El follets baixen per la glacera des Bossons o per sota el telefèric de l’Aguille du Midi i una vegada al fons de la vall, cerquen culets verges d’ultrafondistes. Com que aquesta llegenda és tan popular i coneguda l’edat mitjana dels participants a l’UTMB ha pujat sense parar i enguany ja era de 43 anys. Ningú vol tenir la seva primera experiència amb un follet…

Desvirgats a Cavalls, Andorra, el Pont i les tàpies, respectivament

Els koala’s anaven avisats i ja duien la feina feta. Algun va perdre la virginitat a l’UT Andorra mentre s’adormia, un altre a Cavalls amb una vomitada d’escàndol, un feia anys i panys que dormia enfilat a una paret i el darrer va tastar la deshidratació al Pont de Vilomara fent la UAB-Manresa per quart cop.

La mala vida de tota la setmana es va veure frenada sobtadament dijous. La darrera cervesa, li va dir el Farreti al Manolito. Les existències ja tremolaven a Xamonix. Però miraculosament, divendres va tornar a ser una gran nit. Anulació de l’UTMB i suspensió de la TDS. Tornava la mala vida, els vicis, les bretolades, la indiferència cap a les bones costums.

Una nit de nervis i decepcions que es va ofegar com si fos una celebració. Amb rialles i amb la sensació que calia fer més. I així va ser. Enmig del caos un missatge: hi haurà cursa! Els nervis s’havien esvaït amb aquella cigarreta, amb aquells sucs dels déus i els follets cercaven les seves víctimes lluny del nostre pis.

La segona sortida va perdre emoció però anunciava un gran dia: tempestes i temps de perro sarnoso al coll del Farreti (Col de Ferret) i vent i fred arreu. El Sergi va patir fins al punt que el Farreti li va deixar els seus guants i els hi va haver de col·locar. Al final però, tan sols un petit defalliment del Farreti i una assentada a la roca de 20m del Sergi que va estar a punt de fer treure la manta tèrmica al nostre amic que l’acompanyava… a la propera segur que la utilitza!

El Martox amb cara d’ensurt després de veure els mogrons del Manolito

La dupla Ma-Ma van completar l’ultra a la seva manera. De menys a encara menys. Amb un flanqueig final que els va fer mal i que no esperaven quan ja ensumaven Xamonix. Aquí només una vomitadeta del Manolito però res comparat amb la font de Cavalls. Una llàstima Bé, això i deixar-se el xip als pantalons bruts. El Martox impecable com sempre i aquesta vegada ben hidratat per l’aigua amb gas. Com es nota que la cursa no la muntem nosaltres.

Les 4 armilles de ben arribat van anar a Catalunya però semblen maleïdes. Ni se les van posar ni saben quan serà el moment d’estrenar-les. Crec que les lluirien amb orgull si haguessin rebut la visita inesperada d’aquells follets

Enhorabona campions!
Fotos de l’Ultra Trail du Montblanc 2010

Click here to view the embedded video.

Fotos de la sortida UTMB 2010 i TDS 2010

Click here to view the embedded video.

El Bou ferit (Pau l’Expesident que ara ja va camí de la guarició però segueix sent un bou) volia posar-se a prova de cara a la TDS (112km en menys de 32h). No hi ha millor test que fer Cavalls de Vent en 24h (80km) havent treballat i sense dormir. A simple cop d’ull sembla prou extrem estar 40h despert, de les quals 24 seran de caminada…

Com que és una trobada de lesionats, tocats i imperfectes, doncs en Koala s’hi ha sumat. Així també ho ha fet el mític Avi Mena i la 3a, que és qui haurà de posar-hi seny. Ara bé, com una trobada de dos especímens tan singulars (amb permís de l’Avi i la 3a) i esbojarrats desemboca en un sopar de comiat abans de la sortida de 15 persones?

