Koala's Team

Aquest cap de setmana de Carnestoltes i de celebracions romàntiques espanyolistes (egggs!) un grup de desequilibrats manresans s’han proposat un nou repte: el DecaCollbaix! Tal com sona, 10 pujades al Collbaix per diferents itineraris amb gairebé +3.000m.

El Collbaix, pels qui no ho sabeu, és la muntanya on s’han iniciat tots els skyrunners manresans. Només té 554m d’alçada però allà s’han forjat autèntiques llegendes d’aquest esport com en Sergi Cots o en Joan Farré.

Alguns sempre han fet un paral·lelisme entre la seva alçada i els pits d’una noia. Uns diuen muntanya petita i altres d’alçada correcta. Potser equivaldria a una talla 85 de pit. Què, és poc? Es deia que la mida òptima d’un pit és aquella que encaixa en una copa de cava de les planetes. Els que sou llaminers, i us agrada enfonsar el nas allà enmig, haureu d’anar al Taga o un lloc d’aquests amb més alçada però potser menys trempera

La vista des del cim a trenc d’alba és una meravella (foto: I. Pradas)

La sortida l’organitzen uns altres brètols manresans, en Qumli & Co. que crec que van anar a la mateixa escola que els Koala’s… La sortida serà dissabte 13 de febrer de 2010 a les 7h del matí al peu del Collbaix (des de la vessant de Sant Joan de Vilatorrada a l’ inici de la pujada del GR  on s’hi arriba per un camí asfaltat). S’anirà amb grup i es deixaran vitamines i substàncies psicotròpiques al cotxe.

Si voleu informació i avisar que hi anireu podeu contactar amb el Qumli jflotats@hotmail.com.

Algun koaleta correrà per allà…
Que n’aprenguin!

LLoc de trobada i del terreny de joc.

Ver DecaCollbaix en un mapa más grande

El fenomen Koala’s Team comença a agafar embranzida. Diumenge a Esparreguera van fer saltar totes les alarmes de les curses de muntanya del país després de proclamar-se guanyadors per equips de la III Marxa del montserratí d’Esparreguera. Si bé és cert que la marxa era no competitiva, no negarem el mèrit de la canalla d’arribar els tres al top-20…

El Sergi amb una espectacular cinquena posició després de fer una marató en solitari el dia abans. Val a dir que al seu pas per Collbató anava en un estat catatònic de seminconsciència agut i es volia aturar a saludar! Pel que fa al Carletes i al Manolito què explicar d’ells dos. Van sortir plegats, un a xupar roda i l’altre a que no li agafessin. Com el gat la rata van passar per Collbató sencers i apretant entre el 10 i el 15. Alguns coneguts van saludar als Kolaetes que anaven amb una convidada de luxe,l’IronCris a la qual van voler enverinar amb una combinat de muntanya de la bona, principis de rampes i volls al final de l’itinerari. Sembla ser que el virus ultramuntanero comença a calar-li

Malgrat no haver-hi classificacions, al capdavant de la cursa va arribar l’incombustible Jaume Folguera amb 1h27m, i estem segurs que els del Koala’s Team van ser el millor equip!

L’eterna promesa del Baix Llobregat ja és una realitat (Galeria completa)

Els xavalins (Màrtox i Koala) i la nouvinguda van fer una sortida xula entre pedres i canals d’unes 6h. Sensacions de tot amb moments estel•lars com quan el Koala no va poder passar a una neneta de 7 anys a les escales camí de Sant Jeroni i es va dedicar a seguir-li la roda, o quan en Pau, que els va acompanyar a la primera part del recorregut, esbufegava i jurava que estava anant a l’esprint tot pujant el camí dels Francesos.
Crònica de la jornada com cal d’Ironcris

Una vegada retrobats hi havia una segona competició. Aquesta vegada gastronòmica on participaven en Pau, en Guido i el Koala. El favorit pel que s’havia vist al wok manresà era en Jaume, però tothom sabia que en Pau no havia ensenyat les seves cartes. El Koala anava de tapat però sabia que tenia poques opcions amb aquests monstres de la natura…

La mirada desafiant del bicampió (galeria completa)

Fet i fotut els primers van ser per aquest ordre: paella, fideuà, arròs negre i macarrons. En Pau tenia males sensacions i ja va flaquejar amb l’arròs negre. Als macarrons va petar a causa de la calor, l’esforç montserratí i la falta d’hidratació cervesera. La batalla estava servida però el plat de fregits variats va deixar al Koala malmès que no va poder fer res quan tocaven les salsitxes i les mandonguilles. Va plegar per impossibilitat de més ingesta. En Guido, bicampió del dia va fer una demostració final amb 3 plats de postre. Victòria sense pal•liatius ni discussió possible tot i la complicitat que es va poder observar amb una jutgessa… Al final tots contents i amb la panxa grossa cap a casa.

Alguns porten 24h sense menjar i encara amb sensació d’empatx.
Perquè serà? Aquí hi ha pota tropa!
Que n’aprenguin!