Koala's Team

Anem a pams. Aquest cap de setmana la majoria dels Koales estrenàvem temporada en la distància marató i fins i tot, algun agosarat com el Carletes, en distància ultra. Massa d’hora per patir ? Bé, els Koales no fem gaires previsions i si una cursa trempa, hi anem i punt.

Un cop a casona tots plegats, hem tingut ocasió d’entrevistar els protagonistes perquè ens expliquin quanta pota es van deixar per aquelles pistes de Déu.

El Carletes va participar en una nova edició de l’Ultra Trail Castells de la Segarra (crec que abans en deien Marxes…). Es tracta d’un dels circuits ultra més mortífers de Catalunya, quasi 55 Km de pistes i més pistes a on cal córrer com un cabró per acabar aviat aquell llarg suplici.

Castells 2010.  Pista de castell a castell. Foto: Nilsvil (Galeria Completa)

Però millor ens ho expliqui el nanu:

Carletes treient pit davant la càmera quan ja s’ensumava la gran nevada

La resta de Koales es van desplaçar a Sant Hilari Sacalm per fer la Mitja Marató (Manolito) i la Marató Salvatge (Cotsito i Màrtox).

El Manolito i el Màrtox varen pagar la sortideta potent per l’Obac amb el Koala Albertus tan sols dos dies abans, és que aquesta canalla lo del tappering ho té molt mal entès, però què coi, si es pot sortir a córrer per muntanya i passar-ho bé, perquè  cal guardar pota ?

Apunt per donar-ho tot.

Parla el Manolito:

Parla el Màrtox

Finalment donem la paraula al nostre estimat Cotsito que desprès de una setmana d’entrenaments intensos (bé, va parar el dissabte a descansar una mica) es va plantar a la Marató i va aconseguir una molt  lluïda cinquena plaça.

Ja veieu de quina pasta estem fets. Alguns es pensen que de les les nostres cames extreuen el ferro de fer vaixells, però ja veieu que res més lluny de la realitat…

Ara a regenerar pota que es va quedar tota per aquelles pistes on déu o no sabem qui va perdre l’espardenya.

Que n’aprenguin!

Aquest cap de setmana tornen les competicions!. Hi haurà koales repartits per Catalunya però cap estarà en aquella tortura de diumenge de la capital És que l’asfalt no fa massa per animalons com nosaltres. Hi haurà pitralls malgrat que allò que ens fa més trempera és fer el pirata i els nostres propis reptes, però tenim l’inconvenient que allò que fem els Koala’s sempre està ruixat de cerveses en excés.

El primer a saltar a la pista (i mai millor dit) serà el Carletes a la Marxa dels Castells de la Segarra. Ni se sap quants quilòmetres de pistes d’aquelles que et treuen el sanglot quan fas un revolt i et trobes a l’abast de la mirada els propers 20 minuts de la teva vida en forma de camí forestal (pistota guarra). I penses, la mare que ho va parir! Per els nanos hi troben el gustet i repeteixen (Màrtox 6 Berga-Santpedor a les potes). La gràcia del Salvatge de Montserrat és que correrà en pilotes. Samarreta, pantalons amb ibuprofè i unes potes entrenades en els polígons mortífers del Baix Llobregat. A més durà l’estratègia clau de l’equip. Sortir a mort i fins que duri la pota. Amunt campió! Si arriba fent el llimac feu-li una foto si us plau

Poques coses són tan dures com això

La resta dels que competeixen aniran a les Guilleries. Allà es fa la Marató Salvatge de Sant Hilari. Creiem que és una prova obligada perquè aquella població ha donat nom a un dels gestos que més ens agarda fer després de brindar: tot cap dins!

Allà hi haurà el Manolito, el Màrtox i el Sergi Cotsito. Lluitaran a mort per avançar bicicletes en els falsos llanos dolorosos i patiran gana i set entre els pocs controls que hi ha. En definitiva, que ho donaran tot per aquelles terres fins que la musculatura se’ls enrampi fins al capdemunt.

