Koala's Team

Avui és d’aquells dies que un no sap com començar. Hi ha sensacions de tot tipus però el regust que queda és amarg. Hi ha alegria per la bona cursa del Màrtox i dels dos aspirants a koala’s a Cap de Rec, però per altra part deixa mal cos la trencada d’esquena del Farreti, que el fa renunciar als Picos, el peuet de l’Albertus que el va deixar KO, i la petada de turmell del Carletes o les rampes de cavall del Lluc al Pedra. Massa coses tristes. Per això aquesta serà la única menció negativa d’aquest relat. A partir d’ara, alegria!

Per ordre cronològic, pujada a Cap de Rec divendres vespre on el Màrtox i l’Albertus volien descansar i tenien hotel a Lles. De camí però, van deixar al koala a Prullans, que tenia a dos debutants en marxes, tensos i nerviosos que es van relaxar a base de suc de civada i suc de raïm… Per cert, l’apartahotel de Prullans moooolt recomanable.

La sortida era a les 6h i els dos corredors allà estaven. Seguint el guió previst van anar a tota llet i entre els deu primers fins a la baixada de la Vall del Madriu, on l’Albertus ho va deixar. Els caminaires però, van retirar la targeta amb aquella solitud de qui fa tard. Però encara hi havia en Pau, el Vtorres i l’Isma (enhorabona pel temps!). Quins corredors més catxondos fotent tard!

Petit vídeo homenatge als 2 campions (Galeria completa)

Tot baixant caminant trobem als amic dels Grup excursionista Oliana, amb qui el Koala va compartir experiències i kilòmetres. Es recordaven d’ell de la Circular de l’any passat (imprescindible al calendari). Mireu si els va causar bona impressió que es pensaven que era bo corrents! Ah, i també el Martox que arribant a Andorra anava 7è i literalment em van dir: “quina màquina!”. El top-10 d’Oliana ens va deixar bon cartell.

Entre tant les dues tripletes màgiques formades per Mireia & Guido i Núria & Jordi amb els seus respectius cas, ens van subministrar aquelles volls màgiques que et fan baixar sol. Com flotant, sense veure el relleu de les pedres i xutant tot allò que tens entre les potes. Gran smoments amb en Xeix i en Nil’s. Quina vitalitat que tenen els nanos!

Reunió de brètols avituallats com déu mana (Fotos Jordi Papiol)

Ens consta que el Màrtox va fer marca, baixant 14m el temps de l’any passat. Alguns diuen que devia perdre una hora a la 2a part de la cursa… ai la pota! Els manresans caminaires fumaven als avituallaments. Segurament no és el més ortodox, però és que volen ser del Koala’s Team! Fins i tot  van trotar perquè el Koala no els atrapés. Ell compartia pujada amb el olianencs sense pressa i gaudint del riuet.

A l’arribada molta gent coneguda, litrones fresquetes al cotxe i saludant a molts companys. Els nouvinguts a la muntanya van quedar impressionats de l’ambient de les curses i no trigaran a repetir… Tan sols els voldríem dir però, que no sempre serà un passeig militar com dissabte, perquè tenen pendent una jornada de patiment extrem! L’ambient del Pau, l’Yves, el Papi i tots els que van passar per allà va ser genial.

Diumenge al Pedra hi havia 3 koala’s. En va faltar un, en marx que no va poder anar-hi per motius personals (una abraçada crack!). A la sortida en Carletes amb la pota torta però a punt, en Siscu i en Lluc, el que l’any passat anava amb xiruques i enguany duia un jersei de llana enlloc de paravent. Al cim el Farreti passant fred i animant al personal. Gran sortida del Carles fins que el turmell va dir prou. Mala llet i a per la propera.

Quins gran salvatges al cim del Pedra. Sort que aviat estaran al 100%

La resta trinxamenta. No cal comentar-ho. Només desitjar que la mala ratxa de lesions passi i que les cerveses fresquetes de l’estiu ens ajudin a recuperar la pota

Ànims per demà al pedra Carletes!
Estem amb tu i sabem que ho faràs com cal i et fotràs 4 birres a meta!

