Tant en Farreti com en Xavier són dos enamorats de l’Obac. Coneixen bona part dels seus corriols i és un plaer gegant seguir amb la mirada les seves explicacions sobre les crestes que ens resten per fer.

La sortida ha estat des del poble amb nom de formatge (Rocafort) fins el Montcau amb un retorn crestejant espectacular fins a Mura i llavors cap a Rocafort.

Com que tinc una càmera de la uni els he proposat de fer un youtube sobre l’equip, però malauradament no estaven receptius Hem anat rodant a ritme còmode i decidint l’itinerari sobre el terreny.

A la baixada del Montcau ens hem acomodat en un prat (tipus excursiosta) i hem esmorzat de menys a més matxote: un gel i un entrepà de sardinetes fet in situ entre 2.

Entre el Xavier i el Joan han traçat una volta maca però que ens ha dut fins a Mura a la tornada, on un parell de cocacoles i una voll ens han avituallat. Ja en teniem prou i hem fet allò que un skyrunner mai hauria de fer: tornar per la carretera perquè és més curt! Val a dir que un suculent dinar al buffet wok de Manresa, i la companyia de la Maria ens esperaven.

Al final hem rascat els 30 km (el koala té les potes calentes per demà Berga) amb uns 250 minuts aproximadament però sense fotos ja que el Xavier no tenia bateria i el Koala anava confiat…

A l’hora de dinar hem seguit la màxima que tant ens agrada: a la taula i al llit el primer crit! i hem omplert el pap boi regant-ho amb una sangria fresca i fina que ens ha deixat com nous. El Xavier ha estat el més damnificat de la sortida i amb la pàjara que duia tan sols ha pogut endrapar un plat d’hidrats, lluny dels 4.5 dels Farreti i Koala. La Maria, val a dir, ha menjat com una persona normal.

Com sempre, memorable i posant les bases per Picos, Andorra, els raids, l’escalada i els que ens posin al davant!

Ara més que mai,
que n’aprenguin!!!