Koala's Team

Després de desbrossar alguns senders salvatges de la Cursa Barraques de Vinya tenia ganes de col·laborar amb el Màrtox. El nano pot amb tot, però mai rebutja un cop de mà Així que dissabte matinava i em plantava a Viladordis amb camisa i americana per començar a senyalitzar el traçat. El vestit de feina que duia eren uns pantalons d’ou per banda i una samarreta. Sort que en Màrtox és previsor i em va deixar la seva malla llarga i un polar, perquè m’estava glaçant!

Un cafè a Sant Fruitós (el Màrtox un pastisset Pantera Rosa “com quan era un xaiet a Manlleu”) i cap als corriols de River Parc. Sensacional matí amb fresca i solet i bones innovacions en l’art de marcar una cursa. Crec que hem deixat els processos optimitzats, tant de posar cintes com de visibilitat. Si ens hi poguéssim dedicar…

Entre cinta i cinta debatíem com fer el recorregut més atractiu. Duiem unes tisores d’aquelles de tallar cigales (també les utilitzen per esporgar crec) i encara obríem corriols. Total, 8h a la muntanya en plan camell: una napolitana, un troç de pa i una barreta cadascú, i 1l de Nestea i una coke a compartir. Així és clar que estem prims!

Cap de setmana disfruton fent allò que ens agrada (Galeria completa)

Diumenge a la matinada tot estava a punt per la cursa però calia reconèixer el terreny i comprovar que tot estigués a lloc. El Carles i el Tolo van fer un tram i en Màrtox i jo vàrem córrer la resta. Sensacional marcatge i recorregut immillorable. Gran salt de qualitat de la Barraques de Vinya. Arribem a Viladordis a quarts de 10. Tota la tropa, Farreti i Albertus amb els ulls petits de la gresca de la nit abans (van sortir per separat i van dormir una hora. Jo sé com mamen aquells dos), Manolito on fire, Turrensis i Bari, els fotògrafs amb la càmera a punt, Sergi Cots, Carles Martorell i Montse (un plaer coneixer-te), Malfieten, Isma, les noies del xino-xano no m’apretis i la tropa de Sant Fruitós amb el Tijeritas Manzaneque obrtint traça, que anaven a totes. Sensacional companyia diumenge al matí!

La tasca del Farreti i la meva era fer el segon avituallament. Jo no sabia on era perquè només hi havia anat corrent, però el Farreti era dels que desbroçaven els boscos a cops de gas amb trialeta i 4×4 i havia fet moltes rases a la zona… Van acompanyar-nos el Sergi i la Montse i la veritat és que va ser acollonant la gresqueta i el bon ambient que hi havia al km 10.5. Encoratjàvem a la topa i els oferíem volls, però estaven molt tímits. L’Albertus va passar desencaixat però el vàrem animar perquè seguís, però el Manolito… venia trencat i va agafar una llauneta. Allà es va quedar el mamonàs! Deia que havia vingut a fer pinya i va pirar de seguida amb el Farreti i una accidentada a meta. Diuen que allà, a part de cantar pitralls com el pequeño ruiseñor es va inflar de cerveses. I m’ho crec perquè duia uns ullets…

Les cerveses corrien més que els atletes a Viladordis (Galeria completa)

Els corredors ens varen agrair els ànims i una vegada tot recollit i el bosc net, cap a meta! Quina festa! No paràvem de saludar coneguts i prendre suquets de civada. En Màrtox somreia satisfet mentre l’Albertus agafava una pàlida de les que pillen els adolescents. Estava trencat pobre i va arribar sense pitrall. Sobren les paraules perquè quan arribes sense número és que vas moooolt petat. El Farreti tenia ullets de tita bullida i el koalteta, que sóc jo, es refrescava abundantment mentre convidava a tothom. Una canya!

Vàrem fer amb la cursa com fem amb els bars: tancar-la. Per sort no en feien cap altra perquè ja anàvem justos de pota. Massa suc duiem a sobre… Una vegada recollit l’arc de meta i amb les darreres bretolades, ens vàrem conjurar per liar-la a Sant Llorenç. Hi serem tots amb el suport de l’Albertus, i allà el Koala’s Team tornarà als corriols. Si mai podeu participar en una cursa des de l’altra banda, no ho desaprofiteu.

Per cert, diuen que en Guido repartia cerveses a meta. Això és un plagi d’una vella costum koalil. Ara bé, li perdonem si s’afegeix al nostre equip De fet, ja en parlarà amb en Farreti diumenge. Diu que a Sant Llorenç serà la seva ombra fins que rebenti!

Que n’aprenguin !!*!!