Us deixem agunes fotos de Cap de Rec 2010. Les valoracions dilluns  perquè uns van debutar i algun va estripar el crono…

Tots sabem que el patiment té moltes formes. Malgrat pugui semblar diferent, sempre és el mateix però muta. Patim quan correm, quan ens esgotem, quan una arrel ens tira a terra o quan una cervesa ens fa ennuegar. Però també podem patim de ressaca, de mal de cap, de la panxa feta una pena d’una gresca memorable. Però aquest no és pas el nostre cas Hi ha moments que ens enforteixen la pota i no ens n’adonem jejeje.

El casament del Manolito va ser un acte memorable. Una cosa de les que no s’obliden i on es va trobar a faltar el Sergi, el 7è magnífic que tenia una celebració paral·lela. Tots ben empolainats com l’ocasió requeria i amb unes litrones fresquetes al damunt. Les coses no canvien encara que vesteixis diferent i menys quan qui et té vist et recorda amb calça curta i la rossa a la mà!

Cerimònia autèntica, sorprenent. La màxima autoritat del Montseny va repassar breument la trajectòria vital del nostre protagonista i va parlar de nosaltres. Llàstima no haver-ho gravat! Sopar sensacional i molt ben ruixat amb un regal marca de la casa: un koaleta aferrat a una cervesa farcida de papers de colors. No podia ser d’altra manera!

Com que encara no tenim patrocinador anem canviant de marca

Del que va passar aquella nit al Montseny no en parlarem gaire. Més que res perquè ningú no ho sap del cert. Tothom té algun moment oblidat i perdut al més enllà. Només sabem que la felicitat va ser completa i que vam poder celebrar l’enllaç d’uns amics que ens estimem. També podem assegurar que els Koala’s vam donar la talla i segurament per un dia vam arribar a ser els primers, encara que fos de gresca i alçament de copes.

La nit va acabar quan ens van xutar, però aquella piscina era massa llaminera per alguns i 3 dels nostres s’hi van ficar. L’Albertus va córrer amb la roba i els altres anaven més lleugerets. No per res però el traje calia preservar-lo!

No massa seny però molta gresca (galeria incompleta)

Esperem amb ganes la propera. Ens temem que serà allà, a Xamonix, abans d’uns reptes importants i que no podrem fondre massa pota. Però no patiu, que ja estem pensant en organitzar-vos un cap de setmana de muntanya i esbarjo que podria fer reviure els mamuts!

Córrer en un entorn desconegut per la majoria i d’una bellesa natural excepcional va ser l’excusa perfecta. Un grapat de ganàpies animant havien de donar caliu als corredors. Un bou ferit, que va mostrar uns evidents senyals de milloria i força tot pujant a Sant Salvador de les Espases, tenia un homenatge pendent per guarir la pota.

Tan sols cal dir que en aquella ermita preciosa es van ajuntar 15 animadors amb ganes de gresca i poques ganes de córrer sota la torramenta d’un sol que feia espetegar les pedres de la crono. Tan sols 5 valents van gaudir de la pujada al complet i des d’aquí els volem donar l’enhorabona. No és fàcil passar corrent per un lloc a mig recorregut on la gent crida i beu cervesa i no aturar-s’hi. Xapeau! Pert, dos Koala’s al podi, Carles i Alba

Tots al podi: 3 absoluts, 1r veterà i 1a noia. Vikingote guanyador (40m)

Als cracks que van sortir i es van aturar no passa res, però no és el mateix Orzo i Vtorres

La resta, que és allò que voleu saber, va ser acollonant. Cerveses fredes a dojo, sangria sense licor per no tombar a ningú, barbacoa a càrrec del Sergi amb el Manolito sortint a les fotos. Va venir gent de tot arreu. Alguns caminaren per la vessant nord i d’altres per la sud. Destacar el cava del Jordi Papiol (recupera’t nano) i donar les gràcies a la Mireia i el Guido per portar el Black, que va arrasar amb totes les existències finals i vam alleugerir la baixada…

Molta xerinola i fins i tot cava! Això a la muntanya no té preu. Tothom desitjava que els lesionats/tocats es recuperessin aviat, però més d’un recordava que si tothom corregués ningú muntaria la festa! Hi ha haver 3 penúltimes rondes perquè la tropa no volia abandonar l’ermita i algunes marques en mitja marató que van fer treure els colors a més d’un!

Com anava la tropa cantant a la terrassa cervesa en mà. Que n’aprenguin!

