El Sergi amb una espectacular cinquena posició després de fer una marató en solitari el dia abans. Val a dir que al seu pas per Collbató anava en un estat catatònic de seminconsciència agut i es volia aturar a saludar! Pel que fa al Carletes i al Manolito què explicar d’ells dos. Van sortir plegats, un a xupar roda i l’altre a que no li agafessin. Com el gat la rata van passar per Collbató sencers i apretant entre el 10 i el 15. Alguns coneguts van saludar als Kolaetes que anaven amb una convidada de luxe,l’IronCris a la qual van voler enverinar amb una combinat de muntanya de la bona, principis de rampes i volls al final de l’itinerari. Sembla ser que el virus ultramuntanero comença a calar-li

Malgrat no haver-hi classificacions, al capdavant de la cursa va arribar l’incombustible Jaume Folguera amb 1h27m, i estem segurs que els del Koala’s Team van ser el millor equip!

L’eterna promesa del Baix Llobregat ja és una realitat (galeria completa)

Els xavalins (Màrtox i Koala) i la nouvinguda van fer una sortida xula entre pedres i canals d’unes 6h. Sensacions de tot amb moments estel•lars com quan el Koala no va poder passar a una neneta de 7 anys a les escales camí de Sant Jeroni i es va dedicar a seguir-li la roda, o quan en Pau, que els va acompanyar a la primera part del recorregut, esbufegava i jurava que estava anant a l’esprint tot pujant el camí dels Francesos.
Crònica de la jornada com cal d’Ironcris

Una vegada retrobats hi havia una segona competició. Aquesta vegada gastronòmica on participaven en Pau, en Guido i el Koala. El favorit pel que s’havia vist al wok manresà era en Jaume, però tothom sabia que en Pau no havia ensenyat les seves cartes. El Koala anava de tapat però sabia que tenia poques opcions amb aquests monstres de la natura…

La mirada desafiant del bicampió (galeria completa)

Fet i fotut els primers van ser per aquest ordre: paella, fideuà, arròs negre i macarrons. En Pau tenia males sensacions i ja va flaquejar amb l’arròs negre. Als macarrons va petar a causa de la calor, l’esforç montserratí i la falta d’hidratació cervesera. La batalla estava servida però el plat de fregits variats va deixar al Koala malmès que no va poder fer res quan tocaven les salsitxes i les mandonguilles. Va plegar per impossibilitat de més ingesta. En Guido, bicampió del dia va fer una demostració final amb 3 plats de postre. Victòria sense pal•liatius ni discussió possible tot i la complicitat que es va poder observar amb una jutgessa… Al final tots contents i amb la panxa grossa cap a casa.

Alguns porten 24h sense menjar i encara amb sensació d’empatx.
Perquè serà? Aquí hi ha pota tropa!
Que n’aprenguin!

I d’en Carles, que podem dir d’aquest nano? Si és que el veiem i sona la cançó de Quimi Portet Montserrat que obria el reportatge de la crono. Ell respira Montserrat i es deu encomanar collons! Aquesta setmana mig equip se’n va a Esparreguera a la III Marxa del Montserratí i l’altre meitat a córrer la muntanya de banda a banda! Un aclariment, les integrals no venien per allò tan bonic que fèiem quan estudiàvem

Els inscrits a la marxa són el Carletes, el Sergi i el Manolito que com sempre aniran a donar-ho tot. Qui té més pressió és en Carletes perquè un sector de la premsa l’ha batejat com l’eterna esperança del Baix Llobregat. Això omplirà pàgines i ocuparà hores en tertúlies de ràdio Apreta nano!!! El Manolito anirà a xupar-li la roda al més pur estil Koala’s Team com ja va fer a la marató Pirata de Montserrat el novembre passat.

La resta anar fent entre pedres, agulles, pr’s i excursionistes per poder guanyar-se les cervesetes finals. Sembla que sigui el de sempre però hi ha una novetat. Intentaran fer una nova incorporació a l’equip i sobretot que agafi gustet al noble esport de trescar per la muntanya, tant ple de cavallers i tant faltat de dames

El final de festa serà una competició salvatge de grans menjadors al buffet del Bruc. Hi prendrà part el nostre Koaleta tot i que amb escasses opcions d’èxit. Davant tindrà dos mites de la ingesta d’aliments com són en Pau i en Guido. Dos cavalls salvatges que seuen a taula… Les normes de la contesa menjadora no les posarem per no provocar malestar ni mal de panxa a ningú, però avisem que serà una batalla terrible que acabarà quan algú es retiri rebentat. Tal com sona, rebentat!!!

