El tram a peu era dels que havia de fer mal. El llibre de ruta marcava 25km i +2200m que havien de fondre la pota als més valents. Els dissenyadors del recorregut pronosticaven llàgrimes al Sobrepuny i abandonaments a la Clusa. Sortosament pels menys forts, l’organització va retallar el recorregut perquè a Cal Camprubí ens van demanar que arribéssim a les 22h per sopar. Llàstima.

Piqué, hem trobat el cabron de #eldeloscuadros amb una carota de Mans

El pla era perfecte. Com els porcs que van molsuts a l’escorxador, ens vam conxorxar amb els Plats preparats el Pererol perquè ens fessin un parell de paelles. Volíem veure els caminaires trencar el motor amb un  somriure. Les paelles van ser excepcionals. Una de carn i una de peix. Veure la plaça de la Nou amb corredors asseguts a terra menjant de luxe i xumant de les litrones és un contrast esperpèntic. Però com ens agrada! Jo voldrien molts ultres oferir un dinar com el del Pererol

Però és que no estàvem sols! Van venir en Pau i en Xavi Miquel de Corredors.cat, tres dels Ultramonos que faran la Trailwalker i el Carles Dinamita. Allò semblava un dinar de festa major. Gràcies a l’ajuntament de la Nou de Berguedà per totes les facilitats.

El tram a peu, finalment, va quedar en una pujada al Sobrepuny (9km i +900m) i això va permetre que els excursionistes esdevingueren skyrunners. A destacar, per exemple, la canya entre el Guido i el Polvorilla (recordar pàjara a la bici) que es van perdre baixant mentre s’empaitaven, el mal de pota del Pau (no va patir en 8h50m al Congost, però diuen que baixava com un convoy), la trencada asmàtica de l’Ultramono Milio o la pèrdua del Jordi. Encara li devia durar la hipotèrmia i va córrer 2h sol amunt i avall i va arribar trencat.

La Plaça de la Nou plena de corredors. S’hi respira ambient d’Ultra Trail…

A la Nou altre vegada tothom es felicitava per la canya que duia i quedava el sopar a Cal Camprubí. Allà s’havia de demostrar si érem valents o érem uns vulgars menjanaps. Taula llarga per 25 (la reserva era de 15…) i vinga brasa. Van passar no se sap quantes vegades fins que un a un vam anar defallint. Ens va quedar una espineta clavada per no menjar més. Hi tornarem.

Moltes gràcies a tots els que vàreu participar i als col·laboradors que ens van ajudar (tant en coses materials com seguint la prova in situ). Per nosaltres és un plaer. Muntem el que ens agradaria fer. Ara estigueu pendents perquè el 30 d’abril farem una trobada. I no serà a un lloc qualsevol. Tornem a Montserrat! Seguirem informant.

Fotos de l’IronKoala a pota

]]> http://www.koalasteam.com/2011/04/08/ironkoala-del-catllaras-a-pota/feed/ 3 http://www.koalasteam.com/2011/04/06/ironkoala-del-catllaras-bici/ http://www.koalasteam.com/2011/04/06/ironkoala-del-catllaras-bici/#comments Wed, 06 Apr 2011 18:22:06 +0000 Koalasteam http://www.koalasteam.com/?p=4217 Després de l’espectacle vist a l’aigua i de les mongetes del Pererol amb botifarra que van esmorzar. La volta ciclista prometia emocions fortes. Els desnivells proposats eren “autèntiques cabronades segons els autòctons”. Però un koala no s’arronsa per la pujada, només defalleix quan s’acaba la cervesa.

El pilot era nombrós i hi destacaven dues valentes. La Mireia, que no pujava a la bici des del GR92 Total Destruction (però sempre acaba les proves on participa) i la Cèlia que calçava una bicicleta de carretera convencional i patia per les rampes. Res dona, si tens la pota extra fina!

Després de la foto de grup venien les fuetades de la carretera de la Nou. La bicicletada popular del Catllaràs començava amb un port sense nom, on la duresa va impedir que es comentessin les serioses dificultats del Jordi per posar els peus als pedals (sortida de carretera inclosa) fruit de la rigidesa de la hipotèrmia.