Aquesta és la resposta. Abans de sortir, i com a combustible principal per afrontar 24h de mambo hi haurà txuleton autèntic cuinat a les brases del berenador de sota l’Estassen. Diuen que serà una peça de 13kg que caldrà tallar in situ i tot. No ens estranya gaire que el sopar sigui concorregut perquè a la cronoescalada de Sant Salvador de les Espases també hi va haver més comensals que esportistes…

L’objectiu és agafar força i un cop ben sopats partir a l’aventura. Un dia per davant per gaudir del Cadí i la companyia. Per darrera, alguns grupets sortiran de matinada. Altres faran recorreguts parcials i fins i tot podria haver-hi supporters en bicicleta!

No sabem què en sortirà de la caminada però les paraules sàvies del gran Koala diuen que no acabarem, que una colla de brètols sopant txuletons i bebent com ho fem no podrà caminar 24h. Gran Koala, no és per contradir-te, però aquesta cançó ja va sonar abans de l’Ironkoala i de la Ruta del Ter. Saps que no fallem mai!

Aquesta imatge reflecteix el patiment d’en Sergi (galeria completa)

A l’alçada de Sagàs (kilòmetre 73) els problemes estomacals van passar factura a Sergi Cots i poc a poc es va anar trobant indisposat i sense energia. Al pas per Santa Maria de Merlès  els corredors van decidir deixar l’aventura després d’haver corregut 83 kilòmetres i haver superat un desnivell d’uns 3500 metres positius (equivalent a la mítica travessa Matagalls – Montserrat) en 13 hores i 30 minuts. Tant Joan Farré com el mateix Sergi Cots tenien bones sensacions i no mostraven símptomes de fatiga muscular.

La travessa es va iniciar dissabte a les 7 del matí amb l’única orientació de les marques vermelles i blanques del GR-4. El recorregut a la part d’alta muntanya els va permetre contemplar paisatges d’una gran bellesa i salvar els desnivells més importants del recorregut. Un dels moments més emotius de la travessa va ser la primera visió de Montserrat des del Coll de Pal, a uns 130 kilòmetres del massís.

El recorregut estava perfectament senyalitzat i no van patir cap pèrdua remarcable i mai es van allunyar del camí. Quan van abandonar, a Santa Maria de Merlès, els companys del Koala’s Team els esperaven amb els avituallaments necessaris per donar-los suport a la nit, ja que no els hauria estat fàcil aconseguir menjar ni aigua gairebé fins a Sant Vicenç de Castellet.

Els dos atletes van valorar molt positivament l’entrenament i es van conjurar per afrontar junts i amb confiança el llarg camí que els ha de portar a acabar la cursa de muntanya més mítica d’Europa: l’Ultra Trail del Montblanc.

Galeria d’imatges

El GR-4 té trams amb una orografia molt diversa, ja que les 5 primeres etapes entre Puigcerdà i Sagàs (73 kilòmetres) transcorren terreny d’alta i mitja muntanya, mentre la segona part de la travessa passa per zones sense pobles i amb trams de pista molt propícia per córrer si s’arriba bé de forces. La travessa forma part de la preparació de Cots i Farré de cara a l’objectiu de la temporada que no és altre que l’Ultra Trail du Montblanc. La cita francesa es disputarà el proper 27 d’agost a Chamonix, i consta de 166 kilòmetres i 19.000 metres de desnivell acumulat a recórrer amb un temps màxim de 46 hores. Per Sergi Cots serà la segona travessa de més de 100 kilòmetres en menys d’un mes després de completar amb èxit l’Andorra Ultra Trail Vallnord (112 kilòmetres). El projecte d’unir Puigcerdà i Montserrat a peu i en menys de 24 hores és una iniciativa del guia i mentor dels corredors del Koala’s Team, Xavier Martorell. Aquesta vegada però, els deixebles estan disposats a superar el mestre.

