Koala's Team

Avui és d’aquells dies que un no sap com començar. Hi ha sensacions de tot tipus però el regust que queda és amarg. Hi ha alegria per la bona cursa del Màrtox i dels dos aspirants a koala’s a Cap de Rec, però per altra part deixa mal cos la trencada d’esquena del Farreti, que el fa renunciar als Picos, el peuet de l’Albertus que el va deixar KO, i la petada de turmell del Carletes o les rampes de cavall del Lluc al Pedra. Massa coses tristes. Per això aquesta serà la única menció negativa d’aquest relat. A partir d’ara, alegria!

Per ordre cronològic, pujada a Cap de Rec divendres vespre on el Màrtox i l’Albertus volien descansar i tenien hotel a Lles. De camí però, van deixar al koala a Prullans, que tenia a dos debutants en marxes, tensos i nerviosos que es van relaxar a base de suc de civada i suc de raïm… Per cert, l’apartahotel de Prullans moooolt recomanable.

La sortida era a les 6h i els dos corredors allà estaven. Seguint el guió previst van anar a tota llet i entre els deu primers fins a la baixada de la Vall del Madriu, on l’Albertus ho va deixar. Els caminaires però, van retirar la targeta amb aquella solitud de qui fa tard. Però encara hi havia en Pau, el Vtorres i l’Isma (enhorabona pel temps!). Quins corredors més catxondos fotent tard!

Petit vídeo homenatge als 2 campions (Galeria completa)

Tot baixant caminant trobem als amic dels Grup excursionista Oliana, amb qui el Koala va compartir experiències i kilòmetres. Es recordaven d’ell de la Circular de l’any passat (imprescindible al calendari). Mireu si els va causar bona impressió que es pensaven que era bo corrents! Ah, i també el Martox que arribant a Andorra anava 7è i literalment em van dir: “quina màquina!”. El top-10 d’Oliana ens va deixar bon cartell.

Entre tant les dues tripletes màgiques formades per Mireia & Guido i Núria & Jordi amb els seus respectius cas, ens van subministrar aquelles volls màgiques que et fan baixar sol. Com flotant, sense veure el relleu de les pedres i xutant tot allò que tens entre les potes. Gran smoments amb en Xeix i en Nil’s. Quina vitalitat que tenen els nanos!

Reunió de brètols avituallats com déu mana (Fotos Jordi Papiol)

Ens consta que el Màrtox va fer marca, baixant 14m el temps de l’any passat. Alguns diuen que devia perdre una hora a la 2a part de la cursa… ai la pota! Els manresans caminaires fumaven als avituallaments. Segurament no és el més ortodox, però és que volen ser del Koala’s Team! Fins i tot  van trotar perquè el Koala no els atrapés. Ell compartia pujada amb el olianencs sense pressa i gaudint del riuet.

A l’arribada molta gent coneguda, litrones fresquetes al cotxe i saludant a molts companys. Els nouvinguts a la muntanya van quedar impressionats de l’ambient de les curses i no trigaran a repetir… Tan sols els voldríem dir però, que no sempre serà un passeig militar com dissabte, perquè tenen pendent una jornada de patiment extrem! L’ambient del Pau, l’Yves, el Papi i tots els que van passar per allà va ser genial.

Diumenge al Pedra hi havia 3 koala’s. En va faltar un, en marx que no va poder anar-hi per motius personals (una abraçada crack!). A la sortida en Carletes amb la pota torta però a punt, en Siscu i en Lluc, el que l’any passat anava amb xiruques i enguany duia un jersei de llana enlloc de paravent. Al cim el Farreti passant fred i animant al personal. Gran sortida del Carles fins que el turmell va dir prou. Mala llet i a per la propera.