El grup es va trencar passada la Nou (per cert, quina carretera tan xula per pedalar: bosc, vaques, prats i embassament) La prova enfilava cap a Sant Corneli camí del Pradell, un colós a 1732 metres d’alçada amb dos trams del 20% al capdamunt. El port més dur de Catalunya segons càlculs ciclistes però un gran desconegut. A dalt, rodant sobre la neu el Farreti va rascar la pota. Res seriós però cremat del gel.

Així pujava el recordman el Pradell, parlant per telèfon i xiulant! Quan comença la pujada?

Hi va haver avituallaments durant la pujada i tots anaven servits de barretes i isotònic de Nutriland. Quan s’acaba la força cal tibar de la química A peu de port, una vegada recuperats, ens van deixar els quatre ciclistes que semblaven ciclistes! Volien provar el Pradell i dinar a Manresa.

La ruta seguia cap a Sant Julià de Cerdanyola amb la tercera dificultat muntanyosa del dia. La van passar sense problemes. La baixada a la Pobla de Lillet sempre és un plaer pels sentits. Carretera solitària i boscosa. Una meravella. La cruïlla cap a Sant Jaume de Frontanyà no estava marcada… i alguns no la van fer. Els megacracks LLuc i Èric van seguir recte cap el coll de Merola i com que venia baixada, tot avall cap a Ripoll.

L’organització, sense cobertura, va anar a trobar-los però no hi va haver manera. La Montse i l’Avet van fer kilòmetres en va (gràcies amics).  A més, el Farreti havia recomanat el Lluc anar sense res perquè tindria de tot al cotxe d’assistència (ni càmera de recanvi, ni diners, no mòbil). Sort que van trucar i el Marc els va recollir.

Click here to view the embedded video.

L’etapa acabava a l’embassament perquè els Plats preparats el Pererol ja maquinaven les paelles de peix i de carn que els esportistes s’havien de cruspir a la plaça de la Nou de Berguedà. No caldria pujar a la Nou per segona vegada. Però tres valents van fer-ho: el Jordi de Borredà, el Polvorilla i el Guido. Aquí està la notícia: pajaron del recordman que va demanar ajuda al Polvorilla (voy seco) i aquest li va negar. Sort que l’Albertus baixava d’assistència i va donar-li aigua i menjar. Veure els ulls del Guido encesos i la suada que duia, no té preu.

El dinar i la caminada, continuaran la història…

Fotos de la bicicletada popular IronKoala del Catllaràs

Per cert, no us perdeu el gran vídeo de Canal taronja qque us hem incrustat i que ens va fer la Marina Rojo. Les imatges warres són del Koala’s Team, com segur que sospiteu.

]]> http://www.koalasteam.com/2011/04/06/ironkoala-del-catllaras-bici/feed/ 7 http://www.koalasteam.com/2011/03/29/informacio-final-ironkoala/ http://www.koalasteam.com/2011/03/29/informacio-final-ironkoala/#comments Tue, 29 Mar 2011 19:17:53 +0000 Koalasteam http://www.koalasteam.com/?p=4112 Sembla ser que alguns de vosaltres esteu nerviosets per la trobada de brètols de dissabte. No patiu collons! Que ho tenim tot controlat i el que se’ns escapi ja ho lligarem in situ. Per començar teniu les dades tècniques i els tracks a la vostra disposició. La sortida de la natació serà a trenc d’alba (7.35h segons el Ministerio de Fomento) i el punt de trobada l’esplanada del pont de la Baells a quarts de 7 del matí.

No cal parlar-ne gaire de tot plegat. Saber que l’aigua està a 7.9ºC (amb la llei a la mà podeu nedar menys tros i ser herois igualment. Mireu el Rodacorriols) i l’alçada del pont actualment és de 15 metres.

