L’atleta del Koala’s Team va assolir la fita després de córrer durant gairebé 29 hores per les muntanyes Andorranes.

Sergi Cots va aconseguir ahir al matí acabar la cursa a peu més dura que es realitza als Pirineus i que consisteix en fer la volta a Andorra corrent per les muntanyes, al llarg de 112 kilòmetres i amb un desnivell acumulat de 19.400 metres. El sallentí  que va anar bona part de cursa acompanyat de l’exwaterpolista Carles Claveria (Centre Natació Mataró), va creuar la meta d’Ordino en la posició 51 a les 6:30 del matí amb un temps de 28 hores i 43 minuts.

Sergi Cots, Àngel Moreno, Lluís Salart i Carles Claveria a la sortida

La cursa la va guanyar el francès Julien Chorier amb un temps de 17 hores i 50 minuts, que va estar flanquejat al podi per Miguel Ángel heras i Nicolas Darmaillacq. En categoria femenina tan sols van arribar a la meta les catalanes Judit Cases i Teresa Forn, primera i segona respectivament.

La cursa va ser molt dura com ho demostra el fet que dels 530 corredors que van prendre la sortida tan sols van assolir la meta 96 atletes. Sergi Cots, conscient de les dificultats que es trobaria va optar “per compartir la cursa amb en Clave (Carles Claveria) i anar fent sense cremar pota perquè l’únic que busco és acabar”. La cursa pujava cims emblemàtics com el Comapedrosa (2.942 metres) on no hi faltava l’animació d’un gaiter que esperonava als corredors.

Sergi Cots camí del refugi de l’Illa abans de la tempesta (Foto: Clave)

A la segona part de la cursa els kilòmetres pesaven a les cames i al cap i els abandonaments es van anar succeint però Cots tenia molt clar el seu objectiu d’arribar a Ordino dins del temps. Quan estaven a prop del refugi de l’Illa “ens sorprèn una tempesta espectacular i hem de forçar de valent per arribar-hi. Congelats i ben xops estem 2 hores neutralitzats al refugi amb mantes i bevent caldo a tot drap. Llavors ens diuen que el temps dóna una treva i que hem de sortir cagant llets”.

El darrer tram va ser duríssim i les forces minvaven ràpidament. A més la son va fer acte de presència i tant Sergi Cots com Carles Claveria van seguir el seu camí per separat per no perjudicar-se l’un a l’altre fins arribar a meta. Altres corredors destacats que van finalitzar l’Andorra Ultra Trail Vallnors van ser Raül Angulo (10è 21h41m), Xesc Terès (11è 21h41m), Àngel Moreno (25è 25h42m i guanyador de la seva categoria), Jaume Folguera (33è 26h25m) i Carles Claveria 58è 29h49m.

Sergi Cots ha superat el primer objectiu de la temporada i afronta amb moral i garanties la preparació per l’Ultra Trail del Montblanc que es disputarà a finals d’agost a Xamonix (França).

Classificacions Andorra Ultra Trail Vallnord.

Va ser a finals del 2008 quan al blog del Xavier apareixia la primera informació sobre l’Ultra Trail Andorra (UTA) i l’Albertus i el Koala ja en parlaven. Semblava lluny i, sobretot, excessiu. L’Albertus ja havia tastat l’ultrafons i no ho veia clar per l’alçada, i el koaleta no havia fet cap tirada de més de 30km pel monte, estava massa verd.

El Xavier animava a la tropa però fins Pàsqua en Koala no es va decidir. L’Albertus va fer el pas a darrera hora i va aconseguir el pitrall pels pèls… (si em diu que ensenyant els pèls dels ous m’ho crec). Ja estàvem disposats, que no preparats

La pujada a Andorra no podia ser en bloc per qüestió d’horaris. El Xavier va adoptar el Koala i van fer camí cap Ordino. Allà recollirien els tres pitralls i els esperava el Luigi per afegir-se a la gresca. La tarda va ser mogudeta, alguna cervesa i tres tius estirats en dos llits. Semblava romàntic i tot… però no varen tancar els ulls!

Visca el bon ambient, la companyonia i la rosseta fresqueta!

A les 22h es varen trobar els 4 fantàstics a Ordino per pujar amb els acompanyants a la sortida. Abertus, Xavier, Koala i Luigi estaven disposats i il·lusionats com 4 nens a punt d’anar d’excursió. Llàstima que no fos precisament una passejada pel monte.