En Farreti hi havia d’anar, però l’entrenament preparatori d’ahir UAB-Manresa l’ha deixat tocadet i calent. L’Albertus farà alguna piratada en solitari i el Koala caminarà pel camí de Ronda aquell que alguna vegada ha maleït mentre s’emocionava recorrent-lo.

Sort i amunt!

Com bé sabeu els nostres fidels lectors, la classificació va quedar destruïda, inservible, molla i feta un fàstic només a l’alçada de la primera vomitada del Manolito a Cavalls de vent. Per això fem una crida a la col·laboració ciutadana per tal que ens ompliu el formulari amb el nom i el temps.

Primer us enllacem les fotos de les diferents galeries dels fotògrafs sonats (algun de categoria) que participaven corrent o col·laborant amb la cursa.

Fotos Farreti (sortida)
Fotos Pedro
Fotos T6photo
Fotos Ruben Bicho

Aquí podeu veure la classificació sense ordenar per fer-ho més a l’estil Koala’s Team.

Gràcies a tots per venir!

PS: estem preparant una mitja marató d’asfalt pirata que com sempre que serà duríssima. Podria ser nocturna i en un lloc amb encant i ple de sabiesa…

El titular no parla de temps ni notícies. La notícia de la crono ja es va publicar al manresainfo.cat. Aquí farem la contracrònica i reviurem aquells moments màgics que han permès crear allò que tan bé sona de la Copa catalana de cronos pirates by Koala’s Team!

La cursa no tenia més misteri que acotar el cap, tibar amunt i agafar-se els quàdriceps, els pebrots o el que fora entre 52m i 1h40m. I així ho van fer un grapat de valents i valentes que tenien ganes de fruir sense saber què els esperava a dalt. Les sorpreses es van fer esperar, però devia ser màgic trobar al koala vestit de presoner a Sant Jeroni, tocant el tam-tam amb el Felip (molt agraïts pel teu cop de mà. Tens equip?) i amb el T6photo donant-ho tot amb el dit a punt per disparar i semicongelat.

Però la gràcia de tot venia de divendres, quan el Manolito, el Farreti i en Carletes van pujar 72 llaunes de cervesa, 4 litrones, 4l de coke (per qui?) i 3l d’aigua. A més d’un tam-tam gegant. Canal de Sant Jeroni amunt i avall com uns campions! Tothom pensava que era massa però va anar bé!

Manolito donant-ho tot (Joan Torrens)

Llàstima del fred i el vent perquè el soroll dels tambors hauria ressonat fins el monestir. Però la boira donava el seu joc. Per un estret passadís els corredors passaven mentre tothom els esperonava. Arribaven desencaixats però veien el muntatge i tots apuraven corrents fins el final. Per això vam ser la petita Zegama. Sensacional l’animació i la companyonia patint fred de la tropa. Moments màgics de muntanya a la copa catalana de cronos Un a un es van esperar a tots els corredors. Especial atenció a la trencada de motor del company de la UEC Anoia que va arribar tocadet tocadet. La darrea va ser la superIre, qui fent un esforç titànic va assolir el cim instants abans que una excursionista de Banyoles de 63 anys amb una vitalitat acollonant!!! Això, tres tius per sota l’hora (quins cabrons) i els del Koala’s Team segurament en el top-10.

Alleugerint pes de les motxilles (foto: rubenbicho)

A l’ermita situada abans del cim es va fer el darrer reagrupament per la baixada. Molts corredors morts de fred ja havien escampat la boira, però a dalt quedaven tots els koala’s i un grup d’irreductibles brètols que els seguien la corrent. Per estalviar baixar tan pes es va consensuar de fer un parell de rondes més de cervesa, a  fi i efecte de liquidar les llaunes. Així va ser i la colla s’entrompada silenciosament mentre alguns vestien paravents fets amb una bossa de deixalles.