El Pau, lesionat de gravetat i amb l’agreujant del rebuig, va passar una bona vetllada (com tothom) i ens va recordar que una de les gràcies de córrer és poder fotre trobades com aquesta. Aviat el bou ferit tornarà a ser el cavall salvatge que coneixem!

Mireu les fotos i jutgeu vosaltres mateixos, però tan sols cal dir com van flipar amb el muntatge i l’ambient els 25 escolars olesans que van pujar allà a pregar per fer una bona selectivitat. Esperem que els vagi bé!

Fotos i crònica Malfietenpoulus
Fotos Orzo
Fotos Màrtox
Fotos Bodi
Fotos Jordi Plana
Fotos Barrufeta on fire (la 31 és excepcional)

Aviat, segurament, hi haurà la graduació del Koala. No serà a la universitat. Serà a Sant Jeroni una tarda entre setmana i us convidarà a berenar Ara bé, s’haurà de pujar fins allà!

Que n’aprenguin!

Bé, bé, això ja està calentet, dos dies i ja tenim aquí  la I Cronoescalada al Puigventós i el nostre petit homenatge al Pau. Recupera’t campió!. Tots hi esteu convidats !, que no coneixeu ningú ? Doncs no patiu, veniu i ens coneixarem. Us expliquem aquí una miqueta com funcionarà aquesta història que comptarà amb dois cuiners d’excepció: el Sergi i el Koala… perquè si hi ha homenatge al Pau hi ha d’haver jalatti, no?


Recordeu, la cita és divendres 4 de juny a 2/4 de vuit del vespre.

Un mica de culturilla, on coi està el Puigventós ?

El Puigventós i el seu germanet, la Creu de Saba, tenen una alçada molt modesta (606 m), però és el cim més alt del petit massís que hi ha entre Montserrat i els darrers estreps de La Serra de l’Obac. Un indret força desconegut i un espai natural protegit que volem presentar a aquells que encara no el coneixeu. Un dels llocs més emblemàtics del massís és l’encimbellat conjunt de Sant Salvador de les Espasses, lloc on farem un bon refrigeri després de deixar-nos la sola i la pota a la crono.

Creu de Saba, objectiu de la crono (Foto: Madteam)

Com és la crono ?

El desnivell de la crono és de gairebé +600m en quelcom menys de 5 kilòmetres, amb el 100% del recorregut sobre corriol 5*, d’aquell que ens uneix gairebé tant com la cervesa. Es puja al cim de forma força directa i després es baixa caminant fins a Sant Salvador de les Espases (20’).  

Mostra I Crono La Puda-Puigventós en un mapa més gran

La pujada i la baixada estaran marcats amb cinta vermella en els punts conflictius (pocs). Com marca la tradició del punktrail, cadascú es cronometrarà la seva ascensió i punt ! Com a temps de referència podeu comptar entre 30 minuts i 1 hora. Hi haurà un avituallament líquid a Sant Salvador de les Espases, a la meitat de l’ascensió.

Roques de l’Afrau, per sobre Sant Salvador de les Espases (Madteam)

Com funciona la moguda ?

Pels corredors
Ens trobarem a La Puda a les 19:30 (veure mapa), tot i que si algú va just de temps podrà sortir amunt fins les 20 hores. A la Puda donarem la sortida esglaonada i un cop assolit el cim es baixarà caminant (20’) fins a Sant Salvador, o sigui que el darrer corredor hauria d’arribar-hi més o menys a les 21 hores. Allà farem un mos de botifarra, cansalada i pa torrat a la llar de foc, tot plegat regat amb bon suc de civada i sangria casolana. Si algú vol cava que el porti i després es baixarà cap als cotxes, 25’ per corriol, ja de fosc.

Pels acompanyants
Ens trobarem al inici de la pista d’accés amb vehicles (veure mapa) a les 19:00, ens agruparem per pujar amb tot terreny fins al Coll de Bram, que es troba a la meitat de l’ascensió i està sols a 500m de Sant Salvador. Si algú vol pujar més tard en vehicle que consulti el mapa. Un cop acabi la crono els corredors baixaran fins a Sant Salvador. Allà hi haurà els cuiners i la festeta muntanyera Després tornarem cap als cotxes, 10’ per corriol, ja de fosc.

L’ermita de Sant Pere Sacama, amb la Creu de Saba al seu darrere (Madteam)

Que cal que porti ?