La seguretat està garantida gràcies als amics de kayacs Riumar. Uns cracks que vindran a fer de palistes i esperem que rescatin algun hipotèrmic. No és per desitjar el mal de ningú, però és senyal d’èpica. Tindrem alguna armilla salvavides però recordeu que podeu posar-vos tants casquets de bany com vulgueu i neoprè. No és obligatori però ho aconsellem

Després de nedar, i a l’esplanada del pont, farem un bon esmorzar amb mongetes del ganxet i botifarra. No us penseu que serà un àpat qualsevol. Serà la pota que us portarà a fer la volta en bici de carretera més acollonant del país i probablement de les més dures! L’esmorzar serà gentilesa de plats cuinats el Pererol. Però no queda aquí la cosa perquè quan baixeu de la bici desllomats i necessiteu menjar alguna coseta, a l’esplanada de la Nou de Berguedà, ells mateixos us prepararan arròs negre i arròs a la cassola. Més que res per fer una prova pilot sobre nous formats de trancisió.

Una vegada desades les bicicletes, que les podreu deixar molt ben tancadetes al local social de la Nou de Berguedà, farem el dinar-avituallament més impresentable que us pugueu imaginar. Podeu escollir fer-ho drets o asseguts a terra. Quan acabeu, i després de fer el rotet tocarà pujar aquelles pedres que es veuen a tocar però que estan 800m més amunt.

La volteta serà xula. El paradís dels boletaires pensarà algú. Aquella mitja muntanya màgica que no té pista, només prat, corriol i bosc. Després d’aquella passejada us haureu guanyat el privilegi de seure a taula a la fonda Camprubí de la Nou.

I durant l’esforç no patiu que no és una prova en autosuficiència. Tindreu algun avituallament (on no ho sabem, aquí juga la improvització i les reserves lipídiques de cadascú. Però us avancem que com a la Marato Pirata de Montserrat la botiga Nutriland ens proporcionarà beguda isotònica i alguna cosa per fer trempar la pota. A banda tindreu la beguda preferida dels corredors de muntanya: cerveses!

Lamentablement no hem pogut aconseguir col·laboració per oferir-vos el suc dels déus patrocinat. Però ho seguirem intentant! Ara bé, una botiga petita delcentre de Manresa, d’aquelles bones, amb material com cal i que encara no té web ens prepara una sorpresa. . Però creiem que pot ser sonada i que més d’un es desmaiarà de l’emoció. Gràcies Stadion!

L’import de la inscripció com sabeu és gratuït i tan sols ens repartirem les despeses dels avituallaments que us preparem. Si no de franc segur que serà simbòlic. Com sempre punk sport però amb suport institucional de la Nou de Berguedà i de la Pobla de Lillet.

Ara bé, com que debeu tenir mil preguntes que potser no tenen resposta us adrecem a les preguntes freqüents. En anglès britànic és FAQ però pel nostre porno anglès és FUCK…

p style=”text-align: justify;”>Per cert, hauríem de saber quants podem arribar a ser. Si no esteu en aquest quadre us hi hauríeu d’afegir… o deixar un comentari! Cal saber quants som pels àpats, les compres i la reserva del sopar!

<

Com que nosaltres som un grup de corredors que ens autoentrenem sempre acabem lesionats: massa càrrega, massa ritme, poc descans, massa canya! Però aquesta vegada ho fem bé. Aprofitant que el Koala no podrà participar a l’IronKoala per lesió es va oferir al Farreti per fer-li la preparació. I amb meitat de compromís i meitat d’il·lusió hi va accedir.

Potser amb entrenador no se’ns lesiona el Loco de la coleta i més ara quan està deixant enrere una pubàlgia important… El pla era senzill: fer patir tot el cos. Teníem dues tardes i uns plans interessants: debutar en via ferrada i fer btt amb cims.

En Farreti somrient al tram de l’Esperó de la ferrada de CeNtelles (galeria Completa)

La via ferrada representava el debut en l’especialitat i havia de ser d’una certa dificultat. Per això vam demanar un parell d’arnesos i vam llogar dissipadors per fer una de les vies de referència de Catalunya (dificultat 4 de 5) amb un pont molt xulo i una part molt difícil segons el recorregut que ens va deixar ben rebentants. Quan tornem a llogar material farem triplet: Mejillon i Teresina al matí i Regina a la tarda .