A continuació, i tot emulant a Blancaneus i els 7 nans, la performance va començar entre xiulets i càntics. No se sap quants tius a darrera la Irene corrent, saltant rient i fent aturades pactes per treure la cigala a passejar. Entre tant algú proposava un traguet i s’obria i matava una litrona. Baixada sense precedents davant la mirada atònita dels excursionistes a qui deien que a dalt hi havia una rave… El moment estrella va ser la fotografia amb dues turistes japoneses que encara flipen a hores d’ara… Veure a pares de família seriosos, somrient, cridant i sortint-se del camí perquè se’ls feia estretet no té preu

Al Monestir es van retrobar amb el T6photo i les Erasmus Team i encara hi va haver una mica de mambo mentre es feien la foto de família en moviment. Una festa altra vegada.

Megafestival davant de tots els gringos de Montserrat (Joan Torrens)

La baixada per la drecera dels 3/4 va ser divertida com sempre. Tothom anava mig marejat i amb una gresca a sobre important… Alguna caiguda i molts ensurts. Sobretot el Rubén Bicovoladores, que al tram final dels 3/4, aquell que sempre s’ha de fer arran de tanca, es va llençar com el tarat que és a empaitar al Farreti i alguna cosa va sonar malament al seu turmell. Sembla ser que ha estat poca cosa però el turmell està entre gels. Recupera’t nano!

La trobada a Monistrol amb reagrupament per dinar i volls a dojo també va tenir la seva història. Ningú tenia obridor per les ampolles però el fotògraf professional que ens ajuda tenia un cop amagat. Un obrecerveses al cinturó. No tenim imatges ni paraules per descriure-ho.

La propera prova de les crono series serà al Tagamanent (12 de març al vespre), organitzada per l’Abuelo i amb el suport dels Koala’s. Ben aviat publicarem el calendari sencer de les cronos que resten, però us avisem que més d’un plorarà de l’emoció. Moltes gràcies a tot i que n’aprenguin!!!

PS: Per cert, indiqueu els vostres temps al següent formulari perquè puguem fer una classificació com cal! El paper el teníem però la pluja el va deixar inservible. Hi ha coses que encara no podem controlar, però n’hem après molt d’aquesta crono Sentim les absències, que van ser molt destacades. No sabeu el que us veu perdre!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Desviats i desviades!
Això ja ho tenim a tocar. Hi ha emoció i ganes de passar-ho bé. La pujada serà apoteòsica amb 35 individus corrent fins a la inconsciència. Donant-ho tot fins a rebentar! Pàjares històriques i defalliments per a recordar. Vomitades, marejos, mal a l’espina dorsal, rampes, esbufecs i sorolls diversos. Quina emoció!!!

La convocatòria formal, si és que hi ha algun punt de formalitat, és a les 8.20h a Monistrol. Allà algun impresentable improvitzarà un briefing catxondo i es decidirà l’ordre de sortida. Si algú vol quedar abans per esmorzar i escalfar la gola amb uns vinets ja sap on són els bars Un grup d’acompanyants pujarà tranquil·lament des del Monestir a Sant Jeroni a a partir de les 8.30h. Ens trobarem a la Font de l’Abat Oliva. Que no falti ningú!

Les normes de la crono són bàsiques: seguir l’itinerari que ja coneixeu i prendre bona nota del temps. Cadascú connectarà el cronòmetre quan li donin la sortida i només l’aturarà quan trepitgi cim i toqui el rètol commemoratiu que estarà enganxat a la rosa dels vents:

Les sorpreses, ja les anireu veient… tenima  tots els inscrits controlats, i els no inscrits que vinguin!!! Tothom tindrà lloc a la nostra crono!
El dinar s’està acabant de pactar però promet ser una reunió fantàstica d’apassionats de la muntanya i el patiment a la natura

Que n’aprenguin!!!

Notícia Manresainfo.cat

Les inscripcions van que volen! Ja tenim 25 sonats i sonades a la llista i sembla que la cosa creixerà! De moment només hi ha dues coses clares: l’hora de sortida del primer corredor serà a les 9.00h, i no tenim patrocinador Aquesta vegada no l’hem pogut ensarronar. Però no patiu, que no decebrem a la parròquia!