Paellot valencià per 18 amb 3kg d’arròs a la Porta del Cel (fotos paella)

Esperem que ningú prengui mal demà, i no precisament corrents…
Que n’aprenguin i que tremolin els del buffet!!!

Aquí podreu escoltar el reportatge mentre visioneu les fotografies de la cronoescalada:

Click here to view the embedded video.

Escolteu la sintonia del Tot el que puja baixa i el diàleg de l’Isaac Vilalta amb el Marc Negre..

A més hi ha hagut soroll a la xarxa sobre la piratada. Notícies, blogs i fòrums que coneixem (si en sabeu més aviseu-nos!):
- Xtutatis! d’Isaac Vilalta
- Porsinonosvemosmas de Cristina Prat
- Vivències de Coti83
- Malfieten d’Albert Comaposada
- Crackcatacrack de Lluís Lleida
- Manresainfo.cat on es destaca la pota de’n Carletes
- Corredors.cat

Si heu seguit els comentaris al post anterior no caldrà que us diguem que reserveu el matí de dissabte 27 de febrer per la Cronoescalada pirata de muntanya (7.7 km i +1080) a una setmana de la Marató de Bcn i de la Marató salvatge de Sant Hilari. No cal dir que anirem a trencar-ho tot, oi?

Algunes veus fins hi tot demanen un full monty dels Koala’s Team. Si no hi ha res a veure! Bé, potser una coreografia feta pel Màrtox podria tenir el seu encant…

Fotos de’n Joan Torrens

Que n’aprenguin!

La cronoesclada no era competitva perquè no hi havia premis a lliurar, però està clar que tothom va córrer amb el ganivet entre les dents i sense reservar forces.  L’arribada va ser al Monestir però la festa final es va traslladar a l’aparcament. Algú tenia por que contegiéssim el nostre esperit als monjos

La participació era de luxe amb atletes federats i d’equips de prestigi de la talla de’n José Manuel Granadero (CAI), en Jaume Folguera (UECAnoia) o en Carles Salvador (Koala’s Team). També cal destacar a les cinc valentes que van deixar-ho tot a l’asfalt montserratí. Menció especial per les noies de l’Erasmus Team que es van marcar el farol de dir que anaven a caminar i van deixar al pobre Vicente Torres amb un pam de nas.
(Llistat de temps apuntat per cada participant i en minuts perquè ningu vegi l’hora davant els minuts)

Darrer glopet de’n Pau. Mireu la marca de sortida… (Foto: Joan Torrens)

Les cerveses a meta van ser quantioses i l’espectacle de trobar una quarantena de persones xerrant en un aparcament, de nit i llauna en mà recordava més a la porta d’una discoteca que a una trobada d’esportistes. A més, n’hi havia un que duia un micròfon de la ràdio i tot! Tot Gira forever!!!

La participació i la bona predisposició de tothom va permetre que la bretola acabés bé. La participació dels voluntaris (Lluís, Montse i Jordi & Co.), l’avituallament dels patrocinadors i la col·laboració del fotògraf,  va fer que tot sortis rodat. Dels organitzadors val més no parlar-ne perquè son tan informals que no duien ni una còpia de l’ordre de sortida que ells mateixos havien patillat… Després de debatre l’ordre final, cadascú va arrencar quan va creure convenient i amb intervals d’un minut. Les escombres Farreti i Albertus només van atrapar al Manolito (és cert que els tres havien fet una sortida muntanyera de dues hores a la tarda).

La majoria va baixar per la dracera dels 3/4 però mantenint les hostilitats i apretant muntanya avall. I que consti que l’últim no pagava la birra… Per cert, allò que als Koala’s no se’ls acabarien les cerveses va quedar confirmat: de les 96 que duien no en van morir 9

Per tancar la vetllada sopar multitudinari al wok, on el Sr. Folguera va demostrar que a la taula encara és més animal que a la pista. Va menjar com una família de quatre o cinc. Acollonant! El Koala i en Pau hauran d’entrenar fort de cara a la competició gastronomicosalvatge de diumenge vinent al buffet del Bruc. Després de molt demanat el licor de llangardaix o del què sigui aquella bèstia, fins i tot amb mímica (!) ens van portar una merdeta de licor de flors. Sense comentaris perquè la gent tenia ganes de tastar la bestioleta per poder ser del Koala’s Team!!! Veure per creure.

Moltes gràcies a tots els que veu fer que la crono en ruta pirata i nocturna sigui per recordar.
Alguns ja demanaven segona edició per a poder baixar temps. Quina colla de tarats!
Molt aviat la propera que encara serà millor!

