Hem pogut veure com l’Iñaki i la Mireia es desdoblaven i semblaven tenir el do de l’ubiqüitat al llarg de 110km. Ara bé, no estaven sols perquè l’Ester cuidava de tothom a l’arribada i el recórdman, que des d’avui és més que un simple campió, va fer un Ultra de 90km i va recollir i descarregar tot el tinglado fins el migdia de diumenge! Això sense oblidar altres companys que la vam fer petar i ajudar en alguna cosa durant un dia sencer i una porció de l’altre, i la resta de l’organització que estaven a altres bandes (Sylvia & Polvorilla).

De 35 a 10ºC en unes poques hores et deixen més aviat tovet

Durant 24 hores a la línia d’arribada d’un UT pots veure i viure infinitat d’anècdotes. Per exemple, veure com un company d’equip, en Roger, fa podi en el seu debut amb el Koala’s Team. Devia saber que faria 3r al Trail perquè no venia sol. La família l’acompanyava i diuen que els van veure subministrant-li alguna beguda sospitosa que bé podria ser Martoxdestrina… També vam poder viure les sensacions del Sergi: arribant deshidratat després de beure 8 litres d’aigua i banyar-se al mar tan bon punt el va ensumar a 2.5km de l’arribada. Havia de fer bona cara perquè hores després el van premiar…. però això mereix un post especial

Entre els fets destacats del dia ens quedem amb l’arribada dels repassadors del darrer tram. Uns tios catxondos que anant secs a la rodalia de Sant Pere de Ribes van trucar a una casa per demanar ‘alguna cosa per beure‘. El veí de la casa del costat, un hippy dels de veritat, els va cridar oferint-los 3 cerveses i l’aigua d’una mànega. Ara els nanos creuen en Déu: porta cua i fa de jardiner! També emotiva va ser l’arribada del segon classificat del Trail descalç. Va llençar les bambes a un company i va arribar a bon ritme entre els turistes amb els peus nus. Devia estar fins el capdamunt de tot.

Els repassadors després de ser visitats per déu vestit de jardiner

Tampoc oblidarem el moment de la trucada del Martox al Manolé i la juguesca que fèiem sobre si aquést faria els 110km o s’afegiria als companys del Trail de 77km. Al final va fer l’UT i ens vam quedar amb un pam de nas. Un campió que narrava com havia nedat entre merda per aquella riera maleïda i s’havia capbussat sencer dues vegades mentre prenia cerveses a meta.

Vam certificar que els corredors de muntanya a l’arribada necessiten cervesa. Van sobrar tantes cokes i aquarius que encara ens en fem creus. Els darrers van arribar patint però amb un somriure i van poder fer un mos de botifarra acabada de fer. No és massa consol després de 24 hores de batalla però sempre es posa bé.

Tampoc ens oblidem de dos comiats de solter que ens van visitar: els Farra i Acció estaven de festa i van treure el nas i compartir una cervesa amb nosaltres abans de seguir fent mal, i un comiat de bascos on el protagonista anava disfressat amb unes malles, un tanga i una xapela coronada amb un nap de mig metre. Els vam convidar a fer la penúltima copa a les 7 del matí i… van venir! Només un va voler menjar però tots van mamar. Enhorabona.

En Sergi no sap que hi ha una cosa que és “retirar-se” de les curses…

La cirereta del pastís va ser veure la cara de la Destrucció Total ja de dia. Aquest virus muta i passa de cos a cos al final de les proves. Aquesta vegada va anar a petar al Pau. Va arribar amb els peus desfets i l’orgull crescut després de patir com un malparit, i encara va entomar bé la broma del recórdman que el va fer pujar escales amunt cap a l’esglèsia abans de creuar la meta. No es pot ser més ben parit!

Per tot això i molt més, mai quedarem decebuts d’aquest esport i tot el que comporta.
Gràcies al Jordi i la Rosa per cuidar el Koala i fer el marcatge del primer tram i gràcies a qui sigui per demostrar-nos que el Martox és humà: es va perdre de nit en una zona desconeguda que marcava seguint el mapa i sense senyal GPS.

