (Roger, sempre en tenim un de tocat), i un nanu que sense dormir planta cara al guanyador de la prova. Per cert, aquells ulls vermells abans de córrer de rebentat serien motiu d’estudi en qualsevol control antidòping!

Per si no ho sabíeu la bèstia és el Guido. Però no és bèstia per fer segon. No pas. És bèstia per fulminar-se el  porró de vi a Sant Hilari davant el reconeixement de  300 persones. Però de fet a nosaltres no ens impressiona perquè els que l’hem vist menjar com una família de quatre sabem el peu que calça.

Li diuen recordman i avui ha demostrar el perquè (foto Stadion Trail)

També reconeixem a la Mireia perquè va venir directa de fer l’Ultra Trail Serra del Montsant i ha animat la cursa tan com ha pogut! Gràcies campiona!

Llàstima que no tinguem els cinc minuts de glòria del Koala en vídeo quan deliraba creien que estava la sXIX i parlava de desburjaments. O potser era desviraments? Bé, en qualsevol cas massa cava.

Que no pari la festa ja fins la Marató Pirata de Montserrat!!!
Fotos Barraques de Vinya 2011 Stadion

L’única cursa que surt amb un angle de 90º tornarà l’octubre vinent. Fins llavors, bones barraques a tothom!

Podria ser aquesta una cursa més,
de fet per a la majoria ho és,
tothom la corre i li passa de llarg
però tu hi trobaràs un missatge amagat.
... 

Suarem els llençols del llit dels teus pares,
gastarem els condons del teu germà,
farem un mai a cada parada,
fes-me pensar a arrambar vint-i-cinc grams.
Darem el concert de la nostra vida:
gemecs, esbufecs i grinyols del llit,
el xup-xup avecrem de la teva figa
i els cops a la paret del teu veí.

Diumenge 16 d’octubre col·laborem amb aquella cursa de Viladordis (Manresa) que us agrada per la seva singularitat i perquè comença a l’hora que el senyor feudal de l’Obac desvirgava les princeses: a les 10 del matí!. Ah, que penseu que és una cursa més? Sabeu d’alguna cursa que es corri per terreny suburbà, on les variants de recorregut es poden donar just quan la cursa ja rutlla, on hi ha personatges anacrònics que reclamen la seva part del parc, on els km ballen fins i tot entre els GPS: que si 22 que si 24.2 i, per damunt de totes, on la sortida es dona amb un angle de 90º?

Click here to view the embedded video.

Per tot això, i si us agrada la muntanya, estaríem encantats de compartir la botifarra i la cervesa de l’arribada amb vosaltres.
Que n’aprenguin!
Foto Joan Torrens

www.barraquesdevinya.com

Els altres ho han fet bé. El Farreti 20è i veient que no venia més d’un es pensava que havia tornat a fer de pacer El semikoalas Marx i Lluc en la seva línia: patint i lluitant amb alguna pàjara.

Destacar també el Koala que ha pujat a fer claca amb la bici des de Manresa i ha patit com un malparit tota la carretera de Saldes.

Fotos V Cursa del Pedraforca 2011

El títol no és gratuït. Si us agrada el cinema de qualitat recordareu la primera entrega de Rambo: Acorralado (First Blood). Aquell tiu estava fugit a les muntanyes i tan sols va baixar per liar un pollastre de dimensions molt interessants. Això va fer el Farreti la darrera vegada que corria amb pitrall i ho vam anomenar el Dia que el caníbal va baixar de les muntanyes. Aquesta vegada torna al camp de batalla com va fer en John Rambo en la segona entrega viatjant al Vietnam.

En Farreti no dispararà però tornarà per fer la Marató de Berga a la comarca on va compartir experiències i secrets amb el Kilian quan els dos van trencar a Cavalls del Vent. Serà un bon desafiament! Però no penseu que estarà sol. Amb ell debutarà en marató el LukiStriki. Pels que no el coneixeu és exfutbolista i aprenent de Redondo (aquell porquet del madrid que jugava amb els colzes oberts) i actualment un dels manresans més trompoes que es coneixen. No cal afegir res més.
Esperem que la petada sigui de les que fan època i puguem explicar-vos les seves vivències de primera mà

Però no us penseu que la nostra activitat acaba aquí. No no no! Tindrem representació a l’UT Coll de Nargó, on el Guido intentarà trinxar-ho tot fidel al seu estil i el Carletes correrà la cursa de Martorell. Això sí, té objectius: vol ser top-100 d’atletes locals. Ho aconseguirà???