Fotos de Joan Torrens (encara no hi són totes)
Notícia al Manresainfo.cat

Sponsors Cronoescalada

Bé, algunes normes bàsiques de comportament i cortesia:

• Aquesta és la llista dels que han avisat que vindrien amb els horaris que els hem assignat (horaris-crono-pirata). Si algú no hi està conforme o vol sortir en un altre moment endavant! La sortida us la donarà algú o sortiu quan us correspongui.
• Intentarem mangar un catxarro d’aquells d’obra que fa pampallugues per marcar l’avituallament de mitja pujada. Hi haurà aigua i uns metres més endavant, i al marge esquerra de la calçada una bossa de brossa.
• L’Albertus i el Farreti seran escombres. Si atrapen a algú caldrà que com a penyora prengui el suc de civada que li donaran. No val esperar-los!
• Hi haurà fotògraf professional i anirà amb moto. No el tireu si us plau!
• Recordeu que si la policia us demana què hi feu allà ehu de dir el clàssic “non capito” que diem a França quan la Gendarmerie ens ve a tocar els pebrots…
• La baixada és lliure però no preneu mal perquè algú encara s’hi pixarà al damunt perquè li piqui
• Després de sopar farem una ronda de xupitos de sargantana al xinillo. Qui s’acabi l’ampolla es menjarà la bèstia i serà el fitxatge estrella del Koala’s Team

Una trobada d’aquestes característiques es mereix un himne com deu mana. La meva estimada! Escolteu la darrera frase amb atenció:

Click here to view the embedded video.

Qui vulgui deixar el cotxe a dalt i baixar motoritzat ho podrà fer amb l’Isma (a les 19h als voltants del peatge). Recordeu que hi ha un llogaret petitó per aparcar al costat de les barreres.

Recordeu abans de sortir que podeu deixar-nos una peça de roba. Si els caminaires surten i no hi ha el Koala, li podeu deixar a qualsevol que us sembli de confiança.

Ara més que mai,
que n’aprenguin !!*!!

• La sortida serà individual cada 30 segons o un minut en funció del número d’esportistes.

• El primer corredor prendrà la sortida a les 19.30h i es farà per odre de rànking. Aquesta llista és arbitrària al 100% (com fan els anglesos amb els caps de sèrie de Wimbledon) i la farem nosaltres. Tan sols en Malfieten triarà la seva hora de sortida.

• Els caminaires sortiran en grup a les 19 hores.

• A l’arribada cadascú anotarà el seu temps i s’avituallarà com cal.

• Cadascú podrà lliurar una peça de roba que se li tornarà a dalt al Monestir. Així no es refredarà prenent cerveses.

• Al Monestir hi haurà un xiqui park per canalla on també se’ls proporcinarà cerveses. Són el futur!

• Hi haurà un avituallament aquàtic a la meitat del recorregut, allà on es pugui preparar.

• La baixada serà en cotxes si es lliga prèviament o xino-xano per la drecera dels ¾.
El llistat d’inscrits s’anirà actualitzant cada dia al vespre i estarà per ordre de pseudònim o nom de pila. No és que no treballem fi, és que és la informació de què disposem!

Ja sabeu que l’Albertus i en Farreti han muntat una sortida muntanyera per allà mateix. Sortiran a les 16:00 de l’aparcament que hi ha al peu de la pista de l’aigua (2 revols per sobre de l’entrada de Monistrol).

Després soparem alguna cosa a Manresa (segurament al buffet wok) i es podria anar a prendre unes copes, evidentment sense dutxar…

Si us animeu podeu avisar que vindreu a córrer i/o sopar omplint el següent formulari.

LListat d’inscrits (26/01/10)

———————————————————————————————————–

Sponsors Cronoescalada

Apunta’t a la Crono Pirata !

La primera cursa-gresca organitzada pel Koala’s Team ja té data i lloc:
29 de gener de 2010 a les 19.30h, a Montserrat, la segona casa del Carletes!

Es tracta d’una cronoescalada nocturna i en ruta des de la Plaça de la Font gran de Monistrol fins a la Plaça del Monestir. Allà hi haurà cerveses fresquetes per a totes les valentes i els valents.

És un a pujada sostinguda amb alguna rampeta d’uns 8 km i escaig. Probablement a la meitat del recorregut hi hagi una mica d’aigua (la cervesa és per la muntanya).

Podríem dir que és un esdeveniment no competitiu, però si tots apurem les escales del metro per arribar els primers a dalt, doncs aquí serà igual collons! És una pujada pensada sobretot pels brètols muntanyencs que no han tastat mai asfalt (com el Farreti) i els que odien l’asfalt però els agrada córrer pujant (com el Màrtox). Però està oberta a tothom atletes, triatletes, mamats, ruteros i brètols en general.