Doncs apart de la teva equipació de córrer i un cronòmetre, també un frontal i una peça de roba per la baixada. Intentarem fer com a la crono pirata nocturna d’asfalt a Montserrat i  pujar-ho perquè sopeu calentons. La baixada serà de fosc pels corredors, 25’ per corriol.

Com m’hi apunto ?

Doncs molt senzill, ves a aquest formulari i deixa les teves dades. Si no saps fins a darrera hora si vens, apuntat-hi igualment.

Com hi arribo ?

Situació del massis amb l’accés per corredors (sud) i el d’acompanyants (nord)

Si ets corredor aquest és el teu mapa. ATENCIÓ !: Sols es pot accedir des del sud, si veniu del nord (Monistrol) cal baixar a Olesa, fer canvi de sentit i tornar a enrera.

Mostra La Puda – Accés pel sud en un mapa més gran

Si ets acompanyant, aquest és el teu mapa (accés nord) ATENCIÓ: El lloc de trobada és el kilòmetre 32 de la C-58, a l’inici de la pista indicada al mapa. Sols s’hi pot accedir en sentit Terrassa, o sigui que els que vingeu del Vallès cal que feu canvi de sentit més endavant.

Mostra I Crono Puigventós – Accés acompanyants en un mapa més gran

El bou ferit al Joc de l’Oca es mereixia una jornada festiva. Ara que comença a caminar de nou, encara que sigui per omplir el plat quan va de buffet, és el moment de fer una trobada com cal. En Pau tindrà un modest homenatge que intentarem que l’ajudi a refer-se de la trinxamenta de pota d’aquell dilluns de Pasqua

Serà un mix d’esdeveniments perquè aprofitarem l’avinentesa per fer una altra de les cronoescalades marca de la casa. Les Koala’s Team crono series tornen amb força, aquesta vegada a Sant Salvador de les Espases.

Diuen que aquelles muntanyes enfrontades a Montserrat amaguen corriols fantàstics, però els tronats d’aquest equip no els vam saber trobar quan vam fer la UAB-Montserrat i ens vam acabar perdent…

Sant Salvador de les Espases des de la Puda

Les dades encara són confuses. Bé, les de la crono no: la Puda-Puigventós, passant per Sant Salvador, 5 km (100% corriol) amb +600m, que es podrien arreglar si algú es vol castigar més. Les dades que estan a l’aire és si hi haurà butifarres i, si a part de les ja tradicionals Voll Damm, entre el Farreti i el Manolito faran un cubell de sangria fresqueta…

Mostra I Crono La Puda-Puigventós en un mapa més gran

La setmana vinent us informarem millor, però ja sabeu que esteu convocats el proper divendres 4 de juny al vespre.

Que n’aprenguin!

Ja tenim el segon podi de la temporada  dels Koala’s Team!
Aquesta vegada ha estat l’altre salvatge de l’equip, en Sergi, en una cursa a la què li tenia un carinyo especial: coneix la zona, l’ha entrenat i és una de les proves de casa.

Per conèixer la magnitud de la seva follia, tan sols cal llegir com ens ho escriu. El nano escriu com parla: tal com raja!

“Hem començat cagant llets, sortint amb el grup de davant (3 corredors) a uns ritmes que, cap al km 7, al Pont de Vilomara he decidit regular una mica perquè estava apunt de fotre un pet que no sé pas si hagués acabat. La pujada des del Pont cap a sant Jaume de Vallhonesta l’hem fet un grupet de 3 corredors que ens hem anat fent la goma bastants kilòmetres, aquest tros no és gaire dret però et tires la òstia sense parar de pujar i pujar.

Llavors em trobava força bé fins que hem arribat al punt més alt (a part de la Mola), Paller de tot l’any, allà hem carenejat una mica i baixada a tope fins a la barata. Arribo a l’avituallament bastant deshidratat, bec aigua, un tros de plàtan i gasssssssssssss fins ben bé a sota la Mola. Allà he decidit fotre l’atxasso al company que veia que anava tocat i mirar d´acabar 3r, amb la sorpresa que me trobat el segon a tiro.

Arribant de la maneta i amb un gran somriure (galeria completa)

Ostia ara si que tenia l´oportunitat de llepar podi i m’he dit…. que ho feia o queia en rodo. I així ha estat, acabant d’arribar al cim de la Mola a bon ritme i trotant, jo i l’Ignasi, ha estat espectacular. Al final 2h47m, la gent animant a tope i moooooooooooooooolt content. després hem fet una bona caminada fins a Coll d´estenalles amb el Màrtox i el meu germà tot xerrant.”

