Koala's Team

Doncs sí, sembla que els reptes del proper estiu comencen a pesar com una llosa per tots els Koales i alguns d’ells ja comencen a allunyar-se força del cau després d’aquest llarg hivern. Tots tenen moltes ganes de muntanya de la bona, d’aquella a on l’aire és més prim i les cerveses queden sempre molt lluny.

Així doncs aprofito aquest evident estat de debilitat per enganyar al Manolito i al Farreti per  fer un ultra d’aquests d’estar per casa, o sigui sense pitrall, sense marcar, gratis i sense rellotge.

Com que la neu de l’alta muntanya encara perdura aquest inici d’Abril,  vàrem decidir fer mitja muntanya amb una única condició: fer la sortideta al meu estimat Catllaràs i intentar lligar tot el bucle nord que em tenia el coco menjat de fa temps.

Cim del Sobrepuny (1.656m) – Galeria Completa

Aquest cop l’èxit en la recerca dels límits semblava que estava més que assegurat ja que el Manolito es presentava a la línea de sortida com un valent inconscient: gastroenteritis adobada amb dècimes el dia abans. Bien ! El Farreti tres dies abans havia completat la Manresa-Sitges i després tot seguit s’havia castigat dos dies de series i avui venia de ‘tranqui’, ummm que vol dir ben bé per ell això ?

Sortim de La Nou de Berguedà a les 7:00 en punt del matí cap el cim del Sobrepuny. 3.2 km i 800m+ per començar varen afectar parcialment el nostre company Manolito, que va haver de fer la primera parada tècnica per adobar un pi. El nanu feia mala cara però se’l veia molt voluntariós, no perdia ritme de cap manera.

Refugi de La Clusa – Galeria Completa

Fem cim i tirem avall corrents cap al refugi de La Clusa a on arribem a les 9h tocades. Parada al refu a saludar als guardes i aprofitem per fer una cola i un mini-entrepà. El Manolito frueix més àmpliament de les instal•lacions, això sí amb cura i pensant sempre amb els que vindran darrera.

Arribem a la Pobla a les 12h, hi ha fira Medieval i ens barregem entre els turistes una estona, comprem quatre vitualles a un Super (alguna cervesa cau) i sense parar tirem amunt per fortes pendents cap al Santuari de Falgars. Tram a la solana, a on el sol apreta de valent, bé…, però no per tots, ja que el nostre heroi porta a sobre tres jerseis, goretex i guants ! Aprofitem algun tram amb poca pendent per córrer amunt i passar via. Pujant al santuari ens trobem al LLuís LLeida i companyia, trobada genial !

Esmorzar Koala a la Pobla – Galeria Completa

Parada al santuari per dinar, entrepans a tope i aprofitament ampli un altre cop de les instal•lacions per part del Manolito que aguanta calladet com un campió. Sense perdre gaire temps seguim amunt cap a Sant Julià en un dels trams més ferms de la volta. Llarguíssima carena pel bosc que fem tot al trote apurant falsos llanos i seguint d’aprop pel retrovisor el Manolito que no es depenja i manté el ritme, quin patiment !

Entrem al poble a les 3 de la tarda tocades i anem de pet al bar, la llarga baixada a ritme fa pagar peatge i el Manel té un moment de dubte, mínim, però que supera ràpidament. Fem una cola ràpida, i pràcticament no seiem, ens queda encara molt de desnivell i no convé refredar-se.

Baixant a Sant Julià de Cerdanyola – Galeria Completa

Penúltima pujada cap a Malanyeu, pendents fortíssimes pel bosc de faigs al doblar la serra del Mill, parada a recuperar a dalt de tot, em foto un gel ja que vaig una mica grogui, superem el puja baixa del Malpas que aquestes alçades fa molt mal a les cames i ens tirem avall cap a Malanyeu. La tarda ha quedat molt clara i la baixada a bon ritme és molt agradable.

Com que anem justets de temps ens saltem el bar de Malanyeu (sniff !) i encarem de seguit l’original pas del Griell del Pigot que supera elegantment la cinglera amb cordes i escales pel mig del salt d’aigua.