Quins gran salvatges al cim del Pedra. Sort que aviat estaran al 100%

La resta trinxamenta. No cal comentar-ho. Només desitjar que la mala ratxa de lesions passi i que les cerveses fresquetes de l’estiu ens ajudin a recuperar la pota

Això ja ho tenim a tocar. Tan sols manquen per lligar els darrers serrells logístics i fer la compra de cerveses per la gran aventura. Però no podríem arribar a bon port sense la col·laboració dels amics que deixaran les bicis: Clave, Gàltix, Sergi i MA. A més hem comptat amb el suport tècnic de l’IronCris que a més ens ajudarà a nedar! I gràcies al Qumli que ens deixarà el kayac perquè el Màrtox i el Manolito aprenguin a navegar per socórrer-nos. Ara només falta que el puguem transportar…

Tenim ganes de tornar a veure les orelles al llop, de notar els calfreds a les manetes i de sentir aquelles veus que ens preguntes per què collons fem això. Nosaltres sí que ens hi deixarem la pell, sobretot la del frontón d’anar tantes hores en bici! Ens encanta. Hi haurà un seguiment en directe tipus el de la Ruta del Ter. Així us podreu afegir a la festa!

Recorreguts i horaris aproximats

Sector natació: platja del Bogatell a trenc d’alba (6.49h). Comptem fer 3 voltes al circuit avituallant-nos a cada sortida en uns 90 o 120 minuts. La natació no ens va massa i encara no tenim neoprens. Encara acabarem nedant en plan Tarzan… Transició al McDonald’s a base d’hamburgueses i voll damms.

Mostra Sector natació IronKoala en un mapa més gran

Sector bici: Barcelona-Portbou per la NII. Comptem sortir cap a les 9.15h. Anirem tranquils i sempre en grup. Algun avituallament en bars de carretera i d’algunes senyoretes que s’esperen als marges unes 9h pedalant a 20km/h de mitjana aprox.

Mostra un mapa més gran

Sector ultra: Portbou-Roses pel Gr-92 amb 50km de muntanya. És la prova que més ens agrada però estarem trinxats. A veure si queda pota per trotar una mica… Començarem cap a les 19.30h i arribarem a Roses quan puguem! Allà tenim un piso franco amb barbacoa, cerveses i piscina!

La bona notícia és que sembla que podrem estrenar les equipacions de l’equip. Creiem que quan es comencin a veure tindrem adhesions només per a poder lluir-les!

Que n’aprenguin!

El triatló és considerat per a molts l’esport per excel·lència. És la combinació de tres modalitats molt completes. La gent es prepara durament per afrontar la seva primera cita, i tots els triatletes, sense excepció, somien amb completar un Ironman. Molts mites enteranyinen aquesta modalitat extrema: cal preparar-se durant molts mesos, llegir als grans erudits del triatló, tenir experiència, veure youtubes de Hawaii, nedar com una anguila i rodar com un rellotge en bici.
L’1 de maig cauran molts mites i aquest esport serà lliure per tothom!

El Koala’s Team s’ha proposat obrir aquest esport a tothom i segar les cadenes de la preparació i l’entrenament. Quatre corredors d’ultrafons faran l’IronKoala, una adaptació de l’original Ironman, respectant (o eixamplant) les distàncies. Tots volen ser koales indestructibles. Posar-se a prova ells i la pota!

La setmana vinent detallarem els sectors amb mapes i horaris. Però us ho avancem…

• Natació: 3900m a la Platja del Bogatell a tocar del McBici Mapa Natació IK
• Bici: 180km Barcelona-Portbou tot gaudint de la N-II
• Cursa a peu: 50km mini ultra Portbou-Roses pel camí de Ronda

L’IronKoala està obert a tots aquells que vulguin sentir el patiment i l’angoixa del defalliment, a tots els que no hagin participat en cap triatló o siguin poc experimentats, a aquells que creuen que la superació és un aspecte mental i de moral més que d’entrenament. No estem preparats i volem a gent com nosaltres!