Sobre la cursa ja s’ha escrit molt. El Luigi recordava a les primeres baixades que un tal Jackson l’havia dinyat i les famílies del Xavier i l’Albertus els varen saludar per sorpresa abans de començar a pujar. Varen passar una tempesta a la primera cresteta i molt fred i pluja. Varis genolls van fer crec-crec i tots anaven tocats. Només era el principi però ja s’ensumava l’èpica.

Per coses sobre el recorregut podeu llegir i gaudir de la gran crònica del Luigi. El més destacable va ser la gresca nocturna que duien els 4 quan es veien al vagó de cua tot pujant el Comapedrosa. Tenien moltes víctimes que passar al davant, i pocs botxins que els atrapessin. El Xavier, home experimentat en empreses d’aquesta magnitud, deia: “Quina tartera tan guarra”. Va ser un fart de riure entre gaites i crits que els esperonaven.

El grup es va separar a l’avituallament de Coll de la Botella. En Luigi va posar el peu a terra després de 30km i una excursió ben xula. La resta es van posar guapos i cap amunt! Abans però varen desitjar sort al Sergi Cots i en Guillem i fe de déu que n’hi van donar! Nano, si t’ajuntes amb aquests foteràs les curses amb unes piles de ca l’ample.

L’Albertus i el Xavier posant-se macos al coll de la Botella

La resta seguien amb ganes pujant la pista d’esquí i el koala va parar a adobar els pins. Una escurçada i la volta a un bony va marcar la cursa. El recorregut era semi urbà i molt maco per passejar el gos, però gens recomanat per salvatges de muntanya. Val a dir que els atletes vàren passar per dins del túnel d’Andorra la Vella.

L’Albertus ja feia massa hores que patia del peuet i es plantejava abandonar. En Xavier anava com una moto, però els rumors de canvi del recorregut el desencoratjaven. El koala anava rebentat de tant córrer però estava convençut d’arribar a la meta. Quan seria més assolible que enguany?

Van dinar un pet d’arròs i es van acomiadar. El bon nom de l’equip quedava a les potetes del koala, que es va procurar uns bons aliats, en Sioux, en Jordi Papiol i en Joan. Poc a poc va avançar no sense penúries. Amb la barretina calada fins les orelles va suportar dues calamarssades i va patir un fred de collons. Sort de la capelina de 0.75€ comprada als xinos que li va salvar la vida.

Després de fer una marató en 12h calia menjar com búfals per poder seguir

El nano anava molt bé de pota, però el mal de peus l¡ impedia córrer. Es va canviar els mitjons i va adobar els pins de prat primer per segona vegada, però els peus no milloraven. Tocava caminar-ho tot. La darrera grimpada i la carretera d’Ordino li va fer pupeta, com la darrera baixada llarguíssima i amb el frontal al cap per segona nit…

Darrera grimpada just abans de la segona nit (foto: Jordi Papiol)

Sort que a l’arribada hi havia la colla, l’Alícia amb la Nàdia i l’Alba amb el Marc (un skyrunner latent). El koala es va emocionar. Petat com mai abans però satisfet. Les cares de felicitat de l’Albertus i el Xavier el reconfortaven. Llàstima que hi havia sucs de civada sense mambo. No saben que això no recupera? El koala es recordava que, quan s’havia alçat, feia ja 40h, sabia que era el dia de fer el seu debut en un ultra trail dels que surten a la tele.

Koala finisher i més rebentat que mai

El papi Xavier havia agafat una habitació per compartir amb el koala (no en tenien perquè comptaven trescar fins el migdia) i van poder fer la cervesa de la victòria ja al llitet. Al matí, ja parlaven de Carros de Foc, el proper repte. L’ànim estava al màxim i no es podien aturar. A més el Xavier notava que li faltava canya, no en va tenir prou amb 12h es veu.

Vàrem pujar a veure el lliurament de premis i en Sergi els va comentar el seu podi. Quina alegria! Allà també varen poder saludar a en Kilian, que com que llegeix el blog del Xavier li va demanar uns consells sobre el nou repte que correrà a USA.

El Kilian amb dos fenòmens de la natura escoltant els seus consells

Com heu llegit al principi, ens veiem a Andorra el 26 de juny i esperem portar l’equip al complet per fer més gresca

P.S.: Després de la gran temporada que ha fet, el koala anirà a Montserrat a fer una ofreneta. Aquesta vegada com les persones: pujant amb cotxe i amb un vestit (sense corbata) i els pitralls del triplet. Qui vulgui veure’l o acompanyar-lo que ho digui!!!