Darreres pendents, feina feta ! – Galeria Completa

Aquest darrers 600m+ fan força mal, les pendents son fortes però es compensa amb les magnífiques vistes des de la aèria terrassa que resseguim. Després de 10 hores el Manolito comença a estar millor, al•leluia !, sembla que ha guanyat als microbis i tant bon punt arribem a la darrera collada ja presenta molt bona cara, a bona hora cols !

Ens fotem uns entrepanets que portàvem de reserva sabent que tenim la feina feta, sols falta una hora per La Nou amb 700m seguits de baixada.

Agulles d’Espades prop ja de La Nou – Galeria Completa

Aprofitem el bon estat del nostre heroi per fer una baixada d’aquelles de gas a fons i poc abans de les 7 de la tarda tornem a estar al punt d’inici amb unes cerveses a la ma i celebrant aquesta gran sortida (51 km, 3850m+)

El Farreti no ha notat gaire la tralla de la setmana i encara ha pogut fer alguna ‘serie’ de pujada, coi de nanu !, el Manel està ben satisfet de superar la duríssima prova i jo content de poder oblidar la desfeta del Congost.  Tot apunt per Matxos. Que n’aprenguin !!

La Ruta del Ter ja toca al seu final. L’aventura la tanquem aquí, amb l’entrevista d’ahir a Regió7. Abans de tancar la paradeta només dir-vos que seguim pensant en reptes i en tenim algun fixat a les comarques gironines. A la primavera, quan fa bo i amb el segell de l’equip: sense preparació i al que surti i amb grans dosis de patiment.

Pel record queda aquest vídeo editat pel Farreti amb un recull de fotos i records imborrables, com el diàleg de Ripoll on ja tocàvem fons amb només 11 hores de marxa. Però això és el que s’aprèn de l’ultrafons, que mai abandones perquè sempre pots més.

Ben aviat presentarem la primera piratada organitzada pel Koala’s Team i oberta a tothom: la cronoescalada Nocturna i en Ruta a Montserrat! Avancem que us haureu de reservar la nit del divendres 29 de gener. Els que no pogueu ser-hi disculpeu-nos per no haver sabut trobar millor data!

Sort i que n’aprenguin!

Com bé sabeu els Koala’s ens hem fet una mica conegudets. Suposem que per la nostra manera de ser: per brètols, mamats, impresentablres, precaris i diferents. Tenim poc aspecte d’atletes i sempre anem esbojarrats a tot arreu. Què hi farem!

Els amics del Tot Gira, que són una canya i segueixen els esports minoritaris i les aventures romàntiques (l’Isaac el copresentador farà la Titan Desert  de no sé quan km de mal de cul al desert), ens van fer una segona entrevista per valorar l’experiència del Ter. Allà vàrem aprofitar per marcat 2 punts al calendari:

Escolteu l’entrevista a Catràdio

• Cronoescalada nocturna pirata i en ruta a Montserrat
• Ultra Trail del Catllaràs

La cronoescalada serà al gener. Falta tancar la data però serà una pujada llampec amb voll al Monestir i sopar posterior a Monistrol. Els amants del punk running no hi podeu faltar!

L’Ultra del Catllaràs és un projecte ambiciós on volem aplicar la tecnologia que vàrem utilitzar a l’Ultra del Ter i fer un seguiment com cal. Seria una cursa però amb el segell koala’s Team: de bar en bar!

Us adjuntem un parell de notícies de Regió7 i Diari de Girona. Diuen algunes mitges veritats sobre nosaltres. Ja se sap com sóm els periodistes… La setmana vinent esperem tenir totes les del 9nou i l’entrevista que ens faran avui al Regió7
Cliqueu a les imatges per a obrir les notícies

Per cert, avui primer sopar koala’s Team. Hi haurà suc de civada a dojo una estona abans al bar Cal Robert de Manresa (davant la Poli Local de Manresa) a quarts de nou del vespre!!!!

Que n’aprenguin!

L’Ultratrail Ruta del Ter ja s’ha acabat. Com sempre al final de cada cicle, etapa, any o qualsevol cosa cal fer una mica de balanç per tal de polir aquelles coses on hem pinxat. Nosaltres a l’Ultra del Ter sabem que vàrem fallar en moltes coses, però el problema és que són errors que tornarem a cometre perquè van amb la nostra manera d’entendre l’esport i la gresca. Si algú vol prendre nota d’allò que no vàrem fer bé, que ho apunti, però entre aquests brètols sempre hi trobareu coses que podrien anar bé, i coses fatals. La dificultat és encertar cada cosa…..