Els caminaires sortiran una estona abans però amb l’obligació de donar-ho tot com sempre. Entre els inscrits cal destacar a dues noies que diuen que venen a fer mal. Esperem que almenys s’animin un parell més i una quedi fora del podi Bé, de moment hi ha absències il·lustres com les xino-xano no m’apretis i algunes salvatges més. Entre els nois trindrem a dos corredors famosos. Dos tius que sembla ser que van estar a la tele per què diuen que han estat a Gran Hermano. Almenys això han posat al seu nom…
Si vols venir, si us plau, inscriu-te!!!

Perfil tot seguit perquè no us confieu

Aquí teniu el llistat provisional a 25 de febrer ordenat per nivells i per ordre alfabètic de nom (sempre treballant fi) dins del nivell:

El dia que publiquem els vostres comentaris caureu de cul amb el nivell de la tropa!
Falten alguns serrells per lligar, però com que encara queden dies i coneixeu de sobre la nostra solvència no creiem pas que patiu!
A finals de setmana us concretarem on i com serà la Sessió tècnica de dinar. Caldrà baixar aviat de la muntanya perquè molts tenen compromisos oficials però tothom voldrà omplir el pap de suquet de civada
Per cert, aquesta vegada potser no hi ha els de Catalunya Ràdio però estem en negociacions per fundar el Canal Koala…

Prepareu-vos per allò mai vist!
Que n’aprenguin sempre!

Tornen les crono-sèries by Koala’s Team! La segona prova no puntuable ni competitiva del circuit català de bretolades en solitari i contra el cronòmetre mig organitzades per ganàpies muntanyeros. Recordeu que la tercera prova serà al Tagamanent (by l’Abuelos’s Team) però amb la col·laboració dels Koales

La I cronoescalada Pirata de Muntanya Monistrol-Sant Jeroni serà el proper dissabte 27 de febrer de 2010 a mig matí. No tenim horaris perquè dependrà de l’afluència de màrtirs que vinguin a córrer corriol amunt cames-ajudeu-me. No serà massa aviat perquè, com que no caldrà recollir pitrall ni pagar la llicència temporal… La sortida serà individual i no estarà permès xupar roda (tot i que, òbviament, no hi haurà ningú per a comprovar-ho)

Si vols venir, si us plau, inscriu-te!!!

Aquesta vegada us facilitem dades tècniques:

Distància: 7′32 km de pujada infernal i trempadora
Desnivell: 1080+

Recorregut: Plaça de la Font Gran (Monistrol), GR96 o traçat de la Mm per la Drecera dels ¾ fins al Monestir (plaça del bar sota la porxada), escales per agafar el camí vell de Sant Jeroni passant per El Pas dels Francesos, Plaça Santa Anna, Pla dels Ocells…. fins arribar a l’Ermita i d’allà fins el cim (agafar-se a la barana penalitza)!

Ver I Cronoescalada Pirata de Muntanya Monistrol-Sant Jeroni en un mapa más grande

Com que la setmana següent hi haurà un esdeveniment genuïnament masoquista, com és la Marató de Barcelona, caldrà veure qui es guarda els cartutxos i qui va a mort. Recordeu que les cronos puntuen i hi haurà un final de festa amb alguna cosa que mai us haurà passat pel cap. Altra vegada caldrà anotar-se el temps al cim per a confeccionar les afamades “classificacions” de les cronos pirates.

Alguns dels Koales a Sant Jeroni, tot entrenant d’amagatotis

Pels cagoncetes a qui us sembli massa el recorregut, sempre podeu fer el plantejament tàctic de les marietes i partir-vos l’itinerari! De Monistrol a la font, de la font a dalt. Val a dir que si voleu recordar els parcials fins a la font del Monestir serà interessant per fer 3 classificacions. Cada millor parcial tindrà el mateix premi que el més ràpid al cim: RES! Bé, amb sort unes quantes birres fresquetes, és clar.

Perfil Monistrol-Font d l’Abat Oliva 3,75 Km i   560 D+
Wikilog de Malfieten

Perfil Font de l’Abat Oliva-St Jeroni 3,57 Km i   520 D+
Wikilog de Malfieten

A Sant Jeroni hi haurà una sorpresa que no us avançarem encara que ens tortureu entre tots els valents que vingueu!