Però no hi va anar solet allà a dalt! També hi havia en Màrtox Com sempre apretant les dents i acompanyat del Manolito en aquelles falses pujades que tan mal fan però que darrerament tant li agraden! Ara bé, segons ell, el millor de la jornada aquell entrepà al Viena amb els tarats dels germans Cots…

En Màrtox molt ben acompanyat però mal assistit. Què beurà???

Fotos de la cursa Cube – la Mola oficial
Fotos de la cursa Cube-la Mola by Manolito

Bé, realment ens hem apropiat d’una companya d’equip que realment ja competix per un club formalment constituït. Però quan faci muntanya serà de les nostres perquè s’identifica amb les nostres bretolades!

És l’IronCris, a la qual vam conèixer de manera accidental a la Mitja marató de Terrassa i ha participat en alguna de les nostres concentracions de tarats com la crono pirata en ruta nocturna a Montserrat. També ens va donar 4 consells per encarar l’IronKoala amb garanties, però es va oblidar de dir-nos que els neoprens es corden per darrera…

Aquí la teniu on fire i sense perdre el somriure

Podeu saber d’ella i seguir les seves aventures al seu blog. No us perdeu els darrers vídeos…
http://porsinonosvemosmas.blogspot.com/

Per seguir la cursa en directa cal que aneu a www.ironmanlive.com, i a la part dreta clickar a Race Coverage.
Pitjant a Track an Athlete i posant el pitral 49 (BIB number) la seguireu!

Sort i gas, que hi ha molts objectius a assolir

Aquest passat diumenge dos dels components del nostre equip van participar en la clàsica cursa de l’Alba (24 km a Montserrat), un terreny prou conegut pels nostres companys, sobretot pel Carletes que diuen que té una clau de l’habitaciò del qui mana al Monestir.

Va ser la primera cursa equipadets després de l’IRONKOALA.
Fotos milla Martorell i Cursa de l’Alba

Aviat veureu més Koala’s que Diedre’s

El cap de setmana va començar “esportiu” pels nanus: En Carletes es va fotre una milla urbana a tope, era el seu debut en la distància i comenta que mai havia fet una cosa tan dura com aquella, només s’ha de veure el patiment en la foto: 

Amb la pota torta i ben tibat (mireu-li el coll i el morro…)

En quant al Manolito va decidir fer un Terrassa-Barcelona en BTT, diuen que un cop va fer-ho a peu i va acabar trucant al seu germà al Tibidabo pel rescat, que no tenia collons d’acabar allò… pero aquest cop ni es va perdre per Sant Cugat i va arrivar per Horta i no pel Tibidabo gràcies a indicacions de caminants i Btterus completant un bon entreno.

En defintiva, que anaven amb les potetes fines per disputar una bona cursa al matí seguent. I així va ser:

Es van trobar a Collbatò, cafè al bar, recollida de dorsals, entrega equipacions, salutacions a companys de curses/entrenos  i cap al cotxe a posar-se guapos. Van decidir no sortir molt endarrera per evitar posibles taps al camí de les Coves però  els 3 kms primers d’asfalt corrent com animals ja van estirar la cursa. Aquí el Carletes mantenint la velocitat del dia anterior va guanyar posicions i ja no es veurien fins la baixada de Sant Jeroni, on es creuen els que baixen i el que encara han de pujar aquelles escaletes tan maques.  La cursa en general va ser molt bona per tots dos només un parell de quasi-rampes als nanus que no van arrivar a fer baixar el ritme. Al final Carles en 2:30 i Manolito 2:36 van arribar molt satisfets a meta, els dos havien millorat marca en la cursa!! Va ser un dia en què molts corredors van rebaixar marca.

Carletes donant-ho tot fins al final

Manolito arribant amb pinta d’anar “de paseo”

Destacar l’inoportú mal de panxa del nostre company Sergi a Navàs fent, com sempre, una gran actuació fins que vadir prou.

El proper cap de setmana els Koales tornen a la competició….

Sia dit d’entrada, que un sopar de la magnitud del de Portbou, és excessiu fins i tot pel Koala’s Team. Els 150 minuts de transició van donar per prendre cervesa a dojo mentre gaudíem de l’èxit de la bicicleta, però ens va fer oblidar que encara quedava la cirereta. Saber que estàvem a un pas de l’èxit i que tantes vegades havíem fet coses ultres de muntanya, ens va fer perdre el nord.