Per la nostra part mai oblidarem el plaer de conèixer el que sens dubte és el nostre seguidor més especial. Un plaer saludar-te i compartir aquestes estones amb tu. T’esperem a la propera prova de natació. Una abraçada!

Fotos UT Barcelona de Jordi & Joan Sella
Fotos UTbcn Koala’s Team

Jaume i Koala ben feliços (al menys un d’ells segur que anava taja…)

Tot plegat era com una vaca amb quatre mamelles: que la pubàlgia i els dolors a l’abductor no augmentessin, tenir un bon avituallament a Sta. Cecília, que la canal no estigués impracticable i aconseguir convèncer a algú perquè m’acompanyés en alguna de les ascensions.

El què mai m’hagués imaginat és començar la primera pujada amb quatre pacers. Però que no toqueu culet a la nit o què! Eren les 6 del matí i no me’n sabia avenir. Fer les 10 canals acompanyat i que es lies un sarau tant acollonant a Santa Cecília em feia créixer la pota i emmascarava el cansament.

L’arròs amb pinya em posa la pota ben gorda (Galeria completa)

Les primeres quatre pujades varen ser explosives amb un ritme creixent i sense parar de xerrar. Les baixades eren tranquil·les tot i que la gent les trobava una mica ràpides. Encara no comprenc com és que la gent considera tant xungo baixar per aquella canal amb el plaer que dóna destrossar el quàdriceps saltant de pedra a pedra, d’arrel a arrel, baixar l’escaleta, la cadena, etc.

A partir de la cinquena tot va canviar i l’aventura es va fer més dura. A sota començava a haver-hi molt moviment. Les cerveses corrien i el Koala m’ensenyava fotos que es feia amb els excursionistes que passaven per allà (com aquells senyors jubilats francesos que havien d’esmerçar tot el dia per arribar al cim, i no entenien que cony era la decacanal!).

Cada vegada costava més pujar, la humitat creixia i la pota anava afluixant. Tan sols la grandesa i grandiloqüència dels qui m’acompanyaven em feia pujar sense parar. Converses de muntanya, gresca, nens, paternitat, aventures, borratxeres i totes les coses que us pugueu imaginar. M’esperava una fideuà en plan punk menjada a peu dret. Pensava en aquella de la Matagalls i em delia. Quina gana!

Vista aèria de la moguda amb el Pausident als fogons (Galeria completa)

Mentrestant, al peu de la canal, la festa cada vegada era més gran. Cada cop que arribava al pàrquing hi havia cares noves. Només de veure els ullets del personal em costava  treure’m del cap la idea d’agafar una cervesa després de cada canal, sobretot a partir de la sisena. Alguns, fins i tot, em posaven a prova oferint-me un vaset de Patxaran. Cabrons!

Les dues últimes pujades i després de dinar sí que van ser agòniques. Pota bastant cansada i tirant de cap. Sort que el Rubén i els últims pacers que estaven frescos i em portaven muntanya amunt. La motxilla del Kilian amb 3 birres també era una motivació extra. Només pensava en baixar i unir-me a la festa!

Al baixar no me’n vaig poder estar i com que no tenia cap molèstia vaig anar fent saltirons fins el peu. El Pau no parava de repetir-me que volia pujar a veure com baixava però no ho acabava d’entendre. El ritme tampoc era cap bestiesa pensava. L’últim descens ja va ser una altre cosa. Després del “subidon” d’haver coronat el cim per última vegada, vaig arribar al coll amb 10h39m i vaig llançar-me buscant el sub-11.

Diria que una de les baixades més disfrutones de la meva vida. Suposo que els 9 reconeixements previs em van permetre memoritzar totes i cadascuna de les pedres, dels revolts, les arrels, els forats, els despreniments i fins i tot els cagallons de cabra.

La primera cervesa del dia va trigar 10h40m però va ser meravellosa

Pensava que era una llàstima que el Pau no hi fora perquè aquesta sí que li agradaria. Però oi tant que hi era i al millor lloc! Espero que no et decepcionés el descens  ;) No vaig ni parar perquè ja només tenia al cap fer una bona marca, tot i que millorable, del descens de la canal.