• Sortir a les 00.00h: és una de les nostres debilitats. Mai ens ha funcionat sortir amb tot el dia a sobre, sopar badallant i sortir fosos. Ens va passar factura a la Porta del Cel, a Andorra i als Picos (3 de la matinada) però sempre endureix el recorregut.
• Córrer una marató a mort 15 dies abans i en espardenyes la setmana abans: sempre anem a donar-ho tot i el cos es ressenteix. Però si ens agrada córrer i anar al límit és perquè el cos ens ho demana!
• Prendre la sortida amb 240km per davant lesionats: el punt més calent. Els dos sortíem tocats i enfonsats, però hi ha reptes que no es poden deixar passar. Ens ha fet mal tot el cos excepte les lesions que dúiem, que ara ja diuen “aquí estic jo”.
• Estrenar bambes: tota una aventura perqujè no saps com reaccionaran els peus. Dóna bona molla però és excitant saber quan començarà el patiment als peus. Li dóna valor no portar res per guarir els peus
• Només portar uns mitjons: és impressionant com es pot arribar a anar de precari. Sense recanvi de roba i amb uns mitjons que al final tenen ensaladilla russa a dins.
• Poc menjar i sense monedes: una causa freqüent de pajaron és no dur monedes i no poder comprar a les màquines del carrer!
• Portar una sola còpia del route-book: si ja ens perdem amb els nostres mapes dubtosos, quan aquests s’extravien la tensió incrementa.

Esperem que la nostra experiència us serveixi per veure que amb 4 draps es pot fer un ultra amb un patiment extrem!
Que n’aprenguin!!!

Voldríem donar-vos les gràcies a tots pel seguiment, els ànims i tot el què heu fet per nosaltres. Quan estàvem rebentats ens recomfortàvem pensant-ne de noves. No canviarem mai!!!

La setmana vinent donarem detalls de l’aventura, amb els errors que tornarem a cometre, els retalls de premsa que tenim, les anècdotes de cada dia i moltes coses més! Si nosaltres hem fet això, qualsevol pot fer el que li surti dels pebrots!
Logo by Joan Torrens

La jornada es prevèia dura de collons. Com no podia ser d’altra manera. Els nanos volien patiment però en van tenir una dosi extraforta que no esperaven. A la nit van pregar perquè el despertador no sonés, però no hi va haver sort. Quan va sonar tots amunt i a caminar lents cap al lavabo (que al més pur estil koala’s Team no estava a l’habitació). Coke i filipinos per esmorzar. Genial! La sortida era entre Bescanó i Salt i calia recuperar les marques.

La travessa de Girona va ser complicada amb una pèrdua interessant. Amb els dubtes van seguir un riu que no sabien si era el Ter i o l’Onyar i anaven cagadets. Algun kilòmetre extra i parada a Sarrià de Ter per emorzar. Un llom amb formatge sense gust que denotava que aviat es cauria malalt i millor que no fos en ruta… Amb les primeres llums avançaven amb pas lent però ferm pels vorals de la N-II. Que bonic!!!

Els radars sempre estan buits o però  no hi entraven les potes

Els minuts i els metres passaven lents entre pollancrers i en Farreti tenia les potes ben fotudes. Es va posar radiosalil dues vegades en 500 metres perquè no li feia efecte. Allà hi va haver crisi: van perdre el llibre de ruta, estaven destrossats, els ibuprofens no els feien efecte i quedava una marató sencera! Eren les 10 del matí i a 4 km/h preveien el bany a les 22h.

A Cervià de Ter van fer una altra coke i van demanar si per la carretera era més curt. Els van dir que es podien estaviar 6 kilòmetres. La decisió va ser fàcil. Carretera i manta trencant les regles de l’skyrunner, però si només havien fet 10km de muntanya! Poc a poc i davant la incredulitat de molts conductors avançaven sense voral. Un crack amb una VW Transporter granate els va esperonar. El Màrtox els va donar més coca-cola i els va demanar si calia alguna cura i van dir que no. Just arrancar una de les butllofes del Koala va rebentar. La seva peülla sagnava i ja només els missatges que els passaven els podien fer arribar.