• Sense preparació específica. No s’ha entrenat per l’esdeveniment. Només s’han fet unes piscines per garantir la supervivència a l’aigua. Mai hem anat en bici de carretera ni amb pedals automàtics. De fet no tenim bicis.
• Avituallaments sobre la marxa en bars, supermercats i allò que trobem obert. Els supporters portaran voll damm per millorar la hidratació i per si hi ha defalliments.
• Tram de cursa a peu per muntanya. No ens agrada l’asfalt i no estem disposats a que el Koala s’hi deixi l’altre genoll…

Els representants del Koala’s Team seran 4: L’Albertus i el Farreti, que consideren la prova clau per calibrar-se de cara al Montblanc. El Rubens, que quan va saber d’aquesta gresca va ser el primer d’apuntar-s’hi, i el Koala, ideòleg del projecte i que farà la prova com a teràpia antiestrès mentre espera que li refacin els lligaments i el menisc del genoll esquerra.

Necessitem la vostra col·laboració!!! No tenim bicicletes i les botigues on hem sol·licitat ajuda ens han pres per bojos Si algú ens pot ajudar i cedir-nos alguna bici de carretera entre el 30 d’abril i el 2 de maig el convidarem a cerveses! Si alguna botiga de bicicletes vol cal·laborar estarem encantats de publicitar-la. On les podríem llogar sinó? Ens podeu fer comentaris o escriure a info@koalasteam.com.
Si algú té un Kayac i ens el deixa el Màrtox i el Manolito ens seguirien al sector natació. Si no sempre podem mangar un patinet…

Qui vol ser un koala etern???
Que n’aprenguin!

Osona sempre ha estat terra de bandolers, homes que tenien la muntanya com a llar. Nòmades fugitius que corrien obrint corriols. Retalladors sense pietat que baixaven en marrades dòcils i suaus sense tocar les cordes de Bracons.

Osona també ha estat terra de llonganisses. Uns llonganisses que han batejat els manresans com a xoriços. Per allò de la capital de la vegueria i el gran jutjat Però aquelles llonganisses gruixudes tenen unes muntanyes altes i emboscades, amb un encant especial i uns trams aeris preciosos.

Els Matxos de Torelló congreguen cada any 400 valents i valentes que volen tastar allò que d’altres han fet sempre. Volen trescar i fruir dels paratges encisadors, de les follades a terra, de les catifes als corriols que fan que el terreny es mogui mentre es corre.

Allà hi van anar uns amics. Tres manresans i dos egarencs amb ganes de gresca. Volien córrer sense parar però amb objectius diversos. En Farreti a  mort com sempre. Calçat amb unes Salomon voladores gens indicades per 62km volia patir. Volia sentir els peus desfets picant a les pedres, i ho va aconseguir.

El loco de la coleta refent-se la cua a l’arribada

De bracet amb en Gerard (Diedre) van fer tota la cursa al capdavant. Tan sols a la tercera valisa sorpresa, una de les que van fer per desqualificar als bandolers, a les rates que retallen, els van atrapar. Però en Farreti, home pacient i company com pocs, es va mantenir ferm en el propòsit d’entrar amb el seu company. 7h18m els contemplen, malgrat que el fitxatge s’endarrerís per una rossa explosiva anomenada Voll Damm.

El trenet del Koala’s Team va fer bé la seva feina. Volien arribar sota les 10h i així va ser. Encapçalats per dos fenòmens de la muntanya com l’Albertus i el Sergi, mitja feina estava feta. Bé, el Sergi levitava pels corriols enlairat pels deus de l’ordi. En Màrtox i en Manolito no podien perdonar. Calia pregar a Bellmunt, tocar la Senyera al Puigsacalm i tastar la butifarra de la Vola. Si seguien el ritual no podien fallar!

Arribant riallers a St Pere de Torelló (Foto Assumpta)

A ells es va afegir en Bodi, mític corredor del Penedès, un mestre del Joc de l’Oca i aficionat al txacolí. Goma amunt i goma avall van arribar com es preveia no sense patiments. En Màrtox més concentrat que mai va deixar, per un dia, de donar lliçons als seus deixebles a la muntanya. Només corria. En Manolito aguantava doblant les dosis: dos ibuprofens, dos recuperation, dos magnesis i tot allò que li queia a les mans.