Al final, 11m39s de baixada a mort, la pota intacta i, per fi, podia començar a veure cerveses!!!!!!
Moltes gràcies a tots els que vau venir a recolzar-me, als companys de l’equip per muntar festes allà on anem, als que vau trucar i enviar missatges i, sobretot, als que vàreu compartir alguna de les pujades que vaig fer.
Intentarem treure les dades tècniques exactes però sembla ser que van sortir 40km i +5500m. Casi res!
Ara i sempre, que n’aprenguin!

Click here to view the embedded video.

Els ciclistes hem anat fent. Suau i amb paciencia. Sense estirar mes la pota que les malles i hem arribat sans i estalvis al final del primer round. Han estat 120km amb terreny variat pero sobretot cal destacar les pistorres infernals i els trams de carretera de la mort.

Entre Cadaques i Cala Joncols un ramat de mes de 50 vaques semblava que ens feia el passadis d’honor pero amb certa hostilitat…

Al final rebentats com no podia ser d’una altra manera i amb una bona dutxa i un parell de litrones per alçar l’esperit

Dema mes i amb una amfitriona de luxe: l’Angela amb el suport de l’Angel. Si es diuen aixi sera per alguna cosa!

Fotos GR-92 Total Destruction
On som?

IronKoala

• @raulracero Dona'm la formula tant d'entreno com de jalar x fer 9h a la #MM ! @RetoBCN12 @koalasteam - a 15/06/2011 09:19:48
• @RetoBCN12 @jeronitelemark @koalasteam corre molt el malparit. Ara bé, no hi competiu mai menjant pq encara és millor! - a 15/06/2011 09:07:15
• @jeronitelemark @raulracero @koalasteam Vaja Bestia!!! 8hores?? Jo flipo - a 15/06/2011 09:06:16
• Bonissim!!! RT: @raulracero: @RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:44:24
• @RetoBCN12 @jeronitelemark el récord el té un @koalasteam: Jaume Folguera 8h21m. Pota extrafina #quenaprenguin - a 15/06/2011 08:43:13
• @abarceloh25 uns experts amb la combinació d cervesa i esport són els @koalasteam Fes 1 volta pel seu web i gaudeix d les seves experiències - a 05/06/2011 06:11:34
• @koalasteam Veurem el Koala's Team a l'Ekiden Tarragona? - a 30/05/2011 14:04:26
• @hooligags gloriós!!! - a 17/05/2011 19:20:07
• @jeronitelemark @koalasteam al final al Farreti se li va girar mal temps i només va fer una pujada clàssica. Pots venir sempre! - a 17/05/2011 04:01:10
• @raulracero per cert mestre: com us va anar al Pedra?? Es pot venir a fer de llebre en alguna bestiesa de les vostres? @koalasteam - a 17/05/2011 03:59:47
• Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ #quenaprenguin - a 17/05/2011 03:50:16
• Sergi Cots del @koalasteam millor esportista sènior de Sallent 2011 http://imageshack.us/photo/my-images/27/img27985.jpg/ - a 16/05/2011 10:21:35
• La Mireia del @koalasteam ha vingut a la uni amb la samarreta de l'UTBcn. Farà així la classe d'estadísitica a econòmiques UAB. Feu-li foto - a 16/05/2011 08:07:06
• @hooligags @koalasteam el tinc a mitges i hi parlo del déu hippy de les cerveses. Quanta èpica es veu en 24h - a 16/05/2011 06:39:40
• @raulracero Però abans de fer una UT plegats, espero el teu post al web @koalasteam explicant l'escabetxina d'ahir al UTBcn. Espavila! - a 16/05/2011 05:52:49

My Twitter, by Xhanch

El nostre repte esportiu més ambiciós ens farà entrar al 2011 amb bon preu però segurament amb mala pota. La trencadissa de creuar Catalunya seguint el GR-92 en btt i corrents entre el 27 i el 31 de desembre ens pot deixar fulminats durant mesos. Però és la vida i és el risc. Això és el que ens posa calents de valent.