A més, ens han arribat veus que asseguren que el Taga és la primera muntanya nudista de Catalunya. Com som curiosos de mena hem decidit comprovar-ho

La sortida serà dijous a les 18h en aquest punt de trobada a Ribes de Freser.
Tan sols caldrà dur:
- Entrepà o menjar variat pel cim
- Aigua (les cerveses les pujarem nosaltres, no patiu)
- Frontal
- Paravent
- Manta de supervivència (només qui vulgui fer bivac xtrem)

Hi haurà versió de córrer i de caminada tranquil·la per iniciats. I no és broma!
Aquesta vegada sembla que la cosa ha rutllat, perquè no només hi serem els 4 brètols de sempre. També ens acompanyaran dues afamades triatletes (mengen poc per mantenir-se en forma) de les quals no posem el nom per no embrutar la seva immaculada reputació i evitar que els seus preparadors els hi prohibeixin l’assistència…

Si algú vol unir-se que ho faci!

Alguns petits detalls s’alineaven en contra però no els van fer arronsar. El Manolito tant sols feia dos dies que havia tornat recent casat del Caribe, anava encara amb la polsereta que li havia donat accés a desenes de Cocolocos, el jetlag l’estava matant i en el darrer mes no havia corregut res, ummm, preparació Koala interessant.

La idea que tenien era fer al voltant de 17 hores i practicar el veure i l’alimentació regular per conservar la pota moltes hores. També calia fer anar els pals, provar la nova motxilla, tastar el revolucionari sistema d’alimentació basat en mini-entrepanets i gastar desenes de sobres de Recuperation. Massa cosa nova per a uns Koales ? Que ens ho expliquin ells.

Sortida del Rebost a les 4 del matí sense dormir ni una hora, com es ronca a la muntanya ! Als 10’ de pujada ja és evident que fot una xafogor i una calda de nassos, caldrà vigilar molt amb l’aigua, nit clara amb una magnífica sortida de sol des de la Tossa d’Alp.

Des de la Tossa comencem a córrer, tot espantant isards. Anem a bon ritme, a Penyes Altes ja apreta la gana i en els prats del Moixeró cau sobre la marxa el nostre primer mini-entrepanet de pa super-sucat amb tomaquet, oli a tope i pernil salat. Es col•loca de nassos. Baixada tiesa per el tram de la Salomon Cavalls del Vent, arribats a la pista apurem falso llano, i fins al Serrat a on ens fotem la primera Coke, aquí ens atrapa el Xavi que intenta un sub14 i ha sortit del Rebost una hora més tard. Maquina !

Anem ja justos d’aigua (ens hem fotut quasi 2 litres ja !). Apurem corrents quasi tota l’asfalt en falso llano, uff quina moral, no ho haviem fet mai, el solet comença a apretar. Una altre Coke als Cortals, omplim aigua a tope i cap a Vimboca, a on el Manolito reclama revenja dels seu pajarón monumental a la cursa Salomon el passat Octubre. Avui Vimboca fa riure, però ja no tant La Muga a on arribem justets, la xafogor és intensa.

Segon entrepanet i semi-pajoron del Martox, mitja horeta per anar recuperant i millor ja, correm avall cap a Prat d’Aguiló amb molta calor la part final que torna a xafar força al Martox. Ai, ai. Marquem ràpid, Coke i cap a la font a omplir dos litres més d’aigua, estem bevent com animals.

El Manlito es posa a marcar pas i permet superar al Martox Gosolans mig decentment. A partir d’aquí els parcials ja son més cars, o sigui que correm pràcticament tot fins a Estasen, menys els maleïts falsos llanos de la pista final, com pica. Pujada al refu, Coke (anem ja amb les pupiles ultradilatades i res de son), fem dos mini-entrepanets i tot seguit encarem la temuda baixada a Gresolet que… sorprenentment ens la trobem en perfecte estat, quasi seca ! Aprofitem el regal i baixem molt ràpid, just al final comença a ploure, salvats ! Tempesta de pluja i calamarsa que ens impedeix córrer el tram final fins Gresolet. Malgrat això fem un molt bon parcial.