Eufòrics de cerveses vam entrar a sopar. Hi havia de tot, però el menú de 15€ amb gambes a l’allet i entrecot ens feia agafar trempera. Ara bé, portàvem una festa a sobre digna tan sols d’esportistes de la tall de’n Paul Gascoigne, o d’aquells jugadors de rugby que perden el sentit al tercer temps

Els ullets dels entrompats Albertus i Koala parlen per si sols

Semblava la taula d’uns amics que sortiran de gresca, no d’uns tius que han vingut en bicicleta des de Barcelona i volen acabar a Roses. El Koala a fora va començar a tenir fred. A 17ºC el nano anava tremolant de sobredosi d’esport. Va estar a punt de sortir amb jaqueta! Finalment amb el que diuen i amunt, que de Portbou es comença amb +250m aprox.

A la sortida els tres titans amb el Màrtox i el Manolito. L’Albertus va anar a deixar les bicis a Roses i havia de córrer a l’inrevés fins a trobar-los, però un maleït esquinç de tormell el va fer tornar a casa. I sort en vam tenir!

Al cap d’uns minuts va començar a ploure. Les forces anaven justes i l’aigua calava. Fins 4 hores més tard no pararia quan la pota ja anava més que justa. Vam anar seguint el GR-92, però una vegada a Llança, les marques van desaparèixer. Vam improvisar el camí i ens vam trobar seguint la carretera per guanyar el Port de la Selva.

Koala i Farreti amb les capelines de 0.75€ estrenades a la Ruta del Ter

Allà cokes i aquelles píndoles de cafeïna que “fan marxar els dolors” amb un mini entrepà. Ja no quedaven reserves alimentàries, feia fred i tots anaven molls. Cadaqués quedava a 14 kilòmetres per la carretera i calia superar un port de muntanya però, per sort, el GR-92 va tornar a aparèixer.
Com pujava el malparit però les píndoles feien efecte i la pota, la moral i una atra cosa s’aixecaven valentes! L’estació militar aquella ja no quedava tan lluny i tot semblava viable!

Una vegada a dalt, i mentre el Màrtox ens explicava vivènicies més aviat tràgiques, un rètol marcava Roses a 3h45m. No era el GR però ara ja calia arribar. Vam seguir una pista llarga fins a la carretera de Roses amb l’únic objectiu d’arribar. Les distàncies ja no importaven i pensàvem que la pista ens portaria fins el centre del poble. Vam seguir per la carretera més d’una hora. L’asfalt ens trinxava la pota i l’ànim s’aplacava.

Aquests ullarros se’t posen amb les pastilletes (Galeria completa)

Ni rastre del rètol de Roses ni de la pista Aquí el Koala ja anava fet polvo i al creuar el cartell de Roses 9, va consultar entre els companys trucar a l’Albertus i matar-ho allà. Els kilòmetres? Creiem que més de 30 però menys de 35. No podíem parar perquè moríem de fred. La destrempada era total i el Koaleta anava KO. Després de la trucada encara van guanyar un kilòmetre i van saludar un parell de cotxes amb molta festa…

El que més contrariat es va mostrar va ser el Farreti. S’entén perque acabava d’ingerir 30 cafès de cop en forma de comprimit. Tot i això no li va costar dormir
L’Albertus ens va recollir i ens va explicar com tenia el turmell de petat, però quina sort que ens agafés! Ens consideràvem finishers tot i saber que no havíem arribat a marató (tampoc duiem mesurador) però la esbraonada era considerable.

Ja a casa, l’Albertus ens havia comprat menjar en abundància que tan sols van tastar els privilegiats. El Koala, amb un atac de fred típic de les pàjares monumentals que agafa, es va dutxar i a sobar. No va dormir sol…

Un cadàver i dues mòmies. Com ronquen alguns…

I ara ja recuperats de la pota, però no de l’esgotament, podem certificar que és dur, molt dur, però molt menys destructiu que córrer per la muntanya. La seqüela física d’un ultra de muntanya dura dies i dies…

No ens oblidem de l’Isaac que està a punt de ser finisher a la Titan! Tan sols li falta un control i a meta!
Amunt Isaaaaac!!!!