L’any passat vam fer la Ruta del Ter en 3 dies. A casa encara ens demanen quina necessitat en teníem.  I ara hi tornem. Cerquem allò tant excitant del defallir quan ja has defallit. De seguir endavant quan tens el cos sec i el cap eixut. Quan escollir la millor opció és qüestió d’atzar perquè ja no pots pensar. Quan no pots dormir del mal que et fan els músculs i quan la rialla d’algú que et segueix val més que les mans d’un físio.

Volem tornar-nos a llevar fets pols i esmorzar filipinos i refrescos. Caminar eixarrancats i forçant la passa per estalviar dolors. Un repte amb majúscules que sens dubte, ens farà créixer com a equip.

Sabem que l’èxit de tot plegat depèn de tenir-ho tot de cara: el clima, les avaries, les butllofes, el mal de culet, l’alimentació i moltes altres coses. Però som conscient que en il·lusió i moral som invencibles. Segurament amb la moral no n’hi ha prou, però sense ella és inútil sortir a córrer i pedalar.

589 km amb +18.000m en btt i 460km de punk trail que ens faran vibrar.
A més un necessitem! Si voleu seguir-nos i ajudar-nos visiteu i parleu d’aquesta aventura:

www.koalasteam.com/gr-92/btt

Tenien la referència de tres valents que l’any passat la van tastar i que van trencar tots tres, cadascú a la seva particular manera. Els havien dit que era de córrer i que el final es feia llarg, pista per aquí, corriol guarrete per allà, amb dosis intenses de trams cimentats i infernals. Preparats per a la batalla, la nit abans van sopar com cal, i es van hidratar com els bons.

Espaguetis, birres, vi, llar de foc i jocs de taula fins la matinada (Galeria cap de setmana)

Diumenge plovisquejava camí de Segorb, però un cop aparcats i a la zona de sortida el sol va prevaler i el vent començà a bufar. El dia seria sec, ventòs i lluent, millor no es pot demanar. Així que van fer cua per cagar, un sol vàter per a 600 paios, allò era extrem, i al poquet ja eren disfressats i a la gàbia de sortida, preparats per donar batalla.

Estaven preparats per a donar-li un ensurt al tal García Castán, però sembla que al final no va aparèixer i, en saber-ho, el Rubens i l’Albertus es van relaxar i van decidir sortir a nar fent, avui no ens estressarem gaire. Dit i fet, sense deixar-se la salut ni, tampoc, tocar-se els pebrots (allò, al cap i a la fi, era una marató!), corriol avall, pista amunt, van córrer tot el que van poder i, cadascú en el seu moment, ja hi eren tornats a meta, finishers de l’Espadà.

L’arribada s’havia de veure des de la graderia, però hi havia birra fresqueta!!

Al dia següent s’havia de completar un cap de setmana excel.lent, així que van relaxar la ment i les potes fent una mica d’escalada . Paratge idíl.lic a la província de Terol, impagable. El Rubens obrint via, l’Albertus aprenent, l’Alícia superant el vertígen, la Irene donant-ho tot en un 5B, tots quatre ben contents. I algun d’ells encara té mal als braços i l’esquena, les potes estan prou bé.

Rollo llimac i l’albertus prenent nota…

L’objectiu del Carletes no era un altre que la Mm (Matagalls-Montserrat). Sí, encara hi ha marxes més porquetes, però aquesta li agrada per allò d’acabar a ‘ca la Montse’. Aquest any era l’únic koala a la sortida però la resta el volia acompanyar. Primer en cotxe però una cosa va portar l’altre, pim pam pum, i de sobte tenia tius que li farien allò que els ianquis diuen pacer. La cosa ja sonava professional i perillosa d’entrada, però la sorpresa va ser completa quan el Jaume Folguera (en Guido), recórdman de la prova i amic de l’equip, el va trucar per dir-li que també l’acompanyaria uns quants kilòmetres. El nanu divendres ja estava cagadet a les calces només de pensar-hi.