Quan ens entreguen el mapa, planegem l’estratègia calculant que jo no podré fer més de 15 balises en 6 hores. La caguem només sortir i ens enduem uns quants equips darrera … quin començament!!!! Ens readrecem, elll imposa un ritme fort i jo l’intento seguir… avui hi deixaré la pell!!!! Als moments crucials ell s’atura i consultem mapa conjuntament, això m’agrada.

Ens adonem que el terreny es complicat: molts corriols i pistes no dibuixats en el mapa o no dibuixats adequadament, fer free style es quasi bé impossible si volem mantenir la integritat de les cames i es suma que hi ha molt desnivell!!!!!! Al meu ritme trotero però constant, anem trobant les balises força bé. Anem directes i optimitzem prou l’itinerari, tot i que les balises estan molt allunyades i això fa pensar a l’Oriol que potser hauríem de replantejar el recorregut.

Alguns equips van seguir l’estratègica erràtica inicial dels campions (foto: organització)

Jo penso que anem sobre el temps previst i que si anem així podrem fer el recorregut decidit… calculo que a les 3 hores estarem a la balisa més llunyana que val la màxima puntuació, 9 punts. I sí, a les 3 hores i 10 minuts sortim d’aquesta balisa molt animats i de camí de retorn amb vàries balises encara pendents… però la cosa es complica. Tant pendents de les balises fa més de ½ hora que no tenim aigua i ens adonem que totes les fonts del rogaine estan a la banda del mapa que no hem triat.

La calor apreta i les forces minven. Jo passo una hora molt dolenta i enlentim el ritme, tot i així passem a equips que encara van més cadàvers que nosaltres. A les 4 hores, l’Oriol comença a trobar-se cansat i l’animo constantment dient-li que ho estem fent de conya!!!! Ja portem 2h30’ sense aigua i cada cop tenim menys forces. L’Oriol s’enrampa, la calor es terrorífica i estem a ple sol! El debut somiat…

Ens anem animant un a l’altre mentre somiem amb qualsevol tipus de beguda. Tot i així, seguim amb el pla previst i anem trobant les balises que havíem decidit inicialment ;)  Al pas per l’avantpenúltima balisa trobem un brollador d’aigua on els dos ens mullem i bevem aigua fins sentir granotes a la panxa. Quin plaer la fauna intestinal.

Ens manquen només 35’ pel tancament del control i encara estem lluny de l’arribada però ens arrisquem a fer una altra balisa. Hem de pujar un turó per un corriol molt petit i en trobem l’inici. Llavors es perd i ens embrollem dins el bosc. tardem 15’ en fer uns quants metres però finalment trobem la balisa. Ens queden 20’ per a que tanquin control i estem a dalt de la muntanya i Can Caralleu es veu petit. Li dic a l’Oriol que hem de córrer, que li foti canya.

Ell porta el ritme i el segueixo com puc. Creuem la carretera de les aigües i seguim avall. Un cop arribats als carrers de la zona de Can Caralleu ens trobem un munt d’equips que van cap a la balisa 200 (obligatòria per tothom) i l’Oriol es relaxa. Aleshores li dic,  “si algun d’aquests equips ha fet la mateixa puntuació que nosaltres i arriba abans, ens haurà guanyat”. Collons, feina tinc per seguir-lo!!!!!!! Avancem a molts equips. Entrem en els temps, ens sobren 9 minuts. Felicito a l’Oriol i li dic que ho ha fet molt be i que llàstima que no farem podi doncs hi ha gent molt canyera.

Després de la dutxa vaig a fer la cua del menjar i li dic al Jaume que em guardi cua que vaig a mirar la classificació. No hi som. Torno a mirar… estic mirant la pàgina 2 a partir del 9è classificat. No hi som, que estrany. Miro la pàgina 1 començant pel final i veig Koala’s Team com a primers classificats!!!!! Corro a buscar l’Oriol que està mig mort a la cua del menjar i em fa un somriure metre em fa que sí amb el cap: ”Com que no faríem podi ehhh??”. Doncs al final, primers clssificats categoria mixte amb 92 punts a 3 segons dels segons classificats!!!!!!!!!!!! L’esprint final va servir per quelcom

Per cert, el Jaume, que també hi era, va sortir dels límits del mapa. No sabeu com n’és de fotut trobar-te perdut quan tens tota una ciutat a la vista…

Classificacions Rogaine Collserola
Web del Rogaine de Collserola

Fotos IronKoala del Catllaràs
On som?