El segon entrenament era ciclista i de resistència. Itinerari de corregudes infinites del Farreti entre la UAB i Manresa coronant la Mola i el Montcau. Tot es va girar quan a l’inflar la roda vam petar la vàlvula. Evidentment no en duien de recanvi i ens va tocar comprar-ne…

La sortida brutal. Pedalar arran de C-58 i amb l’hospital de Terrassa de fons és meravellós. Ho supera tot! Els polígons i les rampes del camí dels Monjos són pura èpica i carregar la bici a l’esquena és gloriós. Però com peta la Mola i que divertida és camí del Montcau. Al final 60km  però el tram final nocturn per carretera i dos entrepans de sardines amb les seves respectives volls.
La pota respon. Ara falta posar-hi allò que no sona.
Que n’aprenguin!

Pujar la bici a coll és un entrenament ideal per l’IronKoala (galeria completa)

Aquí ens trobem, davant del repte de comunicar-nos, amb unes cerveses a davant, perquè  les tindrem com a les rodes de premsa dels entrenadors de futbol, i ens les fotrem. Perquè el lloc ho requereix i perquè ens encanten. Els Makis van proclamar l’anarkia al turó del Puigsallança i ens han donat carta blanca per explicar què som i què volem  en el tancament del I Cicle de Conferències esportives dels Makis amb 7.

No tenim molt clar què farem, com sorprendrem a l’audiència. Portem música? Expliquem com són els Koales de veritat? Parlem de nosaltres? Xulegem de tenir el récord de l’ascens a Montserrat en patins? Fem un vídeo especial per la vetllada? Power point o nous formats audiovisuals? Ens despilotem per sortir al diari? (despilotar-se és el recurs clàssic del Koala, sempre funciona).

Massa preguntes quan l’únic que importa és compartir cerveses i experiències.

Us esperem a totes i a tots !!*!!

Image Credit:  Dennis Holmes Designs | ClipartOf.com | #65442

Els recorreguts els tenim clars. Seran d’una duresa que probablement no s’hagi vist mai, i com que els trempats dels Makis de Sils ens han convidat a tancar el seu cicle de conferències el proper divendres 4 de març, doncs volem portar les coses ben fetes. Anar amb tracks, perfils i distàncies.

Veure el Martox -en segon terme- desorientat no té preu (Galeria completa)

Tot es farà al Catllaràs, una zona preciosa de mitja muntanya salvatge amb l’embassament de la Baells al peu. La ruta a peu serà una mitja marató amb +2000m que vam intentar divendres. No ens en vam sortir per diversos motius:

• Dinar al buffet. Fer 3 primers i peus de porc de segon quan havies demanat galtes.
• Excés de neu. Gran paquet i poca traça (marcada, no la nostra).
• Excursions nocturnes. Aquelles desorientades amb neu al bosc de nit…
• Intentar xuclar un géiser de cervesa (foto dreta) i acabar ple de neu.

La volta va ser fallida perquè hauríem trigat almenys 6 o 7 hores en aquelles condicions. Però no patiu, que el dia de l’IronKoala tastareu el Catllaràs es estat pur. Prepareu-vos tímidament i recordeu: prova lliure per fer-la sencera, per trams o per relleus. Es farà en grup i serà gratuïta. Què més voleu?
Us esperem!

Aquesta vegada però, no estàvem sols. Ens acompanyava en Mans, natural de Sitges i gran optimitzador de rutes a prop de casa, que ens va portar pels millors corriols de la comarca. Entre Sitges i Vilanova ens vam deixar bona part de la pota que ens quedava i vam comprovar bocabadats com el Mediterrani que banya les platges de Vilanova és d’una qualitat ínfima i té un to molt lleig, si el comparem amb el de Sitges

En Mans ens va portar a bon port però va desfer el camí a l’alçada de Cubelles

Una vegada sense guia el pla era seguir arran de via i anar baixant per arribar a l’Ametlla de Mar. Teníem tot el dia per fer una bicicletada popular ja que seguir la ruta de muntanya era inviable (mal de cul, ressaca, cansament, kilòmetres acumulars, etc.). Ens preocupava la Mireia, que seguia sense dormir bé ni descansar a les nits però no feia massa mala cara.