Recordeu que si algú vol perdre el seu prestigi i guardar pota per la setmana vinent ho pot fer, però sempre més serà assenyalat amb el dit! Això sí, si voleu aprofitar el matí per guardar pota però en bona companyia i passar l’estona, sempre podeu venir a col·laborar

Estem intentant enganyar novament als patrocinadors per a intentar que la gresca sigui completa, però si algú ens vol ajudar, tornem a fer la crida! Serà benvinguda la vostra aportació!

Al final hi haurà dinar tipus bacanal a algun restaurant de Monistrol. Diuen que n’hi ha un especialitzat en orgies còsmiques.

Podeu avisar que vindreu al Formulari d’inscripció
Per crítiques destructives podeu escriure a cronopirata@koalasteam.com

Aquest cap de setmana de Carnestoltes i de celebracions romàntiques espanyolistes (egggs!) un grup de desequilibrats manresans s’han proposat un nou repte: el DecaCollbaix! Tal com sona, 10 pujades al Collbaix per diferents itineraris amb gairebé +3.000m.

El Collbaix, pels qui no ho sabeu, és la muntanya on s’han iniciat tots els skyrunners manresans. Només té 554m d’alçada però allà s’han forjat autèntiques llegendes d’aquest esport com en Sergi Cots o en Joan Farré.

Alguns sempre han fet un paral·lelisme entre la seva alçada i els pits d’una noia. Uns diuen muntanya petita i altres d’alçada correcta. Potser equivaldria a una talla 85 de pit. Què, és poc? Es deia que la mida òptima d’un pit és aquella que encaixa en una copa de cava de les planetes. Els que sou llaminers, i us agrada enfonsar el nas allà enmig, haureu d’anar al Taga o un lloc d’aquests amb més alçada però potser menys trempera

La vista des del cim a trenc d’alba és una meravella (foto: I. Pradas)

La sortida l’organitzen uns altres brètols manresans, en Qumli & Co. que crec que van anar a la mateixa escola que els Koala’s… La sortida serà dissabte 13 de febrer de 2010 a les 7h del matí al peu del Collbaix (des de la vessant de Sant Joan de Vilatorrada a l’ inici de la pujada del GR  on s’hi arriba per un camí asfaltat). S’anirà amb grup i es deixaran vitamines i substàncies psicotròpiques al cotxe.

Si voleu informació i avisar que hi anireu podeu contactar amb el Qumli jflotats@hotmail.com.

Algun koaleta correrà per allà…
Que n’aprenguin!

LLoc de trobada i del terreny de joc.

Ver DecaCollbaix en un mapa más grande

El fenomen Koala’s Team comença a agafar embranzida. Diumenge a Esparreguera van fer saltar totes les alarmes de les curses de muntanya del país després de proclamar-se guanyadors per equips de la III Marxa del montserratí d’Esparreguera. Si bé és cert que la marxa era no competitiva, no negarem el mèrit de la canalla d’arribar els tres al top-20…

El Sergi amb una espectacular cinquena posició després de fer una marató en solitari el dia abans. Val a dir que al seu pas per Collbató anava en un estat catatònic de seminconsciència agut i es volia aturar a saludar! Pel que fa al Carletes i al Manolito què explicar d’ells dos. Van sortir plegats, un a xupar roda i l’altre a que no li agafessin. Com el gat la rata van passar per Collbató sencers i apretant entre el 10 i el 15. Alguns coneguts van saludar als Kolaetes que anaven amb una convidada de luxe,l’IronCris a la qual van voler enverinar amb una combinat de muntanya de la bona, principis de rampes i volls al final de l’itinerari. Sembla ser que el virus ultramuntanero comença a calar-li

Malgrat no haver-hi classificacions, al capdavant de la cursa va arribar l’incombustible Jaume Folguera amb 1h27m, i estem segurs que els del Koala’s Team van ser el millor equip!