]]> http://www.koalasteam.com/2009/07/08/ultra-trail-andorra-equip/feed/ 13 http://www.koalasteam.com/2009/07/05/ultra-trail-andorra/ http://www.koalasteam.com/2009/07/05/ultra-trail-andorra/#comments Sun, 05 Jul 2009 21:21:08 +0000 koalasteam http://koalasteam.wordpress.com/?p=386 He estat a punt de posar-me tendre. He començat a escriure i he recordat que aquest és el blog dels que reien fins a tenir mal de panxa a l’abdominal pujant al Comapedrosa. Quina gresca d’alta muntanya. Quin festival memorable amb l’Albertus el Xavier i el Luigi!

Els 3 mosqueters i el koala omplint les bosses amb suc de civada

La cursa va ser fenomenal tot i la retallada. Tan sols em sap greu que els meus companys de viatge no puguessin arribar amb mi. No patiu que l’any vinent el faran el 26 de juny

La rebuda va ser tan especial que els ulls se’m van entelar. Gràcies amics!

Vaig acabar a roda del Jordi Papiol i en Joan (espero que l’esborrat que duies darrera ja no hi sigui) per sota les 24h amb algun patiment als peuets. La meva barretina va cusa furor i aquest matí un vailet m’ha aturat pel carrer i m’ha demaat una foto i la recepta dels mojitos. És el preu de la fama…

Nano el mojito per muntanya i el gintònic per asfalt

Explicat més prosaica i menys heroicament… sí!, ho heu endevinat. Tres valents i acollonits companys pujaran a donar la volta al país aquest pirenenc maco i preciòs en el qual sembla ser que no hi ha manera de trobar un tros pla de més de dos metres de llarg (diuen que les cases per dintre estan plenes d’escales per tot arreu, empinades com el propi terreny), i que una colla de sonats andorrans fa mesos que van concretar i organitzar. Li van dir Andorra Ultra Trail Vallnord. I, sí, sembla ser que ha de ser una de les coses més bèsties que es poden fer en això de les coses bèsties dites ultrafons de muntanya, ultratrails, travesses de muntanya, o com vulgueu.

Els pirats que ens representaran, i que faran tot el possible per arribar a la línia de meta un fotimer d’hores després de sortir, que no els fotin fora a mig camí per saltar-se alguna de les normes del reglament (especialment la d’estar fora de temps de pas als controls), i que els quedi salut com per tornar conduint cap a casa diumenge, són el Xavier Mr Martox Martorell, el Raül Koalazo Racerongs, i l’Albertus, the Tiger Without Piños.

A la tornada us farem una crònica sensacional i espectacular, en la línia patètico-absurda que impregna i mou l’esperit d’aquest equipet. Us avancem que el Raül té molt clar l’equipament que s’endurà, especialment pel que fa als complements pel fred: diu que com la barretina dels Picos no hi ha res, que li manté calentones les orelles, i que a més se sent guapo de collons amb ella. El Xavier no para de inventar-se tota mena d’excuses i històries, les quals habitualment es creu fins i tot ell mateix, dirigides a fer-nos pena i que li diguem que és un machote i que no cal que vingui, que l’estimem igual. Òbviament no li fem ni cas i allà el tindrem. L’Albertus va aconseguir pitrall ahir mateix, ja que mai havia entrat en els seus plans fer aquesta travessa, que sempre ha considerat una bogeria temerària del tot fora de mesura i de les seves possibilitats. Com s’ho ha muntat per, en un sol dia, decidir participar, contactar l’organització, aconseguir el certificat mèdic, i finalment el pitrall amb inscripcions tancades des del 30 d’abril, ningú no ho sap. Sembla ser que té alguna cosa a veure amb la seva procedència santacolomenca…

Us avancem també que, gràcies a la infinita bondat de l’Alba, esposa i companya del Xavier, tindrem cotxe d’assistència i suport: ens vindrà a veure passar als dos o tres punts accessibles, habilitats per l’organització perquè els acompanyants hi siguin, i perquè els que així ho desitgin assisteixin els participants amb provisions i material extra. Els nanus del Koala’s Team tenen clars els quatre articles fonamentals i imprescindibles que deixaran al cotxe: una o dues dotzenes d’ous, per substituir els perduts pel camí; i un joc complet de genolleres i guants protectors d’skating, per quan no hi hagi pebrots de seguir caminant i calgui començar a arrossegar-se de genolls fins a meta.

El Koala pujarà dos parells d’ous amb nom per cadascú. No fos cas…

Salut i rauxa i que els déus ens assisteixin!!!