A l’alçada de l’Arc de Barà vam tenir el primer contacte amb la N-340, probablement la reina de les carreteres del país juntament amb la N-II. El Guido estava nerviós i no entenia com el vagó de cua anava tan lent: “Anirem per la carretera però, pedalarem o no?” deia el molt malparit. Moralina, gas & JB i a patir! El pas per Tarraco va ser infernal. El Guido empentava la Mireia per unes pujades brutals i el koala no tenia pebrots d’agafar-los! I pitjor va ser camí de Vila-seca, amb unes rectes brutals on la petita bèstia no agafava roda

La imatge de la destrucció total (Galeria completa i comentada)

Un dels punts àlgids del viatge va ser la trinxada de la Mireia. Enmig de Vila-seca, i davant d’un supermercat, no va tenir més remei que claudicar i fer unes nones. Deia que no podia. Que el terra li voltava i que no tenia força per agafar-se a la bicicleta. L’ajuda del Guido la va buidar com aquella bóta que retorces per extreure la darrera gota de vi.

Però n‘hi havia per tots! El Polvorilla va veure el Guido baixant les escales amb la tècnica Robocop ben agarrotat… Després de dinar carretera de costa cap a Cambrils i l’objectiu s’acostava però restaven uns 40km de N-340 amb el puto coll de Berenguer pel mig i el plaer de sentir els cables d’alta tensió espetegar a la CN de Vandellós. Meravellós!

A l’Ametlla, final de la 4a etapa i amb el repte a l’abast, calia trobar allotjament. Només n’hi havia un i el vam amortitzar. Hi vam dormir, sopar, mamar, esmorzar i tot el que es pugui fer en una habitació (fins i tot amb bany del Polvorilla).

Algun cabronàs va comprar un trina tropical. És una aberració si hi ha vi!

Per celebrar que la cosa estava clara i que era sant Koala vam comprar vi. El Koala va presumir d’empatia i va agafar vi de la terra. No era res de l’altre món però li va anar molt bé per fer el gag de “vagi on vagi compro vi de la terra” al bar Niño  quan va demanar que li deixessin un llevataps. Els joves de la taverna no se’n sabien avenir de veure aquell espècimen que afirmava venir des de Portbou.

Però això no va ser tot. Un dels moments brutals va ser el present del Guido a la Mireia en forma de tanga vermell. El nano tenia la pota forta (entengui’s com es vulgui) i al veure la merceria hi va fer de cap amb el Koala. Van explicar la història i sense saber com, algun es va posar un xic nerviós amb la botiguera. Si és que estava de bon??? com era, veure o beure?

Gràcies als que us heu enrecordat de nosaltres macos i maques!!!

Suposo que sortir amb dues fascitis i una pubàlgia entre els dos “corredors” ja no era el millor panorama però la moral no ens faltava i ho vam voler intentar. Avui després d’haver plegat molt abans del que el nostre cap hagués volgut, seguim pensant que era possible fer-ho, que ho podem aconseguir només que patim el cansament i els mals típics de les hores de marxa, i no el dolor de gairebé no poder caminar.

La nit va ser dureta (sèquies gelades cap a L’Escala) però tot va rutllar molt bé i la pota la teníem ben fina. Avançàvem a bon pas amb la calma i amb constància. El roadbook del Farreti i les seves dots d’orientació van funcionar perfectament i no ens vam perdre ni un cop. La son va ser el pitjor enemic, als dos ens atacà fort en alguns moments per aquelles pistorres i carreteres buides a les 3 i les 4 de la matinada. Ens havíem d’obligar a caminar troços de falsos llanos de pujada perquè tiràvem massa sense pensar-hi.

De Roses a l’Escala jo ja vaig anar patint més del compte amb els talons i els peus en general. Allò fotia mal i era massa d’hora. Però encara no s’encenien les alarmes i podia seguir corrent bé. Trote guarrete als plans i els kms passaven a 9/10 per hora sense pensar-hi.

A l’Escala havíem d’enfilar per unes pistorres al.lucinants i sense marcatge, amb unes quantes cruïlles clau per seguir la ruta més recta i fàcil possible fins a Torroella. En Farreti ho té tot controlat: annex al Roadbook per aquest tram (fulleta amb anotacions a ma enganxada amb un clip, perfecte) Abans, amb la pista a tocar, fem una parada una mica més llarga per menjar bé i enfilar amb energia. Són les 6h i pensem que abans de les 8h podem ser a Torroella per parar a esmorzar i ser a Pals amb poc més de 10 hores de marxa. El ritme i els parcials són molt bons: a aquell pas, i ja de dia, ho tenim xupat, abans de les 18h a Tossa sense problemes.