Ajudant-los en Koala. Corre que m’atraparàs amb l’Assumpta. Carregat d’entrepans, brevatges varis i cerveses fresquetes. Sempre apunt per socórrer a qualsevol i convidar a qui el saludés. Diuen que en Sioux i en Clave, dos superherois de còmic, sobretot el segon amb aquella caixa toràcica, van arribar gràcies a una cervesa a la pista de la Vola.

El premi pels sub-10: 24 mandonguilles i 4 galtes (Foto Koala’s)

A l’arribada abraçades, joia, alegria, peus trinxats, cervesa freda, cap defalliment! Aquesta faula havia d’acabar bé, però va acabar millor. El bonaventurat Koala va trobar dinar, a quarts de sis de la tarda. Quan anava perdut per Torelló una força sobrenatural el va fer parar vora el mercat. Bar Marina, mandonguilles i galtes. Festival com cal que els autòctons ja coneixen després de les nits amb les millors borratxeres (Per cert, aquesta setmana els portarem la cassola i els tuppers. Gràcies!).

La moralina és senzilla i ens la va ensenyar una referent de l’esport salvatge i natural de Torelló: els rètols són pels que no saben on van.
Ens veiem a la marató dels Voltreganès!

La marxa s’ha acabat i estem de ressaca postcursa. Aquesta vegada no sabem si pels records d’aquells fantàstics 62km plens de vivències, o per la quantitat inhumana de cervesa que vàrem ingerir…

Us avancem les fotos perquè les xupeu sense contemplacions. Ja sabeu que ni censura, ni permisos, ni © ni històries. Aquí tot és lliure.

Magnífica cursa amb en Farreti 2n sense voler disputar la victòria i entrant amb en Gerard de Diedre.
La resta de Koala’s en grup fent el trenet de l’alegria i festa i ajudant-se els uns els altres. Un exemple aquesta canalla!

Aviat el relat…
Fotos Matxos 2010

Els quatre magnífics entrant de la mà amb el sub-10 al sarró

Per fi comença la temporada! Bé, posem que comença ara perquè hem tingut un gran solapament amb la temporada passada. No s’acabava mai perquè sempre hi havia cosetes a fer. Però aquest és el primer ultra que repetim i per tant, podem dir que s’alça el teló.

La funció està encapçalada per dos actors principals que esperen arribar a ser protagonistes en posició: Sergi i Farreti. Tenen una de la pota més potent del panorama català i han demostrat en innombrables ocasions que no tenen res al cap. Per tant cal estar més atents a la seva trencada que no pas al seu possible èxit.

Per darrera anirà la tripleta màgica: la dupla de les pàjaras (Màrtox & Manolito ) tindrà un infiltrat, l’Albertus. L’any passat va abandonar al km 6 i mentre es retirava va trencar les soles de les dues vambes… Mai un abandonament havia estat tan lamentable

Els objectius seran diversos però tots aspiren a rebre l’òscar: trencar-ho tot. Els primers són ràpids però la dupla pajarera és indestructible. L’Albertus acusa les hores i sembla ser que se’n farà un bon fart. Hi haurà mambo per tothom !

Així s’acaben les curses, sense pota i sense sentit (Farreti a Picos)

A més, comptaran amb el suport del Koala. Moltxilla a l’esquena on els subministrarà cerveses, ibuprofenos, maltodextrinas, co², nap, anfetamines, clembuterol, efedrina o allò que es paria el Ben Johnson si li ho demanen (si algun porta aquest jeto aneu amb compte) !!! Els nanos aniran en boles i confien en el debut del Koala fent servir un mapa per completar els avituallaments…
Els punts on es trobaran seran els següents (en hores i objectiu total sub10h-Màrtox i Manolito)
1. Bellmunt 2h
2. Coll de Bracons 5:00
3. La Vola 5:30
4. La Vola 7:15  (després de pujar i baixar Cabrera)
5. Sant Pere de Torelló 9:00 i a 1 hora del final

Si algú vol fer de supporter i acompanyar al Koala que ens faci un comentari! Es preveu una excursió cervesera d’allò més autèntica .
I no patiu, que els que ja sabem que sou llaminers (tipus Clave) teniu cerveseta assegurada…
Bona marxa i que duri la pota!