El Canigó els convidava a fer aquella excursió des del Cap de Creus (Canigoton) i el castell del Montgrí marcava la seva silueta durant 4 h. A Torruella anaven tan malmesos que un vilatà els va saludar i els va conèixer perquè va soposar que decien ser aquells tarats que feien el Ter. Les llàgrimes començaven a córrer galtes avall. Bocata i coke en ruta animats pels amics de l’equip que els acompanyaven. Quedaven 6 kilómetres!

La resseguida final del riu va ser lenta i penosa. Amb alguna buidada de ventre pel mig i tot, va trigar a aparèixer el mar. Petada de butllofa del Farreti que anava ben coix i foçant de tot arreu. Poc a poc es van veure els amics i la família (gràcies pel suport!) i calia un bany per relaxar les potes. Festa grossa i cotilló entre els koales!!!

El millor bany de la seva vida i encara faltava el cotilló

Gràcies a tots pel seguiment i pels ànims. L’experiència per l’equip ha estat acollonant i ens anima a nous reptes i a organitzar noves curses amb segell koala’s Team…

Ahir va estar un dia molt dur pels nanus, però encara que sembli estrany, menys que el primer dia, que tal com es va confirmar ahir va ser el dia clau. A l’arribada a Manlleu ningú donava un duro per ells, sobretot pel nostre Koala, però quatre hores de son els varen deixar bastant finets per continuar.

Baixant cap a la zona eterna dels pantans, fan bona carona no ?

Sortida des de Manlleu a les 5:10 amb bona temperatura i bona trempera !, trotant una mica per vora el Ter en el bonic tram de Manlleu a Roda, la maquinaria es va anar escalfant i després d’un avituallament que els hi vam fer a Fussimanya amb cafès mooolt llargs, els nostres nanus varen començar a trotar força bé a les baixades malgrat les llagues.

Malgrat trotar a baixades allò es feia llaaaarg, llaaaarg

Baixada als pantans sota el to rogenc dels cingles de Tavartet, molt guapo diuen. La zona dels pantans va ser la zona ETERNA amb les tropecientes corbes del camí. Malgrat trotar totes les baixades allò es feia etern, i els hi sembla que hi ha força més kilòmetres del que es diu a la guia.

Finalment Cellera de Ter, parada i fonda el temps just perquè les llagues no s’omplin massa de nou liquid, tram final molt pla però bastant agònic arribant a Salt a les 20:20 amb bon humor i amb forces malgrat el mal muscular.

Final d’etapa a Salt encara queden forces per riure

Dutxa i sopar en buffet lliure arrasant-ho tot, això sí, els plats els hi portàvem a taula al final, ja no hi havia nassos de moure’s !

Ja ho déiem fa una estona: amb el Koala tot és possible! Tal qual. Ha jagut, ha dormit una horeta tapat com si estés al Tibet, ha despertat sol i sense alarmes, s’ha llevat amb la cara i l’esperit renovat i… què ha fet acte seguit?? Doncs és clar! Posar-se a endrapar com l’animalò golafre que està fet! No podia ser de cap altra manera.

Finalment la diana tocarà demà a les 5:00. Toca descansar bé i aprofitar totes les hores de son possibles. Es farà una mica més tard arribant a Salt, però l’hora extra de descans segur que marca la diferència.

Molt bé nanus!!! Descanseu bé i fins demà al matí. Toca fer-se forts i tirar endavant com els valents que sou. L’etapa clau de l’aventura està a punt de començar: a Salt ho tindreu gairebé al sac i ben lligat! Endaaavaaaaaaant!!!

Koala revifat, endrapant com només ell ho sap fer. Farreti, amb aquest somriuret sembleu parelleta, collons!

No ens volem despedir per la nit sense donar les gràcies a tots els que ens esteu donant suport i pensant en els nanus, i enviant-nos en molts casos missatges d’ànim i suport per vies diverses. GRÀCIES, SOU TOTS UNS CRACKS!!!