Jalem aturats a una vorera sota una farola, barretes noves Antonia, fastigoses és poc, puuuuaaaaaj, i troçet d’entrepà. Un parell de glops d’aigua i ens resistim a trincar-nos un ibu encara. En marxa estem bé de temperatura, així que ens confiem. Però els dos minuts de parada ens deixen gelats. El Farreti es refà abans, però jo camino totalment tiesu 5 minuts ben bons, tremolant com un porquet. El mal als peus s’ha triplicat. El Farreti va una mica coix però intenta dissimular. L’aturada ens ha deixat ben cardats. Comencem a trotar pista amunt per escalfar-nos. Mal total als peus. El Farreti gemega de dolor: collons d’abductor que el va parir!!!!!! Alternem trotar i caminar per veure si la cosa es posa a lloc. La pista té una de pedres que flipem i no es deixa fer bé. Caminem a bon pas i trotem a trams (puja sempre, però suau), però els mals no van a menys. Cada cop que trepitjo alguna pedra se’m clava al taló i veig les estrelles. El Farreti fot els seus saltets característics caminant però es toca al costat dels pebrots. La cosa no pinta bé.

Vam pillar tots els trencalls bé i en poc temps però molt llarg pel dolor ja tenim el castell a la nostra dreta i la pista que comença a baixar suau cap a l’altra vesant. Està sortint el sol sobre les illes Medes i és acollonant. Malgrat el mal que duem a sobre contemplem el panorama i el gaudim. Hem d’aturar dos minutets, allò no hi ha qui ho aguanti. Seiem arrecerats, aquí sembla que no fot tant de fred. Mengem una mica i comentem la jugada. La cosa no pinta bé. Portem gairebé dues hores corrent molt menys del que tocava, l’hora última caminant a dures penes. Bé, mengem alguna cosa, bevem, arribem a Torroella, pillem algo calentó a un bar i veiem què. Malgrat tot no anem gens malament de temps…

Ens aixequem i flipem. Impossible córrer. Caminem de forma lamentable aquella pista avall que és fàcil, de córrer com cabrons segur. No hi ha manera. “Com collons es camina coix dels dos peus, nen??”, li pregunto. “No em fotis riure, cabron, que encara em fot més mal tot”. I així ens arrosseguem pista avall cap al poble. El fred d’abans de sortir el sol és fort i caminant a aquell ritme comencem a gelar-nos seriosament.

Triguem 45 minuts ben bons en arribar al centre del poble, un tram de 10 minuts de trot en condicions normals. Preguntem per un bar obert, el tenim allà mateix. El bar més porc del poble, paio amb puro fotent-li euros a la màquina a les 8 del matí, ple de fum, no tenen entrepans calents, però haurà de servir, no arribem més lluny.

Llevar-nos per anar al lavabo és un drama. Sortir del bar i fotre’ns a córrer de nou és impossible, gairebé no podem caminar. Portem 70kms de 450 i mira’ns… Amb molta pena hem d’admetre que ho hem de deixar. Seguir seria suïcida, caminar i caminar i caminar, lents i coixos i agonitzar lentament fins a Tossa, arribar tard, destroçats i encara més lesionats, no poder sortir el dia següent de cap manera. Merda, però no val la pena.

I així ho vam fer. La nostra aventura va acabar a les primeres de canvi, havent passat segurament el més dur de tot, que era la nit i pels trams més perdedors. Què hi farem!!! Sortir a fer 400 kilòmetres amb lesions consolidades a sobre no és el més recomanable, això ha quedat clar. Però ho tornarem a intentar, això també ho tenim clar.

Gràcies a tots i bones festes!!!

I ara tots a donar ànims als ciclistes que avui les passaran putes però segur que ho aconsegueixen. Us hem deixat sols, nens i nena, no podeu fallar. Guido, enganxa’ls la corda aquella al coll !!!