Avui havien quedat l’Albertus, el Farreti i el Koala per fer el gamberrillo al gimnàs. El Farreti volia pàdel, però el paio està lesionat del tibial. Diu que només li molesta quan camina, però no quan corre o fa altres coses. Veure per creure…

Finalment només hi han anat el Koala i l’Albertus per malaltia comuna del Loco de la coleta. L’esparreguet ha anat a córrer 1h25m i ha arribat ben calent a la sala de màquines, on l’esperava l’animaló fent aquella collonada que sembla que corris i t’ajudes amb les mans. Crec que li diuen el·líptica

Cal passar per la piscina per anar al jacuzzi, però no s’hi han pas banyat

Han experimentat aquella tortura d’estar en un gimnàs universitari on les portes dels lavabos porten per dins la següent inscripció: “La més lletja per a mi”. Sobren els comentaris. Han baixat a la sala d’spinning amb aquell aire dels que s’han d’acabar la roda. Per res més lluny de la realitat. Han comfessat que eren nous i la monitora (que n’aprenguin!) ha estat molt per ells. Els ha vist en forma Han començat forts perquè la classe era de màxima intensitat. Eren els que estaven més vermells i més petats. L’Albertus va arribar a dir al Koala: “No pienso hincar la rodilla. Aunque reviente y caiga insconsciente sobre el manillar“. Tip de riure Han pensat en el Guido i els seus entrenaments i han dit que mai anirien a xupar-li roda a l’spinning.

Albertus recuperant després de córrer i fer spinning…

Al final ben petats i cap al jacuzzi amb uns suquets de civada que han comprat per allà tot suats i encara amb malles…
Quan vulgueu aviseu-los jejeje

Vagi per devant les felicitacions als dos fenòmens de l’organizació Carles i Pedro, i al Jaume, per la seva marca estratosfèrica de 4h34m. També recordaré que encara busca el Koala perquè no l’ha vist al passar el grup al km. 19
La marató Pirata i les condicions ambientals s’adapten perfectament als principis fundacionals del Koala’s Team: skyrunners i birres. Avui amb la boira semblava que estiguéssim corrent més amunt del cel i, de les birres, no cal que faci massa comentaris…

Cursa amb majúscules i pirata. No es pot demanar més. Un grup d’amics corrent sense complexes per Terra Santa. No pitralls, els organitzadors corrents i gresca a dojo! Què collons hem trobat a faltar de les curses de debò? Res! El Màrtox i jo anàvem en pilotes, sense res. Ni aigua. Però no calia! Si ell em diu que s’hi pot anar perquè els avituallamenst estan ben posats, jo hi vaig.

Màrtox en plan piratilla i encongidet de fred amb manguitos

La tripleta màgica del Koala’s Team anava al grup de subèlit. Per darrera, i una hora més tard només sortiria la crème de la crème. A la sortida alguns ens hem pintat l’ull, per allò de fer una mica d’ambient Ben pirates i pirats. Sempre marcant tendències. Hem anat tibats pel Carles tal i com havíem dit. Una xupada de roda en tota regla. El Guido ens ha passat al km 18, just sortir de l’avituallament de l’Albertus i el VTorres (bona tasca nois) i no ha dit res! Anava  a mort i amb el punyal entre les dents… Més tard a passat el Rül i el Farreti. He saltat davant el Farreti perquè a més de company i amic, em feia patir que anés solet i tan endarrerit. Els meus dubtes s’han confirnmat perquè anava lesionat del tibial. Pobre tiu! Li he marcat un ritme còmode fins a Santa Cecília però allà ha parat. Hem pres un suc de civada i he tirat amb el Sergi.

