Els desvirgadors sempre tindran un lloc a la història. Per exemple, Toni Elías primer campió de Moto2, Uruguai primer campió del món de futbol, Koala’s Team primers a coronar Montserrat amb patins de nit, etc. És el cas d’en Pau el Pirata, o Pausident com alguns l’anomenen. Ell va ser dels primers visionaris i tarats que van fer la Pirata caminant i després de sopar com cal. Això ho assegurem perquè no en perdona una!
Es creu que una nineta el va fer arribar a Xamonix en l’UTMB 2010. Sembla que no hi sigui tot i per això hem volgut saber què l’empenya a repetir enguany i quina és la seva filosofia quan es posa el calçat de trail…
- La teva marató pirata començarà amb un banquet per sopar, on no hi faltaran les copes, recopes i uefas. Cal tant combustible?
Sí, sense cap mena de dubte els hidrats i les sals són bàsics per a una prova tan dura.A més, tenint en compte que es surt en divendres després d’una dura setmana de treball, cal crear un espai de separació entre feina i muntanya, normalment ho aconsegueixo amb unes bones hores de son, però l’exigència de l’horari fa que ho haguem de fer en poques hores, així que millor que dormir, una bona bacanal anirà bé. Ja en tenim algunes experiències i totes positives.
- Repeteixes experiència. Quina és la màgia de fer part del recorregut de nit?
Hi ha uns quants elements que em fan sentir la muntanya més des de dins que no pas com si fos un visitant, la nit n’és un, la pluja, córrer, la manca de camí, … m’agrada sentir-me que sóc muntanya, no que la visito.
A més, la nit és el meu mitja natural, sempre m’ha agradat, m’hi trobo bé; altra cosa és que l’edat i les responsabilitats que un agafa quan es fa gran et fan treballar de dia i et deixen esgotat per la nit, però quan hi ha una bona oportunitat de viure per la nit, m’agrada.
Pau l’apàtrida a la sortida de l’UTMB 2010 a Cromayeur
- No et fa patir una possible abducció d’OVNIS o la famosa sodomització humana per part de les cabretes?
Sí, una miqueta. Per un cantó em fa patir però per altra banda és el que busco. Reconec que estic més atret per abducció dels OVNIS que per la sodomització de les cabretes, però si no es pot triar… El que m’agrada és tornar sempre amb alguna cosa per explicar als nets que no tinc.
- Creus convenient fer passar la marató pirata pel Joc de l’Oca?
No, però no per mi, eh! que ja l’he fet dues vegades (jaja) i la faré més, sinó per una colla de corredors que no els hi agradaria. Les cabres no pugen per les cordes 
- Et sembla bé que els nens et prenguin com a exemple per a iniciar-se en el món de la muntanya, i que vagin a fer vies ferrades a pèl, sense preparació i amb una voll al sarró com tu?
No, mai he estat un bon exemple pels nens. De fet sempre intento que els meus fills tinguin la mínima informació sobre les vegenades que faig i he fet, però tot i així…
- Trobes encertat que aquests cabrons dels koales et diguin “Bou Ferit? (ho diem sobre tot per allò de dir-te “bou”)?
Tot el que fan els koales ho trobo encertat! Els hauríeu d’haver vist a ells, al Basc del Penedès i alguns Capgrossos pujant al “Bou Ferit” a plom, sense retrets i sense perdre el bon humor.
Diuen els koales que la muntanya és per les cabres, en el seu cas potser els hi escau més això de cabrons, però a mi no m’agrada que em diguin cabró i crec que és per això que em diuen bou… o potser és pel pes, i francament que em diguin vaca no sé si m’agradaria.
- Com s’explica que t’hagis engreixat 5 kg després de començar a córrer per aprimar-te?
He d’aclarir que no vaig començar a córrer per aprimar, ans al contrari, algun cop he volgut aprimar per poder córrer.
Però tornant a la pregunta, diu el mite que des de que corro, bec i menjo molt més. Doncs això serà… o no.
- Abans et reies dels esportistes perquè els consideraves uns matats. Darrerament se t’ha vist prenent combinats en una pista d’atletisme. Has tornat als orígens?
Coi! Abans i ara, el problema és que ara m’he d’enfotre de mi mateix i clar, no em fa tanta gràcia, sobretot perquè ara entenc que algú sigui tan ruc com per dedicar-se a córrer.
La gràcia dels koales és que m’han fet entendre que els dos mons no són incompatibles, vaig començar a córrer amb un grup d’esportistes: una hora corrent i cap a casa; després he evolucionat i procuro anar a córrer amb “gruixuts”: una hora corrent, una hora esmorzant i cap a casa; i ara he descobert els koales: barrejen el beure, el menjar, el córrer i la muntanya tot en proporcions elevades i amb resultats devastadors. Això és el que m’agrada. Per exemple, fotre’s uns Gintònics en una pista d’tletisme, abans em podria haver semblat una aberració, ara no és més que un entrenament. Això són lliçons koales que valoro molt, aquest jovent puja molt ben preparat.
- La teva reputació d’Obèlix a taula va quedar malmesa quan et va derrotar el Folguerita.
No et cau la cara de vergonya que et vencés un paio que pesa 60 kilos?
Això no toca… Bé, ja va passant el temps i estic començant a superar aquella experiència traumàtica. Ja mai més seré el que era, sniff. Encara se’m contrau l’estomac cada cop que el veig al nou koala. No sé si podré soportar anar a dinar el dia 20 al mateix lloc de la tragèdia i amb els mateixos comensals, potser haurè d’anar al psicòleg per preparar-me.
Comentaris