Tots sabíem, intuíem, presentíem, que l’aventura que suposava afrontar la Ruta del Ter versió Koala’s Team, amb totes les seves cosetes, havia de ser dura, dura de collons. Però, caram! Ni nosaltres, ni el Koala i el Farreti mateixos, esbojarrats com són, però també conscients de les seves capacitats, pensàvem que ho havia de ser tant des d’abans de mitjada la primera etapa. Però, és clar, és el que tenen els reptes i les aventures, oi?!
Malgrat l’estat de “total destruction” en que han arribat, el fet és que… sí!!, ja han arribat! Fa més d’una hora, cap a les 19:10 hores del vespre, que els pollets han assolit el final de la primera etapa de la Ruta del Ter. Caminant, sense arrossegar-se perquè feia fred i encara conserven un puntet de dignitat que no s’ha de perdre mai (o gairebé mai, s’enten…), han pogut arribar al Museu Industrial del Ter de Manlleu, localització oficial i/o oficiosa de la fi de l’etapa. 19 hores i 10 minuts de fred, vent, plugim, pistes interminables, asfalt, molt asfalt, moltíssim asfalt per a uns paios, els Koales, que no hi estan gens acostumats i el defugen sempre que poden (encara que sigui trepitjant les voreres).
Les potes estan encara destrosades. No deixa de sorprendre’ns perquè, malgrat l’evident duresa de córrer (i caminar) 96 quilòmetres, està clar que els nanus han superat aquesta temporada reptes molt més durs. Potser només el careto desencaixat del Farreti arribant a meta de la Travesera de Picos de Europa parla d’una destrucció semblant… No tenim explicacions raonables, però el cas és que ens han comentat que han passat moltes hores “trencats”, com ells diuen, muscularment i articularment molt tocats. Han hagut d’anar caminant cada vegada més estones, fins el punt que els darrers quilòmetres, com deia el Farreti al vídeo de l’auto-entrevista, passejaven com anant de compres el diumenge.
Més greu, però, sembla l’estat en que ha arribat el nostre grandíssim Koala. El nanu, l’únic, l’indestructible Koala, que ha enllaçat en una temporada bestieses sense mesura, bretolades que la majoria de nosaltres hem de distribuir en dos, o tres, o quatre temporades diferents per a no morir en l’intent, ha arribat del tot destruït. Amb el pajaron més gordo que ha viscut en sa vida, si descomptem les turques descomunals dels temps de joventut (i de no tanta joventut, confe-se-m’ho!). Una hora i més després d’arribar, havent-se dutxat amb aigua bullint, havent passat pel toilete a vomitar, jaient mig zombi amb el “plumon” del Martox posat dins la casa, no estava encara en condicions ni de dir “bona nit” per telèfon. “Ara comença a dir alguna cosa que, potser, té algo de sentit”, ens deia el Martox. I els que coneixem el Koala i hem estat al seu costat quan li ha agafat alguna de les nombroses pàjares que viu usualment, sabem que el nanu ha d’estar realment moooooolt rebentat per jeure a casa i ni tan sols haver sigut capaç de parar al bar Koala de Manlleu, on els amics del Jaume Tolosa els tenien reservades unes volls ben fresquetes. Gràcies companys!!!
La rebuda a Manlleu, però, a pesar de l’estat dels protagonistes, ha estat “por todo lo alto”!! Amics del diari El 9 Nou eren allà esperant-los per fer-los unes fotos i esgarrapar-los algunes paraules de com els ha anat el dia per a publicar alguna coseta demà mateix. Mediàtics que us esteu fent, re-déu!!! 
El Koala ha resistit a dures penes i, segurament, intuïm que d’aquí una estona no recordarà gaire cap reporter ni cap foto ni declaració de cap mena. Però encara millor i més entranyable, si se’ns permet, ha estat la presència del Joan Alpenser, bon amic de corredors.cat. Ha baixat expressament d’Alpens per a rebre’ls, saludar-los, preocupar-se pel seu estat (lamentable, ho ha descobert de seguida…), i comentar amb ells i el Martox les característiques, dificultats i particulars de l’etapa de demà. Impressionant Joan, moltes moltes gràcies company!!!
En aquests moments, mentre a Manlleu cau un plugim semblant al que els ha acompanyat bona part del dia, donen voltes a l’etapa de demà i a les seves previsions i possibilitats. Les potes estan fotudes, el Koala està més allà que aquí, les lessions s’endureixen, però s’ha de seguir! I això no ho dubten pas, ni per un moment. Esperen poder-se llevar a les 4:00 per a prendre la sortida cap a dos quarts de cinc. No tenen gaires esperances de córrer ni un sol metre dels 70 i pico quilòmetres que els separen de Salt, però creuen que en unes 15 hores els poden tenir al sac. Vinga nanus, que no decaigui aquesta moral!!!!!!
Esperem ens disculpeu per aquesta nota tan densa de lletra i sense cap imatge, però és que encara no tenim noves fotos de l’arribada ni del sopar. Però les rebrem aviat i les penjarem de seguida!!! No s’ha perdut l’esperança que aquests dos valents surtin a donar un volt i visitar el Bar Koala amb el Tolosa, que el nostre Raület no serà la primera vegada que ens deixa patidifusos amb recuperacions miraculoses.
Com sempre, els podeu anar seguint, amb la informació més actualitzada que podem transmetre, al nostre web, o a través dels diversos mitjans amics que s’han interessat per l’aventura: l’especial del Diari de Girona (impressionant amics, moltíssimes gràcies!!!), Manresa Info, El Ripollès Info, Osona.com
Moltes gràcies a tots! I, en aquests moments difícils en que els reptes prenen sentit, ara més que mai: QUE N’APRENGUIN, COLLOOOOOOOOOOONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Els radars sempre estan buits o però no hi entraven les potes
El millor bany de la seva vida i encara faltava el cotilló
)