Avui pugem a Portbou en tandes. El Koala en tren des de Manresa via Barcelona i s’afegiran el Farreti i l’Albertus a mig camí. La resta de ciclistes pujaran en cotxe i prepararan el sopar al pis que ens ha cedit l’ajuntament de Portbou.

Teniu més informació al web del repte i ens podreu seguir en directe via twitter i skype.
Esperem que gaudiu d’aquesta meravella destructiva…
A sota podeu veure on ens trobem i l’anunci del repte

IronKoala

• @raulracero Dona'm la formula tant d'entreno com de jalar x fer 9h a la #MM ! @RetoBCN12 @koalasteam - a 15/06/2011 09:19:48
• @RetoBCN12 @jeronitelemark @koalasteam corre molt el malparit. Ara bé, no hi competiu mai menjant pq encara és millor! - a 15/06/2011 09:07:15
• @jeronitelemark @raulracero @koalasteam Vaja Bestia!!! 8hores?? Jo flipo - a 15/06/2011 09:06:16
• Bonissim!!! RT: @raulracero: @RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:44:24
• @RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:43:13
• @abarceloh25 uns experts amb la combinació d cervesa i esport són els @koalasteam Fes 1 volta pel seu web i gaudeix d les seves experiències - a 05/06/2011 06:11:34
• @koalasteam Veurem el Koala's Team a l'Ekiden Tarragona? - a 30/05/2011 14:04:26
• @hooligags gloriós!!! - a 17/05/2011 19:20:07
• @jeronitelemark @koalasteam al final al Farreti se li va girar mal temps i només va fer una pujada clàssica. Pots venir sempre! - a 17/05/2011 04:01:10
• @raulracero per cert mestre: com us va anar al Pedra?? Es pot venir a fer de llebre en alguna bestiesa de les vostres? @koalasteam - a 17/05/2011 03:59:47
• Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ #quenaprenguin - a 17/05/2011 03:50:16
• Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ - a 16/05/2011 10:21:35
• La Mireia del @koalasteam ha vingut a la uni amb la samarreta de l'UTBcn. Farà així la classe d'estadísitica a econòmiques UAB. Feu-li foto - a 16/05/2011 08:07:06
• @hooligags @koalasteam el tinc a mitges i hi parlo del déu hippy de les cerveses. Quanta èpica es veu en 24h - a 16/05/2011 06:39:40
• @raulracero Però abans de fer una UT plegats, espero el teu post al web @koalasteam explicant l'escabetxina d'ahir al UTBcn. Espavila! - a 16/05/2011 05:52:49

My Twitter, by Xhanch

El nostre repte esportiu més ambiciós ens farà entrar al 2011 amb bon preu però segurament amb mala pota. La trencadissa de creuar Catalunya seguint el GR-92 en btt i corrents entre el 27 i el 31 de desembre ens pot deixar fulminats durant mesos. Però és la vida i és el risc. Això és el que ens posa calents de valent.

L’any passat vam fer la Ruta del Ter en 3 dies. A casa encara ens demanen quina necessitat en teníem.  I ara hi tornem. Cerquem allò tant excitant del defallir quan ja has defallit. De seguir endavant quan tens el cos sec i el cap eixut. Quan escollir la millor opció és qüestió d’atzar perquè ja no pots pensar. Quan no pots dormir del mal que et fan els músculs i quan la rialla d’algú que et segueix val més que les mans d’un físio.

Volem tornar-nos a llevar fets pols i esmorzar filipinos i refrescos. Caminar eixarrancats i forçant la passa per estalviar dolors. Un repte amb majúscules que sens dubte, ens farà créixer com a equip.

Sabem que l’èxit de tot plegat depèn de tenir-ho tot de cara: el clima, les avaries, les butllofes, el mal de culet, l’alimentació i moltes altres coses. Però som conscient que en il·lusió i moral som invencibles. Segurament amb la moral no n’hi ha prou, però sense ella és inútil sortir a córrer i pedalar.

589 km amb +18.000m en btt i 460km de punk trail que ens faran vibrar.
A més un necessitem! Si voleu seguir-nos i ajudar-nos visiteu i parleu d’aquesta aventura:

www.koalasteam.com/gr-92/btt