Generós i saludable avituallament de l’Abuelo a Aiguafreda

A Coll Formic plovia però calia sortir en pilotes: pantaques muntanyerus, samarreta koala, ampolla rollo ianqui total a la ma, i els gels i merdes que cabessin a les butxaques. Els que van fer el seguiment van comprovar al llarg de la travessa que sens dubte era el paio més precari dels gairebé 3000 brètols que la feren. Més que ultrarunners allò semblava una manifestació anti “algo”, o un dels dies del festival de Woodstock (gentada amb ullets brillants, i expressió desencaixada), i allà els nanus es van anar reunint. Primer amb el Loco de la Coleta, Mr Farreti, que menys de 24h abans havia acompanyat al Martox en el seu sub15h a Cavalls del Vent (Martox vaja pota nen, vaja pota!!!), i poc després amb el Jaume i la Mireia, la Coletas. També van saludar la cosineta del Carletes, la Vanessa, que feia la marxa per segona vegada.

Donen l’hora: 16:28. PAM! i sortida pel corriol fins el bar, on l’esperen el Jaume, el Farreti i el Sergi, que havia saltat del cotxe del Martox feia 30” i havia esprintat carretera amunt per ser-hi amb la tropa. El Carletes se’ns emociona en parlar dels seus pacers: “Cal destacar i agrair que tots tres estaven i estan lesionats i això encara em fa agrair-los molt més que m’acompanyessin, putes màquines tots tres que n’aprenguin!!!”. Es veu que quan el nen s’emociona ni se’n recorda dels punts i les comes, ratatata, escriu com raja.

A Aiguafreda, traguet de la bota de vi de l’abuelo i amunt. Allà es va quedar el Jaume que es va canviar pel Manolito, que ja els esperava. La pujada passat Aiguafreda la van fer a l’estil “Xtremwalking total”, allargant la pota a mort, i se’ls va fer curta. Anaven cremant pota, i el Farreit diu que els ulls encesos i vermells i febrils del Carletes li feien por: no descartava que fotés un pet històric amb aquella cara desencaixada que duia. Però el nanu diu: “(jo) estava al 100% i motivat a tope!!”, encara amb el jeto una mica de boig. I bé que ens el creiem!

Sopar com marquen els cànons a Sant Llorenç Savall. Els koalas som així!

Abans del 2on avituallament ja es va incorporar a la comitiva el jefe Martox i el Farreti va plegar, el peu li fotia mal (raro és que no li fes mal tota la resta) i no era qüestió d’apretar més la cosa. També el Manolito pirava cap a una festa amb tablao flamenc (devia voler córrer per escalfar els peuets de cara al zapateao). Allà la fama dels koales es va fer notar, i el protagonista va ser saludat a crit de “capità potatorta!” … A partir d’aquell punt, “mano a mano” del Carletes amb el Sergi  fins a Sant Llorenç.

Allà on més cadàvers hi ha el Koala s’havia parit una fideuà que feia por i era l’enveja de tots els que voltaven per la plaça. El Carletes decidí fer una bona parada per menjar i beure com cal, que només de gels i barretes no viu l’ultratarat. L’Albertus  s’hi va sumar, que en principi havia de fer un tram de pacer, però va seguir una de les seves tradicions més arrelades i es va rajar a darrera hora (el molt inútil). El Sergi va plegar amb el motor intacte i els genolls destrossats, i el Jaume l’agafà de nou perquè no volia que fes cap tram solet, i si ho diu el recordman allò va a missa: l’acompanyaria tot el tram del Coll de la Grua fins poc abans de les Pedritxes. Moment de llagrimeta i mocador.

El Jaume i el pollet surten àgils i avancen bé, troben la riera de les Arenes molt bruta d’arbres caiguts, porqueta com ens agrada, i al cap de poc es disposen a pujar el coll de la Grua, preciosa pujada d’excursió dominguera, destrucció masiva a la Mm.  Al peu el Carletes pren un cop de fouet, un gel d’aquells que poden substituir un àpat sencer, directe al torrent sanguini. Vola amunt esperonat per la droga o pel recòrdman, tant se val. Gaaaaass!!!, que diuen.

La mirada perduda i els ulls saltons denotaven la trempera de l’heroi

A les Pedritxes relleu de pacer amb el súper koala, que en principi només actuava a Monistrol però es moria de ganes de fer aquells falsos llanos de l’Obac fins el Coll del Queixal. Els de l’equip animen a la Casa Nova de l’Obac i els dos pencaires encara retallaven temps on l’any passat hi va haver el defalliment.