No podem marxar sense posar-vos un recull dels missatges que ens han deixat els amics de corredors.cat:

• Sergi Cots: “Vinga Koala i Farreti!!!!! Sou uns craks nanus, a descansar i demà a tornar-hi, que podeu amb això i molt més….”
• Isma: “Caguntot Koala i Farreti!!!!!!!! Sou uns punyeterus cracs!!!! Ànims!!!!! Aupa!!!! Ara us deu semblar que esteu a les últimes (segurament ho esteu) però demà serà un altre dia i en una nit podeu recuperar bastant i pasar a estar a les penúltimes!!!! Au va nanuuuuuusssssssssss!!!!!!”
• Jordi del Papiol: “Vinga KOALES aixo s’arregla amb una VOLL per asmorçar”
• Pau: “Ànim koales! La idea del gintònic al bar koala sembla bona cura per molts mals. Vinga! Endavant”
• Gàltix: “no us conec de res però el reptes és brutal !!  ÀNIMS DES D’OLOT!!”
• Bodi: “Casunseuna, aupa koala’s, sou collunuts, primera etapa de tastet abans de començar el repte. Tots sabem que l’albertus ens aixeca la camisa, i hores d’ara al bar koala no hi cap una agulla, volls a dojo, els tangues ja els porteu al cap, música per queixar-se els veins, en fi que ja sembla que traspassin l’any. Aupa, la hostia, me cagun diez, hay va la hostia . . . .  AMUUUUUUNT!!!!, no hi ha ningú ni res que us pugui parar!!! Salut”
• Pedro: “Nois, a dormir que demá teniu molta feina a fer. Koala espero que et recuperis bé, i ves fent xino-xano. Vinga, que ya teniu la part amb mes desnivell feta. Animmmmmmmmmmmmmmmmsssssssssssssss”

Bona nit a tots, mañana mááááááás!!!

Tots sabíem, intuíem, presentíem, que l’aventura que suposava afrontar la Ruta del Ter versió Koala’s Team, amb totes les seves cosetes, havia de ser dura, dura de collons. Però, caram! Ni nosaltres, ni el Koala i el Farreti mateixos, esbojarrats com són, però també conscients de les seves capacitats, pensàvem que ho havia de ser tant des d’abans de mitjada la primera etapa. Però, és clar, és el que tenen els reptes i les aventures, oi?!

Malgrat l’estat de “total destruction” en que han arribat, el fet és que… sí!!, ja han arribat! Fa més d’una hora, cap a les 19:10 hores del vespre, que els pollets han assolit el final de la primera etapa de la Ruta del Ter. Caminant, sense arrossegar-se perquè feia fred i encara conserven un puntet de dignitat que no s’ha de perdre mai (o gairebé mai, s’enten…), han pogut arribar al Museu Industrial del Ter de Manlleu, localització oficial i/o oficiosa de la fi de l’etapa. 19 hores i 10 minuts de fred, vent, plugim, pistes interminables, asfalt, molt asfalt, moltíssim asfalt per a uns paios, els Koales, que no hi estan gens acostumats i el defugen sempre que poden (encara que sigui trepitjant les voreres).

Les potes estan encara destrosades. No deixa de sorprendre’ns perquè, malgrat l’evident duresa de córrer (i caminar) 96 quilòmetres, està clar que els nanus han superat aquesta temporada reptes molt més durs. Potser només el careto desencaixat del Farreti arribant a meta de la Travesera de Picos de Europa parla d’una destrucció semblant… No tenim explicacions raonables, però el cas és que ens han comentat que han passat moltes hores “trencats”, com ells diuen, muscularment i articularment molt tocats. Han hagut d’anar caminant cada vegada més estones, fins el punt que els darrers quilòmetres, com deia el Farreti al vídeo de l’auto-entrevista, passejaven com anant de compres el diumenge.

Més greu, però, sembla l’estat en que ha arribat el nostre grandíssim Koala. El nanu, l’únic, l’indestructible Koala, que ha enllaçat en una temporada bestieses sense mesura, bretolades que la majoria de nosaltres hem de distribuir en dos, o tres, o quatre temporades diferents per a no morir en l’intent, ha arribat del tot destruït. Amb el pajaron més gordo que ha viscut en sa vida, si descomptem les turques descomunals dels temps de joventut (i de no tanta joventut, confe-se-m’ho!). Una hora i més després d’arribar, havent-se dutxat amb aigua bullint, havent passat pel toilete a vomitar, jaient mig zombi amb el “plumon” del Martox posat dins la casa, no estava encara en condicions ni de dir “bona nit” per telèfon. “Ara comença a dir alguna cosa que, potser, té algo de sentit”, ens deia el Martox. I els que coneixem el Koala i hem estat al seu costat quan li ha agafat alguna de les nombroses pàjares que viu usualment, sabem que el nanu ha d’estar realment moooooolt rebentat per jeure a casa i ni tan sols haver sigut capaç de parar al bar Koala de Manlleu, on els amics del Jaume Tolosa els tenien reservades unes volls ben fresquetes. Gràcies companys!!!