Marquem i sense parar pràcticament encarem el coll de la Bauma sota la pluja, els peus del Manel que fins ara han anat aguantant, aquí comencen a fer figa, la pluja no hi ajuda gens. Para la pluja i iniciem la baixada a Can Cerdanyola, aquest és sens dubte el tram més agradable de córrer, corriol llarg, perfecte, gens tècnic, genial !

Pujada a Sant Jordi que ja costa, sempre es fa llarga, però avui molt llarga, mare meva ! Els peus del Manel tenen una pinta xunga de veritat, fa estona que ha entrat en mode via-crucis. Al Sant Jordi fem caure un Aquarius per variar i tirem avall encara a bon ritme, Coll d’Escriu cau sorprenentment ràpid i recuperem quasi 15’ en aquest curt tram des de Sant Jordi. Ara a la pista a Gréixer el Manel ja no pot córrer amb forta pendent, posa voluntat, ho prova i s’hi deixa la pell. Quin Koala ! Quan la pendent afluixa podem trotar decentment fins a la carretera. El Manel reclama el Sub18, que encara el tenim a ma. Quina voluntat el nanu.

En el dur tram final al Rebost perdem tota oportunitat, anem lents, no podem trotar als corriols plans i a la pista i fem una mica de pena asseguts a la tanca de la carretera, apurant existències de gels i amb molt poques ganes de tornar a obrir el frontal. Darrer tram agònic en la foscor i trobada amb la gent de la Nuria-Berga, que amablement ens adverteixen que anem equivocats, que anem al revés ! Noooor, anem bé i volem acabar ja, gràcies ! Finalment 18:26 i molt satisfets per haver sigut constants amb veure, menjar i arribar amb les potes molt decents.

Sergi Cots va aconseguir ahir al matí acabar la cursa a peu més dura que es realitza als Pirineus i que consisteix en fer la volta a Andorra corrent per les muntanyes, al llarg de 112 kilòmetres i amb un desnivell acumulat de 19.400 metres. El sallentí  que va anar bona part de cursa acompanyat de l’exwaterpolista Carles Claveria (Centre Natació Mataró), va creuar la meta d’Ordino en la posició 51 a les 6:30 del matí amb un temps de 28 hores i 43 minuts.

Sergi Cots, Àngel Moreno, Lluís Salart i Carles Claveria a la sortida

La cursa la va guanyar el francès Julien Chorier amb un temps de 17 hores i 50 minuts, que va estar flanquejat al podi per Miguel Ángel heras i Nicolas Darmaillacq. En categoria femenina tan sols van arribar a la meta les catalanes Judit Cases i Teresa Forn, primera i segona respectivament.

La cursa va ser molt dura com ho demostra el fet que dels 530 corredors que van prendre la sortida tan sols van assolir la meta 96 atletes. Sergi Cots, conscient de les dificultats que es trobaria va optar “per compartir la cursa amb en Clave (Carles Claveria) i anar fent sense cremar pota perquè l’únic que busco és acabar”. La cursa pujava cims emblemàtics com el Comapedrosa (2.942 metres) on no hi faltava l’animació d’un gaiter que esperonava als corredors.

Sergi Cots camí del refugi de l’Illa abans de la tempesta (Foto: Clave)

A la segona part de la cursa els kilòmetres pesaven a les cames i al cap i els abandonaments es van anar succeint però Cots tenia molt clar el seu objectiu d’arribar a Ordino dins del temps. Quan estaven a prop del refugi de l’Illa “ens sorprèn una tempesta espectacular i hem de forçar de valent per arribar-hi. Congelats i ben xops estem 2 hores neutralitzats al refugi amb mantes i bevent caldo a tot drap. Llavors ens diuen que el temps dóna una treva i que hem de sortir cagant llets”.

