Koala's Team

La cursa d’aquesta setmana era la darrera abans de les bestieses que m’esperen. No repassaré el calendari per estalviar-me el mal d’altura.

A la cursa d’Alpens li tenia ganes ja des de l’any passat. Enguany tornava a ser el Campionat de Catalunya Universitari de mitja marató de muntanya, i en la darrera edició crec quem vaig quedar a les portes del podi. Després de ser el penúltim universitari en mitja marató i marató d’asfalt calia tocar cuixa a la muntanya…

El cava en copa grossa està encara millor. 3r univeritari!!!

El cap de setmana pintava de conya i jo tenia clar l’objectiu. Per estar més tranquil i exprimir el cap de setmana ,vaig pujar divendres a Roses per gaudir de la millor companyia del món i estar relaxat. Ara bé, el google maps anunciava 2h de Roses a Alpens Però ja sabeu allò de sarna con gusto no pica.

De divendres a dissabte vaig descansar com un campió. A l’alçar-me ja passat migdia vaig decidir anar patinant a comprar unes vambes de trail. Finalment no en vaig trobar cap que em fes el pes per substituir les meravelloses (i poc resistents) The North Face Arnuva 100 de xúpame-la-punta que tenia i que han trencat motor. M’han anat molt bé però les vaig comprar per Pàsqua a Lyon! Ara, m’han acompanyat a Matxos, Berga, Ripoll, Zegama, Alpens i alguns entrenaments per Montserrat.

Després de no comprar res, vaig anar a estirar les cametes pel camí de Ronda. Vaig agafar directament el corriol pel tros salvatge (adjunto mapa) i tenia intenció de fer uns 40m i banyar-me a alguna d’aquelles cales solitàries. Recordava bé la passió que desperta el camí perquè l’havia fet amb l’Albertus i en Farreti fa uns mesos.

Els Koala’s Team el dia que van fer Roses-Cadaqués-Roses (Galeria completa)

Vaig córrer i gaudir de valent fent skyrunning arran del mar. És preciós. Anava fent i vaig arribar a una caleta on el camí baixa fins les pedres. Hi havia uns individus en pilotes que em van mirar una mica estranyats. La cala no és de fàcil accés i el nano baixava corrent com un salvatge. Vaig saludar i vaig seguir el meu camí. Als 5m tornava amb  la meitat de l’objectiu complert i vaig decidir banyar-me. Per un moment em va fer por per si eren d’aquells que es follaven entre ells en plena natura. Em vaig fer fort i tot despilotat em vaig banyar. En 4 minuts vaig fer tres braçades, em vaig vestir, vaig dir adéu i vaig desaparèixer corriol amunt. Crec que encara flipen els del mànec a l’aire.

A la tarda bona migdiada i un sopar de corredor: peix i marisc amb cava rosat. Que n’aprenguin!

Diumenge el despertador sonava excitat a les 5:30. Sense temps a perdre i amb la fita entre cella i cella em vaig alçar sense dubtar que era el dia. Vaig esclafar els espaguetis de corredor (ja sabeu que sense això no es tira) i vaig enfilar cap Alpens.

La clau dels bons corredors. Espaguetis blancs al cotxe camí de la cursa

Vaig arribar a Alpens concentrat i vaig poder saludar els companys de Sant Fruitós. Cal destacar-los a tots: el Puru sortia d’una lesió i va fer un temps excel·lent, la Yolanda segona en noies i en Toni que el malparit corria encorsetat perquè es va cardar la clavícula en una hòstia en bici (posarem vídeo). Ell i la Cèlia ja s’han integrat al Koala’s Team. Cal tenir pebrots per anar-hi tant…

Fent el cafè amb ells els vaig explicar què havia anat a fer a Alpens. No m’espanta la pressió i vaig de cara. Si hi ha objectiu es diu i s’hi va. A més, sortia entre els favorits perquè duia el pitrall núm. 12

De la cursa no parlaré massa. com sempre. Tan sols dir que vaig fer el kilòmetre més ràpid que mai he fet (km 1 en baixada 3.54, per un dia vaig baixar de 4) i que vaig anar de més a menys. Tàctica koalil. Sortia valent però em vaig anar desinflant. Els 15 km inicials eren un cross molt maco però gens apte per les meves característiques. Vaig anar passant i al km 9 aproximadament un tiu se’m queda mirant i em pregunta:
- Ets el koala?
- Sí, i tu?
- Sóc el Rubén!!!
Quina alegria em va donar poder trobar-lo en cursa però com hi va el malparit. Corre amunt sense defallir. Jo me’l mirava i m’inventava palanques on no n’hi havia.

Enfilants el tram final i fent el no puedorrr amb les cames (Foto 3 comarques)

Quan va començar el tros tècnic vaig poder avançar alguns corredors a la pujada i sobretot a la baixada. Però ja era tard i se’m va fer curt. Al darrer kilòmetre tenia el grupet que comandava el Rubén a l’abast. Els trepitjava els talons quan vaig parir una tamborinada important però sense conseqüències. A l’entrada del poble em vaig enganxar a aquells 4 homes i al corriol final vaig veure que 2 corredors a davant meu hi havia un tiu amb una samarreta de la UdL! Era vital avançar-lo si volia fer alguna cosa al campionat universitari. Vaig fer un freestyle tremendament porc i el vaig poder passar. A l’esprint no em va arribar i li vaig arrebassar la 3a posició per un segon Em vaig abraçar al Rubén i el vaig felicitar per com havia apretat a dins del poble.

No sabia la posició però estava prou satisfet de tot plegat. Mentre m’avituallava vaig modificar mentalment el nom de la cursa. Jo li diria Cursa 3 animals: corro com un elefant, baixo com una cabra i menjo com un porc a l’arribada.

Amb el Ruben celebrant l’arribada i reben la nostra dosi d’antioxidants

Després de la dutxa vaig anar a la plaça d’Alpens per saber la classificació. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig sentir per megafonia que era tercer!!! L’objectiu assolit i el primer podi del Koala’s Team ja era al sac. Pensava que només podria fer podi en una cursa de disfresses o una cursa de sacs. Crec que amb aquestes potes podria fotre uns bons brincos.

La cerimònia del podi va ser emotiva ja que els altres dos integrants corrien per la seva universitat, però jo corria pel Koala’s Team i així ho van dir. Una pregunta que es devien fer els presents és què collons fot un tiu del 80 a la universitat, però això són figues d’un altre paner.

Primer podi del Koala’s Team. Ja he complert i ara us toca a la resta

Vaig poder saludar companys de Zegama, el Xavier del Poble Sec amb el que ens recomanem curses mútuament i el Dani del Corredors.cat.

Ja a Roses vaig gaudir d0un bon dinar amb cava rosat que vaig veure directament de la copa que acabava de conquerir. Suposo que veure-ho a la tele m’havia influenciat. El premi gros el vaig tenir en la celebració després de dinar. Llavors sí que vaig demostrar ser tot un campió…