La rebuda a Manlleu, però, a pesar de l’estat dels protagonistes, ha estat “por todo lo alto”!! Amics del diari El 9 Nou eren allà esperant-los per fer-los unes fotos i esgarrapar-los algunes paraules de com els ha anat el dia per a publicar alguna coseta demà mateix. Mediàtics que us esteu fent, re-déu!!! El Koala ha resistit a dures penes i, segurament, intuïm que d’aquí una estona no recordarà gaire cap reporter ni cap foto ni declaració de cap mena. Però encara millor i més entranyable, si se’ns permet, ha estat la presència del Joan Alpenser, bon amic de corredors.cat. Ha baixat expressament d’Alpens per a rebre’ls, saludar-los, preocupar-se pel seu estat (lamentable, ho ha descobert de seguida…), i comentar amb ells i el Martox les característiques, dificultats i particulars de l’etapa de demà. Impressionant Joan, moltes moltes gràcies company!!!

En aquests moments, mentre a Manlleu cau un plugim semblant al que els ha acompanyat bona part del dia, donen voltes a l’etapa de demà i a les seves previsions i possibilitats. Les potes estan fotudes, el Koala està més allà que aquí, les lessions s’endureixen, però s’ha de seguir! I això no ho dubten pas, ni per un moment. Esperen poder-se llevar a les 4:00 per a prendre la sortida cap a dos quarts de cinc. No tenen gaires esperances de córrer ni un sol metre dels 70 i pico quilòmetres que els separen de Salt, però creuen que en unes 15 hores els poden tenir al sac. Vinga nanus, que no decaigui aquesta moral!!!!!!

Esperem ens disculpeu per aquesta nota tan densa de lletra i sense cap imatge, però és que encara no tenim noves fotos de l’arribada ni del sopar. Però les rebrem aviat i les penjarem de seguida!!! No s’ha perdut l’esperança que aquests dos valents surtin a donar un volt i visitar el Bar Koala amb el Tolosa, que el nostre Raület no serà la primera vegada que ens deixa patidifusos amb recuperacions miraculoses.

Com sempre, els podeu anar seguint, amb la informació més actualitzada que podem transmetre, al nostre web, o a través dels diversos mitjans amics que s’han interessat per l’aventura: l’especial del Diari de Girona (impressionant amics, moltíssimes gràcies!!!), Manresa Info, El Ripollès Info, Osona.com

Moltes gràcies a tots! I, en aquests moments difícils en que els reptes prenen sentit, ara més que mai: QUE N’APRENGUIN, COLLOOOOOOOOOOONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sí senyores i senyors! Ja els tenim una mica més a prop de l’arribada de la primera etapa, yuupii!!! Malgrat les dificultats tècniques, d’orientació i físiques (un bon grapat de quilòmetres d’asfalt i paviment els tenen les potes tirant a rebentades…) segueixen avançant amb pas ferm i la moral intacta.

La paradeta per jalar, a Sant Quirze de Besora, els recarregarà les piles i els durà disparats cap a Manlleu. Uns bons bocates i unes quantes Volls no poden fallar pas! (Bé, i alguns ibuprofenos, és clar )
Les cares de fatiga i rebentament, però, no ens les poden pas negar:

Amb aquests “jetos” i tot, ni ells ni nosaltres dubtem pas de l’èxit de l’aventura. Vinga Koales, endavant que això ja gairebé ho teniuuuu!!! Al menys per avui…

Teniu algunes fotillos més a l’àlbum de picasa, i comentaris del twitter, i seguirem informant tant bé com podrem a la pàgina del Ter Live. Visiteu també els amics del Diari de Girona!

Ànims Koala i Farreti, endavant!!!