El darrer tram va ser duríssim i les forces minvaven ràpidament. A més la son va fer acte de presència i tant Sergi Cots com Carles Claveria van seguir el seu camí per separat per no perjudicar-se l’un a l’altre fins arribar a meta. Altres corredors destacats que van finalitzar l’Andorra Ultra Trail Vallnors van ser Raül Angulo (10è 21h41m), Xesc Terès (11è 21h41m), Àngel Moreno (25è 25h42m i guanyador de la seva categoria), Jaume Folguera (33è 26h25m) i Carles Claveria 58è 29h49m.

Sergi Cots ha superat el primer objectiu de la temporada i afronta amb moral i garanties la preparació per l’Ultra Trail del Montblanc que es disputarà a finals d’agost a Xamonix (França).

Classificacions Andorra Ultra Trail Vallnord.

Per ordre cronològic, pujada a Cap de Rec divendres vespre on el Màrtox i l’Albertus volien descansar i tenien hotel a Lles. De camí però, van deixar al koala a Prullans, que tenia a dos debutants en marxes, tensos i nerviosos que es van relaxar a base de suc de civada i suc de raïm… Per cert, l’apartahotel de Prullans moooolt recomanable.

La sortida era a les 6h i els dos corredors allà estaven. Seguint el guió previst van anar a tota llet i entre els deu primers fins a la baixada de la Vall del Madriu, on l’Albertus ho va deixar. Els caminaires però, van retirar la targeta amb aquella solitud de qui fa tard. Però encara hi havia en Pau, el Vtorres i l’Isma (enhorabona pel temps!). Quins corredors més catxondos fotent tard!

Click here to view the embedded video.

Tot baixant caminant trobem als amic dels Grup excursionista Oliana, amb qui el Koala va compartir experiències i kilòmetres. Es recordaven d’ell de la Circular de l’any passat (imprescindible al calendari). Mireu si els va causar bona impressió que es pensaven que era bo corrents! Ah, i també el Martox que arribant a Andorra anava 7è i literalment em van dir: “quina màquina!”. El top-10 d’Oliana ens va deixar bon cartell.

Entre tant les dues tripletes màgiques formades per Mireia & Guido i Núria & Jordi amb els seus respectius cas, ens van subministrar aquelles volls màgiques que et fan baixar sol. Com flotant, sense veure el relleu de les pedres i xutant tot allò que tens entre les potes. Gran smoments amb en Xeix i en Nil’s. Quina vitalitat que tenen els nanos!

Reunió de brètols avituallats com déu mana (Fotos Jordi Papiol)

Ens consta que el Màrtox va fer marca, baixant 14m el temps de l’any passat. Alguns diuen que devia perdre una hora a la 2a part de la cursa… ai la pota! Els manresans caminaires fumaven als avituallaments. Segurament no és el més ortodox, però és que volen ser del Koala’s Team! Fins i tot  van trotar perquè el Koala no els atrapés. Ell compartia pujada amb el olianencs sense pressa i gaudint del riuet.

A l’arribada molta gent coneguda, litrones fresquetes al cotxe i saludant a molts companys. Els nouvinguts a la muntanya van quedar impressionats de l’ambient de les curses i no trigaran a repetir… Tan sols els voldríem dir però, que no sempre serà un passeig militar com dissabte, perquè tenen pendent una jornada de patiment extrem! L’ambient del Pau, l’Yves, el Papi i tots els que van passar per allà va ser genial.

Diumenge al Pedra hi havia 3 koala’s. En va faltar un, en marx que no va poder anar-hi per motius personals (una abraçada crack!). A la sortida en Carletes amb la pota torta però a punt, en Siscu i en Lluc, el que l’any passat anava amb xiruques i enguany duia un jersei de llana enlloc de paravent. Al cim el Farreti passant fred i animant al personal. Gran sortida del Carles fins que el turmell va dir prou. Mala llet i a per la propera.

Quins gran salvatges al cim del Pedra. Sort que aviat estaran al 100%

La resta trinxamenta. No cal comentar-ho. Només desitjar que la mala ratxa de lesions passi i que les cerveses fresquetes de l’estiu ens ajudin a recuperar la pota