Llavors han començat els meus problemes. Principis de rampes i falsos llanos corrent amunt. M’has fulminat mamon! Al tercet avituallament, el de Can Maçana, he pres la 3a cervesa i m’ha passat fractura. He gaudit als avituallaments i m”he sentit com al bar, perquè tal i com arribava m’obrien la voll. Però potser he gaudit massa Durant la pujada al refugi de Vicenç Barbé he hagut de parar. Pajaron i borratxera amb majúscules. M’agrada mamar, però avui m’he sentit miserable perquè he patit massa. L’agafada a l’arbre mentre tot em voltava m’ha recordat els whiskis dobles amb gel del Menphis…

La baixada al Bruc lamentable i caminant a la pista entre excursionistes. He arribat per la sortida i només 5 minuts abans que el Màrtox, que anava sobrat de pota! El malparit anava per mi perquè sabia que estava a prop i comptava amb la meva pàjara. Com em coneix el mamonàs! A més el Farreti l’ha esperonat al tercer control i ja em devia veure tocadet.

Algun excursionista al·lucinava amb l’ull de vellut… (Foto: Pau)

El Manolito ha arribat enganxat al Carles i a molt poc minuts. Ja no controlava crono perquè estava naufragant entre volls. El dinar ha estat més del mateix. No parar de mamar l’un per l’altre i sobretot amb el Guido. El tiu hi va i es nota que coneixia allò de “Sant Hilari, Sant Hilari, fill de puta qui no se l’acabi!”. Llàstima no poder compartir cap de setmana amb ell a l’Espadan perquè ja anirà amb l’equip a competir. Però bé, aviat tindrà una entrevista de caràcter. No ens interessa com a corredor, sinó com a golfillo. Segur que ens explica coses bones

El Manolito va xupar roda del Carles fins el final! (Foto: Assumpta)

Molt xula la foto de famíla amb l’eufòria, la samarreta que ens ha regalat la organització i molts pirates amb l’ull tapat!
Esperem que ens uns mesos hi hagi versió semioficaial de la cursa!
Una abraçada al Malfieten que sembla ser que ha saltat a la palestra amb una entrevista dels Koala’s… i al Jan, que no dubto que serà un campió com el seu pare

Que n’aprenguin de la pirata colloooooooooooooooooooooooons!!!

Com diuen els tòpics, la infermeria està plena al Koala’s Team. En Farreti està reparant el motor i el tibial després de la trencadissa de Sant Llorenç. Explica que mentre pujava la Mola parafrasejava al Koala quan va sentenciar que la Mola era la muntnaya més dura de Catalunya… L’Albertus porta el king-kong a l’espatlla des que va decidir parar després de patir com un porc en zel envoltat de truges que no es deixen tocar a Barraques de Vinya. El trio format per Màrtox, Koala i Manolito encara s’està llepant les ferides de la darrera marató. Ho van donar tot. El Màrtox i el Manolito, per cert, faran tàndem a la Berga-Santpedor. Aparteu les criatures!
Però encara que el panorama sembli desolador, la moral està pels núvols! Ja se sap que pels Koala’s Team la pota comença en aquella màquina que ens guia i que ens fa veure noies despullades on no hi són.

Com que ningú entrena com cal, perquè tots tenen alguna cosa, s’han posat uns reptes al desembre per engrescar-se. Abans però, cap a Montserrat amb els tarats que munten la Marató Pirata. Els objectius de desembre són els següents:

• Maratón de Espadán 13/12/2009: Marató a Segorb (Castelló) on a la primera foto del web surt neu. El Farreti va enviar el mail abans de mirar el perfil. El torna boig la idea de lliscra i patir. Diuen que farà molt de fred. Divendres baixaran i s’engataran com marquen els cànons per a poder descansar bé la nit de dissabte.
• Buff Epic Race 20/12/2009: Cursa de deumil amb obstacles al Castell de Montjuïc. El Koala i en Farreti la correran amb barretina, set betes i boxers vermells. A pit descobert. Alguns manrussins ja han confirmat la seva presencia a l’esdeveniment. Memorable, sens dubte.
• Ultra Trail Ruta del Ter 28-30/12/2009: La cirereta a un any carregat de kilòmetres i aventures. 140 milles (225km. A partir de 80km -50 milles- el Màrtox parla en milles sempre). 3 etapes resseguint el Ter des del Pirineu fins a l’Estartit. Unes jornades inoblidables amb tot a sobre, que acabaran cada dia en algun bufet on poder recuperar la pota i l’esperit. Per cert, necessiten Pacers que els ajudin, i prometen no rebentar-los com fa el Kilian…

No us sembla acollonant tanta moral??? Per acabar-ho d’adobar, el Koala i en Màrtox ja s’han inscrit a la Costa Brava Xtrem Running. Que en quina modalitat? Si n’hi ha dues, la més llarga. O alguna vegada heu agafat el cubata menys ple, quan heu dubtat quin era el vostre?
Que n’aprenguin!