Els carrers de Vacarisses i el Palà passen cagant llets i l’objectiu passa de sub12h a sub11h! Qui ho havia de dir! A l’última pujada on encara atrapen a alguna víctima (com diu el koala) a un ritme força decent. A ritme del ¡Sube-sube hasta las nuves! va arribar el pitjor moment: agafada a la tuberia de dalt i caminada entre els  trams d’escales. S’activa el  modus “survival” i ja hi són encarant el lateral de la via del Cremallera, la carretera i les últimes escales amb els ànims de la tropa i la Montse, que havia arribat just a Monistrol quan hi passaren.

Amunt, amunt fins a les 3.29 amb l’objectiu del sub12h assolit i rascant el sub11h: 11 hores i 1 minutet de matxada d’en Carletes. Merda perquè s’hi haurà de tornar!!  Però el rècord de la fàbrica ja és a la butxaca.

I gràcies a tots els qui heu donat suport i ànims, que sou molts, al nostre capità potatorta perquè ho aconseguís. Bien pel Carletes!

Que n’aprenguin!!!

Us deixem fotos de la Matagalls-Montserrat 2010 del koala.
Fotos de la Matagalls-Montserrat 2010 del recordman.

Per ordre cronològic, pujada a Cap de Rec divendres vespre on el Màrtox i l’Albertus volien descansar i tenien hotel a Lles. De camí però, van deixar al koala a Prullans, que tenia a dos debutants en marxes, tensos i nerviosos que es van relaxar a base de suc de civada i suc de raïm… Per cert, l’apartahotel de Prullans moooolt recomanable.

La sortida era a les 6h i els dos corredors allà estaven. Seguint el guió previst van anar a tota llet i entre els deu primers fins a la baixada de la Vall del Madriu, on l’Albertus ho va deixar. Els caminaires però, van retirar la targeta amb aquella solitud de qui fa tard. Però encara hi havia en Pau, el Vtorres i l’Isma (enhorabona pel temps!). Quins corredors més catxondos fotent tard!

Click here to view the embedded video.

Tot baixant caminant trobem als amic dels Grup excursionista Oliana, amb qui el Koala va compartir experiències i kilòmetres. Es recordaven d’ell de la Circular de l’any passat (imprescindible al calendari). Mireu si els va causar bona impressió que es pensaven que era bo corrents! Ah, i també el Martox que arribant a Andorra anava 7è i literalment em van dir: “quina màquina!”. El top-10 d’Oliana ens va deixar bon cartell.

Entre tant les dues tripletes màgiques formades per Mireia & Guido i Núria & Jordi amb els seus respectius cas, ens van subministrar aquelles volls màgiques que et fan baixar sol. Com flotant, sense veure el relleu de les pedres i xutant tot allò que tens entre les potes. Gran smoments amb en Xeix i en Nil’s. Quina vitalitat que tenen els nanos!

Reunió de brètols avituallats com déu mana (Fotos Jordi Papiol)

Ens consta que el Màrtox va fer marca, baixant 14m el temps de l’any passat. Alguns diuen que devia perdre una hora a la 2a part de la cursa… ai la pota! Els manresans caminaires fumaven als avituallaments. Segurament no és el més ortodox, però és que volen ser del Koala’s Team! Fins i tot  van trotar perquè el Koala no els atrapés. Ell compartia pujada amb el olianencs sense pressa i gaudint del riuet.

A l’arribada molta gent coneguda, litrones fresquetes al cotxe i saludant a molts companys. Els nouvinguts a la muntanya van quedar impressionats de l’ambient de les curses i no trigaran a repetir… Tan sols els voldríem dir però, que no sempre serà un passeig militar com dissabte, perquè tenen pendent una jornada de patiment extrem! L’ambient del Pau, l’Yves, el Papi i tots els que van passar per allà va ser genial.

Diumenge al Pedra hi havia 3 koala’s. En va faltar un, en marx que no va poder anar-hi per motius personals (una abraçada crack!). A la sortida en Carletes amb la pota torta però a punt, en Siscu i en Lluc, el que l’any passat anava amb xiruques i enguany duia un jersei de llana enlloc de paravent. Al cim el Farreti passant fred i animant al personal. Gran sortida del Carles fins que el turmell va dir prou. Mala llet i a per la propera.

