Koala's Team

Després de 40 dies… he tornat!

Sí sí, a l’Espadán trencament general i sense treva a Montjuïc en setbetes i 240 km pel Ter. El genoll va dir prou. Dolors i molèsties diverses amb un punt d’inflexió: la crono pirata en ruta de l’equip. Veure la gent feliç corrent em va fer totnar la confiança i la moral. La temporada serà intensa i no es pot perdre més pota! Tot és tenir bona actitud davant els mals moments. Amb això n’hi ha prou.

De l’excés de kilòmetres del 2009 hi ha molta lletra i moltes fotos, però ara que sé que estaré a Xamonix amb els amics a l’UTMB vull celebrar-ho amb dues imatges que per a mi han marcat la temporada:

Arribada desfet entre amics (i llàgrimes) a l’ultra d’Andorra

I l’altra és més recent i potser menys espectacular. La sensació de buidor física i mental al Ter amb el Farreti quan ens quedava encara una marató per acabar i ni els ibuprofens ni l’antiinflamatori en paria res. Aquestes són les llàgrimes de no entendre res entre una pollancrera infinitaç

Copa Nadal 2009 amb barretina

Des de petit havia volgut nedar al port per Nadal. Sempre li havia trobat un aire romàntic, amb pudor a gasoil i l’aigua fresqueta que diuen que no et permet respirar bé. A més, volia fer-ho amb barretina, marca de la casa i segell inconfusible de Koala’s Team!

El centenari ha estat la meva segona participació. L’any passat veig enredar a ma germana i el cunyat i aquest any ha picat el meu pare! Com va patir pobre tiu. Això és perquè n’aprenguis campió!

No negaré que són pocs minuts de patiment. Pocs però intensos. Jo nedo com un koala… Però per a mi, el més gratificant és posar el peu a terra i sentir aquell mareig que em recorda les pàjeres dels ultres. és meravellós sentir-seout i no veure la gent que et crida

Per cert, envieu comentaris pèrquè us convoqui per l’edició 2010!

Aspiracions de Koala

Córrer com un koala és una qualitat que tots tenim. Tan sols es tracta de no canviar el ritme, no trotar quan fa pendent amunt per petita que sigui i mamar dels porrons o bótes que ens ofereixin durant les curses. Qualsevol pot ser un koala i alhora un koala’s Team.

Una de les aspiracions del Koaleta, aquell que corre amb barretina i algun altre element decoratiu, és apadrinar una cursa. Ser la imatge i el representant d’una trobada de brètols en calça curta que tresquen per les muntanyes. Si mai algú li fa confiança, promet no decebre a la parròquia: hi haurà una bona performance, us ho asseguro!

El triplet del Koala: tribut al Barça

- Copa: Marató de Muntanya Zegama-Aizkorri 42 km
- Lliga: Travesera de los Picos de Europa 60 km
- Xampions: Ultra Trail d’Andorra 105 km

Mundialet de clubs: Ultra Trail du Montblanc 2010

La temporada ha estat intensa i cal afegir-hi La Porta del Cel. He après molt dels meus companys i gràcies a ells he pogut gaudir d’aquestes petites fites que eixamplen l’esperit.

Ara bé, una confessaré un secret que haureu vist abans de moltes curses. Un traguet sempre ajuda a concentrar-se i a desempallegar-se de la pressió POt ser suc de civada, mojito, gintònic o allò que us agradi!

Suc de civada abans de partir a fer la Porta del Cel skyrunner

Les potetes del Koalazo

Diuen que tinc les potetes gruixudetes i alguns que fins i tot m’assemblo a una tortuga ninja. Us poso una foto de l’equip per veure si sabeu qui sóc…

Quan trobeu la resposta em podreu veure animant el Barça. Que n’aprenguin!!!

Jur!