Evidentment no hi haurà pitralls i cadascú controlarà el seu temps. Al final l’anotarà a la fulla resum a dalt al Monestir. Com que l’esdeveniment és pirata i no està organitzat (si la policia s’apropa digueu que no sabeu que coi foteu allà) no cal portar material obligatori. Ara bé, per sentit comú aniria bé un frontal i roba o alguna peça reflectant. Podeu fer els suggeriments que vulgueu perquè volem que tothom s’ho passi bé i fer-ho de la millor manera possible dins de la nostra precarietat habitual
Si algú vol col·laborar tant en suport logístic com en esponsorització la seva ajuda serà ben rebuda (i recompensada;) )

Després soparem alguna cosa per allà i es podria anar a prendre unes copes, evidentment sense dutxar…

Si us animeu podeu avisar que vindreu a córrer i/o sopar omplint el següent formulari, amb un comentari a aquest post o un mail a
cronopirata@koalasteam.com

Apunta’t a la Crono Pirata !

Recorregut amb punt de sortida i arribada. Vinga !

Ver mapa más grande

Sponsors Cronoescalada

Pel record queda aquest vídeo editat pel Farreti amb un recull de fotos i records imborrables, com el diàleg de Ripoll on ja tocàvem fons amb només 11 hores de marxa. Però això és el que s’aprèn de l’ultrafons, que mai abandones perquè sempre pots més.

Click here to view the embedded video.

Ben aviat presentarem la primera piratada organitzada pel Koala’s Team i oberta a tothom: la cronoescalada Nocturna i en Ruta a Montserrat! Avancem que us haureu de reservar la nit del divendres 29 de gener. Els que no pogueu ser-hi disculpeu-nos per no haver sabut trobar millor data!

Sort i que n’aprenguin!

Els amics del Tot Gira, que són una canya i segueixen els esports minoritaris i les aventures romàntiques (l’Isaac el copresentador farà la Titan Desert  de no sé quan km de mal de cul al desert), ens van fer una segona entrevista per valorar l’experiència del Ter. Allà vàrem aprofitar per marcat 2 punts al calendari:

Escolteu l’entrevista a Catràdio

• Cronoescalada nocturna pirata i en ruta a Montserrat
• Ultra Trail del Catllaràs

La cronoescalada serà al gener. Falta tancar la data però serà una pujada llampec amb voll al Monestir i sopar posterior a Monistrol. Els amants del punk running no hi podeu faltar!

L’Ultra del Catllaràs és un projecte ambiciós on volem aplicar la tecnologia que vàrem utilitzar a l’Ultra del Ter i fer un seguiment com cal. Seria una cursa però amb el segell koala’s Team: de bar en bar!

Us adjuntem un parell de notícies de Regió7 i Diari de Girona. Diuen algunes mitges veritats sobre nosaltres. Ja se sap com sóm els periodistes… La setmana vinent esperem tenir totes les del 9nou i l’entrevista que ens faran avui al Regió7
Cliqueu a les imatges per a obrir les notícies

Per cert, avui primer sopar koala’s Team. Hi haurà suc de civada a dojo una estona abans al bar Cal Robert de Manresa (davant la Poli Local de Manresa) a quarts de nou del vespre!!!!

Que n’aprenguin!

• Sortir a les 00.00h: és una de les nostres debilitats. Mai ens ha funcionat sortir amb tot el dia a sobre, sopar badallant i sortir fosos. Ens va passar factura a la Porta del Cel, a Andorra i als Picos (3 de la matinada) però sempre endureix el recorregut.
• Córrer una marató a mort 15 dies abans i en espardenyes la setmana abans: sempre anem a donar-ho tot i el cos es ressenteix. Però si ens agrada córrer i anar al límit és perquè el cos ens ho demana!
• Prendre la sortida amb 240km per davant lesionats: el punt més calent. Els dos sortíem tocats i enfonsats, però hi ha reptes que no es poden deixar passar. Ens ha fet mal tot el cos excepte les lesions que dúiem, que ara ja diuen “aquí estic jo”.
• Estrenar bambes: tota una aventura perqujè no saps com reaccionaran els peus. Dóna bona molla però és excitant saber quan començarà el patiment als peus. Li dóna valor no portar res per guarir els peus
• Només portar uns mitjons: és impressionant com es pot arribar a anar de precari. Sense recanvi de roba i amb uns mitjons que al final tenen ensaladilla russa a dins.
• Poc menjar i sense monedes: una causa freqüent de pajaron és no dur monedes i no poder comprar a les màquines del carrer!
• Portar una sola còpia del route-book: si ja ens perdem amb els nostres mapes dubtosos, quan aquests s’extravien la tensió incrementa.

Esperem que la nostra experiència us serveixi per veure que amb 4 draps es pot fer un ultra amb un patiment extrem!
Que n’aprenguin!!!