Quins gran salvatges al cim del Pedra. Sort que aviat estaran al 100%

La resta trinxamenta. No cal comentar-ho. Només desitjar que la mala ratxa de lesions passi i que les cerveses fresquetes de l’estiu ens ajudin a recuperar la pota

Tenim ganes de tornar a veure les orelles al llop, de notar els calfreds a les manetes i de sentir aquelles veus que ens preguntes per què collons fem això. Nosaltres sí que ens hi deixarem la pell, sobretot la del frontón d’anar tantes hores en bici! Ens encanta. Hi haurà un seguiment en directe tipus el de la Ruta del Ter. Així us podreu afegir a la festa!

Recorreguts i horaris aproximats

Sector natació: platja del Bogatell a trenc d’alba (6.49h). Comptem fer 3 voltes al circuit avituallant-nos a cada sortida en uns 90 o 120 minuts. La natació no ens va massa i encara no tenim neoprens. Encara acabarem nedant en plan Tarzan… Transició al McDonald’s a base d’hamburgueses i voll damms.
Mostra Sector natació IronKoala en un mapa més gran

Sector bici: Barcelona-Portbou per la NII. Comptem sortir cap a les 9.15h. Anirem tranquils i sempre en grup. Algun avituallament en bars de carretera i d’algunes senyoretes que s’esperen als marges unes 9h pedalant a 20km/h de mitjana aprox.
Mostra un mapa més gran

Sector ultra: Portbou-Roses pel Gr-92 amb 50km de muntanya. És la prova que més ens agrada però estarem trinxats. A veure si queda pota per trotar una mica… Començarem cap a les 19.30h i arribarem a Roses quan puguem! Allà tenim un piso franco amb barbacoa, cerveses i piscina!

La bona notícia és que sembla que podrem estrenar les equipacions de l’equip. Creiem que quan es comencin a veure tindrem adhesions només per a poder lluir-les!

Que n’aprenguin!

El Koala’s Team s’ha proposat obrir aquest esport a tothom i segar les cadenes de la preparació i l’entrenament. Quatre corredors d’ultrafons faran l’IronKoala, una adaptació de l’original Ironman, respectant (o eixamplant) les distàncies. Tots volen ser koales indestructibles. Posar-se a prova ells i la pota!

La setmana vinent detallarem els sectors amb mapes i horaris. Però us ho avancem…

• Natació: 3900m a la Platja del Bogatell a tocar del McBici Mapa Natació IK
• Bici: 180km Barcelona-Portbou tot gaudint de la N-II
• Cursa a peu: 50km mini ultra Portbou-Roses pel camí de Ronda

L’IronKoala està obert a tots aquells que vulguin sentir el patiment i l’angoixa del defalliment, a tots els que no hagin participat en cap triatló o siguin poc experimentats, a aquells que creuen que la superació és un aspecte mental i de moral més que d’entrenament. No estem preparats i volem a gent com nosaltres!

• Sense preparació específica. No s’ha entrenat per l’esdeveniment. Només s’han fet unes piscines per garantir la supervivència a l’aigua. Mai hem anat en bici de carretera ni amb pedals automàtics. De fet no tenim bicis.
• Avituallaments sobre la marxa en bars, supermercats i allò que trobem obert. Els supporters portaran voll damm per millorar la hidratació i per si hi ha defalliments.
• Tram de cursa a peu per muntanya. No ens agrada l’asfalt i no estem disposats a que el Koala s’hi deixi l’altre genoll…

Els representants del Koala’s Team seran 4: L’Albertus i el Farreti, que consideren la prova clau per calibrar-se de cara al Montblanc. El Rubens, que quan va saber d’aquesta gresca va ser el primer d’apuntar-s’hi, i el Koala, ideòleg del projecte i que farà la prova com a teràpia antiestrès mentre espera que li refacin els lligaments i el menisc del genoll esquerra.