Fa no sé quants mesos, l’equip del Koala’s Team va decidir anar a córrer la Marató de Sant Llorenç. Va ser una d’aquelles decisions que mana la rauxa i que va fer que el Manolito corrés amb el pitrall 501 (1r inscrit), el Koala amb el 504 i el Màrtox amb el 509. Es veia que la tropa hi anava. El Farreti i l’Albertus no varen tenir tanta pressa, però també estaven a l’all.  El treball d’equip funciona entre els Koales!

Avui era el dia. l’Albertus estava en fase repòs dels excessos de les darreres setmanes i el Farreti dubtava per unes molèsties (bé, un mal de collons al tibial quan caminava). El trenet xu-xu format pels incombustibles Manolito, Màrtox i Koala estava motivat i amb ganes d’exprimir-se. A més, aquest grup havia de ser comandat pel Koaleta, que darrerament arrosegava una fama injusta de xuparodes.

El cotxe amb 5 tius calents no parava d’entelar-se. Hi havia foc a dins!

L’Albertus ha estat baixa de darrera hora malgrat dubtar fins la matinada i a Sant Llorenç s’ha presentat el Manolito i un cotxe carregat de brètols manresans amb el Màrtox al volant, el Koala, el Farreti, el Sergi78, i l’Ismafc. Pitralls i tret de sortida. El Farreti volia seguir al Guido i el Sergi al Farreti. Han quedat que quan es girés el saludaria… Els koaletes farien treball en equip, és a dir, quan un peta els altre se n’en foten i no el deixen plegar  :)

El Farreti anava a 4h i a passar als manrussians que fèien la mitja, mentre el trenet a 5h. El loco de la coleta ha xupat bona roda al Guido fins a dalt de la Mola, on el tibial li ha aconsellat plegar. Sorprenentment hi ha posat seny! La resta anava darrera comandats pel Koala que marcava un  ritme trempant t’empaito. Val a dir que el Manolito debutava en Marató malgrat les vomitades de Cavalls i l’ultra UAB-Montserrat. Però no eren maratons, oi?

Farreti kaputt per lesió (galeria completa Sr. Castells)

Han fet una cursa molt seriosa amb pocs contratemps i molta companyonia. Això sí, avituallaments ràpids i només amb un espolsat de sabates per part del Manolito. Avui segurament, els nanos han arribat al límit del que poden córrer. Tots han patit fatiga muscular i rampes. S’explicaria amb una equació molt senzilla. Han entrenat molt semblant l’últim més. Entre 110 i 120 kilòmetres casascú, però 80 a Cavalls, 10 a Barraques (comú) i una sortida o dues en solitari cada un. Si no han rebentat avui, probablement no ho faran mai… Bé, el Koaleta tibava fort i valent però a 1km de meta ha hagut de parar amb una bola al quadríceps que semblava una mamella de la talla 90!

El trenet koalil arribant enrampats fins els pebrots

A l’arribada (5h24m), festival d’entrepans i cerveses. La millor postcursa de Catalunya sense dubte Llavors dinar de 22 amb els amics de la mitja a Monistrol de Calders. Corrent mai serem bons, però menjant i mamant a veure qui s’atreveix a jugar-s’hi alguna cosa que li passen per sobre! Han pogut saludar a en Joan Vilana, guanyador a la II Barraques de Vinya, les noies del Xino-Xano no m’apretis i a en Raül Sales, que serà pare per tercera vegada. Que n’aprenguin!
La propera cursa per alguns serà la Bega-Santpedor i per tots, la Marató Pirata de Montserrat.
Avui i sempre, al límit.