L’eterna promesa del Baix Llobregat ja és una realitat (Galeria completa)

Els xavalins (Màrtox i Koala) i la nouvinguda van fer una sortida xula entre pedres i canals d’unes 6h. Sensacions de tot amb moments estel•lars com quan el Koala no va poder passar a una neneta de 7 anys a les escales camí de Sant Jeroni i es va dedicar a seguir-li la roda, o quan en Pau, que els va acompanyar a la primera part del recorregut, esbufegava i jurava que estava anant a l’esprint tot pujant el camí dels Francesos.
Crònica de la jornada com cal d’Ironcris

Una vegada retrobats hi havia una segona competició. Aquesta vegada gastronòmica on participaven en Pau, en Guido i el Koala. El favorit pel que s’havia vist al wok manresà era en Jaume, però tothom sabia que en Pau no havia ensenyat les seves cartes. El Koala anava de tapat però sabia que tenia poques opcions amb aquests monstres de la natura…

La mirada desafiant del bicampió (galeria completa)

Fet i fotut els primers van ser per aquest ordre: paella, fideuà, arròs negre i macarrons. En Pau tenia males sensacions i ja va flaquejar amb l’arròs negre. Als macarrons va petar a causa de la calor, l’esforç montserratí i la falta d’hidratació cervesera. La batalla estava servida però el plat de fregits variats va deixar al Koala malmès que no va poder fer res quan tocaven les salsitxes i les mandonguilles. Va plegar per impossibilitat de més ingesta. En Guido, bicampió del dia va fer una demostració final amb 3 plats de postre. Victòria sense pal•liatius ni discussió possible tot i la complicitat que es va poder observar amb una jutgessa… Al final tots contents i amb la panxa grossa cap a casa.

Alguns porten 24h sense menjar i encara amb sensació d’empatx.
Perquè serà? Aquí hi ha pota tropa!
Que n’aprenguin!

Les darreres incorporacions estan deixant la seva empremta a l’equip. Primer el Sergi, que s’ha venut el cotxe per haver d’anar corrent a tot arreu. Així a casa no li podran dir que entrena massa… Manresa-Sant Jeroni és el seu passeig habitual de cap de setmana Contagia l’esperit però no la pota. Llàstima!

I d’en Carles, que podem dir d’aquest nano? Si és que el veiem i sona la cançó de Quimi Portet Montserrat que obria el reportatge de la crono. Ell respira Montserrat i es deu encomanar collons! Aquesta setmana mig equip se’n va a Esparreguera a la III Marxa del Montserratí i l’altre meitat a córrer la muntanya de banda a banda! Un aclariment, les integrals no venien per allò tan bonic que fèiem quan estudiàvem

Els inscrits a la marxa són el Carletes, el Sergi i el Manolito que com sempre aniran a donar-ho tot. Qui té més pressió és en Carletes perquè un sector de la premsa l’ha batejat com l’eterna esperança del Baix Llobregat. Això omplirà pàgines i ocuparà hores en tertúlies de ràdio Apreta nano!!! El Manolito anirà a xupar-li la roda al més pur estil Koala’s Team com ja va fer a la marató Pirata de Montserrat el novembre passat.

La resta anar fent entre pedres, agulles, pr’s i excursionistes per poder guanyar-se les cervesetes finals. Sembla que sigui el de sempre però hi ha una novetat. Intentaran fer una nova incorporació a l’equip i sobretot que agafi gustet al noble esport de trescar per la muntanya, tant ple de cavallers i tant faltat de dames

El final de festa serà una competició salvatge de grans menjadors al buffet del Bruc. Hi prendrà part el nostre Koaleta tot i que amb escasses opcions d’èxit. Davant tindrà dos mites de la ingesta d’aliments com són en Pau i en Guido. Dos cavalls salvatges que seuen a taula… Les normes de la contesa menjadora no les posarem per no provocar malestar ni mal de panxa a ningú, però avisem que serà una batalla terrible que acabarà quan algú es retiri rebentat. Tal com sona, rebentat!!!

Paellot valencià per 18 amb 3kg d’arròs a la Porta del Cel (fotos paella)

Esperem que ningú prengui mal demà, i no precisament corrents…
Que n’aprenguin i que tremolin els del buffet!!!