La II edició de la Cursa de Muntanya Barraques de Vinya i VI Caminada de Viladordis s’ha celebrat aquest diumenge amb un notable èxit de participació. Un total de 350 atletes i caminaires han gaudit dels corriols del Parc Natural de l’Obac en un dia assolellat que convidava a fruir de la natura.

En la vessant purament esportiva, la cursa s’ha disputat sobre un traçat de muntanya molt variat al llarg de 25 kilòmetres i amb un desnivell acumulat de 1.600 metres. L’alta participació i l’anomenada de la prova ha incrementat el nivell respecte la primera edició. En categoria masculina el vencedor ha estat l’atleta andorrà Joan Vilana Díaz, que s’ha imposat amb autoritat amb un temps de 1:57:33, seguit de la revelació de l’ultrafons català Jaume Folguera Robert (2:02:18) a gairebé cinc minuts. El tercer lloc del podi ha estat per Vicente Muñoz Romero (2:03:39). En noies la victòria ha estat per Lucia Martínez Montesinos, que ha vençut amb un registre de 2:25:26. L’han acompanyat al podi Iolanda Gacia Saez (2:28:11) i Mercé Badrenas Oliveras (2:40:49).

Joan Vilana amb Jaume Folguera i Vicente Muñoz (Foto Bari Skopcova)

La cursa s’ha disputat sense cap incidència remarcable al llarg d’un circuit de corriols molt atractiu, que permetia conèixer un ampli i singular conjunt de construccions de barraques de vinya i tines, moltes d’elles reconstruïdes i recuperades recentment. Els atletes han valorat molt positivament la varietat de terrenys per on s’han traçat els itineraris que han permès a la majoria descobrir paratges molt singulars del Parc Natural de l’Obac.

Lucia Martínez amb Iolanda Garcia i Mercé Badrenas (Foto Bari Skopcova)

La Cursa Barraques de Vinya es consolida com una prova molt recomanable per la iniciació en la modalitat de curses de muntanya, amb un recorregut de corriols sinuosos i mitja muntanya amb desnivells suaus que permeten córrer en la major part del circuit.

Classificació II Cursa Barraques de Vinya

A mitja setmana, la contracrònica del Koala’s Team autèntic…

L’any passat vaig tenir la sort de tastar el corriols polsegosos de la I Cursa de Muntanya Barraques de Vinya. Vaig quedar fascinat per la capacitat d’en Màrtox d’inventar-se itineraris i corriols impossibles. Em va confessar que els havia guaitat a través del Google maps. Quin fenomen! Per cert, us recomano que escriviu a l’organització demanant quin percentatge de corriol hi ha. Estic segur que us el diran amb decimals i tot!!

A la cursa no li va faltar de res i el recorregut em va satisfer. A més, vaig fer la meva millor posició (18è) fins a l’UT Oliana. On eren els bons? Bé, dos ja ho sé, l’Albertus i el Farreti havien de ser-hi però la vigília van agafar un pet massa gros. Diuen les males llengües que l’Albertus aquell dissabte se’n va anar de sopar i els dies i les nits se li van ajuntar de manera que mai va poder anar-se’n a dormir. El Farreti, tot indica que va passar el cap de setmana fent proves de flotació a una embarcació pirata per la Transegre en no sé sap quin pantà. Els resultats de les probes no es varen saber mai perquè la tripulació no va estar sòbria ni un sol minut. Si és que ja tenien maneres de Koala’s Team!

Dilluns passat, com que no tenia res a celebrar, vaig estar desbrossant alguns trams salvatges. Us asseguro que ni en els vostres somnis més freestyleros heu corregut corriols com aquests. Hi ha un tram de cresteta que acollona la Terra! Suposo que només veureu la propera cinta i caldrà que us esmereu per arribar-hi

Aquesta ratlleta fineta és un corriol salvatge i feréstec made in Màrtox

Enguany no corro. M’he passat a l’altra banda i faré de control amb el Farreti. El director de cursa, un nano molt trempat que respon al pseudònim de Màrtox (Marxot?), ens ha fet confiança perque regentem un avituallament-control. No fallarem i portarem el nostre atrezzo per fer alguna performance. Estem negociant per tenir algun porronet de vi i suc de civada. No volem que falti de res!

La resta de companys del Koala’s Team (l’Albertus i el Manolito) estaran donant-ho tot però ens temem que una vegada al nostre control hi hagi algun abandonament derivat de l’etil.lisme… A l’arribada ja ho sabeu, gresca i xerinola (cava i botifarra) per tothom.

Apa doncs, que no falti ningú que sembla ser que se’n farà una de ben grossa perquè hi ha confirmats en Sergi30, en Malfieten, en Carles Martorell, l’Ismafc en Guido… Que n’aprenguin!