IronKoala

• @raulracero Dona'm la formula tant d'entreno com de jalar x fer 9h a la #MM ! @RetoBCN12 @koalasteam - a 15/06/2011 09:19:48
• @RetoBCN12 @jeronitelemark @koalasteam corre molt el malparit. Ara bé, no hi competiu mai menjant pq encara és millor! - a 15/06/2011 09:07:15
• @jeronitelemark @raulracero @koalasteam Vaja Bestia!!! 8hores?? Jo flipo - a 15/06/2011 09:06:16
• Bonissim!!! RT: @raulracero: @RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:44:24
• @RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:43:13
• @abarceloh25 uns experts amb la combinació d cervesa i esport són els @koalasteam Fes 1 volta pel seu web i gaudeix d les seves experiències - a 05/06/2011 06:11:34
• @koalasteam Veurem el Koala's Team a l'Ekiden Tarragona? - a 30/05/2011 14:04:26
• @hooligags gloriós!!! - a 17/05/2011 19:20:07
• @jeronitelemark @koalasteam al final al Farreti se li va girar mal temps i només va fer una pujada clàssica. Pots venir sempre! - a 17/05/2011 04:01:10
• @raulracero per cert mestre: com us va anar al Pedra?? Es pot venir a fer de llebre en alguna bestiesa de les vostres? @koalasteam - a 17/05/2011 03:59:47
• Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ #quenaprenguin - a 17/05/2011 03:50:16
• Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ - a 16/05/2011 10:21:35
• La Mireia del @koalasteam ha vingut a la uni amb la samarreta de l'UTBcn. Farà així la classe d'estadísitica a econòmiques UAB. Feu-li foto - a 16/05/2011 08:07:06
• @hooligags @koalasteam el tinc a mitges i hi parlo del déu hippy de les cerveses. Quanta èpica es veu en 24h - a 16/05/2011 06:39:40
• @raulracero Però abans de fer una UT plegats, espero el teu post al web @koalasteam explicant l'escabetxina d'ahir al UTBcn. Espavila! - a 16/05/2011 05:52:49

My Twitter, by Xhanch

Fem una petita ressenya express del que ha estat la magnífica cursa d’enguany a la Vall del Congost. Els koalites estem una mica trencats tots i enguany sols dos elements de la manada hi han fet acte de presència.

L’Albertus xuncles voladores, que ho ha deixat estar a Can ‘Vollver’ tot i portar un molt bon temps, però és que el nanu deia que no s’hi veia, com que no vaja…quedava massa feina (complicada) per endevant encara, buff.

I l’altre element  Koala avui competint al Congost ha estat en Manolito amb una actuació estelar ananat fent el xup-xup tota l’estona i guardant pota per al que queda de temporada, que diu que serà molt llarga.

Cal fer esment també del molt bon temps del Ruben, un mitg Koala que ha aconseguit un merescut Sub6h.

En Martox, que té la pota ranca encara, ha estat al control de Can ‘Vollver’ suministrant droga amb forma de bombolletes als més necessitats. Que n’aprenguin !

FOTOS: Galeria gorda amb la majoria de corredors !

https://picasaweb.google.com/koalasteam.skyrunners/MaratoVallDelCongost2011#

Click here to view the embedded video.

Hem fet un vídeo de la sortida i algunes fotos. Alguns us trobareu a la vostra salsa. Mamant de l’ampolla directa. Hem fet algun descobriment com el sant Hilari del Raimon amb al cava. Espectacular!
La colleta barrejada de Fondistes del Penedès, Koala’s Team i Farra i acció ha rendit a les mil meravelles.

El dinar de després, que realemt era el que comptava, ha estat de 5*. Brutal. Orgia de projectes i anades d’olla. Per la meva part m’ho he passat de meravella i més quan he pogut regalar la barretina de la sort al Joan. Crec que pocs la podrien dur més orgullosos.  M’ha acompanyat en tots els ultres i reptes. És una peça de museu!

Per beneir la barretina, i assegurar la salut del nostre baby koala preferit. He fet un puja-baixa amb ofrena a Sant Jeroni encara una mica marejat del dinar. Tot nocturn amb la muntanya per a mi. Gran plaer i deixant les marques al fang de cara a la triple canal de dissabte…
Fotos Botifarunner 2011 Assumpta
Fotos Botifarunner 2011 koala
Fotos Botifarunner 2011 Rosa