Necessitem la vostra col·laboració!!! No tenim bicicletes i les botigues on hem sol·licitat ajuda ens han pres per bojos Si algú ens pot ajudar i cedir-nos alguna bici de carretera entre el 30 d’abril i el 2 de maig el convidarem a cerveses! Si alguna botiga de bicicletes vol cal·laborar estarem encantats de publicitar-la. On les podríem llogar sinó? Ens podeu fer comentaris o escriure a info@koalasteam.com.
Si algú té un Kayac i ens el deixa el Màrtox i el Manolito ens seguirien al sector natació. Si no sempre podem mangar un patinet…

Qui vol ser un koala etern???
Que n’aprenguin!

Osona també ha estat terra de llonganisses. Uns llonganisses que han batejat els manresans com a xoriços. Per allò de la capital de la vegueria i el gran jutjat Però aquelles llonganisses gruixudes tenen unes muntanyes altes i emboscades, amb un encant especial i uns trams aeris preciosos.

Els Matxos de Torelló congreguen cada any 400 valents i valentes que volen tastar allò que d’altres han fet sempre. Volen trescar i fruir dels paratges encisadors, de les follades a terra, de les catifes als corriols que fan que el terreny es mogui mentre es corre.

Allà hi van anar uns amics. Tres manresans i dos egarencs amb ganes de gresca. Volien córrer sense parar però amb objectius diversos. En Farreti a  mort com sempre. Calçat amb unes Salomon voladores gens indicades per 62km volia patir. Volia sentir els peus desfets picant a les pedres, i ho va aconseguir.

El loco de la coleta refent-se la cua a l’arribada

De bracet amb en Gerard (Diedre) van fer tota la cursa al capdavant. Tan sols a la tercera valisa sorpresa, una de les que van fer per desqualificar als bandolers, a les rates que retallen, els van atrapar. Però en Farreti, home pacient i company com pocs, es va mantenir ferm en el propòsit d’entrar amb el seu company. 7h18m els contemplen, malgrat que el fitxatge s’endarrerís per una rossa explosiva anomenada Voll Damm.

El trenet del Koala’s Team va fer bé la seva feina. Volien arribar sota les 10h i així va ser. Encapçalats per dos fenòmens de la muntanya com l’Albertus i el Sergi, mitja feina estava feta. Bé, el Sergi levitava pels corriols enlairat pels deus de l’ordi. En Màrtox i en Manolito no podien perdonar. Calia pregar a Bellmunt, tocar la Senyera al Puigsacalm i tastar la butifarra de la Vola. Si seguien el ritual no podien fallar!

Arribant riallers a St Pere de Torelló (Foto Assumpta)

A ells es va afegir en Bodi, mític corredor del Penedès, un mestre del Joc de l’Oca i aficionat al txacolí. Goma amunt i goma avall van arribar com es preveia no sense patiments. En Màrtox més concentrat que mai va deixar, per un dia, de donar lliçons als seus deixebles a la muntanya. Només corria. En Manolito aguantava doblant les dosis: dos ibuprofens, dos recuperation, dos magnesis i tot allò que li queia a les mans.

Ajudant-los en Koala. Corre que m’atraparàs amb l’Assumpta. Carregat d’entrepans, brevatges varis i cerveses fresquetes. Sempre apunt per socórrer a qualsevol i convidar a qui el saludés. Diuen que en Sioux i en Clave, dos superherois de còmic, sobretot el segon amb aquella caixa toràcica, van arribar gràcies a una cervesa a la pista de la Vola.

El premi pels sub-10: 24 mandonguilles i 4 galtes (Foto Koala’s)

A l’arribada abraçades, joia, alegria, peus trinxats, cervesa freda, cap defalliment! Aquesta faula havia d’acabar bé, però va acabar millor. El bonaventurat Koala va trobar dinar, a quarts de sis de la tarda. Quan anava perdut per Torelló una força sobrenatural el va fer parar vora el mercat. Bar Marina, mandonguilles i galtes. Festival com cal que els autòctons ja coneixen després de les nits amb les millors borratxeres (Per cert, aquesta setmana els portarem la cassola i els tuppers. Gràcies!).

La moralina és senzilla i ens la va ensenyar una referent de l’esport salvatge i natural de Torelló: els rètols són pels que no saben on van.
Ens veiem a la marató dels Voltreganès!